EXPLICA'NS LA TEVA HISTÒRIA

Com ha sigut el teu part?

Per cesària o vaginal, en hospital públic, privat o a casa, amb anestèsia o sense. De parts n'hi ha tants com dones, i totes tenen una història per explicar. Algunes són bones experiències i d'altres no tant. Com va ser el teu part? Vas tenir un part respectat? O vas tenir una experiència de violència obstètrica? Volem saber la teva història.

Nom:

Email:

La teva història:

* Queden 1200 caràcters

La teva imatge (opcional):

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

Les vostres històries:

  • Estefania

    Primero agradecida a la comadrona de mi CAP rural, me sentí muy bien tratada, defensora del parto respetado, la lactancia a demanda, piel con piel, etc; fue genial.
    Mi miedo era la fecha de parto: semana del 24 de diciembre, funfunfun! Ya sabemos lo que pasa, guardias largas, menos personal, y miedo como primeriza.
    Ingresé a las 5am en el Hosp. Arnau de Lleida (público) el 31 de diciembre con rotura de bolsa, sin contracciones (sí tenía pero no sabía que era eso) y poco dilatada. Llegué con mi plan de parto, y comentamos qué podían hacer y qué no por logística. Fue, en lo importante, respetado y apoyado.
    Pasé por 4 turnos de sanitarios, por todos me sentí muy bien tratada, respetada e informada. Tuve un parto natural, sin epidural ni intervención, no hubo violencia obstétrica y siempre estuve informada de lo que pasaba.
    Mi hija nació pasadas las 23h, me dejaron piel con piel con ella en todo momento; practicando el agarre (costó) se implicaron desde enfermeras, comadrona, pediatras; con toda la paciencia y comprensión.
    Y se lo agradezco infinitamente a todos los equipos!!!!

    Si fuese un restaurante diría que repetiría y lo recomendaría. Gracias!

  • Glòria

    A les 27 setmanes d'embaràs de bessons vam saber que un dels nostres fills havia mort. El cor del nostre fill es va parar. Vam ingressar per seguir endavant amb la nostra filla i a les 29 setmanes vaig començar amb contraccions. Van néixer per cesària inevitable a les 29.5 setmanes. El nostre fill estava de cul i havia de sortir primer. La nostra filla va anar directe a la UCIN.

    La cesària va ser molt dura i dolorosa i la recuperació va ser molt llarga. Vam poder acomiadar-nos del nostre fill però no vaig poder veure a la meva filla fins al cap de 12h, va ser duríssim.

    El tracte rebut a l'hospital va ser excel·lent, tant en la gestió i acompanyament de la nostra pèrdua com en la Unitat neonatal. Vam trobar persones meravelloses que ens van ajudar i acompanyar en tot moment. Tots els professionals van ser un 10.

    En aquest estudi trobo a faltar dades i xifres on es comptabilitzin tots els nostres fills. Si, també els que no estan amb nosaltres. És important visibilitat i no negar la realitat que vivim les famílies en dol. El silenci i la negació de l’existència dels nostres fills ens ho posa molt més difícil. Tots els nostres fills compten, també els hem parit.

  • Glòria

    He sigut mare de 2 nens en els ultims 5 anys. El primer va néixer el 2013 (jo en tenia 27) i el segon aquest 2018 (en tinc 32). Els 2 van ser en hospital públic (Vic). El primer va néixer a terme (40+2) un divendres (tot i ser dia entre setmana, era dia 1 de novembre) va ser vaginal i força medicalitzat i llarguet (17 hores des del moment de l'ingrés) va pesar 3.080kg. Vaig donar pit durant 2 mesos.
    El segon va ser completament diferent, despres d'informar-me a causa de l'anterior part.Tot i ser en el mateix hospital (CHV) vaig tenir la sort de topar amb una llevadora encantadora (Marta) que tenia la mateixa visio que jo d'un part NATURAL no medicalitzat (sense oxitocina,sense epidural, sense instrumental medic...i sobretot sense presses) i aixi va ser, despres de 6hores des del moment de l'ingrés, va néixer el meu segon fill, amb 2.800kg, un dimarts. No li he donat pit. Ha sigut la millor experiència de la meva vida.

  • Cristina

    Després d'un control de monitors i una eco a la setmana 40, el ginecòleg em va dir que tenia poc líquid amniòtic. Em va programar l'inducció per a l'endemà. No em va explicar res i, ingènua de mi, no sabia al que m'enfrentava. Vaig ingressar a Quirón a les 7h i a les 8.30h em van posar oxcitocina per vía. Em van haver de sedar del dolor, i més tard posar la epidural. No vaig dilatar gens en 10 hores. Al final van decidir fer-me cesària perque la nena patia. A les 18h tenia la meva nena amb mi, però la pell amb ell la va fer amb el seu pare perque jo estava a reanimació. Emocionalment he estat molt tocada. El tracte de la llevadora va ser pèssim. Ara estic molt més informada, per si em torno quedar embarassada algun dia...

  • carmen gonzalez

    Després de dos parts amb violència obstètrica, la meva tercera filla va neixer a casa en un part meravellós, empoderador i respectar. Vaig parir a casa "en defensa propia", ja què la primera vegada vaig acabar en cesària i la segona amb una episiotomia brutal.
    El part domiciliari atès per llevadores especialitzades és la opció més segura per mares i nadons, segons la OMS. Hem de lluitar perquè estigui cobert el seu cost per la Seguretat social.
    Informeu-vos, empodereu-vos i lluiteu pel moment més important de la vostra vida com a dones.

  • Victòria

    Després d'un embaràs angoixant per un retard de creixement precoç i sever, la meva filla va haver de neixer per cessària amb 1kg de pes a la setmana 32... La placenta ja no funcionava. L'equip d'obstetrícia del Sant Pau ens va tractar durant l'embaràs i el part amb una professionalitat i una humanitat meravelloses, ajudant-nos a superar l'angoixa d'un embaràs així.
    Un cop va néixer, la unitat de neonatologia en va tenir cura. Només tenim paraules d'agraïment per l'equip, neonatòlogues, infermeres i psicòlogues que van tenir cura de tota la familia durant els 3 mesos d'ingrés. Per mi ser mare va ser conèixer la meva filla però també tot aquest món vocacional que ha deixat una empremta inesborrable en mi. Un món en que la professionalitat traspassa la barrera i arriba a un contacte emocinal tan intens com necessari.
    De nou, moltes gràcies!

  • Xenia

    Hola sóc Xènia mare de tres meravellosos fills i tots nascuts per Cesarea a centre privat Hospital de Barcelona però amb les cesareas humanitzades que fan ara que poden estar els pares ha estat incrrible tan el poder estar acompanyada de la teva parella com el tracte de tot l’equip mèdic que m’han assistit enels tres cassos i tot va ser originat per un problema dd plancenta total en el primer embaràs el qual van programar la cessarea per evitar riscos de despreniments de placenta o hemoragirs per tam he d’estar agraaïda per la previsió, el segon embaras com era molt seguit per evitar trencament de la ferida interna que era massa tendra i el tercer embaras perque ja tinc una edat i evitar riscos. La recuperacio fantastica en els tres cassos i a més he pogut fer lactancia naterna en ems tres sense cap mena de problema.

  • Imma

    He tingut dos parts, una nena el 2014 i un nen el 2018.
    Els dos en el mateix hospital privat i els dos han nascut per part vaginal, amb anestèsia epidural i sense programar. En els dos casos començava amb contraccions a casa i ingressava a l'hospital amb bossa trencada per la part inferior.
    És curiós ja que diuen que els primers parts duren de 12 a 15 hores i els segons van més ràpids... No va ser pas el meu cas... Per la nena trencava bossa i a les 6 hores ja la tenia als meus braços. En canvi, pel que fa al nen... Trencava bossa a casa i fins al cap de 16 hores no neixia... Apart de ser un part llarg i dolorós no aconseguia dilatar el suficient per a poder-me posar els calmants... Tot i això finalment ho vaig aconseguir i tinc dos fills preciosos!

  • Judit

    Jo formo part de la minoria de families que optem per parir a casa, 2002, 2005 i 2011. Tres parts preciosos, intensos i respectats. Molt ben atesos per les llevadores experimentades de Titania.
    Vaig tenir intimitat, respecte, acompanyament, professionalitat i molt d'amor.
    Defenso el part respectat, sigui a casa o als centres de parts, i trobo que és una bona iniciativa els centres de maternitat.

    Crec que la seguretat social podria pagar les despeses que són menors que en un hospital.

  • Judit

    Jo formo part de la minoria de families que optem per parir a casa, 2002, 2005 i 2011. Tres parts preciosos, intensos i respectats. Molt ben atesos per les llevadores experimentades de Titania.
    Vaig tenir intimitat, respecte, acompanyament, professionalitat i molt d'amor.
    Defenso el part respectat, sigui a casa o als centres de parts, i trobo que és una bona iniciativa els centres de maternitat.

    Crec que la seguretat social podria pagar les despeses que són menors que en un hospital.

  • Vero

    Mi primer parto fue en la clínica Corachan y terminó en cesárea, no conocía la palabras violencia obstétrica hasta ese día. Me costó mucho recuperarme, sobre todo emocionalmente. El segundo fue en el Hospital Sant Joan de Déu de Esplugues y fue otra cosa, porque sentí que me escucharon y sobre todo porque no me separaron nunca de mi bebe. Aunque como tenía una cesaría anterior y tardaba mucho, al final han usado forceps y la recuperación también me ha costado. Lo más importante que he aprendido de ambas experiencias es que te tienes que empoderar e insistir en lo que quieres, porque siempre prevalecen los protocolos o la calidad del personal que te atiende, a la voluntad del paciente. Creo que a hay mucho por mejorar, pero cada vez hay más Info como la que proporciona asociaciones como Dona Llum o el Parto es nuestro
    . En cuanto a la lactancia, cada día te ayudan más, sobre todo en la posición para asegurar el correcto enganche, pero a veces se olvidan de que el bebé puede también tener dificultades, como los frenillos linguales. En eso agradezco mucho a las chicas de Alba Lactancia, creo que si fuera por los profesionales de salud, mis dos lactancias hubieran fracasado.

  • Yasmina

    Va ser natural, a l'Hospital de Terrassa, octubre de 2016. Em vaig preparar físicament amb una fisio i mentalment llegint llibres i veient videos de parts. En una de les sessions amb la fisio vaig saber que amb l'epidural no podria saber quan empènyer, ni moure'm, que m'haurien d'anar dient què fer, és a dir, que no podria controlar el meu cos ni sentir sensacions. Així vaig decidir que volia un part natural sense anestesia. Amb molt de moviment lliure i molta consciència, fent equip el meu fill, les contraccions i jo.

    Quan començava la setmana 39, al vespre, vaig començar a tenir contraccions, dolorets de regla que anaven en augment. Vam trigar a anar a l'hospital perquè ens havien dit que havien de ser regulars cada cinc minuts, però les tenia a temps i intensitats diferents, durant tres hores. Vam acabar trucant a l'hospital que ens van dir que anessim venint sense pressa.

    Quan vam arribar estava de 3 cm. Vaig seguir dilatant allà i al segon tacte estava de 9. Vaig poder moure'm tant com vaig voler i la llevadora va estar 100% pel part natural des del primer moment. Vaig tenir dolor, però no vaig patir. Vaig poder acabar de treure el meu fill jo mateixa amb les meves mans.

  • Laura

    La Sol va néixer a casa nostra, a Tàrrega. Acompanyats per tres llevadores i una amiga, el meu company i jo vam poder donar la benvinguda a la nostra filla tal i com havíem somiat! 23 hores de feina de part! I 12 de part actiu.
    Després del part, vam esperar varies hores a que sortís la placenta sense èxit i vam haver de marxar a l’hospital d’Igualada on em van fer una petita intervenció per extreure-me-la manualment.
    Ens van tractar molt bé tot i que ens va costar que entenguéssin que no volíem ingressar a la nena.
    La intervenció va ser a la nit i va durar menys d’una hora. L’endemà vam demanar l’alta voluntària i vam tornar a la nostra coveta.
    Ara encara estic més comvençuda del que vam decidir i ho tornaria a fer. Per canviar el món cal canviar la manera de néixer va dir Michel Odent!

  • Elvira

    Tincs dos fills, el gran de 21 anys. Vaig fer el seguiment a la Seguretat Social al centre de la Dona de Mataró. Sense cap problema en cap embaràs, sempre em van informar i donar un tracte molt correcte
    La primera gestació era la novetat i vam fer tambe 2 o 3 visites amb un ginecòleg privat per estar més tranquils.
    En els últims controls setmanals a l'hospital, em van atendre 2 o 3 metges diferents però no em va amoinar gaire. Vaig compartir estones d,espera amb dones molt diferents, amb orígens , característiques i circumstàncies molt diverses i això em va donar seguretat.
    Arribat el dia vaig estar 8 hores dilatant amb un dolor indescriptible i vaig poder notar que la meva filla anava obrint un camí dins meu.
    En el part no em van poder posar l'epidural i vaig tenir la nena amb tot el meu esforç, el que havia après en el curset i seguint les indicacions del metge i les 3 o 4 comadrones.
    El meu segon part es va presentar tan ràpid! Esperava que fos natural iencara que va ser difícil, donats els 77 cm d'en Guillem, va ser increïble.
    El part natural: el més lògic després d'un embaràs normal que tota dona hauria de poder viure. No és just perdre aquesta experiència.

  • Ester

    Vaig tenir les meves filles a Austràlia. El sistema Australià és molt ampli i les mares trien entre tenir el fill a casa, o una cesària programada i entremig totes les opcions. Nos vam triar 1 part natural a una secció de l'hospital que només hi havia llevadores. Aquesta part de l'hospital, les habitacions són com estar a casa, llit doble i jardí amb barbacoa, perquè no et doni la sensació d'estar a l'hospital.
    Durant tot l'embaràs et visiten les mateixes llevadors que estan ajudant a parir a les mares, per això, pots visitar-te a qualsevol hora del dia o del vespre... de 6 del matí a les 9 del vespre, dissabtes inclosos.
    No es passen la vida pesant-te ni res de tot això, vas 1 vegada a fer-te 1 eco amb un especialista d'ecos i fa un informe molt complert. També veus 1 ginecòleg 1 vegada durant l'embaràs, si tots el anàlisis són correctes i el nadó creix bé, no la tornes a veure. Si no cal medicalitzar no es medicalitzar.

    Et diuen, no estàs malalta, estàs embarassada.

    El dia del part, pots canviar d'opinió i demanar epidural, o q s'hagi de fer 1 cesària, és només travessar el corredor i ja estàs a la part medicalitzada.

    En tinc molt bon record... gens de pressió

  • Marta

    El primer part va ser a l'Hospital de Sant Pau al 2010, on vaig presentar el meu pla de part i on es suposa afavoreixen el part natural. Res més lluny de la realitat. La llevadora tenia molta feina i no em va explicar res ni em va demanar opinió de res. Em vaig donar per vençuda i vaig demanar la walking epidural. L'anestesista de torn no sabia posar-la. Van fer fora el meu marit i em van posar la normal, dos cops perquè el primer no me em van punxar bé. Després maniobra de Kristeller, estrip. Vaig perdre molta sang. Se'n van endur el fill per rentar-lo i pesar-lo. Vaig demanar consell a la llevadora per donar el pit i tot d'una veig que m'està apretant el mugró i m'entafora el cap del meu fill. Tot sense permís. Encara estic esperant a la llevadora de planta perquè em vingui a ajudar amb la lactància. Al final vam acabar assessorats per una IBBCL pagafa de la nostra butxaca. Gràcies a això i a Alba Lactància Materna vaig poder tirar endavant la meva lactància.
    Després d'aquesta experiència, el segon fill l'hem tingut a casa amb dues llevadores deNèixer a Casa. Ha estat la millor decisió que he pres. Farà un any, neixia a la piscina de parts en un part respectat i acompanyat.

  • Angelina Vilella Ros

    Aquest mes que vé faré 80 anys, vaig tenir tres fills en el período que es tenían a casa amb la llevadora, dos a casa meva amb ella I el tercer ja vaig anar la clínica com es començava a fer pels anys 1960 I escacs per tenir-los amb un metge a més de la llevadora.
    Només feía un any i mig del segon fill, tenia molt recent el tipus de dolor del part però a l,explorar-me em van dir eren dolors d’encaixement, era la primera vegada que em trobava en una clínica I la supervisió d’un doctor, vaig anar encaixant des de les quatre de la matinada, quan a les sis del matií están agafada als peus del llit apretan I aguantan els dolors que m’havien dit aguantés, I que esperés fins al matí que em tornarien a visitar per dir-me si tornava a casa o si em quedava fins el moment del part... de cop vaig sentir una sensació estranya i vaig notar el que després vaig veure era el cap de la meva filla, el marit espantat va córrer buscant el metge, una infermera va venir i en veurem a mi espantadissima, va marxar també corrects a buscar el metge, un parell de minuts van trigar a arribar tot el grup; marit, metge i infermera, la meva nena i jo no els VAM NECESSITAR, era el 20 de juliol 1 964.

  • Sònia

    Ell ginecòleg em va fer la maniobra de Hamilton (separació de membranes, molt dolorosa) des de la setmana 38 per tal que naixés a la 39 màxim. Deia que sinó seria massa gran.
    De 39+1 em va dir que "estava de part". Jo només tenia molesties lleus. Al arribar a la Quirón em van posar la via i vam passar la nit. Ni mitja contracció vaig tenir. Al matí em van venir a buscar a les 7.30 i em van baixar a quiròfan. Em van trencar la bossa, em van posar oxitocina i em van dir que havia d'aguantar les contaccions una hora perquè no s'alentís massa el part. Vaig tenir unes contraccions molt fortes, el meu marit estava amb mi però no podia fer massa. La comadrona m'infantilitzava, cosa que em feia sentir força inútil. Em van posar l'epidural i vaig deixar de sentir dolor, de fet em vaig adormir dilatant. Quan estava de 10cm va aparèixer el ginecòleg. Em va dir que emputxés però com que el nen no havia ni baixat ni rotat, al final em van haver de fer la Kristeller i treure'l amb ventosa. Va ser horrorós, no podia respirar i només intentava treure'm la gent de sobre. A les 12.25 va néixer el meu nen. Va ser un part curt, no el vaig sentir meu. Vaig parir quan al gine li va venir bé vaja.

  • Sònia

    Ell ginecòleg em va fer la maniobra de Hamilton (separació de membranes, molt dolorosa) des de la setmana 38 per tal que naixés a la 39 màxim. Deia que sinó seria massa gran.
    De 39+1 em va dir que "estava de part". Jo només tenia molesties lleus. Al arribar a la Quirón em van posar la via i vam passar la nit. Ni mitja contracció vaig tenir. Al matí em van venir a buscar a les 7.30 i em van baixar a quiròfan. Em van trencar la bossa, em van posar oxitocina i em van dir que havia d'aguantar les contaccions una hora perquè no s'alentís massa el part. Vaig tenir unes contraccions molt fortes, el meu marit estava amb mi però no podia fer massa. La comadrona m'infantilitzava, cosa que em feia sentir força inútil. Em van posar l'epidural i vaig deixar de sentir dolor, de fet em vaig adormir dilatant. Quan estava de 10cm va aparèixer el ginecòleg. Em va dir que emputxés però com que el nen no havia ni baixat ni rotat, al final em van haver de fer la Kristeller i treure'l amb ventosa. Va ser horrorós, no podia respirar i només intentava treure'm la gent de sobre. A les 12.25 va néixer el meu nen. Va ser un part curt, no el vaig sentir meu. Vaig parir quan al gine li va venir bé vaja.

  • violeta

    L'embaràs es vincula a un esdeveniment feliç, però en molts casos és una experiència traumàtica. El meu part va ser prematur i medicalitzat. El nadó finalment no va sobreviure. Aquesta és una històris d'entre moltes que només ara comencen a sortir a la llum. Els embaraços fallits, aborts en estat avançat o la mort del nadó són es donen molt més sovint del que la societat vol assumir. Crec que tant l'embaràs com la maternitat s'haurien de desmitificar, i estudis com el de "Parir a Catalunya" podria ajudar a donar visibilitat, també, a aquesta realitat, si bé no és informació que no tothom tingui ganes de conèixer.

  • Raquel

    He tingut dos parts, i tots dos han estat molt diferents. Amb el primer, estava de 38 setmanes i despres 24h de contraccions (es van ajuntar les del prepart amb les del part), vaig anar a l'hospital, em van dir que quan volgués em posaven l'epidural, al cap de 5 minuts la vaig demanar perque ja estava tipa de dolors, i al cap de 5 hores d'estar ingressada, va aparèixer el ginecòleg, vaig per un parell d'empentes, i va néixer el meu primer fill per part vaginal, sense cap mena de complicació. 3 puntets, 2 hores de pell amb pell, i una felicitat immenda. Va ser a l'arribar a l'habitació, que ens vam trobar amb 6 persones esperant. No vam poder gaudir gens de la nostra estona en família.
    En canvi el segon, em van ingressar perque el nen estava en percentil 3, estava de 39 setmanes i suposadament l'endemà m'havien de provocar el part, pero no hi vaig arribar. Em vaig posar de part, vaig demanar l'epidural 2 cops, i no me la van posar, i al 3r al punt del desmai, estava nolt tensa i ja no van poder. Mentre intentaven punxar em va venir una contraccio d'empenyer, i el nen va sortir molt ràpid. 2 puntets, i com era de nit, aquest cop sí, vam poder gauir del moment en la intimitat.

  • Sandra

    A la meva filla Càssia se li va parar el cor als gairebé 6 mesos de gestació. Va ser un part induït amb un munt de medicació que no em feia efecte. Va durar mes de 20 hores... Jo crec que el meu cos no la volia deixar marxar. Tremolors, febre alta, taquicàrdia i la tenssió arterial a 6/4. Finalment va nèixer. La vaig abraçar per acomiadar-me. A Vall d’Hebron tothom em va tractar molt bé, especialment la Dra. Maite Avilés. Només han passat dos mesos. Encara ens falten resultats de l’amniocentesi. No sabem quina malaltia tenia i potser no ho sabrem mai. La Dàlia, la seva germana gran encara pregunta perquè s’ha “morit” la germaneta. Jo també m’ho pregunto.

  • Marta

    El meu embaràs i part van ser a Anglaterra. A Anglaterra el part és seguit per una comadrona i si tot va bé no veus el metge. Durant l'embaras et pregunten per les teves preferències per al part, que queden escrites a la llibreta d'embaràs. Pots escollir on tenir el teu fill i en cas de voler tenir-lo a casa t'envien una comadrona quan arriba el moment. El meu part va ser en un hospital sota la supervisió d'una comadrona . Vaig poder disposar d'una habitació amb pilota de pilates i una banyera de parts. Tens gas nitrós (que no fa res) i altres opcions com l'epidural, tot i que tinc la sospita que les comadrones intenten conduir la mare cap a un part sense epidural. En el meu cas, quan vaig voler l'epidural ja era massa tard i de totes maneres l'únic anestessista de planta estava ocupat (era nit festiva). La meva filla va nèixer a la banyera de parts, va nèixer a les meves mans i jo mateixa la vaig dur a la superfície, moment inoblidable. Al matí seguent jo ja caminava i a la seguent nit ja vam ser a casa. A pesar del dolor, al proper també preferiré veure com va tot abans de demanar l'epidural...o això crec ara, ja veurem al Desembre XD.

  • Anna

    El meu primer embaràs va ser molt llarg, va durar 2 anys i 3 mesos i finalment un dimecres vam saber que arribava de camí un noiet de 19 mesos, al cap de 5 dies el vem veure per primera vegada; que guapo i petitó!!! Va ser un part llarg i ple d'emocions per part de tots!! I nosaltres també hem repetit!! Ja fa tres anys que tenim la parelleta!!

  • Verònica

    El meu part va ser vaginal i sense epidural. La Clara va néixer en un hospital públic un dissabte a la nit i només hi havia un anestesista, que es trobava d'urgència i no va arribar a temps. Després de moltes hores de contraccions fortes i doloroses a casa, vaig trencar aigües i ja vaig arribar molt dilatada a l'hospital. La Clara va néixer al cap d'1 hora i mitja d'haver arribat. Preciosa i rodoneta. Només em van posar dos punts. Tornaria a repetir l'experiència sense epidural. L'endemà estava fresca com una rosa.

  • Maria

    El meu part va ser horrorós. Me'l va provocar la llevadora i només em van possar pentotal després de cridar "cagundeu dormiume" a la clínica religiosa ja tancada per ser d"aquelles que robaben les criatures. El meu fill, és fill únic.

  • San

    El meu part va ser vaginal i ràpid, i més tenint en compte que era el primer. Després de tota la tarda amb mal de ronyons, contraccions des del vespre, vaig trencar aigües a les 2 de la matinada. Des de llavors les contraccions cada vegada eren més seguides i doloroses, em vaig dutxar i cap a l'hospital. Al arribar em van donar la bona notícia que estava dilatada de 9cm. Com que al petit encara havia de baixar una mica, rápidament em van posar l'epidural (petita dosis, sempre podia moure les cames). Vaig estar notant les contraccions, tot i que ja no eren tant doloroses. Per desgràcia quan ja gairebé no les sentia, la matrona em va dir de començar a empènyer. Tot i no notar res, vaig anar empenyent i quan ja em sentia totalment esgotada, vaig notar com sortia el meu petit i me'l van col·locar sobre el pit, per fer el pell amb pell. Eren les 6 de la matinada de dijous sant (bé, ja era divendres). Després de treure la placenta i cosir-me (només un punt) ens van deixar als tres sols i tranquils durant una estona, fins que ens van portar a planta.
    Va ser en un centre privat i no puc valorar com de respectuosos son ja que en el meu cas tot va anar bé i molt ràpid.

  • Bartomeu

    Hola! Tinc 2 filles maquissimes i sanes, nascudes a casa, evidenment sense cap tipus de medicalització.
    L.experiencia es increiblement maca, tranquila, respectuosa.
    I segura segons el meu entendre, ja que les llevadores, davant elminim risc ,que elles no puguin atendre et fan anar a l.hospital.
    Una llastima que aquesta activitan no estigui coberta per la seguretat social com a altres països.