Les vostres històries:

• Salvador Aguilera Carrillo

  Jo estava a Madrid, havia pres una decisió personal i just uns dies abans de la meva marxa, va començar la vaga indefinida. No podré mai oblidar el primer dia de la vaga, 16s, quan centenars de persones vàrem col.lapsar el carrer on hi és la Delegació d'Educació amb una música i amb un tsunami verd mai vist abans. Durant aquesta setmana a Eivissa la mobilització en cadascun dels municipis va ser una constant i que va culminar amb el dia 29 S amb una de les manifestacions més importants viscudes a l'illa d'Eivissa. Milers de persones, centenars de samarretes verdes, famílies senceres, docents, petits i majors vàrem sortir als carrers per defensar l'escola pública, dir no a les retallades, i manifestar el nostre absolut rebuig al TIL i a les mesures en matèria política que el PP va dur a terme.
  
  A l'illa d'Eivissa des de maig del 2012 amb la Coordinadora de Professorat Preocupat, vàrem seguir lluitant, exemples com la nostra "aula mòbil" per denunciar públicament l'augment de ràtios que suposava les retallades i la massificació de les nostres aules, o l'enterrament de l'escola pública.
  Encara continuo lluitat per millorar l'escola pública a les nostres illes.

• Nicolau Dols Salas

  El mes de maig anterior vaig assistir, a l'edifici Ramon Llull del campus a, una reunió amb Assemblea de Docents, sindicats, inspectors, OCB i alguns professors de la UIB. S'hi va parlar de la possibilitat d'organitzar una manifestació. He de dir que la majoria hi estava en contra amb l'argument de "No passarem mai del sostre de 25.000 persones i quedarà com una de tantes". Per sort, alguns vàrem veure que la situació era del tot nova. Sobretot l'Assemblea de Docents va punyir perquè es fes. I crec que allà va començar tot.
  El dia de la manifestació, jo, que hi havia anat amb gent d'Andratx, de cop em vaig témer que havia perdut els companys. Era a la plaça d'Espanya, envoltat de gent, sense poder-me moure. Tenia darrere unes senyores que protestaven fort contra les intencions del Govern Balear. Ho feien en castellà. Venien de Son Oliva i es queixaven també de no sé quina modificació de les condicions del seu PAC. Vaig entendre que per primera vegada havíem sabut connectar les reivindicacions lingüístiques amb l'exigència d'uns millors serveis socials. Aquelles dones entenien que el govern preparava unes mesures que afectarien el dret dels seus fills a una bona educació. Era això.

• Alícia Ximenes Castells

  Jo hi era, sorpresa i atònita que tanta gent protestés per la política docent de José Ramón Bauzá (PP) que es volia carregar l'educació pública i la llengua catalana aplicant el TIL, tres llengües, català, castellà i anglès, minoritzant el català enfront de les altres dues.
  Feia més de cinquanta anys que residia a Mallorca. Sóc catalana i estava escandalitzada pel tracte que es donava al català. Va ser emocianant veure que un poble era capaç de protestar en aquelles dates. Vaig pensar, ara comencem a anar bé. Recuperem el temps perdut. Sempre he sostingut que en arribar a aquesta illa, les pedres encara eren franquistes.
  Més de cent mil persones protestant per la política docent. Va ser fantàstic. Començava un renaixement a les Illes i així va ser.

• Rosalia Rosselló

  Visc a Bunyola i hem vaig quedar a ca mumare a Palma, per anar a la manifestació. Estaia esperant el bus, per arribar a sa plaça on hi ha s'estatua del rei en Jaume I,(Ñ) i mentre esperava només veia passar cotxes plens de gent amb camisetes verdes, un darrera l'altre. Cada vegada estaia més emocionada, però mai m'hagues imaginat trobar tanta gent. Vaig quedar amb uns amics i quan vaig arrivar va esser totalment imposible trobarme amb ells. Allò era una escandalera de gent !!!!! Tots ho teniem clar: la nostra llengua no es toca. Va esser una passada, Alegria, cançons i unes ganes loques de dirli a nen "Bauza" i tots els seus q sen anasin a la merda. Q amb la nostra llengua, i la nostra cultura no és juga. Lluitar per la llengua, la cultura i la terra no és un delite, és un deure.

• Neus Canals

  Amb el lema "Contra la imposició, defensem l'educació", el 29S es va aconseguir que els carrers de Palma fossin l'escenari d'una històrica unitat de la comunitat educativa i del suport social a la seva protesta. Es va dir prou a una política lingüística imposada (el TIL), que fou el detonant (veníem de retallades i menyspreus continuats). Jo vaig sortir al carrer, vaig fer tots els dies de vaga activa, vaig participar en totes les accions reivindicatives... Vaig col.laborar en la lluita a dins l'assemblea de docents. Va ser una lluita per uns serveis educatius públics de qualitat i en català, en el meu cas des del sector concertat (formàrem l'Assemblea de docents desconcertats). Durant molt de temps es vestiren camisetes verdes de la Crida i també amb altres dissenys: la sabata que trepitjava els alumnes, el puny amb el bolígraf de l'Assemblea de docents, les del Tiltànic... Era molt important allò que ens unia: el color verd, símbol de l'educació, el futur d'una societat. Aleshores vàrem treballar pel pacte educatiu, s'obrí camí per a un futur col.legi professional de docents... Però encara hi ha molt a fer. Convé no oblidar-ho...

• Joan Miquel Caldés

  Com a ciutadà i com a docent era un deure i un dret ( el de manifestació), i així ho continua pensant i defensant, està present aquell dia pels carrers de Palma . A més, d'un record inoblidable pel fet d'anar-hi acompanyat de la meva dona i del seu embaràs. Recordo una gran harmonia, solidaritat, respecte, cap incidència , i crítica a un mal govern que trepitjava els drets dels ciutadans. Salut a tots i força.

• Miquel Santandreu

  Per primera vegada vaig sentir orgull com a poble. No podia entendre com un dirigent de Mallorca mos venia barat als Madrilenys.

• Rosa Maria Peña Barceló

  Les causes socials sempre m'han posat la pell de gallina. Ho record com si fos avui. Estava emocionada, pletòrica. Tenia 29 anys i treballava a una escola concertada. Les companyes més guerreres van fer alguns dies de vaga, i jo també. Em vaig unir a la manifestació baixant el carrer Blanquerna amb avingudes.Tot era verd: famílies, docents, batucades... Són aquest tipus de moments en què sents que la societat val la pena. Caminàvem poc a poc, amb aire de festa, i record amb emoció no veure ni el principi ni el final de la manifestació, i gent i gent i més gent s'unia per una mateixa causa. Quan vaig arribar a la fi al manifest, era fosc. I quan vaig tornar a casa,escanyada de cridar amb el megàfon (el millor regal que mai m'han fet els millors amics) vaig fer un pensament molt gros que em va capgirar la vida. Volia fer alguna cosa per al moviment i els nostres drets, volia anar per tot i viure tota la moguda, així que vaig aterrar a l'STEI. I avui,cinc anys després, sóc funcionària en pràctiques, però sense cap dubte, ho tornaria a fer. No acotaré mai el cap. Som un col•lectiu fort i compromès, disposat a lluitar pels nostres drets sempre que es vegin vulnerats. Visca l'educació!

• Josep Valero González

  Vaig formar part de la capçalera de la manifestació. Es va decidir que per tal d'evitar protagonismes, la composés una comunitat educativa de base clarament compromesa en la lluita contra els atacs de la política educativa de Bauzá. I la comunitat educativa del IES Marratxí fou la escollida. En aquells moments, com a president de l'APIMA del IES Marratxí, amb altres membres de la Junta, el director Jaume March i resta de l'equip directiu, l'assemblea de docents del centre, els representants dels alumnes, el representant dels PAS...començarem la manifestació a instàncies del servei d'organització de la manifestació, cinc minuts abans de l'hora de la convocatòria, ja que la pressió de la gent ja ens portava a la confluència del carrer Sant Miquel i Avingudes, quan teòricament havíem de ser encara al començament del Bar Cristal...
  Varem portar la pancarta fins a dalt de la tribuna, i després de llegir-se el manifest, vàrem baixar i vaig descansar a un bar de la Plaça del Rosari. vaig sentir que es tornava a llegir el manifest no sé si fins a set o vuit vegades. I la riuada de gent era contínua passant i passant, amb les cares d'orgull, satisfacció i d'autoestima col·lectiva.

• Alice Weber

  Jo, que ni en aquell moment ni mai abans havia militat en lloc ni tenia cap amistat al meu entorn que fos propera o que estigués implicada amb la política, aquell dia, i sabent que en Bauzá no en faria cas davant d’una expressió pública històrica, vaig decidir voler protegir des d’endins. Dos anys més tard era (i encara som) regidora d’Educació a Inca. Així, tendria un breu temps al davant per fer allò pel qual aquell dia m’havia compromès amb mi mateixa. Avui dia seguesc pensant igual. Per fer canvis, cal implicar-se. Perquè tot allò que tu no fas, ho faran altres per tu. Com aquell dia en què 100.000 persones (de tot tipus, de tot color) ho van deixar clar a en J. R. Bauzá.

• Xisca Mesquida Ginart

  El 29/9/2013 les persones relacionades amb el món de l'Educació anàvem molt cremades de retallades, assetjaments, lleis restrictives, manca de llibertat i obligació d'instaurar un TIL fantasma per al qual ningú no estava preparat i l'única intenció de fons era sacrificar el català amb l'excusa d'introduir més hores d'anglès i de castellà. Aquestes malifetes eren portades a terme pel govern de José Ramón Bauzà del PP i que va "dictar" a les Illes Balears de juny de 2011 a juny de 2015.
  
  Dúiem dos anys de vagues indefinides als centres, de tancades, d’assemblees, de reunions, de manifestacions, de caminades interminables, de vagues de fam, d’enfrontaments entre professorat, de pujades de to, de publicacions... Havien aparegut també les camisetes verdes, feliç idea de no sé qui que ens unificava en el pensament i la lluita. El dia 29 ens vestírem amb l'hàbit reivindicatiu. Baixant del poble al centre de Ciutat es veia una gernació verda esperant a les aturades de bus, ens ajuntàrem a la plaça d'Espanya sota la mirada d'escalf del nostre rei En Jaume I i emprenguérem la marxa fins al Born.
  
  100.000 manifestants entre Palma i les Illes, xifra mai superada.
  
  A J. R. B. li va costar la ca

• Pepa Gelabert

  Jo no vaig poder anar a la manifestació, però com a exprofessora en el meu temps, els mestres que van formar la gran marea verda tenien tot el meu suport per defensar els nostres drets lingüístics.