EXPLICA'NS LA TEVA HISTÒRIA

Com vas aprendre català quan no s'ensenyava a l'escola?

Personatges de tots els àmbits de la societat catalana ens aniran explicant aquest estiu com van entrar en contacte amb el català com a llengua de cultura quan l'ensenyament oficial no oferia aquesta oportunitat. Explica'ns tu la teva història: com vas aprendre a llegir i escriure català quan l'escola no n'ensenyava? Quins van ser els teus primers llibres i/o revistes?

Les vostres històries:

  • tseia

    Llegint les revistes del Cavall Fort que ens comprava la padrina.

  • Galeniks

    Vaig aprendre català a casa, al poble ón vaig néixer. Fins als 4 anys no vaig saber d'una cosa que ens feien parlar a l'escola i se'n deia espanyol. Ens obligaven a parlar en espanyol a classe quan tots -inclos el mestre- erem catalans, molt absurd, però no em va costar, era com un joc.
    Més endavant vaig anar a l'Institut, vaig fer Batxillerat, i després, a la Universitat, on es continuava impartint només en espanyol, vaig descubrir una defensa de la llengua catalana, dels poemes de Espriu, de l'escola d'estiu de Prada. Hi havien nois i noies que agafaven el apunts en català (traduint el que es deia en castellà), i al revista del PSUC (partit comunista de Catalunya) s'editava també en català, es deia UNIVERSITAT. També TREBALL, orgue del PSUC s'editava en català. Clandestins, és clar, perque estava prohibit, molta gent anava a la garjola per aquestes coses. A un company d'estudis li van caure 2 anys a la Modèl per tirar unes octavetes al Metro.
    El mon de la cultura va resistir més la creuada contra la llengua catalana.
    I vaig començar a escriure i emprar sempre el catalá com la meva llengua. Si be ho era ja materna, la vaig convertir en la meva llengua a tots els efectes.

  • Miquel Bohigas

    Nascut a França, on el meus pares estàven exiliats, a casa sempre es va parlar en català. El meu pare,Iu Bohigas, havia après el català de forma autodidacte de ben jove i a l'exili va obtenir el títol de mestre de català, després de seguir un curs per correspondència organitzat per la gemneralitat i dirigit pel mestre Pompeu Fabra. Quan vam tornar a Catalunya, jo només tenia tres mesos, el meu pare va organitzar un curs de català per correspondència. Malgrat que el meu pare no ens va fer mai classes de català, el meu germà i jo des de ben petits que vam poder llegir-lo amb normalitat ja que a casa hi havia molts llibres. Recordo especialment els contes que el meu pare ens llegia tot sovint.
    A l'escola tot l'aprenetatge el vaig fer en castellà, però els nens, entre nosaltres i també amb els mestres, parlàvem en català.

  • Joan Calixte

    Joan Calixte Ferré. 1949 nascut a Marça (Tarragona) educat amb Castellà 100 %. Trasllat a Vilanova i La Geltru per raons laborals als 15 anys, sem va ocorrer apendre Frances a una academia privada i es va donar la circunstancia de que el professor de frances, era un escriptor local, gran patriota català,en Xavier Garcia, que va decidir que per apendre frances ens seria mes facil fer-ho des de el Català aixi que vaig apendre gramatica catalana per primer a vegada i frances, durant 3 cursos. I avui em defenso bastant bé.

  • SiscuLlonch

    Nascut a l'any seixanta, a una Barcelona, on hi havia famílies que parlaven castellà entre ells i en català amb el servei.
    Vaig aprendre a copsar la varietat d'accents quan venien cosins de Tàrrega o de Manresa.
    Vaig aprendre a llegir castellà a l'escola i llavors vaig tenir el meu primer llibre en català: " Estels 2" , " Comencem a llegir d'editorial Teide. Regal de primera comunió , de memòria inesborrable, amb il·lustracions de en Cesc. Enlluernat pel descobriment que la llengua de casa , del carrer i del pati de l'escola també s'escrivia, i amb sons diferents dels castellans per les mateixes lletres. Quina descoberta, vaig aprendre a llegir l'idioma que ja parlava! Més tard, i de mica en mica vaig aprendre a escriure sense massa faltes .
    No va ser fins a l'any 77 al primer curs d'universitat que vaig rebre classes de matemàtiques, física i química en català ,conseqüència d'una magnífica reacció del professorat de la època en contra d'unes declaracions del president del gobierno Adolfo Suàrez, que , amb la ignorància malintencionada dels espanyols, deia que no es podia fer ciència en català.

  • SiscuLlonch

    Nascut a l'any seixanta, a una Barcelona, on hi havia famílies que parlaven castellà entre ells i en català amb el servei.
    Vaig aprendre a copsar la varietat d'accents quan venien cosins de Tàrrega o de Manresa.
    Vaig aprendre a llegir castellà a l'escola i llavors vaig tenir el meu primer llibre en català: " Estels 2" , " Comencem a llegir d'editorial Teide. Regal de primera comunió , de memòria inesborrable, amb il·lustracions de en Cesc. Enlluernat pel descobriment que la llengua de casa , del carrer i del pati de l'escola també s'escrivia, i amb sons diferents dels castellans per les mateixes lletres. Quina descoberta, vaig aprendre a llegir l'idioma que ja parlava! Més tard, i de mica en mica vaig aprendre a escriure sense massa faltes .
    No va ser fins a l'any 77 al primer curs d'universitat que vaig rebre classes de matemàtiques, física i química en català ,conseqüència d'una magnífica reacció del professorat de la època en contra d'unes declaracions del president del gobierno Adolfo Suàrez, que , amb la ignorància malintencionada dels espanyols, deia que no es podia fer ciència en català.

  • Teima Sanchez

    El meu pare era murcià i la meva mare catalana.El meu pare va arribar als 3 anys i va anar a escola de la Generalitat(anys 30)amb els meus avis amb 6 fills. Amb els meus tiets sempre he parlat en català Quan vam néixer nosaltres, els pares sempre ens vam parlar en català, i els meus avis parlaven en murcíà (no és ni castellà ni andalús, sinó un "refrito")
    Quan vaig anar a l'escola, jo no sabia castellà i no va ser cap trauma, malgrat que hi havia paraules que no sabia com dir-les, per exemple "safareig". És que a casa hi havia un safareig i jo no sabia que es deia "lavadero" en castellà. Però no em va comportar cap problema parlar a casa en català i a l'escola en castellà.
    Vaig anar a escola pública franquista (anys 60), cada matí amb el braç enlairat i cantant les cançons falagintes (Arrg!!)
    Des de els 10 anys vaig començar a escriure un diari, com la majoria de la gent de la meva edat. No tenia ni idea d'escriure en català, però no podia fer-ho en castellà, perquè jo pensava i parlava en català. El vaig escriure tal com sonava la nostra llengua i amb faltes increïbles.
    Amb 13 anys vaig anar a l'I. Boscan (finals 60) i allà vaig anar a classes "clandestines" de català.Quina sort

  • Maria Antonia Grifols Monpel

    Soc en Rafael Madueño,nascut a Códoba ara fa 65 anys. Vaig arribar a Badalona el 1959, amb 10 anys, procedent de Sierra Morena. En arribar a Catalunya vaig trepitjar la meva primera escola. En caquells anys el català només es parlava en l'ambit familiar i, de forma restringida a les feines. A principis dels 70, un madrileny que parlava 7 idiomes, entre ells el català, en va parlar per primera vegada d'Espriu i em va deixar un llibre seu: "La propera vegada que ens veiem me l'has de tornar llegit i el comentarem". Enrique Barón, que després seria president del Parlament Europeu, era un convençut dels drets de Catalunya i al principi de la democràcia va impulsar la Federació Socialista Ibèrica, juntament amb el PSC (Congrés). A partir de llavors vaig començar a llegir i a parlar el català. Vaig treballar des de els 14 anys i estudiava per les nits i quan vaig entrar a la universitat vam fer una vaga molt importat i vam aconseguir que s'ensenyés el català el català de forma oficial, per primera vegada, però com a "llengua morta", al nivell del llatí i l'arab clàssic. Des de llavors queo l'escric i el parlo.

  • Lluís Barberà

    Aprenguí la llengua, en ma casa coneguda com valencià, gràcies als meus pares,valencianoparlants i el primer llibre que vaig llegir en valencià, fou u d'humor escrit per un mislater, Maties Ruiç Esteve, quan prenguí la comunió, per mitjà d'un familiar de Mislata que no sabia escriure el valencià. Eixe fou el primer contacte, amb la llengua oral i amb l'escrita. Quan tenia 7 anys ja intentava escriure'l, fins i tot en classes de "Lenguaje" (curs 78/79), en les flexions verbals. Eixe mateix any, vaig escriure, en part, una carta en valencià. Tenia moltíssimes ganes d'aprendre'l, com uns cosins que anaven a "La Nostra Escola Comarcal". A hores d'ara, l'ensenye i gaudisc aprenent-lo, ensenyant-lo, millorant-lo, com també el castellà. I, per a tindre més marge de cultura, aprenc anglés.

  • Jordi Nadal

    Tenia 14 anys, era l'any 76. Òmnium Català feia classes de català a la biblioteca del meu poble i ens hi vam apuntar. La meva mare filla de la guerra i jo fill del darrer període del franquisme.

    Havia estudiat sempre en castellà, escoltava Llach a casa d'un amic, anava als escoltes, escoltava les històries de la guerra que van perdre els avis, veia la policia ens mirava malament l'onze de setembre a Sant Boi, vaig escoltar el "Ja sóc aquí del president Tarradellas".

    Sabia que vivia en un estat que no era el meu, però la meva adolescència em generava més preguntes que respostes. Llegia les lletres de Raimon, Llach, Pi de la Serra, les entenia, però era incapaç d'escriure com ells: havia d'aprendre la meva llengua.

  • Elisabeth Barberà Blasco

    Tots els meus estudis, en una escola de monges i en època franquista, van ser únicament i exclusiva, en castellà.Vaig començar ha treballar, als 17 anys, en una empresa on totes les comunicacions internes eren en català. Encara que tota la meva familia era catalana i a casa sempre es parlava en català, jo no el sabia escriure. Vaig parlar amb el Cap i em va dir que no em preocupés, que jo ho escrivís com em semblés i que ell donaría instruccions a la reste del personal per a què em retornessin les meves notes amb les errades esmenades. I així, poc a poc, vaig anar aprenent. Es dona la circunstància que, en aquesta empresa hi treballava en Jordi Carbonell de Ballester, qui em va donar un cop de mà, amb el meu català, més d'una vegada. Una persona excepcional, al qual he d'agrair la seva ajuda, a l'igual que tots els meus companys, que entre tots em vàren ajudar molt. Al cap d'uns anys, vaig estar treballant en una Entitat, amb càrrec de responsabilitat, on no em podia permetre ni una sola errada. Aleshores, vaig agafar un professor particular, per acabar de pulir la meva gramàtica catalana. Des d'un inici però, em vaig acostumar ha comprar-me tots els llibres de lectura, en català.

  • amèrica planas

    Vaig anar al Parvulari Forestier de Montjuic, una escola magnífica, amb unes mestres humanes i intel.lectualment maravelloses. Tot i ser castigades varies vegades elles, ens parlaven català i ens ensenyavencultura catalana.Ningú que hi hagi anat les oblidarà.

  • Lluis Reig Puig


    Soc de Barcelona, però el pare venia de Lleida. A casa es parlava català. Mai a l'escola. Mai he fet una classe de català. Varem començar a llegir-lo a casa en la revista infantil: Cavall Fort.

  • Cesca Aubanell Batiste

    Jo sós de Gandesa, vaig néixer fa 52 anys, i, afortunadament al poble tots enraonàvem en català, la nostra llengua; excepte quan havíem de dirigir-nos a representats d'institucions que ho fèiem en castellà i no diguem a l'escola.
    Recordo que a l 'hora de jugar acostumàvem a fer- ho en la segona llengua, en el joc simbòlic. Com si es tractés d'una obra de teatre els papers eren interpretats en castellà i les anotacions, el fil argumental, la part narrativa la fèiem amb la nostra llengua materna.
    El meu pare nascut l'any1928, havia començat, en temps de la República, la lectoescriptura en català, malauradament de seguida la Guerra i postguerra . Per casa encara havia sobreviscut el primer llibre de lectures " Lectures d'infants" que a mi m'encantava llegir-lo.
    La mare, va córrer encara pitjor sort, sempre s'ha lamentat de ser una des coneixedora de la seva llengua escrita i, per això a l'estiu de finals de la dècada dels 70 em va apuntar a classes de català, que la molt coneguda per tots i filla del poble però resident a Barcelona Carme Alcoverro oferia, la majoria era gent molt més gran, alguns estiuejants que retornàven a les vacances a les seves arrels. El llibre, el Signe.

  • Cesca Aubanell Batiste

    Jo sós de Gandesa, vaig néixer fa 52 anys, i, afortunadament al poble tots enraonàvem en català, la nostra llengua; excepte quan havíem de dirigir-nos a representats d'institucions que ho fèiem en castellà i no diguem a l'escola.
    Recordo que a l 'hora de jugar acostumàvem a fer- ho en la segona llengua, en el joc simbòlic. Com si es tractés d'una obra de teatre els papers eren interpretats en castellà i les anotacions, el fil argumental, la part narrativa la fèiem amb la nostra llengua materna.
    El meu pare nascut l'any1928, havia començat, en temps de la República, la lectoescriptura en català, malauradament de seguida la Guerra i postguerra . Per casa encara havia sobreviscut el primer llibre de lectures " Lectures d'infants" que a mi m'encantava llegir-lo.
    La mare, va córrer encara pitjor sort, sempre s'ha lamentat de ser una des coneixedora de la seva llengua escrita i, per això a l'estiu de finals de la dècada dels 70 em va apuntar a classes de català, que la molt coneguda per tots i filla del poble però resident a Barcelona Carme Alcoverro oferia, la majoria era gent molt més gran, alguns estiuejants que retornàven a les vacances a les seves arrels. El llibre, el Signe.

  • Monica Berta Mueller

    Soc filla de pares alemanys, nascuda el 1960 a Girona i criada a Palafrugell. A casa, els primers mots els vaig sentir en alemany i els meus veïns i veïnes i els companys de feina del pare al banc, em parlaven català. El meu avi patern era català, de Pau i va emigrar a Alemanya als anys 20 del segle passat i es va casar amb una alemanya de Wiesbaden i la família no va tornar a Catalunya fins l'any 1945 i en aquella època, no es parlava el català a Barcelona i no va ser fins l'any 1961, que l'avi va tornar a sentir parlar català a algun membre de la seva família, jo.
    Jo, parlar català, el vaig parlar des de petita i també me'l van ensenyar a llegir la Maria i la seva mare (i algun llibre que em va regalar en Josep Pla), però per escriure'l amb correcció, vaig haver d'esperar a entrar a l'escola de traductors a Bellaterra, l'any 1979 i ara, fa ben poc, he aprovat el nivell C de català.

  • Francesc Amat

    Quan vaig anar a les milícies (1966), vaig escriure a la meva futura nòvia la primera carta en castellà però abans d'enviar-la la vaig llegir i em va semblar una novel·la. La veig tornar a fer, llavors en català, malgrat les moltes faltes, i am va quedar molt més natural, és clar. A partir d'aquí vaig començar a escriure a tothom en català (amb faltes!)
    Quatre o cinc anys més tard, ja a l'empresa, un grupet de cinc companys vam fer venir un profe extern (Sr. Miralles) que pagavem entre tots, començavem les classes una hora abans de començar a treballar,molt d'hora molt d'hora, i vam aprendre'n fent servir uns fascicles molt antics (potser del temps de la República). Tinc 67 anys!

  • FrancescJulia

    Amb uns còmics en català que es deien, Hist`ries i Llegendes. Cavall Fort, Tintín, l'Infantil, Uns còmics francesos traduïts al català d'una patrulla d'escoltes el cap es deia Llop Astut, també hi havia en Picasoques, en Falcó, en Tapir, en Mosca i el segon que no recordo el nom. també, Espirú i Fantàstic, Jan i Trencapins.

  • Joaquim Ribas Quer

    Vaig començar a parlar català als 17-18 anys, tot i que tota la meva familia es d'ascendncia catalana, (coses del franquisme). Estudiava "Preu" i em vaig posar travallar per hores amb una botiga molt gran. Com tothom parlava català, vaig demanar que em corregissin. Així va començar la meva conscienciació, gràcies als jefes i companys d'aquesta botiga i a la meva Parròquia que també m'ajudaven.(Era membre del grup de juventud). Vaig també en aquesta època començar a llegir en la nostra"maltractada" llengüa encara que no era gens fàcil.

  • Josep Matas Piferrer

    Jo sóc del 52..., una mica llunyà ja en aquest 2014. Aleshores el català només el mastegàvem a casa i al carrer , jugant en colles o cavalcant els sacs de farina del flequer pare d'uns amics d'infantesa. I el primer català escrit que vaig tenir a les mans eren les historietes de Jan i Trencapins, o d'en Jep i en Fidel, en les inoblidables pàgines del Cavall Fort, la revista que és per a mi un dels puntals més forts que, gràcies a l'empenta del seu creador Albert Jané ha fet créixer Catalunya i la seva cultura. Més tard ja vaig poder continuar llegint el català amb les històries de Tintín. Des d'aquí vull agrair la feina de

  • María Teresa Martín Galano

    Vivim a Venezuela,la meva mare ans va enseya(com pudia)a lleigi basicament amb les revistes de or i Flama,cuentos i llibres q la meva yaya enviaba,tambe escoltaban a Raymond,lluis llac,Joan Manuel,cantem cancos per nens i plorem cuan posem la Santa Espina o l´escolania de Montserrat,escriure no puc fero nada ve, per q no se molt be las reclas, amb donu conta com puc escriure cuan lleigisu. El meu yayu era el barbé oficial del senyo Massia i era mosso d escuadra de la Generalitat de Catalunya,li van treure la vida acaban la guerra civil. A la meva mare li enseñaban cuan era petita a l´escola, pero despres a la casa per q Franco no deixabe, pero amb tot i aixos sempre parlaven en Catalá.La meva mare el dia 8 de juni de aquet añi sen va anar amb al senyo li cantabem i tan a casa (alradedor del seu llit) com al cementeri li vaig posar musica catalana se en va anar escoltan la seva molt amada llengua i encara ploro. Adeu

  • peredegirona

    SOC DEL 1950, gracies al escoltisme, A.E.JAUMEI a Sant Andreu d Palomar

  • Oriol Calvo Vergés

    Vaig néixer el 1960 i el català, per descomptat, el vaig aprendre a casa, amb la família, que eren tots catalano-parlants, tot i que el meu avi patern era de parla castellana, ja que la seva família, els Calvo, procedia de la zona de Zamora. Ara bé, la família de la meva mare, els Vergés, eren uns catalanistes acèrrims, especialment la meva àvia Mercè i la meva mare Isabel, que ara té 79 anys. El català correcte també el vaig aprendre a missa, ja que a casa eren molt religiosos (som de Can Parenostres d'Argentona !!!)
    A llegir el català en vaig aprendre amb el Cavall Fort, revista a la que estàvem subscrits a casa. Quan tenia uns 10 anys, a l'escola d'Argentona hi havia un mestre, El Sr. Carles Riera, que ens feia classes de català, tot i estar totalment prohibit. Amb ell vaig aprendre les primeres normes de gramàtica catalana. Ja a l'Institut Satorras de Mataró, amb 15 anys, el famós Sr. Clariana ens feia classes extra-escolars, totalment de franc, de català. Llavors vaig començar a prendre apunts en català, fins i tot quan les classes eren en castellà. I a partir de llavors a la universitat, la feina com a Director del Museu del Càntir d'Argentona i fins ara...

  • Mandioca

    La meva tieta em regalava "L'infantil". Més tard "Cavall fort". Amb ells vaig aprendre a llegir català.

  • Mandioca

    La meva tieta em regalava "L'infantil". Més tard "Cavall fort". Amb ells vaig aprendre a llegir català.

  • Mentxu

    Els meus pares eren d'origen castellà i fins que no vaig anar a la universitat, el 1980, a penes havia sentit parlar el català. El 1987 vaig conèixer el meu home que em va animar a parlar-lo. Vaig aprendre'l amb la seva ajuda, i llegint la seva col·lecció de La Cua de Palla. Des de fa més de vint anys és la meva primera llengua, parlada i escrita. Fins i tot quan parlo en somnis ho faig en català! Però mai l'he estudiada, ni tant sols quan em vaig examinar del nivell C. Llegeixo molt poc en castellà.

  • carmina rodríguez

    Jo llegia el Cavall Fort des de ben petita. Escrivia les postals i felicitaciona en català encara que fés faltes. El meu germà gran, que estudiava català a la universitat(principis dels anys setanta) em corregia els errors quan parlava i em feia classes a l'estiu per aprendre vocabulari, frases fetes, regles d'ortografia,... Jo tenia molt d'interès en aprendre i avançava ràpid. En estudiar Magisteri, que va ser el primer ensenyament pròpiament acadèmic que vaig rebre de la meva llengua , ja tenia una base bastant sòlida.
    Adelaida Camps

  • atonit

    Vaig néixer el 1947.

    El català estava prohibit, encara que alguns facin discursos dient que “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano".

    A casa meva teníem una petita biblioteca de llibres del meu avi, molts d’ells en català, però els nens estàvem avisats que no ho havíem de dir fora de casa si no volíem tenir complicacions, perquè algunes persones del veïnat feien d’informadors del règim i obtenien privilegis a canvi de denúncies.

    Tan incert era el futur d’aquells llibres, que el meu pare em va guardar amagat com un tresor, per quan aprengués a llegir, un exemplar en català dels Viatges de Gulliver, que va ser el meu primer llibre de lectura.

  • Marcel Corviu

    Jo vaig aprendre a llegir el català als 10 anys a l'escola religiosa resant i cantant però no ens l'ensenyaven, estava prohibit. El primer llibre va ser La Bíblia i les nadales.

  • PILAR BUSQUETS BARCELÓ

    El meu pare em va apuntar a classes particulars amt el tresorer de l'Òmnium Cultural de Vic, que crec recordar que es deia Josep M. Tresserres. Baixava a Barcelona i ens feia classes a quatre o cinc noies. Parlo de principis dels anys 70.

  • Josep Crujanyes i Tor

    Jo vaig aprendre català fuentes felicitacions als meus pares que no volien que les féssim en castellà. Va ser sempre la llengua de la família. Els pares em creguent i el primer i únic curs de català el vaig fets cap a l'any setanta a franciscàlia, als Captuxines de la diagonal i amb el llibre Faristol. La meva primera revista va ser "Infants" "històries i Llgends" i després l'infantil i Cavall Fort. els primers llibres van ser uns llibres de llegendes de l'editorial Aimà i Babar.

  • rosalux

    Vaig néixer l'any 1945 a Barcelona. A casa es parlava català, tot i que la meva mare era d'origen aragonès, però ningú no l'escrivia bé. A l'escola, ja sabeu, tot en castellà i amb una assignatura que es deia "Falange". Quan tenia 8 anys, en una estada de tres anys al Masnou, a casa d'una germana del meu pare, el seu marit, el "tiet" Joan, em va ensenyar a llegir i escriure en català amb uns llibres de Rondalles.
    Jo havia de fer la primera comunió al cap d'un mes i el pobre tiet Joan em va "amenaçar" de no deixar-me fer la comunió si abans no aprenia a escriure el català. Com us podeu imaginar, m'hi vaig posar de ple, perquè els regals de la comunió em feien molta il·lusió... A partir de llavors vaig estimar la meva llengua i, amb l'aparició d'Edicions 62 vaig començar a llegir-ho TOT en català, per tal d'aprendren més i més.
    Gràcies al tiet Joan, en una època difícil de la meva vida en què em costava trobar feina perquè era casada, en vaig trobar una de boníssima PERQUÈ ESCRIVIA EL CATALÀ!!!!!! i això era en ple franquisme... La feina era de secretària d'un senyor molt important que era catalanista i volia tota la correspondència en català...

  • GuillemBrown

    Vaig néixer l’any 1955 a Barcelona, al carrer de la Mercè, a tocar de Capitania General, ben vigilat com podeu comprovar. A casa parlàvem en català però a l’escola del barri on anava, tot es feia en castellà, per suposat. Fins a la seva prematura mort va ser la mare qui, de manera precària, em va començar a ensenyar a llegir i escriure en català; després, els llibres en català de l'avi que encara conservo i el Cavall Fort varen ser els meus companys durant uns quants anys més. Ara, i des de principis de la darrera dècada del segle passat, majoritàriament només llegeixo llibres, revistes i diaris en català. Quan em jubili la primera cosa que penso fer és aprendre el català com cal, fins a dominar la gramàtica, la sintaxis o els verbs.

  • Alfred Segú Nuñez

    Jo en vaig apendre a casa, on el parlàvem, però no el llegíem, fins que vaig agafar Solitud de Victor Català. No s'ensenyava a l'escola i el vaig començar a escriure al despatx de l'advocat on vaig començar de passant vaig començar a escriure en catala i a coneixer l'altre història del pais que no s'ensenyava a l'escola, i on vaig conectar amb el llibres que publicava Ballester

  • jge

    La meva mare era catalana, el meu pare gallec.A casa es parlava castellà. Fins als divuit anys només vaig parlar castellà. Vaig aprendre català llegint la revista "Serra d'Or" i mirant de parlar la llengua a les botigues.Després, ja a la Universitat, vaig fer diversos cursos de català.Quan ja en sabia català vaig dir ala meus pares " a partir d'ara, a casa,només parlaré català". Em va moure més que tot la conciència antifranquista.No volia fer costat a l'intent de genocidi lingüístic del franquisme.
    Des d'aleshores la meva llengua habitual és el català. Soc, per dir-ho així, un traïdor lingüístic, i amb molt de gust.

  • fina Llorca Antolín

    La meva mare de petita havia anat a l'Escola del Mar. La recordava amb molt d'afecte. Tenia a casa una Enciclopèdia catalana i un diccionari. Jo em pensava que eren els únics llibres impresos en català! Uns anys després, al Colegio Nacional Lepanto, que de l'Escola del Mar només havia heretat l'emplaçament aproximat i el mar com a pati, el català era un "dialecto del castellano". A l'Institut Verdaguer l'any 1969, el professor de grec, en Jaume Berenguer Amenós, un dia dels primers de curs ens va preguntar si sabíem algun refrany en català. Era la primera vegada que un professor a classe duia la nostra llengua! Però jo havia descobert, en una aula tancada de les golfes de l'institut, que havia estat Institut Escola, tot d'armaris plens a vessar de llibres en català! No m'ho creia, jo no havia vist mai més que els dos llibres de la mare! Vaig guardar el secret. L'institut no tenia biblioteca, la van reobrir l'any 1971 o 72, quan en Berenguer va agafar la direcció, i va recuperar, és clar, la biblioteca catalana.
    No vaig aprendre l'escriptura fins a primer de facultat, amb en Joan Alegret, que ens va fer llegir les Narracions d'Espriu i La meva Cristina de la Rodoreda. Un món nou!

  • andreutb

    Vaig prendre contacte amb el catala escrit gracies al Cavall Fort que rebia a casa.

  • aveciana

    Vaig nèixer a El Salvador (1948) de pares catalans, als quinze anys vaig venir a Catalunya per estudiar, amb la familia parlava català per tant l'integració linguistica fou fàcil, però la lectura era una altra cosa, la sort va ser la d'entrar en contacte amb Cavall Fort i l'Infantil. Amb l'ajuda de de les vinyetes vaig anar descifrant els apostrofs i altres simbols de la llengua i aprendre a llegir en la llengua materna, però les oportunitats no gaires per practicar era època de dictadura i represió del català, encara recordo que anant amb tranvia algú ens havia increpat dien-nos "haber si hablais en cristiano" acompanyat de alguna paraulota. A l'escola m'estranyava que els companys catalans i que parlaven la llengua es comuniquesin en castellà.
    Lamentablement no he aprés a escriure fins ara que estic jubilat, hem falta molta pràctica per fer-ho correctament i en això estic

  • Magdalena

    Va ser l'any 1967. Tenia 16 anys i vivia a Canovelles. Ja treballava, i als vespres anava a Granollers a la casa d'un senyor que ens van dir que ensenyava català però d'amagat. Era una merceria i els que anàvem a classe pujavem directament per una escala i a les golfes ens ensenyava. No recordo el nom d'aquest senyor i el llibre podria ser Signes.

  • MARIA MERCÈ CASTELLVI

    La meva llengua materna és el català però no el sabia llegir ni escriure.Per allà els anys 70 vaig fer uns cursos per correspondència .M'enviaven els exàmens i després me'ls tornaven corregits.M'explicaven els dubtes etc.Com vaig tenir l'Ensenyament amb Castellà , m'expresso millor per escrit amb aquesta llengua.El que faig després d'escriureu o pensar-ho ho passo al Català .Em feia molta il.lusió escriure amb Català i acabar d'una vegada d'escriure malament el meu nom .El dilema de la Ç trencada per MERCÈ.Un llibre de poemes antic que tenien els meus avis per les golfes va ser un dels primers llibres.

  • Albert Vila Lusilla

    Un mestre a Can Culapi - Eixarc, em sembla que es deia - ens va posar a les mans un opuscle amb trossos escullits. Després, d'adolescent, vaig fer classes, per descomptat clandestines, en una parròquia. Vaig fer els curos de la JAEC, i vaig obtenir el títol de mestres, que després del franquisme em fou convalidat. I vaig fer classes de català i en català - òbviament clandestinament - en una escola.

  • Dolors Ballester Picanyol

    Sabadell 1952. Als tres anys a l'escola de les Carmelites. Subliminalment les monges ens feien partíceps d'una resistència en català : les clases sense adonar-nos-en, es transformàven en català.
    A casa hi havia tots els llibres d'en Folchi Torres,que llegíem una vegada darrere l'altra. I quan va sortir el Cavall Fort, els pares s'hi varen subscriure, i quan arribava hi havia raons per qui el llegiria primer. El meu primer Tintin, orgullosa i conscient de la importancia que tenia de veure'l a l'aparador de la botiga en català, va arribar a les meves mans en català naturalment. I poc a poc l'he anat aprenent.....

  • Joan Pineda Preter

    El meu Pare (que va ser combatent antifeixista a la guerra civil) i quan no sens permitia ni parlar ni escriura en la nostra llengua, i sen jo un marrec de 6 anys, en va ensenyar a llegir i escriura en la nostra llengua, fen servir un llibre de natura, (animals i vegetals) tinc 72 anys i sempre e recordat aquets llibre amb el que el meu pare en va fer coneixa la nostra llengua. Per desgracia el llibre es va perdre i mai e sebut aun esta, sempre
    l'anyoru.

  • Angi Viladeball

    Sempre hem parlat en catalá a casa i l´escric malament pero el lleigexo perfectament.

  • rositablue

    Un dia vaig dir prou, vaig anar a Andorra, vaig comprar els llibres de gramàtica que feien servir els col.legis andorrans i m'els vaig llegir tots. Després, a la feina, vaig començar a redactar tot en català. Algú ho va trobar estrany però els vaig convèncer de fer-ho així. I és va encomanar a molta més gent.

  • Montserrat Peñarroya Pich

    Tinc 70 anys, vaig apendre i estimar el català gràcies a la meva mare nascuda
    el 1908 i que havia tingut un gran mestre : Josep Albagés i Ventura. Al seu
    estudi a Manresa s'aprenia el català molt abans de la república

  • joan sendra

    A casa i em als amics.

  • LVC

    Al Col·legi Sant Miquel, a Vic, l'any 69 en Ricard Torrents ens feia classe d'història de l'art a "preu". Vam pactar canviar la matèria pel català. Ens la vam jugar a que a l'examen de la universitat no toqués història de l'art, i, per sort, el tema va ser de biologia.
    Gran escola i gran professor.

  • LVC

    Al Col·legi Sant Miquel, a Vic, l'any 69 en Ricard Torrents ens feia classe d'història de l'art a "preu". Vam pactar canviar la matèria pel català. Ens la vam jugar a que a l'examen de la universitat no toqués història de l'art, i, per sort, el tema va ser de biologia.
    Gran escola i gran professor.

  • Montserrat Sans Ruiz

    La meva mare (1949) va arribar amb 4 anys d'Andalusia a Lleida. Sabia que perquè les seves millors amigues de l'escola el parlaven a casa amb la familia, però ella ni el parlà ni l'entengué fins que ja casada amb el meu pare d'Ivars de Noguera va ésser sòcia fundadora del diari AVUI i va ser amb aquest diari que va aprendre a llegir i el vocabulari en català. També va ser gràcies al seu convenciment de la importància d'aquesta llengua que sempre que els amics catalans se li dirigien en castellà al notar-li l'accent castellà, ella els deia: "parleu-me en català sinó no l'aprendré mai, a més, què us penseu? que sou ben educats perquè m'ho voleu posar fàcil? Doncs si voleu ésser ben educats no insulteu la meva intel.ligència i confieu en la meva capacitat d'aprendre la vostra llengua."
    Jo sóc del 1970 i a casa sempre hem parlat català, la meva llengua "materna", sí, "materna" perquè me la va ensenyar la meva mare que fou la que passà més hores amb mí, mentre a l'escola de monges de Balaguer jo assistia a 4 hores de català a la setmana. Després vaig tenir la sort de poder fer tota la meva escolarització fins a la universitat en català. Gràcies pares! Però especialment: gràcies mare!

  • anton layunta

    Jo vaig aprendre a escriure català als nou anys (1960) en els escoltes de Catalunya. Havíem de fer el raport de l'excursió en català. Era l'Agrupament Pompeu i Fabra i ens reuníem clandestinament (no com escoltes de Catalunya) a la Penya Cultural Barcelonesa (Carrer Baix de S. Pere) Llavors era normal fer moltes faltes d'ortografia però l'important era escriure en català.

  • Piero

    Jo vaig estudiar al Liceo Italiano d'en Junqueras, pero a l'epoca d'en Paquito el chocolatero. Tot i que la meva mare parlava en catala amb la seva germana, jo no el vaig parlar fins que el vaig aprendre al carrer cap els divuit. Poc a poc radio i tv m'ajudaren molt, i quan els meus fills varen anar a una escola amb immersio vaig poder millorar la meva gramatica, al mateix temps que comensava a llegir en catala. Disculeu els errors en accents i c trencada pero l a tablet no em deixa, o no se.....

  • masferrer

    Jo llegint. Vaig començar amb les novel·les de Folch i Torres de quan la meva mare era petita i el Patufet.

  • Garikedera

    Vaig tenir la sort de què ,tot estant prohibit, la meva professora de matemàtiques Dolors Sarri donava petites idees de cóm es podria parlar i escriure el català. Tot això a l'Escola pública i catòlica Puríssima Concepción del carrer Bruch 102.

  • Marina Marcó

    Millor dit, jo encara no en se d'escriure català com cal ,fa 45 anys que visc al estranger , per sort la tecnologia a avançat molt, fins i tot quan vaig marxar de Catalunya , per sort , les noves tecnologies han fet possible que pugui parlar amb els meus familiars per Skyp o facebook i que tinguem correctors gramaticals , faig el que puc per fer-ho lo millor possible .

  • josepberes

    Un mestre(filldel sargento de la guardia civil, un any, portaba sempre la regla a la ma per si s'ens escapaba alguna paraula en catala, para la ma. La resta de funcionaris, guardia civils, militars, tots castellans, s'ocupaben de la resta, fora de clase.I no he sentit cap disculpa mai de ningu. Legalidad y en base a que se dedican a urgar por todas partes con el castellano en vez de aprender ingles, ignorantes.L'escric molt malament ja que no he anat mai a clase. Vaig ser soci fundador del diari Avui.

  • margalef

    La meva familia fins a la quinta generacio som catalans. De petita em van portar al Lycee Fran¢ais. Fins las 9 anys l:ensenyent integrament francés. A casa es llegia molt. Per tant llegint llibres en catala i fixant-me molt en com s'escrivia

  • margalef

    La meva familia fins a la quinta generacio som catalans. De petita em van portar al Lycee Fran¢ais. Fins las 9 anys l:ensenyent integrament francés. A casa es llegia molt. Per tant llegint llibres en catala i fixant-me molt en com s'escrivia

  • Josep Maria Miquel

    Tenia 8 o 9 anys quan el rector del meu poble, (Ivars d'Urgell), mossen Ignasi Queralt un dia em va dir: "nen, veig que a tu t'agrada llegir. Vine a la rectoria i jo et deixaré llibres". Hi vaig anar i me'n va deixar un d'un clàssic català, ( no puc recordar quin). Al cap de poca estona li vaig tornar bo i dient-li: mossen Ignasi, no l'entenc! Aquell bon home es va posar les mans al cap dient: Déu meu, Déu meu, els nostres fills són analfabets en la nostra llengua! Això a mi em va fer de revulsiu. Des d'aquell dia em vaig adonar que jo sóc català. Em vaig comprar un diccionari de'n Pompeu Fabra, només llegia en català i quan no entenia una paraula, anava al diccionari. I, de mica en mica el vaig anar aprenent. Parlo dels anys 40. He seguit aquesta norma tossudament. Això m'ha portat problemes. Vaig trigaruna mica en descobrir que jo SÓC CATALÀ, subdit espanyol. Mai espanyol,

  • Xavier Lliro Olivé

    Jo no l´he estudiat mai. Lo poc que ser es a través d´haber llegit molts PATUFETS, q´el pare tenía güardats en caixes, i amb ells i les seves "Pagines Viscudes"" vaig comensar a llegir en catalá. També tenía llibres de la col-lecció "Biblioteca Gentil" de Josep Mª Folch i Torres, comb també les aventures d´en "MASSAGRAN". Com podreu comprobar estic parlan d´els anys de la guerra i primers de la llarga potsguerra, i hara, la veritat, no tinc ganes de tornar a l´escola

  • CONSOL PEIRÓ

    Jo l'he ha aprés a escriure'l ja de molt gran. Tinc ara 65 anys i només en fa uns 20 que l'he aprés a escriure'l. A casa meva es parlava el català, però tant els pares com els avis, si ens havíem de deixar una nota, sempre ho fèiem en castellà. Va ser quan els meus fills ja començàvem a ser grandets i ells si que deixaven les notes en català, que vaig començar a escriure-les-hi jo també, i com que ja el llegia, doncs en mica en mica, i amb el reforç dels meus fills, vaig començar a perfeccionar-ne la redacció i ja després per qüestions de feina vaig a treure'm el certificat "B".

  • Jordi Grau i Fontanals

    Els pares es van subscriure al Cavall Fort quan vaig néixer, l'any 61. Fent un forat entre la pila de còmics en castellà de Bruguera -som generació Mortadelo-, la revista de Vic es va convertir en la primera -i gairebé única- lectura en català quan érem petits, els meus germans i jo. A principis dels setanta arribarien les primeres classes de català a l'escola -parroquial de barri a Terrassa- primer voluntàries, després per tothom, però sempre extraoficials. Però quan vaig aprendre català de debò va ser amb uns cursos de la Diputació de Barcelona, en els temps que ja anava a l'institut i s'acabava de morir el dictador.

  • Joan Baptista Capó

    L'any 1977, quan feia el primer curs de la carrera, tenia els horabaixes lliures i mirava pel circuit català de TVE el programa català amb Nosaltres, dirigit per Rosa Victòria Gras.

  • Albert Larré Pedra

    Cap als inicis dels 70, el meu pare em comprava llibres de la col.lecció de La Galera que era del poc que hi havia en aquell temps per a criatures. El setembre de l'any 1976 al meu col.legi vaig començar a rebre classes de català amb el que ara coneixem com a extraescolar, Tenia onze anys.

  • antonia bonilla

    El català el vaig aprendre a Madrid, sóc madrilenya, bé primer vaig aprendre a ballar sardanes al parc del Retiro de Madrid i posteriorment vaig anar al Cerce Català, que llavors estava en un edifici de la plaça d' Espanya, amb un vilafranquí que estava fent el servei militar Albert Bastardes. El vaig retrobar el Nadal de 1978 a l'esglèsia de St. Francesc de Vilafranca dirigint la Coral Polifònica, va ser emocionant van cantar Els Segadors al final del concert, tothom dempeus de cop, vaig veure gent que li saltaven les llàgrimes i jo mateixa vaig sentir una emoció molt forta. Sempre he estimat el Català, sóc molt feliç al Penedès, mai m' he sentit estranya, és com si sempre hagués estat aquí.

  • antonia bonilla

    Sóc madrilenya, vaig aprendre El meu català bàsic a Madrid, bé el meu primer contacte va ser aprenent a ballar sardanes al parc del Retiro de Madrid, els diumenges al matí, posteriorment el català el vaig aprendre al Cercle Català de Madrid que estava en un edifici de la plaça d' Espanya , amb un Vilafranquí que feia el servei miliar i es diu Albert Bastardes, el vaig retrobar quan vaig venir a viure a Catalunya al 1978 durant el concert de Nadal en la esglèsia de St Francesc de Vilafranca del Penedès, ell la dirigia, va ser emocionant, segons em van dir després al final del concert van cantar Els Segadors , feia molts anys que no es cantava, la gent es va posar dempeus de cop, em vaig esgarrifar,bé en aquell moment
    "se me puso la carne de gallina ". Sempre he estimat el català, sempre m' he sentit bé aquí, sóc catalana. El Penedès és una comarca integradora.
    ARA ÉS L' HORA .

  • Jordi Tamarit Oró

    Gracies

  • Jordi Tamarit Oró

    El meu pas pel Seminari Menor de Barcelona on vaig estudiar el batxillerat,em va ajudar a aprendre el català amb el llibre SIGNES,com el que estudia un idioma més. Teniem el Nou Testament i el Llibre dels Psalms en català editat al Monestir de Montserrat. Fèiem servir el català com a eina de comunicació entre nosaltres i la majoria de les cançons que apreníem eren en català.

  • JosepsBcnCat

    A casa dels avis hi voltaven uns llibres del temps de la República: un era de contes, il·lustrat per Lola Anglada, i l'altre es deia "La terra catalana". Jo acostumava a mirar-ne els dibuixos, que en deia, però un bon dia, amb tota normalitat, vaig començar a llegir els contes sense que em suposés cap dificultat. Recordo que pensava que parlant no pronunciava les Rs finals i que, per tant, llegint tampoc les havia de dir, i d'aquesta manera anava deduint com es pronunciava el català llegit. Aleshores tenia 7 o 8 anys. A banda d'això, els dos primers "llibres" en català que vaig tenir van ser "La rateta que escombrava l'escaleta" (a la tapa, la rateta hi duia una "escombreta" de debò)i "En Patufet vol ser bon minyó". Després ja van venir els Tintíns. El primer disc en català que vaig tenir va fer que escrivís les tres primeres paraules en català de ma vida, ja que a l'índex de l'àlbum de discos hi vaig posar "Disc amb català" (sic). Més endavant ja vaig sistematitzar l'aprenentatge de la llengua pel meu compte, de primer amb el "Signe" i després amb les fitxes Rouaix.

  • Francesc Picas Riera

    Dels pocs nascuts el 1960 que sí el vàrem aprendre a l'escola: Santa Anna, Costa i Llobera i Sant Gregori. A casa no teníem TV i quasibé tota la literatura era en català, incloen els còmics, Tin Tin, Astèrix i els Cavalls Forts. Més aviat he tingut tendència a perdre nivell amb la incorporació al món laboral. Jo sempre al revés de la majoria!

  • esviel

    Jo vaig nèixer l'any 52,la familia va emigrar a l'Argentina i vaig estudiar en castellà, en tornar l'any 67, no hi havia classes de català encara, he anat aprenent llegint i segueixo aprenent, i ara tot ho escric en català. Hem sento avergonyit quan sento dir que el català s'imposa i encara hem d'estar defensant el que hauria de ser normal.

  • Josep Bofill Blanch

    L'any 1968 vaig començar a estudiar primer de batxillerat a una col·legi de La Salle que estava a prop del meu poblet. Això era degut a que a l'escola del meu poblet no es feia més d'un curs d'ingrés, la resta feien comerç o, simplement, acabaven els estudis elementals.
    A tercer de batxillerat de la Salle va aparèixer l'"hermano" Ricard, que feia, de 12 a 1 del migdia d'un dia a la setmana, classes de català. Jo m'hi vaig apuntar. L'alternativa era fer escacs ("ajedrez", aleshores) o ping-pong. La majoria dels meus companys es van apuntar a aquestes dues darreres opcions. Un company i jo anàvem amb el germà Ricard a fer català. a casa els hi agradava la meva tria perquè el meu avi havia estat repressaliat franquista per una denúncia anònima i condemnat a mort en judici sumari. Se'n va sortir perquè al capellà del poble li va fer llàstima la dona i els dos fills petits que hauria deixat.

    A classe érem cap a 40....

  • JORDI PIGRAU

    Vaig néixer en el si d'una família catalana el 1952 i, per tant, tota l'escolarització en castellà i "Caraalsol", fins a l'extrem que el mestre que era català i que esmorzava al Casino (Arenys de Mar), ens demanava, a l'entrar a l'aula, que no l'hi parlessim en català per no tenir problemes. El 1964 vaig entrar a treballar a l'Impremta Santa Maria, i amb l'ajuda del Sr. Fabregà i reeditant un llibre de poemes de Joan Maragall, fent esqueles i Fulls Parroquials, vaig empendre a escriure en català correctament.

  • Mercè Corretja Torrens

    Jo vaig aprendre a llegir i escriure en català gràcies a la meva mare, Mercè Torrents i Turmo, compositora i pianista, que ha musicat molts poemes de Carner, Espriu i Foix i altres poetes. Jo anava a l'escola Nausica i allí em van ensenyar a llegir en castellà quan tenia 5 anys (1965). Aleshores la meva mare em va comprar el llibre "Beceroles" de Teide i em va subscriure al "Cavall Fort". A les meves germanes les va subscriure a l'Infantil, després anomenat "Tretzevents". També em va comprar el llibre "L'estel" i vaig aprendre moltes poesies en català de memòria. Més tard em va comprar "El Faristol". Als 10 anys ens va portar a l'escola Isabel de Villena, dirigida per la Carme Serrallonga, on s'ensenyava català de forma no oficial. La meva mare coneixia la Carme Serrallonga a través de l'escola de teatre Adrià Gual. Vaig tenir dues excel·lents mestres de català: la Florència Coromines (filla del filòleg Coromines) i la Núria Albó, que més tard va ser escriptora. A totes elles els estic molt i molt agraïda.
    Mercè Corretja Torrens

  • lluis garcia

    Tinc 70 anys. Escola secundaria totalment en castellà i no recordo si em semblava be ni malament. La primària era en català. La meva mare escrivia en català i jo li tenia una mica d'enveja. Però el que em va fer interessar pel català van ser dues coses: La Nova Cançó i una puntada de peu al cul que em va donar un civil per enraonar en català amb el meu germà.
    No sempre vaig poder seguir practicant, va trigar bastant, però va arribar un moment que mi vaig aficionar força al voler escriure la història d'un ferrocarril -traintren.com- La llàstima es que no en sabré mai prou...

  • en miquel

    En tinc 72 i en fa 50 que només llegeisc en català, valencià, mallorquí és a dir en Català per la unitat de la nostre llengua

  • Antoni Godoy Tomàs

    Jo vaig aprendre català al Patronat de la Catequística, "La Cate", amb el mestratge del Sr. Fortiana. En Pompeu Fabra li dèiem nosaltres.
    Unes classes els vespres. Suposo que hi va influir el fet que pertanyia a l'Escoltisme, que tenia la seva seu -el cau- en el mateix edifici.

  • benedicte

    Vaig començar a fer magisteri havent cursat tot el batxiller en castella i aixo em va fer estimar la llengua. Fill de castellans i nascut a Avila pero sempre estimant la nostra llengua

  • AIGUA

    A casa érem tots catalans i es parlava català, però l'escola la vaig fer en castellà,( els anys 50-60 era així) Als 40 anys vaig decidir aprendre escriure'l, em feia molta ràbia no saber escriure en la meva llengua. Òmnium Cultural feia classes al vespre i em vaig apuntar, dos dies a la setmana durant dos anys i mig.

  • salvador valls

    Per el fet de ser catala, ja tenia bastant de guanyat. La escola on vaig fer l'egb, al ser tots catalano-parlants ja tenim bastant de guanyat. Al 1977 em vaig fer soci del cavall fort. Al 1980 al institut Egara ja teiem alguna hora de catala. A part de intentar comprar diaris i revistes en catala
    Per exemple serra d'or i altres. Soc de terrassa,

  • Maria Rosa Barcons Grifell

    Quan estava interna a les Germanes Carmelites de Berga, escrivíem cartes a casa. Jo em negava a escriure-les en castellà donat que era de pagès. Les feia corregir a una monja i així anava millorant l'escriptura. Un cop vaig començar la carrera a Barcelona, el vaig estudiar per correspondència a través d'Òmnium i més tard al CIC. Sóc mestra de català.

  • joandeurgell

    L'educació que vàrem rebre als anys cinquanta i seixanta no contemplava, ni de lluny el català. Malgrat això a casa sempre es parlava català. Al barri on vaig néixer, amb una població humil vinguda bàsicament de València, Alacant i Andalusia -i també catalans, és clar- on les feines més habituals eren mariners, pescadors, estibadors del port o treballadors de les dues grans fàbriques que hi havia, La Maquinista i la Catalana de Gas, lògicament es parlava molt castellà, però el català mai es va deixar de parlar. I així vam aprendre, els meus amics i jo, sense cap tipus d'ajuda de l'ensenyament reglat, la nostra llengua, que per sort, gràcies al nostre desig i esforç hem pogut anar perfeccionant -uns més que altres- però que tots ens hem sortit prou bé. Amb flagrants errors molts cops, però ens en sortim. Perdonin les faltes.

  • joan boronat

    La mili a Canaries 1961, el coronel mallorquí i jo com a caporal vaig rebre la seva ordre de que les notificacions les volia en català. Ell deia que qui no coneix la seva llengua era un renegat. Amb moltes faltes d'ortografia per ell rectificades he arribat fins aqui

  • Maite espluguenca

    A casa es parlava català,els profesors eren catalans encara que les asignatures eren en castella, al pati parlavem amb les amigas català, m´agrada llegir i la lectura no amb va costar, el escriure si, vaig anar a clases ´adult per el any 1984 però vaig "chocar" amb els pronombres febles.

  • Anna

    A casa meva es parlava en castellá, les classes al col.legi també ho eren, però entre les alumnes parlàvem en català, el vaig aprendre així, al pati, al carrer, a les botigues, etc. El meu entorn fora de casa sempre va ser viscut en català. Recordo que a la meva escola en horari extra-escolar venia la Maria Àngels Anglada a fer classes voluntàriament. Ja de gran i amb dues filles vaig anar als cursos que organitzava l'Ajuntament de Figueres.

  • August Garcia Orri

    Sóc del 62. Vaig aprendre català llegint el Cavall Fort, l'Astèrix i el Tintín. I els primers llibres de la Galera! Recordo especialment el zoo d'en Pitus. Després, encara amb només 13 o 14 anys vaig fer uns cursos de llengua a Òmnium Cultural de Manresa. Ah! quan feia primer de BUP ens quedàvem una hora més a l'institut Lluís de Peguera per fer català (fora del currículum, evidentment). L'altra font d'aprenentatge del català van ser els escoltes. Era una època de molta militància (vaja com ara…) Ah!i també amb en Xesco Boix.

  • Joan Silvestre

    Jo anava a una escola que depenia de la parròquia i la gestionàven els mestres i els pares d'alumnes.
    Fèiem ja tot en catala excepte l'asignatura de castella i el dia que venia l'inspector del Ministerio d'Educación, i el dia abans ens instruïen de com comportar-nos i com contestar a les seves preguntes.
    Funcionava de maravella.

  • jogaro

    A l'escola Gitanjali, ja a principis dels 60, ens ensenyaven en catala I nomes canviavem de llengua quan la senyoreta ens avisava que venia un senyor, que molt mes tard he sabut que era un inspector. Fins al cap de bastants anys mes tard no me'n vaig donar compte que el nostre cas no era el normal per l'epoca.

  • RESQUIM

    A casa es parlava el català. Una mica macarrònic, però.
    Ja des de que tenia uns disset anys vaig començar a retolar unes caixes que recordaré tota la vida. Els meus germans frisaven per llegir els barbarismes de les paraules escollides. Lluny de desanimar-me vaig anar provant i així d'una forma autodidacte, fins ara, m'estic forjant, si més no el meu propi català. Una vida tècnica-professional, molt intensa, i ara l'edat, m'ha donat l'oportunitat de ser un petit autodidacte, escriptor d'articles, per els meus contactes de la xarxa i poca cosa més. Poc temps per la lectura i menys per l'aprenentatge docent.

  • almunse

    amb el diari el punt i altres com ara diari de girona

  • Ramon Pàmies

    Tinc 61 anys i tots els meus estudis els vaig fer en castellà, Quan tenia 16-17 anys vaig decidir que volia aprendre el "meu" idioma, el català. Sempre havia llegit en català, de ben petit, però no sabia escriure'l. La meva tria fou la Institució Cultural CIC de la qual n'era aleshores director en Joan Triadú. La vaig encertar de ple perque va ser una experiència molt enriquidora en la meva vida, no només en l'aspecte acadèmic, sinó també socialment donat que vaig conèixer molta gent que tenia inquietuds semblants. Va ser una bona època per a mi.

  • Miquel Àngel -La Garriga

    La mare era gallega , el pare no, a casa es parlava català amb normalitat però hi havia mala llet i violencia de gènere, a les escoles Perpiña (sense accent) ens fotien llenya amb un parell de regles (la julia i l'altre ja no ho recordo), erem 6 cursos de batxiller instal·lats al darrer pis d'una finca damunt de la pastisseria Oliveras, dues mestres donaven primer i segon, i dos mestres es repartien tota la resta, amb l'antiu PREU, en un espai dividit amb panells de fusta que el mestre alternava d'un curs a l'altre, res de català per descomptat , corrien els anys 1965 . . . .
    Es feia força vida al carrer era epoca de pocs luxes i vaig començar a llegir i escriure català després de les primeres batusses amb els "grisos" de l'epoca, quan vaig escapar d'aquest gueto amb 14 anys, s'em va obrir el mon quan vaig anar més enllà de la Plaça España, el mon fora era tot un altre cosa, l'aire era més fresc i ens vam espavilar ben aviat

  • Eulàlia Salbanyà

    Llegint el Cavall Fort i el Patufet.

  • Jaumet

    Jo sóc del 67. Jo vivia en un barri totalment castellanoparlant i a casa parlàvem català i castellà. Mai havia estat conscient que "allò" que parlàvem a casa es podia escriure i llegir. Una dia, a la biblioteca de la rambla de Viladecans va arribar a les meves mans un volum de Tintín en català i em va sorprendre moltíssim que més de la meitats d'aquells textos els podia comprendre en "l'altra" llengua de casa. A l'escola ens van introduir l'assignatura de "català" a 7è d'EGB (curs 1979/80) però era molt bàsic: "bon dia, bona tarda, tinc set, em dic Joan, com et dius tu?". Però aquell nivell tan bàsic em despertà molt la curiositat i vaig començar a buscar més llibres en català en aquella petita biblioteca. Després, vaig descobrir davant del quiosc de casa, on venien llaminadures, pipes, llibretes, bolis, que en un aparador tenien un llibre en català: "Senyora, aquí teiu el vostre taüt" de Seleccions de la Cua de Palla (encara el tinc) i m'hi vaig aficionar moltíssim a la novel·la negra i en català. Aleshores pel meu compte vaig comprar-me el SOM-HI 1 i 2, amb el solucionari i vaig presentar-m'hi a les proves de la Junta de Català, aprovant en tots dos casos els nivells B i C.

  • carme3

    Vaig aprendre català en uns cursets que es donaven d'amagat a cases particulars.

  • Pere

    L'historia del meu aprenentatge de català es diferent de les moltes que he llegit, però es per mi es la millor. M'explico... Era petit i anava a l'escola d'infància de la Casa de Caritat. Hi vaig anar uns tres anys dels 3 als69), es clar que les monges parlaven el castellà, hem varen fotre aprendre el catecisme tot en castellà, vaig-fer-hi la comunió, (6anys), o sigui que sabia el parenostre el credo els 10 manaments de La Llei de Deu. en fi fil de pares catalans )la mare de Sabadell i el pare de Súria.
    Vaig començar estudis els Pares Escolapis, fins els 15 a. les misses per aquells temps les deien primerament amb llatí, i el sermó depenen del capellà el podia fer amb català/castellà. Sempre a casa i amb la família es parlà la nostra llengua (tot els germans nascuts a CAT, va estar molts anys prohibits els llibres amb la nostra llengua, el primer que vaig fer-ho (19 a) entenia ben poc el que deia, tota la meva vida he parlat català i castellà sent totalment bilingüe -escriure'l ha sigut un gran problema. Això va representar que en no he sabut expressar mai els meus sentiments. al meus 65 començo per un mòbil que no porta català, i el hi entrat tot amb català.

  • jordienric

    Vaig aprendre llegint Cavall Fort

  • carviliver

    A 6è vaig començar a fer l'assignatura de llengua catalana però totes les altres eren en castellà. Fèiem servir un llibre per primer de primària ... La meva mare l'any següent (jo feia 7è) va començar a anar a classes de català als vespres i jo vaig veure els llibres que feia servir i el següent curs (a 8è) li vaig dir que hi volia anar. També en sabia una mica més que el que ens ensenyaven a l'escola gràcies a llegir el Cavall Fort i els Astèrix i Tintín en català.

  • julià

    Jo anava a una escola catalana (Laietània) que feia d'estranquis una hora a la setmana de català (sense avaluacions, no era ensenyament oficial). A banda d'això, el vaig aprendre dels meus pares i també amb les lectures del "Cavall Fort", dels primers còmics que van sortir en català (el "Tintín" i l'Astèrix") i també de llibres. També recordo alguns discos (alguns del Cavall fort, "El dimoni cucarell, de Guillem d'Efak,...). Finalment, vull esmentar la influència de l'Església: em captivava el llenguatge tant acurat de la litúrgia.

  • Joaquim LLaurador Grau

    Amb les lectures que arreplegava per casa, bàsicament els còmics de Tintin i algun número de Cavall Fort. Els números de Cavall Fort me'ls empassava tots al Cau ( un local que el mossèn del poble havia adequat als baixos de l'abadia i on a banda de la lectura s'hi podia practicar el ping-pong, el billar, el parxís , els escacs...

  • prats

    Jo vaig fer el meu primer curs de català l’any 1978 - 79, quan tenia 21 anys. Ho vaig fer a l’Estudi Lul•lià i pagant de la meva butxaca, crec recordar que eren 3000 pessetes tot el curs.
    Quan vaig dir que m’apuntaria a classes de català, la gent del meu voltant va trobar que no era una decisió molt encertada. M’aconsellaven que estudies anglès que em seria més útil.
    A les classes de català estava envoltada de mestres d’escola que feien el reciclatge per poder fer classes en català.
    I com a anècdota, record que un dia la professora em va fer sortir a la pissarra per tal d’analitzar una oració gramatical. A mi sempre m’ha anat bastant malament l’anàlisi sintàctic i el meu nivell era de batxiller elemental. Per tant el resultat va esser una desastre de anal•lítica.
    La professora tota indignada i amb un to molt dur em va increpar,
    -I tu ets mestre d’escola..?
    - No, jo no som mestre d’escola. Jo faig feina a una impremta, com a auxiliar administrativa.
    -I per què vols estudiar el català?
    -Per deixar d’esser analfabeta amb la meva pròpia llengua.
    La professora va quedar un poc bocabadada, a partir d’aquell dia en va tractar amb una gran deferència.
    Pel català vaig entrar al Gover

  • neustorres

    Quan anava a 3r BUP, un curs abans que s'implantés el català com a assigmatura obligatòria, a l'institut ens donaren l'opció de fer-ne classes voluntàries (per deixar de ser analfabets en la nostra pròpia llengua). Varem tenir el privilegi de tenir com a professor, el poeta Francesc Parcerises.
    A la infantesa, quan just acabava d'aprendre a llegir (en castellà) vaig voler llegir aquelles rondalles que el meu güelo em llegia d'El Pitiuso. Poc a poc, vaig arribar a aconseguir-ho.

  • roma56

    Jo vaig anar a les Escolapies i gracies a la mare Josefina que en aquelles hores mortes d'estudi ens ensenyava a escriure i tambe gramatica catalana. Vaig tenir sort. Parlo dels anys 1968 al 1970.

  • David Medina Bombardó

    A casa, parlant, escoltant contes i històries per part de la iaia i dels pares, escrivint i rebent cartes en el millor català que podiem i sabiem, quan anavem de colònies o que ens escriviem entre els parents, i sobre tot fent teatre en el Centre Parroquial de Sant Vicens de Sabadell. La majoria d'obres, per no dir pràcticament totes es feien en català, entre elles Els Pastorets de Folk i Torres. Molt d'autodidacta fins arribar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ens van oferir classes de català voluntàries al alumnes de la Facultat de Medicina...
    No podria anomenar cap llibre en concret, molt del que entrava a casa era en català (Tintin, Astèrix i Obèlix, Cavall Fort,... ). L'ambient era en català en tots els àmbits menys a l'escola, preò mai vaig ser ni vaig veure recriminar ningú per parlar català, ni en els Salesians, ni a l'Escola Industrial, ni al Cor de Maria ni a l'Institut Ferran Casablanques, malgrat les classes es fessin en castellà. A la universitat no eren poques les classes que es feien en català...

  • MireiaBlanca

    Jo soc del 1957. El meu pare comprava "El cavall fort"
    A l'escola venia el senyor Clofent. Un senyor del poble que amb molta bona voluntat i encara més paciència i amb un llibret que es deia "Faristol" ens ensenyava el que podia. Erem adolescents i no erem conscients llavors de la importància que tenien aquelles classes clandestines que podíem fer a l'escola parroquial de Caldes d'Estrac.Li estaré eternament agraïda!!

  • Josepmt

    Doncs jo el vaig aprendre a escriure perquè vaig crear un blog aqualata.wordpress.com i a còpia d'equivocar-me.
    A l'escola només ensenyaven en Castellà.
    Gràcies a l'ajut de bons amics i d'internet l'he anat perfeccionant. En lectura ara ja fa molts anys en Pedrolo va ser el meu company de ruta. Ho vaig intentar amb en Porcel, però per començar era massa complicat (Cavalls cap a la Fosca). Actualment llegeixo indistintament Català, Castellà, Francès, Angles i Italià.

    Felicitats pel qüestionari l'he trobat molt interessant, la riquesa del Català es molt gran i l'us dialectal és molt enriquidor.

    Josep M.

  • Rafael Janer

    Jo vaig aprendre català pel meu compte, tenia problemes amb la gramàtica anglesa i el meu professor em va dir que al ser bilingüe de llenguatge i monolingüe de gramàtica, era necesari que aprengués gramàtica catalana i que llegis només en català i que una vegada tingués un bon nivell de català les coses m'anirian millor amb l'anglès. I així ho vaig fer!

  • ma.alba

    De nena em van deixar uns veïns uns quants llibrets de les "Pàgines viscudes" de J.M. Folch i Torres, i aleshores vaig ser conscient del que més endevant sabria que es deiu "diglòssia". Vaig tornar els contes amb molta tristor ... Aquí vaig començar el procés de recuperació en tots sentits. D'adolescent vaig dir-me que no em valia l'argument que "no me l'havien ensenyat o que me l'havien prohibit", si d'una manera o bé d'una altra el podia aprendre. Vaig trobar una gramàtica de Josep Miracle, amb exercicis autocorrectius, i el primer regal que li vaig fer al meu xicot, va ser el diccionari de Pompeu Fabra. Ell tenia el llibre d'Albert Jané. Ambdós vam poder començar a comprar-nos llibres en català. També aprofitàvem l'autobús-llibreria que rodava per Catalunya ... I després ja van venir les fitxes Ruaix ... I més llibres ... I el diari Avui ...I vaig començar a escriure en català els apunts de classe ... A COU vaig fer per primera vegada l'assignatura de català ... I vaig estudiar Filologia Catalana. //Els primers autors van ser Pedrolo, Espriu, Artís-Gener,Rodoreda...de la col·lecció d'El Cangur, d'Edicions 62, i més endavant, la subscripció a la MOLC i MOLU o bé Cercle de Lectors

  • Esteve Escuer Deu

    Jo vaig començar a anar a l'escola amb tres anys l'any 1966. Per sort era una escola petita, molt familiar, al carrer Escultor Llimona a Horta (Barcelona), regida per la senyoreta Mercè Batlles. De fet la llengua de comunicació era el català encara que les matèries les fèiem en castellà. El primer llibre de català el vaig tenir als 5 anys i es deia Beceroles, una paraula que sempre m'ha agradat molt...

  • ramon.1

    Vaig néixer el 1946,hem cuidava una tia-avia castellana,i per tant les primeres paraules van ser en castellà,al collegi també en castellà,però a casa es parlava el català,quant queia algun llibre en català el llegia,la gramàtica,doncs aprenent dels meus fills que ja van tenir l'escolarització en català i ajudant-me dels correctors i gramàtiques que ens ofereix l'informatica

  • Rosa Maria

    La meva escola va ser tota en llengua castellana. Jo vaig aprendre la llengua catalana gràcies a la meva mare que tenia els llibres de l'escola de la República: El meu llibre, La Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra, Una enciclopèdia que es deia Europa i el libre Prosa i Vers entre d'altres.
    La mare m'ensenyava la llengua, la seva ortografia i a saber llegir correctament.
    A casa també hi havia Patufets i el llibre Pàgines Viscudes de Josep Maria Folch i Torres.
    Sort en vaig tenir!!!
    Recordo com em feia escriure i com m'ensenyava a pronunciar correctament els sons especialment el fet de fer muda la "r" final dels verbs en infinitiu.

  • Rosa Maria

    La meva es ola va ser tota en llengua castellana. Jo vaig aprendre la llengua catalana gràcies a la meva mare que tenia els llibres de l'escola de la República: El meu llibre, la gramàtica catalana de Pompeu Fabra, Una enciclopèdia que es deia Europa i el libre Prosa i Vers entre da'altres.
    La mare m'ensenyava la llengua, la seva ortografia i a saber llegir.
    A casa també hi havia Patufets i les Pàgines Viscudes de Josep Maria Folch i Torres.
    Sort en vaig tenir!!!
    Recordo com em feia escriure i com m'ensenyava apronunciar coorectament especialment el fet de fer muda la "r" final dels verbs en infinitiu.

  • vivianatrias@gmail.com

    Els pares i tota la familia eren i son catalans
    Vaig néixer a Santiago de Xile l'any 1956 molt aviat varem venir a BCN, tenia 3anys
    Sempre he dit Mare, tot i les primeres paraules que eren en les dues llengües, els nens creien que era el nom de la Mare.
    Jo vaig anar al Virtelia, allà fèiem classes de català, a casa sempre s'ha parlat el català, amb la meva feina he de parlar sovint en castellà, pero mai he tingut problemes, fins fa un any tenia una casa a la Cerdanya francesa, a la Catalunya Nord i amb força gent podia parlar en català.
    El meu entorn familiar ha estat molt vinculat amb la música, la cultura i l'art
    Soc besnéta del mestre Joan Llongueras i neta de Pilar Llongueras, emparentada per part de la besàvia amb els Gali i Fabra
    Tinc una responsabilitat vers ells

  • Jan Calmet

    He tingut un desgraciat lapsus, la colecció d'obres teatrals del meu pare eren de Foch i Torres. Que no se m'enfadin ni Segarra ni Folch

  • Jan Calmet

    Em vaig descuidar de dir que el meu pare tenia una colecció d'obres de teatre que no recordo si eren d'en Segarra, recordo que el titol d'una d'elles era el de " Flor de Lliri d'Aigua " Tambè una amiga de la familia em va deixar una novela que es titolava " Els sots ferestecs " i d'altres que no recordo. Al llibre escolar de la meva germana hi havia el Cant de la Senyera" que a mi m'entusiesmava. La poesia sempre m'ha agradat molt.

  • Glòria Moreno

    Als setantes, vaig aprendre català a l'Institut Montserrat de Barcelona,en unes classes voluntàries fora de l'horari de classes. Un dels primers llibres que recordo haver llegit en català és la Plaça del Diamant, de la Mercè Rodoreda.

  • albertius

    Vaig començar llegin llibres i la premsa. La resta ho vaig intentant una mica cada dìa.
    Moltes grècies.

  • josep huguet biosca

    La vaig aprendre amb llibres de contes de la família, als escoltes, amb els missals post conciliars i als cursos d'Òmnium. Josep Huguet

  • miquel mateu

    A casa erem castellanoparlants, la mare era andalusa. L'any 1970 vaig anar a londres i vaig decidir tornar parlant català. Amb una gramàtica i un llibre d'en Chesterton ("L'home que fou dijous") vaig fer la meva primera introducció a la llengua. En torna a Barcelona, un parell d'any més tard, l'Avui i dos anys a l'Escola oficial d'idiomes, van ser el complement. El més divertit és que ara, vagi on vagi, quan obro la boca algú em diu "Tu ets català, no?" i ningú no creu que fos castellanoparlant d'origen (ni jo quan m'escolto).

  • Neus BG

    Vaig néixer l'any 1965 a Barcelona. Sempre vaig anar a escola pública. Amb 3 anyets cantava el "Cara al Sol" cada matí abans de començar les classes... Tant mon pare com ma mare són catalans i sempre hem parlat en català, però ells no el sabien escriure. A casa teníem, això sí, tots els Patufets i alguns llibres antics en català. Quan, ja a l'institut, per primer cop vam fer l'assignatura de català, em vaig adonar que a casa el parlàvem malament. Constantment els deia als meus pares que es diu "tabac" i no "tabacu" o bé "rebedor" i no "resibidor"... i així vam aprendre tots plegats a parlar-lo millor. Sobre els llibres, recordo el primer volum de Tintin en català que em van comprar (i que encara tinc): "Hem caminat damunt la Lluna". També llegia "Cavall Fort". El primer llibre que vaig llegir en català a l'institut va ser "Mecanoscrit del segon origen".

  • David Molner Aranda

    Vaig néixer al 1968 i anava a l'escola a Sant Feliu de Llobregat a un col·legi religiós.
    Vaig aprendre a parlar en català amb la meva família, a casa parlàvem sempre en català i a l'escola només amb alguns companys.
    Quan feia 5é vaig anar a viure a Sant Celoni i a l'escola Avet Roig només feia en Castella la classe de Castella.
    Recordo que un any La Caixa va regalar per el dia del llibre, un llibre de la Mafalda en català, jo pensava que estava en un idioma estranger ja que tot i parlar-lo no el sabia llegir.

  • Geo_Observer

    La primera vegada que vaig rebre ensenyament de i en català fou a BUP. La veritat és que no record si va ser a primer o a segon. El cert és que no vàrem aprendre gairebé res i el català no era la llengua habitual d'escriure per a ningú. Molts encara rebutjaven el terme català, com si la llengua que es parlés als països catalans fos una altra cosa... Després, a la Universitat, menys una assignatura que la vàrem haver de fer en castellà perquè l'actual Consellera de Cultura de Mallorca va demanar que es fes amb aquesta llengua, tot l'ensenyament el rebérem en català. Tot i amb això, no va ser fins anys després en què vaig fer els cursos de reciclatge de català per a docents i després els cursos de català de l'Administració per aprendre la nostra llengua. Ara, amb esforç i dedicació, som capaç d'expressar-me mitjanament bé amb la meva estimada llengua materna i m'he convertit en un ferm defensor de la nostra llengua en una terra, les illes Balears, que viu la persecució lingüística del PP reflectit, tant en la reducció de les hores docents als centres escolars en català com en suprimir el coneixement de la llengua catalana per entrar a l'Administració

  • jordiest

    En el meu cas, fins als 13 anys no es va començar a fer una hora de català a la setmana a l'escola. Abans d'això, els meus pares em van subscriure a la revista Cavall Fort, i també llegia el Tintín en català. El meu pare em va regalar el seu llibre "Aventures extraordinàries d'en Massagran" de Josep Maria Folch i Torres, era un llibre comprat d'abans de la guerra. Em va agradar tant, que me'l vaig llegir 10 vegades. Així, a còpia de llegir repetidament el mateix text, vaig aprendre algunes coses bàsiques i ja sabia una mica de català quan ens van fer les primeres classes a l'escola l'any 1978.

  • Umbopa

    A casa, era la llengua de la meva família. El meu Pare escrivia en català qualsevol nota. També teníem molts llibres de literatura catalana dels anys 10, 20 i 30 i també literatura universal traduïda al català i des de els 12 anys vaig començar a llegir-la. El colegi una vegada van intentar fer classes de llengua catalana fora d' hores però el segon dia ja ho van prohibir.

  • Esteve Pont Pau

    A casa, tots els familiars i al carrer, es parlava català. La mare guardava amagats llibres i cartes en català, que ens els ensenyava com a secret, no sigui que ens busquéssim problemes. El meu barri era "La França xica" del Poble Nou.
    Als 7 anys vaig anar a l'escola, que era de capellans, i a diferència d'ara, les classes eren en castellà però al pati parlàvem català. Em van passar a una escola Nacional, per que era gratis, però com que ens feien cantar el "Cara al sol", em van retornar a la privada als 3 dies.
    Els 11 anys, com que jo era l'únic noi de tres germans, van fer el sacrifici de portar-me als jesuïtes. Com que jo sesejava, (Sigarro per Cigarro), el professor se'm posava davant mentre jo llegia i cada vegada que sesejava em donava una bufetada.
    A les empreses sempre s’utilitzava el castellà, i fins i tot els emails, fins que als voltants del 2006 em vaig decidir a fer-los en català, malgrat que era l'únic, això sí, sempre ajudat per els correctors. A nivell particular, sempre havíem escrit alguna cosa en català, però va ser a partir dels 80 que vaig llegir llibres en català, malgrat que escriure ho vaig fer gradualment fins als anys 2000, que ja ho vaig normalitzar.

  • Salvador Beramendi

    Vaig nàixer l'any 1946,i per tant en plena dictadura Espanyola, tots a casa,amics i veïns parlàvem sempre en català, fins i tot amb el clero que jo vaig viure i conviure.Però tota l' escolarització va ser feta en castellà,i quan vaig ser segrestat per fer de soldat amb l'exercit enemic, allà vaig adonar-me que no sabia escriure a la Mare amb la llengua que tant bé parlàvem, i per tant els hi vaig demanar que m' enviessin una gramàtica catalana i també un setmanari L' HORA i si no m'erro,el TELE-EXPRES, per poder escriure amb la llengua dels meus, i fins avui, que l' escric més o menys bé. Moltes Gràcies per la vostra feina. Adéu sia u.

  • Joan Catafal Roca

    Nascut al poble de Palou, agregat del municipi de Granollers, l'any 1944. En un context de cases de pagès disperses, el català era l'única llengua de relació.
    Al inicis dels 60, un grup de joves amb "inquietuds" vàrem sentir la necessitat d'aprendre a escriure el que parlàvem.
    Vàrem trobar en l'activista, cultural i polític, Salvador Casanova i Grané, la persona disposada i amb total entrega per satisfer-nos. Dos vespres a la setmana, a un espai de la parròquia, arribava amb la seva Mobylette per ensenyar-nos català, història... El mateix feia amb altres grups a Granollers i a altres pobles veïns. Ell fou l'espurna de moltes coses. Desprès cadascú va fer el seu camí. La lectura i alguna gramàtica serviren per anar millorant el que a l'escola ens negàven.
    Joan

  • BORJACAMP

    ...sempre es va parlar a casa,al barri del Poble Sec de Barcelona.Amb orígens d´avis de Girona-paterns- i de LLeida-materns.L´escritura vaig començar a aprendre-la quan tenia uns 13 anys,dins de les activitats d´un Agrupament Escolta-el Torras i Bages de Barcelona.Em penso que el primer llibre en català va ser una col.leció de contes del meu pare..d´abans de la guerra,és clar.També recordo uns llibres gruixuts de geografia..de´n Soldevila,em penso,que teníen els tiets del meu pare.Després amb el cavall fort d´un amic,aaaaaaaaallibres de´n Pedrolo,l´Avui...

  • JORDI CÉSPEDES SOY

    Actualment pensar que hi va haver un temps en que la Guàrdia Civil t'aturava i et deia que parlessis en cristiano, o que no parlessis en polaco, sona estrany. També és cert que escoltant individus com l'Aznar, fa que allò no soni tan llunya.
    Un record per tots aquells mestres que a classe parlaven en català, tot i que els exàmens eren en castellà.
    A la Salle de Salt, abans d'entrar feien cantar el cara al sol, recordo els cops de fusta, però hi havia germans (¨hermanos¨) com en Joan que parlàven en català.
    Més tard, a Girona, a l'acadèmia Coquard, amb el Sr. Coquard, Estrach,...el mateix.
    Pel que fa a escriure, va ser anant a l'ICESB, ja a Barcelona on em varen ensenyar el català escrit.
    Haig de dir que a l'any 1981 a l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de Barcelona, el primer escrit publicat en català, va ser meu, quan era delegat a primer d'empresarials. Aleshores el Director era en Magí Pont Mestres.

  • Loiram

    Vaig nàixer al 1954 i el meu contacte amb el català era exclusivament al carrer amb els amics i a casa on fins i tot ma mare, asturiana que va arribar a Barcelona amb 13 anys, el parlava perfectament (hores d'ara amb 88 anys no només el parla perfectament sinó que el llegeix i l'escriu amb un nivell excel•lent).
    Encara sóc dels que he rebut més d'un calbot per parlar català o dels que els hi han dit “haz el favor de hablar en cristiano” i això quan tens 8-10 anys fa molta ràbia perquè tu parles com t’han ensenyat i com es parla a casa teva i no pots entendre aquesta actitud dita amb menyspreu.
    Per parlar-lo no tenia cap problema però per escriure'l no vaig tenir gaires oportunitats. Va ser a rel d'entrar a treballar a la Companyia del Gas (1982) on se'm va oferir l'oportunitat de fer classes de català fins arribar a assolir el nivell C, d'això sempre n'estaré molt agraït doncs era una formació voluntària i, en aquells moments, no tothom hi tenia massa inquietud.

  • Estel del matí

    Nascut el 1943. Vaig tenir la sort d'aprendre a llegir i escriure en català, abans que en castellà, com també el repertori de cançons infantils. Ho vaig aprendre, sobretot, copiant bona literatura catalana. Ho recomano: no només per l'estil; la gramàtica també s'instal·la sola. Dels problemes que això em va causar a l'escola més val no dir-ne res; no val la pena.

  • alasduras

    Va ser molt fàcil aprendre'l. A la meva família tothom el parlava! També gairebé tots els amics i amigues. Tret de les xiquetes de famílies més benestants, que utilitzaven "inexplicablement" el castellà.
    I quan vaig tenir 14 anys, a l'institut, vam tenir una profe que nomia Rosa i ens va ensenyar a llegir i escriure'l. He de confessar que aquesta segona etapa ha sigut molt més dura, i encara ara n'aprenc. Ah! Soc del 1967.

  • petpudent

    Vaig aprendre català llegint còmics, en concret els de les aventures d'en Tintín, anav a llegir a la biblioteca pública d'Olot, on tenien les col·leccions completes de l'Asterix i l'Obelix i d'en Tintín en versió castellana, però en faltava un exemplar en castellà "Tintíni el llac de taurons" que va ser l'últim que vaig llegir doncs només el tenien en català, va ser la meva primera lectura en català i on vaig descobrir (un cop acabat el llibre) que un tauró és un "tiburon" doncs en les primeres pagines del llibre pensava que un tauró era un submarí.

  • jlopezv

    Jo vaig néixer al 1957. Vaig créixer en família de parla castellana i a l'escola sentia el català parlat entre les meves companyes a l'hora del pati. Vaig començar a parlar-lo al entrar a un grup excursionista al voltant dels 14 anys. A l'institut vaig fer un sol curs de català, a COU,i ens varem passar tot el curs aprenent "L'estaca". A la universitat, amb nous companys, ja m'hi vaig deixar anar i el vaig anar aprenent a força de parlar-lo i de començar a llegir llibres en català. Es la llengua de relació amb la meva parella i els meus fills, i amb la majoria de persones del meu entorn. Mes endavant, ja de gran, vaig estudiar-lo per fer l'examen del nivell C.

  • Tetricus

    nacut 1957, família castellanoparlant, mitjans de comunicació 100% castellà, escola on el català no existia ni com assignatura "María". Evidentment en el meu cas va ser partir de 0: atrevir-me a parlar-ho a l'adolescència, aprofitar un curs de la meva empresa en aquell moment (Caixa Catalunya) per aprendre a escriure-ho (i no massa be)i finalment, decidir convertir-ho en la llengua de comunicació amb els meus fills quan els vaig tenir

  • Manel Febrian Parrondo

    Jo sóc de la generació del 1048, a casa es parlava catalá, excepte una tieta que ella sempre ho feia en castellá. vivia amb nosaltres, peró mai va tenir res en contra del catalá, al'escolaq on vaig anar tot en castellái si et sentien una paraula en catalá, una ostia, no vaig apendre a escriure, i encara no ho faig del tot bé fins molts anys després, va ser un amic qui em va motiva i ensenya, li agraiexó de tot cor, a casa de petit quedaven restes de la desfeta, algun llibre, Patufets, van ser temps molt dificils.

  • Merce Morros Esteve

    A casa sempre l'hem parlat bastant bé, llegiem llibres en català i hem escoltat molta radio i televisió que per descomptat ha fer molta feina...
    Amb el temps he fet cursos de català i sempre procuro corretgir quan dic alguna paraula malament.
    Ara però els meus fills també fan la feina de correctors amb mi i sempre n'prenc de noves.

  • Merce Morros Esteve

    A casa sempre l'hem parlat bastant bé, llegiem llibres en català i hem escoltat molta radio i televisió que per descomptat ha fer molta feina...
    Amb el temps he fet cursos de català i sempre procuro corretgir quan dic alguna paraula malament.
    Ara però els meus fills també fan la feina de correctors amb mi i sempre n'prenc de noves.

  • Núria Blajé

    A casa sempre s'havia parlat català, i als vuit anys vaig aprendre a llegir la meva llengua a partir de les "Pàgines Viscudes" de Josep Maria Folch i Torres, que tenia la meva àvia. Les històries de'n Patufet i més endavant els "Cavall Fort".
    Més endavant, vaig estar cantant a l'Orfeó Gracienc, entre els setze i els vintitrès anys. Llegir i cantar els textes de les cançons em va anar molt bé. En aquesta entitat, gairebê tothom parlava molt bé el català.

    Més endavant, quan feia filologia francesa, vaig triar el català com matèria optativa, i després, ja professora vaig continuar estudiant-lo i llegint-lo. Finalment, vaig donar classes de català a l'institut, tot i que estic especialitzada en Filologia francesa.

  • Angelina Vilella Ros

    Sóc catalana de soca -arrel, vaig néixer a Olesa de Montserrat i part de la infància vaig passar-la a Gratallops amb l'àvia, per tan tinc paraules tarragonines en la meva parla: pila, jo dic munt, revolt, jo dic tom...això né's una mostra.
    Al col.legi em van ensenyar el castellà però la llista de la compra la mama sempre me la va fer en català. Tinc per costum dirigir-me a la gent en català, si no m'entenen passo sense problema al castellà i si em trobo algun turista extranger, desorientat, amb amb el meu precari anglés miro d'ajudar-lo.

  • Josep Maria Francisco Castillo

    A força de llegir diaris i revistes en català que queien a les meves mans. Les meves filles també em van ajudar amb la gramàtica, les s/ss...

  • Angelina Vilella Ros

    Sóc catalana de soca -arrel, vaig néixer a Olesa de Montserrat i part de la infància vaig passar-la a Gratallops amb l'àvia, per tan tinc paraules tarragonines en la meva parla: pila, jo dic munt, revolt, jo dic tom...això né's una mostra.
    Al col.legi em van ensenyar el castellà però la llista de la compra la mama sempre me la va fer en català. Tinc per costum dirigir-me a la gent en català, si no m'entenen passo sense problema al castellà i si em trobo algun turista extranger, desorientat, amb amb el meu precari anglés miro d'ajudar-lo.

  • Llebeig

    Tenc 59 anys, de família catalanoparlant. Òbviament vaig rebre tota l'educació en castellà (La Salle, institut i universitat), tant a Menorca com a Barcelona.
    Per sort a casa estàvem subscrits a Cavall Fort i Lluc; aquestes dues revistes i els articles en català que publicava el diari "Menorca" em van anar introduint en el català escrit. Mon pare, per altra banda, era subscriptor de la col·lecció "Les Illes d'Or" que des de Palma editava Francesc de Borja Moll, poc a poc vaig començar a llegir aquests llibrets.
    L'aprenentatge de l'escriptura el vaig fer tot sol amb un llibret escrit pel mateix Francesc de Borja Moll "La lengua de las Islas Baleares" que el meu germà gran havia dut de Palma i va incorporar a la biblioteca familiar. D'aquesta manera em vaig poder llençar a escriure'l i així, quan em vaig anar a estudiar a Barcelona, les cartes que enviava a casa ja les podia fer en la nostra llengua.

  • PereJunca

    De la meva família: pares, germans, cosins... tots de Santa Coloma de Farners de la comarca de La Selva, menys jo que vaig néixer a Barcelona, perquè els meus pares van baixar-hi a viure als anys 60.

  • dsbobe

    Jo vaig apendre a casa i al carrer, però el meu carrer era a un petit poble de València, Simat de la Valldigna. Nascut el 1962 a Mataró i del 1965 fins al 1969 a Simat de la Valldigna.

  • anselmpallas

    Vaig tenir la sort de treballar a una empresa catalana

  • Josep Olivé

    Vaig néixer l’any 1943, a pocs metres del Palau de la Música. Ja havia acabat la guerra, però eren temps de gana i repressió.
    A casa sempre s'havia parlat el català. Els pares i tots els avis, eren catalans i conservo com un tresor moltes expressions d’ells en català, que ara ja no se senten.
    Quan sortia de l’escola (La Salle Comptal), just davant del Palau, i la mare amb venia a buscar, passàvem per davant de la Jefatura Nacional de Policia i a la porta hi havien policies de guàrdia, la mare amb deia “ara calla” perquè no ens sentissin parlar en català.
    Jo parlava català, l’entenia perfectament, però res de gramàtica ni d’escriure. A l’escola, els “hermanos” eren catalans, però ens parlaven castellà, i amb els companys el mateix. Quina llàstima.
    Quan em vaig jubilar, vaig fer realitat la meva petita “venjança”. Vaig fer tots els nivells de català i ara, quan he d’escriure en castellà, que és molt poc, he perdut vocabulari, i faig un munt de faltes d’ortografia

  • Jan Calmet

    De petit llegia un llibre escolar de la meva germana que era en català, peró com que era la postguerra el van amagar. L'escola vaig fer-la en castellà, desprès vinguè l'anglès i el francès. Quan em vaig jubilar vaig volguer refrescar la memoria d'anglés, peró em vaig donar compta que no sabía escriura la meva llengua; aleshores vaig posar-me mans a l'obra fins a assolir el nivell C. Sóc conscient que encara faig moltes faltes d'ortografia, peró em dono per satisfet.

  • Antoni López Pons

    El primer text que vaig veure escrit en català va ser al diari "Menorca", als voltants de l'any 1968. Era un goig a la Mare de Deu del Toro. Me va impressionar tant que sempre me n'he recordat. Després vaig tenir contacte amb el català a través de l'escoltisme. I finalment, me vaig apuntar a classes de català a l'Obra Cultural Balear. Primeres revistes que vaig llegir, "Lluc", Oriflama, Serra d'Or, etc. Respecte dels llibres, la col·lecció Biblioteca de les Illes d'Or.

  • Antoni López Pons

    El primer text que vaig veure escrit en català va ser al diari "Menorca", als voltants de l'any 1968. Era un goig a la Mare de Deu del Toro. Me va impressionar tant que sempre me n'he recordat. Després vaig tenir contacte amb el català a través de l'escoltisme. I finalment, me vaig apuntar a classes de català a l'Obra Cultural Balear. Primeres revistes que vaig llegir, "Lluc", Oriflama, Serra d'Or, etc. Respecte dels llibres, la col·lecció Biblioteca de les Illes d'Or.

  • resmes

    Vaig estudiar a una escola de l´ajuntament de Barcelona,al mati ens feien cantar el "cara al sol" amb la ma alçada.Sempre ens parlaven en castellà ,pero algun dissabte venia en Jaume Ministral Maciá,i ens contaba comptes i cantabem alguna canço en català.A casa el parlàvem,Una altra dia mes gran quand vaig fer la mili,a un destacament a Gava,per parlar en català a un amic em van fotre un parell de bofetades.Així el vaig aprendre??Vaig estimar encara mes al meu pais.

  • ROSA M BELLMIUNT

    El català es parlava a casa normalment tot i que la mama es es les terres murcianes i en quant al català escrit i llegit els vaig començar a aprendere a l'Omium Cultural i a la feina (16 anys) de la mà del meu Cap un senyor molt culte i que va fer de segòn pare, ell va ser qui em va regalar el primer llibre en català.

  • Enric

    Vaig aprendre català a les classes que es feien a la biblioteca de Sant Martí de Provençals (1972-73), a càrrec de la Maria Lluïsa Corominas. Les pagava la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Samaranch, i eren els primers vestigis d'una certa tolerància lingüística del tardofranquisme. Hi anava un cop a la setmana, a la tarda després de sortir de l'Institut Joan d'Àustria, on feia sisè de batxillerat. El meu pas pels escoltes l'any anterior em va acabar de desvetllar la catalanitat i l'interès per la llengua. Vaig passar a escriure el meu diari en català i quan vaig tenir oportunitat d'anar a classes, no ho vaig desaprofitar.
    El país anava tan mancat de gent que dominés mínimament la llengua, que la M. Lluïsa em va demanar si volia anar a fer classes a Santa Coloma de Gramenet, on per un acord entre Òmnium i l'ajuntament, es començava a fer classes a les escoles durant dues hores setmanals, en horari escolar. Era el segon any que es feia. L'any anterior s'havia començat a Sants. Em Joaquim Arenas i la Maria Lluïsa eren l'ànima de l'experiència que es va anar estenent pel país. Vaig seguir estudiant i examinant-me fins a treure'm el títol de de català de la Diputació.

  • DolorsComerma

    Vaig començar a escriure en català gràcies al programa de Catalunya ràdio q feia en Salvador Escamila un estiu de 10 a 11 del matí. Com q aquella hora venia pa i coques, Em gravava el programa en un "cassette" i a les tardes' rebi infant endavant i endarrera escoltava i copiava les lletres de les cançons. En català hi havia cançons, poesia, ideologia... vaig descobrir tot un món. Sóc nascuda el 1961

  • Eulàlia Otzet Otzet

    Vaig estudiar català gràciesa un oncle qur eta professor d'Omnium Cultural. Cada mes d'agost feiem dictats i exercicis. Quan a l'any 1977 vaig començar el batxillerat a lnstitud Infanta Isabel d'Aragó de Barcelona, vaig decidir prendre apunts i fer els exàmens en català. Les meves companyes de classe emvan batejar 'La Pompeu'. Quin orgull, amb el temps, quan ho penso.

  • Manel Soler

    La meva història es senzilla, la meva voluntat d'agradar al meu avi, un catalanista convençut amb molts problemes a la guerra, van fer que comences a llegir el que podia en català i la veritat no se com vaig fer el pas d'escriure per dedicar-li un text. Tot i que l'aprenentatge autodidacta porta es sí la problemàtica de les faltes que poc a poc vas evitant, jo n'estic molt content, Puc dir qls meus 58 anys que no he necessitat, com diu aquest ministre nefast, cap ajuda per parlar i escriure la meva llengua

  • jevigri

    A casa sempre s'ha parlat català i el primer llibre que vaig llegir en català va ser AMOR FORA CIUTAT de Manuel de Pedrolo, vaig seguir llegint la premsa comarcal el Nou 9 i el diari AVUI. Quan vaig acabar la carrera vaig anar 2 anys a una escola d'adults per aprendre el Català, i ja mai mes he deixat de llegir en català el sento tant proper que es fa estrany llegir amb un altra idioma.

  • Concepció Llauradó Sánchez

    Hola jo vaig aprendre el català, quan era "girl scout" escolta a l'agrupament, ens donaven classes de català d'amagat al cau, doncs a la meva época a l'escola només es podia parlar i escriure en castellà, a casa el parlàvem i el llegia fins que va entrar la Generalitat a l'empresa on treballaba ens varen enviar a cursos de català per escriure tot en català.

  • dinerz.jordi

    Vaig neixer el Castellò d'Empùries el 1935, i no vaig anar a l'escola fins el 8 anys, jo he apres el Català , basicament a TV3, i amb els llibres de la meva filla quan estudiava , tambe amb una colecció que va editar el diari AVUI i llegin molts de llibres tot en Català , ara no llegexo res en Castella si puc evitar-l'ho.Vaig estar 40 anys llegin en castella, i ara me proposat llegi, en compensaciò ,llegir tot en Català i en tinc per un rato llarc , estic llegin l'obre completa de Josep Pla.

  • Ribagorçà

    Sóc nascut el 1950 a la Ribagorça aragonesa; desprès d'anar a viure a Espot i a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), aquests primers anys d'escolaritat no hi va haver cap contacte amb el català. L'any 1960, en anar a viure a Amer (la Selva), encara que no hi havia cap assignatura pròpia de llengua catalana, sí que l'ensenyament s'hi feia en català; és a dir, el llibres eren en castellà, llevat del catecisme, però les explicacions i la relació eren en català.
    En acabar em vaig dedicar a les arts gràfiques, precisament a la preimpressió, i com que sempre m'havia atret molt els idiomes, i en concret el català, m'anava instruint personalment tot el que podia, i posteriorment, en anar a treballar a Girona, vaig fer cursets de català. Amb el temps, una de les meves tasques professionals va ser la de corrector i traductor. El que queda clar, és que sempre s'ha d'intentar estar al dia a les innovacions; mai se'n sap prou.

  • sonia guzman

    El meu era impressor,va tenir q anar a classe per aprendre a escriuré català.I tenia clar q els seus fills tenien q aprendre,així q vaig anar a classes particulars.Jo sóc del 63 i no actor arreu feient classes de català.

  • Emília M.

    vaig aprendre'l llegint el Cavall Fort i a partir d'aquí amb lectures variades. Ja de gran vaig fer els diferents cursos de reciclatge de català ja que sóc mestra.

  • Anna Formiguera Sala

    De petita, el meu pare viatjava sovint per feina i aleshores escriviem cartes. Quan tornava a casa, ell, que havia estat alumne d'en Pompeu Fabra, ens tornava les cartes corregides. Després van venir les lectures dels clàssics catalans i posteriorment el sentiment i la necessitat d'apendre bé la nostra llengua. Van ser classes nocturnes perquè l'horari laboral no permetia altra cosa, però també perquè bàsicament això era el que hi havia, era voluntariat per part de tothom, tant dels alumnes com dels professors.

    A mitjan dels vuitanta vaig començar a treballar a la Generalitat i en aquella època, cada departament tenia un expert en llengua catalana que havia de corregir tot allò que s'escrivia i s'enviava. Vaig escriure molt i molt durant aquells anys i va ser aleshores quan vaig acabar d'apendre el que sé i fins on sé.

  • arcayne

    Vaig conservar el català oral a casa i a l'escola. Quan va morir Franco vaig fer cursets per aprendre l'escriptura i vaig llegir molt i molt. Recordo haver llegit L'agulla daurada" de la Montserrat Roig amb el diccionari al costat per ampliar vocabulari.

  • Engels

    Vaig néixer el 1947, per tant la meva escolarització va ser tota en castellà. A casa hi havia un llibre en català, PROSA i VERS que era del meu pare i jo amb cinc, sis i set anys quan arribava de l'escola obria el llibre i el meu pare m'ensenyava a llegir en català. Amb un sol llibre en vaig tenir prou per tenir un contacte permanent amb la meva llengua; més tard, quan en les llibreries ja hi havien llibres en català aquest aprenentatge incipient em va servir per què comprengués sense problemas totes i cadascuna de les paraules.

  • robertc

    A casa sempre es parlava català. Recordo la meva mare llegint-nos els Tintin en veu alta, amb els tres germans al darrera per a veure els dibuixos. També el Cavall Fort; aleshores als seixanta, només em mirava el Jep i Fidel o en Pitof. Més endavant vaig descobrir les lluminoses narracions històriques de la Maria Novell, i la fascinant aventura de l’espai de la mà de Sebastià Estradé. Aleshores ja va venir el Faristol, i, més endavant, unes escadusseres classes per la bona voluntat d’un mestre, en Francesc Cortiella, i finalment algun curset a l’Òmnium Cultural del Tarragonès. I molta lectura, i fixar-s’hi molt!

  • Cassala

    En llegir les històries dels altres m'he recordat del Patufet i les Pàgines Viscudes d'en Josep Maria Folch i Torres d'abans de la guerra del 36, la guerra ho va trastocar tot. Llegíem en català, però no ens varen ensenyar a escriure'l.

  • Cassala

    Tinc 86 anys, sempre he parlat en català i vaig començar a escriure'l llegint el diari AVUI des de que va sortir; un amic em feia les correccions. Ara amb els correctors de text s'ha fet més fàcil. Escric molt sovint, fins i tot he escrit més d'una dotzena de llibres, sempre autobiogràfics.

  • dfernan7

    El català com a llengua de cultura em va arribar fent la catequesi quan tenia 7 o 8 anys per fer la primera comunió l'any 1973.

  • LOU

    A casa i tota la família parlàvem en català. Amb els comerciants del barri (Gràcia, Barcelona) i d'altres serveis (els metges, per exemple) sempre empràvem la nostra llengua. De fet, ens va sobtar el dia que es va traspassar el negoci d'una bodega propera i els nous amos parlaven espanyol.
    A escola no. La immersió en espanyol era total: llengua vehicular i llibres. Amb moltes companyes parlàvem en català fora del centre. Si a l'hora d'esbarjo parlàvem en català, però, ningú no en feia cas, ni mai havia sentit cap comentari al respecte. De fet, hi havia professorat (monges i seglars) català i de fora. A mitjans dels anys 70 van començar a fer-nos classes de català a les alumnes que ho demanàvem. A BUP (el Batxillerat de l'època) estudiàvem alguna hora de català. Fèiem servir un manual titulat SIGNE. Vaig fer un ús absolutament normalitzat de la nostra llengua a la universitat; estudiava a Blanquerna (en aquell moment a la Plaça Lesseps) i allà era llengua vehicular.

  • Barroca

    De petit, els meus avis materns, es van encaparrar en subscriure'ns a la revista Cavall Fort a tots els germans i això em va despertar l'interès per la llengua pel que vaig decidir a subscriure'm a uns cursos que es feien per correspondència (ara en diríem on-line, no?)i recordo que el llibre de text se'n deia Faristol i, de fet, mai més l'he tornat a estudiar de forma reglada. O sia, no tinc ni el nivell A, B o C, tinc el meu! :)

  • Simi Mutant

    Soc de la postguerra. El meu pare ens comprava Cavall Fort, de manara que no vaig estar desconnectat del tot amb el català escrit. Després, vaig anar comprant l'Avui i llibres en català. Però, sobre tot, la ferma voluntat d'aprendre la meva llengua

  • tonibibiloni

    A parlar-lo, amb família, veins i a l'escola (els llibres eren en castellà, però els claretians ens parlaven en català sempre); a llegir-lo i saber com s'escriu, amb les novel·les de Folch i Torres que el Patufet va publicar en fascicles. El meu pare els col·leccionava de nen i els va guardar. A redactar, amb l'obra de Josep Pla.

  • Pin

    Estava intern en un col.legi religiós (progressista, vist el nacionalcatolicisme asfixiant existent), tot l'èmbit lectiu en castellà, i vaig començar a rebre cartes dels meus dos avis en la nostra llengua. La sorpresa la recordo perfectament, perquè jo escrivia en castellà , i allò em situà immediatament. A partir d'aquí ja vaig entrar-hi àvidament, el 1963 la mateixa escola ens va oferir un curs de català fora d'hores lectives, cosa insòlita, per l'època. I ja vaig començar a ser "normal" com qualsevol altre ciutadà del món

  • jdalmau

    A l'escola Tecnos de Terrassa s'ensenyava en català amb Franco viu i, a més a més, el mestre Joan Artigues, el fundador de l'escola, ens feia classes d'ortografia i gramàtica catalanes que no eran pas al currículum obligatori a l'època. D'aquesta manera vàrem ser molts els alumnes catalanoparlants (a casa es parlava només català) que vàrem aprendre el català normatiu. A banda, la resta de classes eren en català, fins i tot les de llengua castellana i no recordo cap professor de l'escola que tingués el castellà com a llengua materna llevat del de gimnàstica, reconegut falangista però que es trobava en clara minoria i que, això sí, ens parlava en castellà. D'una escola tan a contracorrent es podria pensar que els alumnes sorgits no sabrien parlar el castellà, com ara s'especula des de la premsa de Madrid cada cop que es parla de la immersió. En el meu cas, sóc periodista i he treballat en mitjans d'àmbit estatal, i no tinc cap problema per escriure en castellà tot i que sempre que he pogut he mirat de fer coses en la nostra llengua, per exemple impulsar fa quatre anys la revista Cotxes a la que la crisi va impedir créixer com em penso que es mereixia.

  • Joaquim Garcia

    Tinc 59 anys i soc fill d'immigrants. Jo vaig néixer ja a Catalunya (any 1955), però el meu món fins als 14 anys va ser en castellà (família, escola, amics). Va ser al juliol de 1976, que el primer dia de les meves obligacions al l'exèrcit, un capità ens va donar la benvinguda a tots els reclutes de la seva companya (tots arribats des de Catalunya). Va fer una arenga "molt carinyosa" cap els catalans i possibles bascos que hi eren per allí i va deixar clar que no consentiria que es parles català sota el seu comandament. Em vaig girar cap el noi que tenia a la dreta, li vaig preguntar d'on era. Va respondre amb la veu tallada, "soc de Besalú" i li vaig demanar que des de aquell moment només parlaríem en català.
    De fet va ser una reacció bastant generalitzada i el que va aconseguir aquell "senyor" va ser d’efecte contrari.
    Tots hem de seguir lluitant per defensar el que es nostre. No podem permetre que ningú i menys si es de fora, ens digui com hem de pensar, de parlar, d’estimar, .... No podem cedir!
    Visca Catalunya! I visca en Català

  • Carla Gordillo

    La meva història n'és força diferent però em semblava bo que la hi expliqués per si de cas servís de donar ànims al lector. Tinc 44 anys i visc a l'EUA. Fa dos anys vaig començar a aprendre el català pel meu compte, després del meu primer viatge a Catalunya. Aquest va ser el meu primer contacte amb la llengua i no he parat d'estudiar-la des de llavors. Vaig començar els estudis per mitjà de la supergenial web de parla.cat. Tot seguit, vaig trobar parelles llingüístiques amb qui intercanviar correus i conversa en anglès i català. També segueixo varies sèries de TV3 i fins i tot he llegit La Plaça del Diamant, el qual em va regalar una amiga pel meu aniversari. Faig servir el DIEC i el meu exemplar d'en Xuriguera dels verbs conjugats cada vegada que em surt algun dubte, o sigui, constantment! He fet proves oficials i tot per comprovar el meu nivell. La més recent la vaig fer fa dos mesos del nivell C - Suficiència. Encara he d'esperar fins a setembre per rebre'n els resultats. Com podeu comprovar, m'apassiona molt la vostra llengua i la vostra cultura. M'ha emocionat molt llegir les vostres històries i entendre una mica més de la lluita per a preservar la vostra cultura. Apa! Ànims!

  • Jordi Soler

    Nascut al 1948 vaig estudiar a la Escola Pía de Balmes, Barcelona. A casa el meu pare tenia llibres en català i de llegir vaig apendre. Als 16 anys el pare esculapi Trencs, al curs del Preu, al veure el meu interès em va donar lliçons de escriure fora d´hora de classe. Ela pares esculapis eran molt catalans, no així els professors que la majoría eran castellans i bastant fatxes inclús falangistes. En canvi els pocs professors catalans que hi habia eran lliberals de pensament.Des de petit vaig viure i tenir consciencia que els catalans erem diferents dels espanyols amb els que tenia contacte. Al anar a la Universitat, 1965 vaig conseguir un llibre de gramática catalana i llegint Cavall Fort i Serra d´Or he practicat el meu catalá fins ara. A casa el meu pare tenia les obres de teatre de Serafí Pitarra (Frederic Soler), Verdaguer, Maragall i altres que no recordo. Us diré que els meu pares només tenien estudis elementals però estimaven la nostra terra i la nostra cultura. A gent com ells els hi debem el "som i serem" tot i les circunstancies tant dificils per ser catalans amb normalitat

  • Magda Norberto Aragall

    A casa sempre es parlava català. El meu pare era de la Lleva del Biberò; es a dir que la seva escola va ésser republicana. Ell ens va ensenyar a llegir en català a mi i els meus germans. Ell s'expresava perfectament en un català molt ric a mès a m`s li agradava escriure.Llegia als seus poetes preferits com en Maragall i el Apel.les Mestre tenia un amor molt gran per la nostra llengua. Vaig tenir també la sort que a la meva escola les Escolapias de Sant Martí, es parlava molt en català i recordo perfectament com les Mates la geografia i alguna altre matèria la monja ens ho explicava moltes vegades en català... tothom l'entenia sence problemes. Jo vaig tenir la sort a accedir als llibres del meu avi i del meu pare en català.... i aixì per mi va ésser quasi bé una cosa natural... al igual que vaig aprendre al francès al mateix temps. Certament que l'ortografia i la gramàtica a mida que anava llegint i el pare m'ho explicava... vaig anar assolint la nostra llengua. Hi ha un vers d'en Mestre que parla de "perquè estimo la meva llengua". Animo a tothom a llegir-la ès preciosa.En record del meu pare i de la Lleva acabo de presentar un llibre editat titulat "REcull d'uns silencis"

  • Magda Norberto Aragall

    A casa sempre es parlava català. El meu pare era de la Lleva del Biberò; es a dir que la seva escola va ésser republicana. Ell ens va ensenyar a llegir en català a mi i els meus germans. Ell s'expresava perfectament en un català molt ric a mès a m`s li agradava escriure.Llegia als seus poetes preferits com en Maragall i el Apel.les Mestre tenia un amor molt gran per la nostra llengua. Vaig tenir també la sort que a la meva escola les Escolapias de Sant Martí, es parlava molt en català i recordo perfectament com les Mates la geografia i alguna altre matèria la monja ens ho explicava moltes vegades en català... tothom l'entenia sence problemes. Jo vaig tenir la sort a accedir als llibres del meu avi i del meu pare en català.... i aixì per mi va ésser quasi bé una cosa natural... al igual que vaig aprendre al francès al mateix temps. Certament que l'ortografia i la gramàtica a mida que anava llegint i el pare m'ho explicava... vaig anar assolint la nostra llengua. Hi ha un vers d'en Mestre que parla de "perquè estimo la meva llengua". Animo a tothom a llegir-la ès preciosa.En record del meu pare i de la Lleva acabo de presentar un llibre editat titulat "REcull d'uns silencis"

  • Magda Norberto Aragall

    A casa sempre es parlava català. El meu pare era de la Lleva del Biberò; es a dir que la seva escola va ésser republicana. Ell ens va ensenyar a llegir en català a mi i els meus germans. Ell s'expresava perfectament en un català molt ric a mès a m`s li agradava escriure.Llegia als seus poetes preferits com en Maragall i el Apel.les Mestre tenia un amor molt gran per la nostra llengua. Vaig tenir també la sort que a la meva escola les Escolapias de Sant Martí, es parlava molt en català i recordo perfectament com les Mates la geografia i alguna altre matèria la monja ens ho explicava moltes vegades en català... tothom l'entenia sence problemes. Jo vaig tenir la sort a accedir als llibres del meu avi i del meu pare en català.... i aixì per mi va ésser quasi bé una cosa natural... al igual que vaig aprendre al francès al mateix temps. Certament que l'ortografia i la gramàtica a mida que anava llegint i el pare m'ho explicava... vaig anar assolint la nostra llengua. Hi ha un vers d'en Mestre que parla de "perquè estimo la meva llengua". Animo a tothom a llegir-la ès preciosa.En record del meu pare i de la Lleva acabo de presentar un llibre editat titulat "REcull d'uns silencis"

  • Hug de Mataplana

    Soc dels primers 50. Escolaritzat en castella. Abans dels 15 anys vaig llegir molta literatura universal en castella (des de Balzac, Tolstoi, Dickens fins ala maleits americans Steinbeck, Dos Passos, Faulkner). La meva adolescencia a Lleida fou totalment catalana: Esbart Marius Torres de Manel Lladonosa, Orfeo Lleidata de Lluis Virgili, grup de folk La Samfaina. I molta lectura catalana. La Papallona de Narcis Oller vaig comentar-la al Esbart. Mai vaig anar a cap escola catalana. Malhauradament. Profesionalment a Londres utilit-zo el castella i l'angles. Tinc acces a l'alta cultura amb els tres idiomes, tambe amb el catala.

  • GENESIS

    El català, de les comarques de Castelló, era el idioma que parlàvem a casa, dons els meus pares varen venir a treballar aquí a finals dels anys 40. Ara aprendre'l ... de manera autodidacta (llegint llibres, diaris, patufets, i parlant al carrer amb els veïns de la meva edat. I a escriure ... a patacades, amb moltes errades al principi a la feina, pero a força de insistir-hi .... i fins avui ...

  • anna prieto i claveria

    Jo vaig néixer l'any 1951, per tant només vaig poder estudiar en castellà i a part, vaig anar a una professora particular del barri a aprendre francès.

    Anys més tard i ja treballant com a administrativa, a l'empresa va entrar a treballar en Perfecte Gimpera (pare de la Teresa Gimpera) i allà a la mateixa empresa ens va donar a uns quants empleats les nostres primeres nocions de català.

    No cal dir, que en Perfecte Gimpera de qui guardo molt bon record, era un professor represaliat pel franquisme.

  • Rosa Nebot Carrió

    Jo tenia cinc anys quan es va acabar la guerra. Quan en vaig fer sis els pares em van dur una escola pública, "Escuela Nacional de Niñas", on s'ensenyava en castellà, és clar. El meu pare em va ensenyar a llegir en català amb un llibre preciós que encara conservo: El Meu Segon Llibre, editat el 1937 per Llibreria Bastinos. No sé pas com el va aconseguir, l'any 1941, aquest llibre. Llegia sense problemes la meva llengua, però no l'escrivia gens bé. Suposo que el meu pare no va voler interferir, ell que era un vençut, en l'ensenyament que llavors rebia a l'escola.
    En aquell temps ja m'agradava molt escriure, però havia de fer-ho en castellà, cosa que m'empipava molt, perquè no coneixia la normativa del català. Cap els quinze anys vaig decidir que les cartes que escrivia i les meves narracions les faria en català, encara que hi fes incorreccions; em fixava molt en els llibres que llegia per assimilar-ne les estructures sintàctiques. Pel que fa al lèxic, vaig tenir la sort que els pares parlaven molt bé. Vaig ser autodidacte, sóc mestre de català, sóc coautora d'un llibre de nivell D, he escrit narració curta i m'han publicat un parell de novel·les. Em va costar, però me n'he sortit.

  • Pacobi

    Doncs....simplement per portar la contrària. Quan era un aspirant a adolescent, em vaig fer molt amic d´un noi que venía a la meva escola i que havía arribat d´un poblet dels Pirineus ,on tant sols es parlava catalá. Jo vaig fer un pacte amb ell i mentre jo li ensenyava castellá, ell m´ensenyaría catalá. I dit i fet.I així quan parlar catalá estaba considerat "de poble" a la Barcelona benestant, doncs jo vaig aprendre primer a parlar i després ,tot llegint Tintin i escoltant en Raimon, a escriure i llegir molt abans de que els polítics de les quatre barres demanessin el nivell A,B,C del catalá.I així vaig ser pioner en redactar totes les notes de la meva feina en catalá sense problemes i simplement per convenciment , per cultura i...per portar la contrària!

  • Josep Yudici Rosell

    Jo vaig apendre a parlar el català escoltant les cançons del Llach, Serrat i altres. Amb la revista Oriflama, pot ser l'únic subscriptor al País Valencià, també, així com als llibres de l'editorial 62

  • nuria ALSINA PLA

    JO SEMPRE HE PARLAT CATALA A CASA I A LA ESCOLA CUAN NO HEREM A CLASE
    SI VE NO EL VAIG APENDRE ACADEMICAMENT ,MAI M'EL VAN PROIVIR.
    LLEGIR HEM VA COSTA MES I JA ERA GRAN ,PERO RECORDO QUE LA MEVA MARE HEM VA REGALAR UN LLIBRE EN CATALA "CUAN L'AMOR NEIX"CUAN TENIA 11 O 12 ANYS I ESTAVA INTERNA EN UN COLEGI DE MONJES ESCOLAPIES,NO L'ESCRIC BE PERQUE NO M'AGRADA ESTUDIA I MEINGS LA GRAMATICA,ARA LLEGEIXO CUASI SEMPRE EN CATALA

  • ALICIA GASOL

    Ho sento m'he deixat la paraula "retolador", és a dir les tornava amb les esmenes fetes amb retolador vermell. Si hagués vist la meva anterior entrada, segur que m'hagues renyat!!

  • Joan Llausàs

    El professor que tenia de Literatura, també ens ensenyava Literatura Catalana, tinc molt bon record.

  • ALICIA GASOL

    Amb les lletres de les cançons d'en Serrat que sortien als discs. I sobre tot, amb un cap que tenia al meu primer treball. Jo li deixava notes sobre la feina per la tarda, i ell me les tornava al matí següent amb les esmenes amb vermell.

  • Jocas

    Jo soc autodidacte vaig aprendre el català llegint els diaris i escrivint cartes als diaris.

  • guaita

    Vaig començar a aprendre català i a estudiar català pel meu compte, a partir dels mots encreuats d'en Tísner a la revista Tele-Estel

  • anna_digital

    Nascuda el 1959, per reis em regalaven de quatre en quatre les "Pàgines viscudes" d'en Folch i Torres. Devorava els quatre llibres i era un regal molt apreciat.

  • Llorenç Montcau

    El meu primer contacte amb el català escrit va ser amb la revista "Cavall Fort" (tenia 7 anys) i, després, amb les aventures d'en Tintín. Als 18 anys vaig començar a aprendre català pel meu compte. Primer amb el llibre "Signe", del gran lingüista Albert Jané, i després, amb les "fitxes" del gramàtic Josep Ruaix. Al cap de pocs anys, vaig decidir estudiar Filologia Catalana i vaig acabar fent de professor de català durant molts anys. Ara sóc lingüista de la Generalitat de Catalunya. He fet del català el meu ofici. En certa manera, he seguit les paraules de Salvador Espriu del poema "Inici de càntic en el temple": «Però hem viscut per salvar-vos els mots,
    per retornar-vos el nom de cada cosa». I també: «Perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra».

  • Isabel Guardiola Flores

    Vaig néixer a Barcelona l'any 1953, els meus pares i avis paterns parlaven català, els meus avis materns castellà, així des de sempre les dues llengües han estat escoltades i parlades.
    La meva escolarització va ser exclusivament en castellà i mes tard va arribar la lectura de llibres i revistes en català.
    No va ser fins l'any 1975 que vaig tenir la possibilitat de fer classes de català a Rosa Sensat.
    Durant aquells anys, vaig anar canviant la parla amb molts familiars, amics i coneguts del castellà al català.

  • Oriol Andrés

    Sóc de l'any 65, i vaig anar a una escola de capellans de Barcelona on el català, senzillament, no existia. Un dels meus germans grans comprava l'Avenç i recordo un número sobre l'Institut Escola del temps de la República que em deixava literalment al·lucinat. En un dels articles hi havia la imatge d'uns apunts escolars sobre el creixement de les plantes en català. Em semblava impossible, d'una altra galàxia, que uns nens haguessin escrit que allò que creixia era "una pastanaga".

  • assumptaladebarbera

    Em referia al català escrit. De llegir-lo ja feia anys que el llegia.

  • assumptaladebarbera

    Em dic Ma Assumpta i tinc 62 anys. Primer, vaig aprendre de manera autodidacta amb el llibre Faristol (encara el tinc)durant un estiu; després,al setembre del mateix any, vaig anar als cursos de català que feia Òmnium Cultural a Sabadell. Ho vaig fer quan tenia 26 o 27 anys.

  • manel ballester

    Soc nascut en plena postguerra i per tant no vaig aprendre mai el català a l´escola per que no l´ensenyaben com es ben sabut però el parlabem amb la familia i amb els amics al carrer i hem els companys de clase( a l´hora del "recreo")al pati de l´escola mentre jugaben a futbol i tambè s´afegia el nostre mestre a jugar i a parlar; ara,un cop tornabem a clase habiem de parlar en castellá tots un altre cop.Els Diumenges a la mateixa escola disposabem de una sala de cine i desprès de fer a la clase catequesi baixabem a la dita sala i allí ens feien resar el Rosari i desprès ens pasaben el film.Els llibres(excepte els d´estudi) o revistes que llegìa eren tots en castellá i comprats de segona mà els Diumenges al mercat de Sant Antoni.Fins que vaig començar a treballar als 14 anys no vaig disposar de calerons per a comprarlos en nou ja que tot era poc per ajudar a casa en aquells temps.De totes maneres a la nostra manera erem feliços per que no coneisiem res mès.Fins aviat i una abraçada