EXPLICA'NS LA TEVA HISTÒRIA

Com va ser el teu 1-O?

Ara que s'acosta l'aniversari d'aquesta jornada històrica, recollim vivències del dia del referèndum que l'Estat va intentar evitar policialment. Explica'ns com el vas viure tu i envia'ns fotos i/o vídeos: només els has de pujar a YouTube i posar-ne l'enllaç en aquest formulari.

Les vostres històries:

  • ohotevw

    cGFydGljaXBhLmFyYS5jYXQ# uyucus-a.anchor.com [URL=http://uyucus-u.com/]uyucus-u.anchor.com[/URL] http://uyucus-t.com/ http://uyucus-t.com/ http://uyucus-t.com/ http://uyucus-t.com/ http://uyucus-t.com/ http://uyucus-t.com/ http://uyucus-t.com/ http://uyucus-t.com/ ipukav

  • Quina Barra

    Si no en vaig votar 4 cops, no en vaig votarcap!

  • Francesc Obanos

    Entés com a acte cívic de reivindicació col.lectiva molt be, però com a referendum seriòs del qual emana el "mandat popular de l'1-O segons en Quim Torrat que vols que et digui..."
    A part d'això molt penoses i desafortunades les actuacions policials de CNP i GC en alguns col.legis i, també, molt trist el paper que van haver de fer els Mossos aquell dia, els primers per voler interpretar al peu de la lletra les ordres del TSJC i els segons per creure que poden fer el paper de policia de joguina i quedar-se tan panchos.

  • Roger Alamany

    Vaig ser davant d'una escola a Palau-solità i Plegamans defensant-la però no va aparèixer ningú, només els Mossos que van estar tot el dia amb nosaltres sense cap tipus de problema. Trist el paper que hi vau jugar vosaltres. Suposo que la imatge no la publicaren. Trist tot plegat.

  • Agustí Farrés Crespi

    Jo només puc dir que el dia 1 d'octubre del 2017,vaig formar part d'una mesa , d'un col.legi electoral a Vic.
    Desde la cinc del matí un nombre important de gent de totes les edats, quasi tots amb cert nerviosisme, voliem que el temps passés i "obríssin" ( en realitat he de dir "obríssim", ja que una estona abans d'obrir se'ns va demanar si algú volia formar part de les meses.).
    Recordo el pati de l'escola ple a vessar. Alguns s'apropaven als vidres per observar els nostres moviments a l'interior de l'edifici. Recordo encara amb emoció molts dits polzes aixecats de gent coneguda - i d'altres no- que s'apropava als vidres per donar-nos suport i molts ànims.
    El cert és que tots ens féiem una mateixa pregunta ; " I les urnes?". La meva sorpresa fou que just en el moment que vaig procedir a anar al lavabo, la prímera urna va entrar per la finestra del lavabo de la planta baixa de l'edifici.
    La jornada fou realment dura. A part de la feina electoral "torpedinada" constantment, ens arribaven informacions i videos de càrregues policials d'arreu del pais.
    Però la gent no marxava;i molts es van quedar fins el recompte. A TOTS, MOLTES GRÀCIES. No ho hem d'oblidar mai.

  • Marieta

    El 30 vam ser a l'institut deks meus fills, vam organitzar de tot, tothom participava. A fora ple de gent. Van venir els tractors. Som del Maresme. Vam agafar sacs i matalassos i tothom a dormir al gimnàs. Ple molt ple. Jovent famílies tothom il.lusionat. A la matinada nervis. Tothom despert aviat. A fora plovia, ple de gent. Demanen si hi ha algú que hagi rebut convocatòria per ser a la mesa, ningú respon. Demanen voluntaris, moltes mans alçades. Estic a una mesa. Nervis. Ens expliquen les instruccions. Emoció. Estem fent història. Obrim col.legi electoral. Arriben els primers avis i àvies emocionats. El sistema informàtic falla. Nervis. Ens ho agafem amb humor. Vénen uns cracks de la informàtica i ens ajuden. Tinc els pares grans a les meses d'un barri i la filla ha dormit a un altre institut amenaçat per uns ultres. Pateixo per ells. Ens anem fent wsp. Arriben notícies batusses, sembla increïble. Terrible. Però a fora hi ha cues i cues de gent que vol votar. Això no ho atura ningú. A mitja jornada es decideix en un flis flas amagar la meitat de les urnes. No fos cas. Segueix venint gent. Ja no estic a la mesa... ara dono la benvinguda als ulls i mirades d'un poble ser lliure!

  • Teresa Fulla

    Vaig anar al les sis del matí al col·legi Orlandai.Quan van obrir van començar els problemes informàtics, vam estar estona esperant esperant fent cua per poder votar.A llavors es van sentir veus de que es podria votar Vallvidrera A l’escola Dolors Monserda.Vam agafar uns quants el autobús del barri i vem arribar fins allà. Ens vam trobar gent que feia temps que no ens veiem. Era un ambient festiu.De cop comencem a sentir crits de gent que diuen que vénen que vénen. Al cap d’un moment ja sentíem cops forts a la
    porta de ferro Eren els policies que intentaven rebentar-la al, final van conseguir entrar. I vam començar a buscar les urnes. Donant cops a tort hi ha dret .De cop un senyor ens va dir que hi havia una porta que no la tenim controlada i jo i el meu germà i uns quants més vam poder marxar corrents.A l’arribar a casa i explicar-ho a la meva tia de 89 anys, Em va dir jo vull anar a votar. En aquell moment vaig deixat tremolar.La meva tia el meu germà i jo vam marxar fins a la Via Augusta aDepartament d’ensenyament I per fi vam poder votar. Però ja tornaven a venir els policies amb ganes de fer mal.

  • Dalmau per a Carles

    T'has fixat en la fotografia,? era ironia.

  • Carles, per a Dalmau

    És senzill. Vés a robar un banc i potser t'emportaràs un tret. Vés a assaltar una comissaria i potser et mataran. Vés a robar al Mercadona, et detindran i t'emportaràs uns pals. No es repressió, amic meu, és la llei. La de l'Espanya que tant odies i la de la Catalunya que tant t'estimes. Recordes als Mossos repartint hòsties a Plaça de Catalunya contra els estudiants quan es manifestaven contra la Llei Bolònia?
    Doncs això. I de molt bon rotllo. I en el meu dolent català, però almenys ho intento sense haver-lo estudiat mai ni haver nascut a Catalunya.

  • Dalmau

    Esperem que les imatges de repressió no es repeteixin mai més!

  • Joan45

    De bon matí, abans que obrissin, vam anar a l'Escola Orlandai de Barcelona, i ja hi havia un munt de gent. L'ambient era festiu i reivindicatiu. Vam acomiadar amb aplaudiments els membres del CDR que havien quedat a dormir a l'escola per garantir el referèndum. La votació va començar amb retard a causa de problemes tècnics de l'internet -informació que rebíem del boca a boca. Vam començar a rebre notícies d'escoles on la policia exercia una violència esfereïdora. Això no va impedir que la cua per votar a l'Escola Orlandai fos llarguíssima. Primer va votar la gent gran i aquells que tenien nens. Després, ja cap al migdia, vam votar els més joves. I a cada moment, les notícies que rebíem d'altres llocs de Catalunya eren més horroroses, i l'angoixa creixia Finalment, la Policia Nacional va arribar a la nostra escola: més de 30 furgonetes. No sé si va ser perquè a aquelles hores la UE es, va pronunciar, però en arribar, van fer mitja volta. Mentre marxaven, ens van començar a disparar amb bales de goma. De fet, amb prou feines van baixar dos o tres policies, però de les furgonetes s'obrien algunes portes, i ens disparaven. Violència gratuïta. Però tots nosaltres, aquell dia,vam votar.

  • Victor Patsi

    Tenia festa d'esports i vaig fer bones les paraules de Guardiola: ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i el resultat, càmera en mà va ser aquest: dintre vídeo...
    https://www.youtube.com/watch?v=nkFHTFnTD6Q&t=1s

  • Jordi Fernandez

    Un dia que sempre romandrà en el meu record. Mai m'havia sentit tan proper a persones conegudes i desconegudes. Orgullós de defensar el dret a decidir el nostre futur. Una muntanya russa d'emocions: por, alegria, tristesa, ràbia, etc. Una anècdota: una parella jove va venir a votar amb la bandera espanyola a l'esquena. Quan van votar, tothom els va aplaudir i el noi va dir: "es lo que tendríamos que hacer todos, venir a votar".

  • Juli Vert

    A casa rascant-me la panxa. No vaig voler participar d'aquesta pantomima que ningú ha reconegut i que no condueix a res. A dia d'avui encara hi ha gent que no s'ha assabentat d’això tot i que els líders del procés segueixen demanant dia sí dia també un referèndum a l'estat. De tota manera, condemno les càrregues policials i crec que s'hauria d'haver cessat a qui va donar l'ordre. És intolerable colpejar a gent que, pacíficament, munta una botifarrada com aquesta.

  • Daniel Comas Martinez

    Ja havia votat 2 setmanes abans: algun avantatge havia de tenir viure a 1000km del meu país. Però l’1-O no em podia quedar veient-ho per TV; havia de venir a ajudar, a fer possible que la meva família de BCN (en memòria de l’avi) pogués votar al seu col.legi. A ser un altre cor bategant defensant la democràcia i la llibertat
    A la matinada de l’1-O vaig anar a la “meva” escola: l’Escola de la Concepció. Mai no hi havia posat els peus abans, però a la nit, en acabar el recompte, va a passar a ser la Meva Escola. Al matí, l’AMPA fou molt recelosa dels desconeguts, normal veient el que va pasar a tants col.legis, i va anar otorgant les meses a gent de confiança. Però em vaig trobar el rol, amb d’altra gent fantàstica, d’organitzar les interminables cues per a poder entrar a votar. Al final del dia les abraçades van fer caure tot el recel del matí. Les llàgrimes als ulls van agermanar aquells desconeguts sota la pluja d’aquella mateixa matinada
    M’enduc 2 records: que la voluntat d’un poble no es pot tòrcer i el record de les àvies passant-se hores sota la pluja intermitent esperant per a posar el desig de llibertat en un sobre. Com diu la imatge de les 6 del matí: vam votar respectant!

  • Watt

    Decebut que no s'implementessin els resultats d'un referéndum no reconegut enlloc.

  • Joan

    Molta felicitat, de fet vaig repetir, i vaig votar 5 cops.

  • Muma Soler Casas

    Nosaltres (la Meva filla i jo) vàrem votar per correu des de Suïssa. Va ser bastant complicat perquè haviem de preparar els papers segúents:
    - Certificat de Català habitant a l’estranger
    - Certificat Español d' habitant a l'estranger (PERE, Instituto Nacional de Estadística)
    - Copia del DNI
    - Document manuscrit amb un QR code personal que ha d'acompanyar el sobre
    - El bulletí de vot amb les tres llengües de Catalunya : catala, espagnol i aranès
    Ho vàrem fer el 8 de setembre amb una emoció que no havia sentit mai i ho recordaré sempre.
    Vàrem posar xampany al fresc i el vàrem destapar el 1 d'octubre a la nit.

    PS El que signa LUTHER KING menteix sense cap vergonya. Era impossible votar dos cops.

  • Rosa Rodríguez López López

    Mai, mai a la vida podré perdonar el a por ellos. Ellos eren nosaltres que vam decidir salvar la nostra dignitat, desde las 4 de la matinada i fins més enllà de tancar el col.legi electoral. Només marxant puntualment a casa pero anar al lavabo, i tornant corrents que no passés res en aquell moment, metre que veia el que passava a la televisió, tornava a córrer cap allà no fos que em necessitessin. On jo hi era no va passar res, però tenia les imatges gravades a la retina i plorava, de rabia i impotència, per no poder ser s tot arreu on en poguessin necessitar. La justícia existirà i un dia direm Adéu a tots els que amb el seu silenci ens vam donar encara més motius per marxar, més encara que les porres. Bon vent i barca nova.

  • Joan Ras Jansà JANSÀ

    4 del mati, jo i tres fills davant el col.legi electoral fins que van obrir a St. Cugat, molta alegria, esperança i energia que no hem perdut

  • David Tarragoní

    Gràcies per la iniciativa de deixar els comentaris aquí. Tinc la pell de gallina per la majoria de comentaris. Altres comentaris no els entenc, però els respecto.
    Des de primeríssima hora del matí fins a primera hora de la tarda, vam estar amb la meva dona, al col·legi amb molta tensió, intentant calmar per telèfon a les meves filles que veien què passava a la televisió... Després de dinar, volíem tornar, però la tensió viscuda pel matí (en que els piolins no van venir, tot i el rumors que farien cap i passant diversos cops pel carrer del costat), ens va deixar moralment desfets...
    Va ser espectacular, gràcies a tots els herois que ho van permetre, des del 1 d'octubre, molts mai més tornarem a ser espanyols... Tant de parlar del xoc de trens, crec que aquest es va produir en aquesta data... Ara només queda llibertat pels presos, retorn del exiliats i seguir cap a la República!

  • Caballer de Berntallat

    Recordo una colla d'amics, parlant i condemnant -entre canyes a un bar- la dictadura espanyola, i de les properes accions a realitzar. Va ser èpic, tot i que tampoc com per fer un Braveheart.

  • David Bernal Gallegos

    Mireu, Jo vaig estar tot el diumenge 1 d'octubre a l'antiga escola de la meva filla a Mieres. L'AMIPA de la qual vaig ser president i l'Ajuntament de Mieres organitzaven tot d'activitats durant tot el dia.Jo no tenia cap intenció de votar en aquella movilització social, ja que per mi no va ser un autèntic referèndum i m'havia proposat estar una estona i marxar a casa i després anar a buscar a la meva filla. Aquell dia el meu mòbil no funcionava i a través d'altres persones vaig anar veient les imatges del que estava passant arreu de Catalunya. La meva indignació va ser tal que em vaig quedar tot el dia i finalemnt vaig votar, nul per cert, però vaig votar.
    Em va soptar que cap a la tarda els Mossos que estave allà, no ´se molt bé que fent, ens van proposar de fer una inspacció ocular per conprovar que allà no hi havia hagut cap urna i així poder aixecar acta i poder acabar abans d'hora. Es va fer una votació entre la gentada que estavem protegint la urna i vam decidir que esn quedavem allà fins que s'acabés l'hora de tancar el col·legi electoral.
    Recordo que quan vaig arribara casa i vaig poder veure amb el meu ordinador tot el que havia passat durant el dia em vaig posar a plorar.

  • Ramon Gausachs

    El dia va començar plovent per L'Hospitalet de Llobregat, però com es veu a la foto, això no va desanimar la gent. La cua anava lenta perquè vam patir totes les caigudes de línia que us pogueu imaginar, com també diversos avisos de que la policia vindria a endur-se les urnes. No va ser així. Per la tarda, va venir gent que, en un principi, no pensava votar, però van canviar d'opinió en veure les càrregues de la PN i la GC. Per la nit, mentre es feia el recompte, vam seguir patint les befes d'uns brètols del barri; un d'ells , un (ex)legionari que havia estat tot el matí, lluent símbols preconstitucionals, provocant i cantant el "Cara al Sol", es va baixar els pantalons en mig de la plaça i ens va "fer un calvo". Vaig fer servir l'app de Seguretat de l'Hospitalet que va trigar dos dies en posar-se en contacte amb mi, i vaig aprofitar per explicar l'incivisme, brutícia i inseguretat que habitualment generava aquella colla. Un quart d'hora més tard, en tornar a casa de passejar el gos, ja m'estaven insultant des de lluny mentre una una de les seves noies cridava "Mira! Todavía tiene el móvil en la mano!". És més que obvi que tenen algú a l'ajuntament que els avisa amb molta celeritat.

  • Algú

    A les 5h del mati èra a un institut de la part alta de Barcelona per ajudar en el que calguès, a les 7h va arrivar una amiga. Quan faltava poc per l’hora d’obrir no hi havia cap taula constituïda o be per que no es van rebre les notificacions o be perquè qui les va rebre no va voler arriscar-se, ho descònec . En pocs instants vam constituïr les tres taules, jo i la meva amiga en vam formar part d’una sense ni pensar-ho . La gent va anar entrant i votant tot i que cada tres minuts saltava la connexió; cap a les 12:30 h van arrivar ens va donar temps d’amagar les urnes, no les van trobar. Prèviament com ens van avisar de que estáven en un institut proper vam preparar la obstrucció de la porta d’entrada, nosaltres dins i ells amb malls i no se quines eines més intentant obrir. Els ulls fora de lloc dels personatges, la brutalitat del comportament no s’em oblidarà mai.
    Finalment vam decidir acabar la votació per tal de no perdre els vots per si tornàven i ens prenguessin les urnes. Aproximadament 14 furgones, amb els conseqüents ocupants. Actuació militar, la retirada espectacular per teatral.
    Som com la nit al dia

  • Luther King

    Recordo votar 4 o 5 cops, alguns amics varen a votar a dues mans. Així vam segellar el mandat de l'1 d'Octubre

  • David

    Vaig llevar-me tard, perqué tenia dia lliure. Vaig anar a comprar a Mercadona i després vaig preparar-me un bon dinar. Vaig fer una mica de migdiada. Després vaig estudiar un parell d'hores, vaig anar al gimnàs i vaig fer una cerveseta al Michael Collins. Com que al dia següent havia de matinar, vaig tornar rel·lativament d'hora, amb temps per posar la rentadora. No vaig anar a dormir gaire tard i poc aband vaig sentir que centenars d'adults es van passar el dia jugant a ser dolents.

  • Pere Karpov

    Recordo perfectament que era cap de semana. Per la tarda, vaig estar jugant a jocs de taula, mentre el 3/24 informava per la televisió de com el Poble estava exercint el seu dret d'autodeterminació. La repressió policial em va fer enrecordar altres jornades negres de vagues i protestes, però en aquesta ocasió, els fets foren totalment execrables puix que van afectar a ciutadans respectables. Els fets ens van endur cap a la situació actual de "crisis humanitària", així descrita pel president Torra.
    A l'Europa dels milers de morts a la Mediterrània, l'autèntica crisis humanitària es troba en realitat a Waterloo i a Espanya.

  • Ricard Cordero

    Estàvem amb la por al cós de que vingués els robocops o salva pàtries s'escoltaven que la part baixa de la ciutat havien arribat i que pujarien a la part mitja on érem nosaltres, ni eren a la part baixa ni tampoc van arribar on érem nosaltres, de totes maneres érem allà per defensar el nostre poble i la democràcia.

  • Eva Tàrraga Escayola

    Com va ser la vostra decisió de retirar l'anunci de la campanya de l'1-O, diari Ara?

  • Enrico

    Sono italiano residente in catalogna dal 2001. Non ho mai capito il sentimento separatista perché ho vissuto un’ altra storia! L’1-0 non ho votato perché no n credo che stranieri possano decidere il destino di un ‘ altro paese pero dopo l’ intervento della polizia ho potuto vedere che Spagna non e’ europa ! (Sempre l’ ho vista come un’ altra cultura non europea ) pero in questa occasione si sono passati i limiti minimi! Spero che (e ne sono certo) Spagna pagherà con interesse el desperpento che ha provocato! Visca Catalunya Lliure e’ necessario!!!!

  • Jordi Sabi Tomas

    Vaig neixe dintre de la Dictadura vaig votar NO a la Constitucio Espanyola era i es una Estafa Aquet Estat Espanyol esta podrid i Corrupte..Sempre he anat a votar Ajuntaments ,,Eleccions de la Generalitat..las Generals Estatals...Europees..el 9N2014...I ..l'1 d'Octubre...Totes.-.....l'1 d'Octubre la millor...Esper-ho que dintre de poc ja siguem una Nacio Reconeguda....

  • Carme

    A les cinc de la matinada ja estava a la porta de l'escola Ítaca. Van arribar les urnes i va ser molt emocionant. Vaig estar tot el dia a l'escola perquè era interventora voluntària d'Assemblea. Van venir tres observadors internacionals, els quals van quedar perplexos en veure el coratge de la gent.
    Arribaven noticies per tot arreu del que estava passant en d'altres col·legis però nosaltres seguíem fent entrar ai totes les persones que volien votar i que moltesvenien d'altres centres perquè en el seu no havien pogut fer-ho. Tot el dia amb l'ai al cor però ferms i decidits d'arribar al recompte.
    Els meus fills trucant-me perquè tenien por que em fessin mal.
    Una observadora internacional va acabar plorant de la tensió i la vaig abraçar perquè es calmés, era tan joveneta!!!
    Un dia per no oblidar.

  • Ramon

    Un dia com qualsevol altre, m'era completament indiferent el referendum, no vaig ni molestar-me a votar, ni a fer-ne cap seguiment.

  • Ramon Cera

    Era passades les 5 del mati, La meva dona i jo estàvem desperts però callats. Ella és d’ origen mexicà però s’identifica molt amb el poble català. Pot votar. Jo tinc una discapacitat , un problema d’ossos des de neixement i feia quasi bé dos anys havia patit un accident molt, molt greu, El fet d’estar recuperant-me, feia que dubtéssim d’anar a la porta del nostre col.legi i passar-hi el dia o només anar a votar, per por al que podia passar. Un missatge d’uns amics dint-nos que hi havia molta gent ens va animar i a les 6 vam sortir de casa. Quasi bé coneixia tithom, el poble és petit. Gent que mai pensava fos allà. Una senyora de parla i família castellana em va comentar que votaria pels seus fills i nets, perquè tinguessin un país millor. Vam votar els dos (a les taules hi havia amics nostres i d’altres feien d’apoderats). Va ser una jornada esplèndida, els piolins no van venir (només algun infiltrat). Però un fet em va culpir. Per dues vegades un amic ens va dir que marxéssiu d’allí, doncs semblava que venien els piolins i repartien de valent. Per la meva discapacitat podia ser que sortís malparat i vam marxar uns metres més enllà. Vaig sentir una enorme ràbia.

  • Arnau

    El que més recordo d'aquell dia, apart de l'emoció de poder votar, és intentar explicar a la meva filla perquè a casa ploravem mirant la televisió. Intentar explicar a la meva neboda perquè la policia "estan fent mal aquesta gent asseguda".

  • Josefina Sanroma Aragones

    vam votar als dos, el marit en cadira de rodes, als fills van venir perque tenien por que ens fessin mal... vam entrar, vem votar per nosaltres i per tots els avantpassats,ens vam emocionar al posar la papereta, van sortir espurnes dels ulls veien que a 4 km. estaven atonyinant (malaits mobils ...deureu haver dit), ho sabiem tots, no sabiem com acabaria, pero estavem al peu del canó. A la sortida la gent que esperava a la cua ens aplaudia a tots els avis...i nosaltres sentiem orgull i voliem defensar a qui fos que volés votar. Mai ho entendran, perque son INCAPAÇOS de fer el mateix, Els que vomiten els mitings, tindrien que tenir una cuarta part de la capacitat de tots els voluntaris, alli tambe hi va anar gent que votava No, i gent amb la seva bandera rojigualda que ningú li va discutir, aixó es la democracia...La repressió no va poder amb la voluntat del poble, es cert...no teniem por, era una sensació extranya, pero no teniem por i fins a última hora les cues van ser impressionants, perque els tallaven les conexions, i els nostres informátics ho restituien per un altre forma, era una lluita desigual, pero la vam superar amb escreix. Als que van manar la agressiò... sou maleïts ,

  • Margarita Alsina

    Ens havíem llevat molt dora , volíem arribar a les 5 davant el col.legi i quan anàvem a sortir va caure un xàfec impressionant; amb nervis,vem decidir esperar una mica perquè no era qüestió d’aguantar xops tot el dia! Però amb paraigües i xubasquero vem anar a fer pinya davant el Calisay d’Arenys de Mar. Quin sentiment; de nit, caminant pels carrers ara que ja tenim una edat com si tornèsim a tenir 20 anys!,
    Hi va haver un moment amb rumors de que venia la policia i em va sortir dir: potser que em posi la jaqueta i un senyor del costat em va dir : si millor, pot evitar algun blau! Per sort va ser una falsa alarma. Tot d’un plegat demanà en a la gent que no utilitzés el mòbil, quèia l’ Internet, es tornava a conectar i tothom amb molta paciència i amb nervis per dins perquè tot sortís bé.
    Amb el meu marit vem aguantar allà fins el recompte de vots , sense ni marxar a dinar. Hi havíem de ser.

  • Margarita Alsina

    Ens havíem llevat molt dora , volíem arribar a les 5 davant el col.legi i quan anàvem a sortir va caure un xàfec impressionant; amb nervis,vem decidir esperar una mica perquè no era qüestió d’aguantar xops tot el dia! Però amb paraigües i xubasquero vem anar a fer pinya davant el Calisay d’Arenys de Mar. Quin sentiment; de nit, caminant pels carrers ara que ja tenim una edat com si tornèsim a tenir 20 anys!,
    Hi va haver un moment amb rumors de que venia la policia i em va sortir dir: potser que em posi la jaqueta i un senyor del costat em va dir : si millor, pot evitar algun blau! Per sort va ser una falsa alarma. Tot d’un plegat demanà en a la gent que no utilitzés el mòbil, quèia l’ Internet, es tornava a conectar i tothom amb molta paciència i amb nervis per dins perquè tot sortís bé.
    Amb el meu marit vem aguantar allà fins el recompte de vots , sense ni marxar a dinar. Hi havíem de ser.

  • Clàudia

    El dissabte 30 de setembre vaig agafar un autobus València-Barcelona decidida a defensar allò que des de ben petita m'han ensenyat que preval per damunt de tot: la llibertat. En arribar a la capital del nord ja es respirava a l'ambient que anava a ser una jornada decisiva, que anava a marcar un punt d'inflexió, però la meva ingenuïtat no em va deixar veure el que podia arribar a passar. Diumenge 1 d'octubre. Jo, plantada allà a Barcelona vaig sentir l'impunitat a dintre meua. Vaig sentir que en qualsevol moment rebria un colp i ningú en seria responsable, més que jo mateixa per estar allà defensant unes urnes i volent explicar als meus amics del sud el que passava a dalt. Impunitat és el concepte que engloba l'1-O. Impunitat i lluita del poble, perquè germans, "sols el poble salva el poble". Sense la gent que va amagar les urnes, qui les portaven com si es de droga es tractara, dels qui van rebre els cops dels cossos i forces de "seguretat" de l'Estat i un llarg etcètera; no estaríem en aquest punt. Per això vull donar les gràcies als meus germans del nord per haver-nos donat l'exemple de poble digne organitzat i combatiu contra un Estat sense límits. Seguim, seguirem.

  • Dolors Heras Fortuny fortuny

    Ens vam llevar a les 5 del matí, amb molta emoció, per anar a l’escola del barri( Lanaspa Giralt) on havien estudiat els nostres fills. Jo em vaig quedar allà mentres el meu marit anava a recollir un dels nostres fills que venia d’Amsterdam expressament per votar.
    A la porta de l’escola vaig retrobar veins, amics i coneguts, tots molt il.lusionats i expectants. La gent que estava dins l’escola van demanar qui disposava d’ipads i ordinadors portàtils. Vaig oferir el meu i això em va suposar formar part d’una taula. No ho esperava! Vaig viure la jornada des de dins, les dificultats de tenir xarxa resolta amb molts nois joves experts en informàtica. A la nostra taula hi va venir un noi que viu a França i amb el seu mòbil vam accedir al cens, ell estava empadronat a França i no podia votar aquí, però va ser allà tot el dia! A la nostra escola no hi va haver incidents.
    Tota la família hi vam participar en el mateix centre o en d’altres amb menys gent. El moment més emotiu la sortida de l’escola amb els resultats. El pati i els carrers anexes plens a vessar de gent que van fer un passadís a la persona que duia els resultats i ens va acompanyar un aplaudiment difícil de descriure.

  • Marc

    Aquesta día va ser molta trist. Una part dels catalans (el 47%), va trepitjar els sentiments de l'altre part. Total per fer una teatralització d'una cosa que no servia ni jurídica ni legalment i que no ha reconegut CAP pais al món. Quina pena!

  • EDUARDO PEREZ CUADRADO

    El cap de setmana del 1 d'octubre tenia visita a casa de familiars de la meva dona. Són de Cantàbria. Em vaig sentir tant avergonyit aquest dia per aquesta "pantomima" de votació d'una meitat de catalans (per què recordem que això es un problema entre catalans), que vam decidir anar-nos a passar el día a casa d'un familiar a la platja.
    Ens ho vam passar molt bé, jugant amb els nens, fem tertúlia i fem una barbarcoa boníssima. Aquest dia, en resum, va ser familiar com qualsevol diumenge d'una familia espanyola.

  • Jose Luis Garcia Barahona Barahona

    Visc a Kinshasa, Republica Democratica del Congo. El 20 de Setembre, en veyent les detencions, el piolin, els "a por ellos" i l'invasio de policies i guardis civils espanyols, vaig decidir comprar els billetes i anar a Catalunya a defensar el Referendum contra la represio espanyola.

    Vaig arrivar a Barcelona el Disabte 30 a la nit i directe a un colegi del Poble Nou. El 1 -O al mati vaig anar a las escoles de la Rambla de Prim a on hi havia gent que volia votar mes eren pocs i calein reforcos. Vam anar un petit group: hi vam trobar unes escoles amb poca gent pero molt motivada: catalans i catalanas d'origen magrebi, espanyol, latinoamerica, que volian votar. Cap a les 8:30 va arribar un convoy de piloins. Van sortir dels vehicles i es van possar les disfressas de robocop. A l'escola ens van juntar tots a la porta i ens vam preparar per ressistir pero els piolins van rebre ordens de tornar als vehicles i es van anar a robar urnas a un altre lloc.

    Em vaig quedar a Barcelona fins el 4. Molt content d'aveure participat i jo, jo si que em vaig declarar independent. Desde el 1 d'Octubre ja noc Espanyol, soc Catala 100%, Ens falta fer els papers pero la parte sentimental ja esta feta

  • Montse Vives Roig Roig

    Visc entre Munic i Barcelona, el dia 19 de setembre estava a BCN, el 20, veient el que passava a la seu del departament d’Economia, hi vaig anar. Tot pacífic, normal que la gent hi anéssim. El viatge a Barcelona el vam allargar fins el 2 d’octubre, volia votar, sempre que hi ha urnes vaig a votar, és per a mí opinar sobre alguna cosa que pots dir SÍ o NO. El meu marit és bavarès, alemany, va venir uns dies més tard, però veient com anava tot i el que estava passant va voler defensar un col.legi. Un observador estranger, membre del SPD, així ho podria explicar. Va quedar-se a dormir al Pau Casals. Jo volia anar a votar amb la meva mare, 91 anys i per això, tement que podia passar alguna cosa, no em vaig quedar a dormir al col.legi. Ben aviat vaig anar cap el col.legi, ja hi havia molta gent, que somreien, tothom amb paraigües. Vam seguir tot el que estava passant en altres col.legis, represió, violència per part de la mal dita guardi a civil, que no és res més que guàrdia militar. Quan vaig veure que la G.C.. no venia on erem, vaig anar a buscar a la meva mare, no sense por, i si venen? Perrò VAM VOTAR amb llàgrimes als ulls. El meu marit porta el llaç groc, parla del que passa

  • David Bertrana Díaz

    No vaig votar. Un referèndum no vinculant i sense reconeixement de cap institució internacional em va semblar una pallassada perillosa orientada cap a escalfar el carrer i generar decepció de la gent jove enganyada per la classe politica. Així era inviable.

  • Marta F

    Ariivàbem de viatge la matinada de l'1O. Desitjosos d'arribar a casa, desfer maletes, dutx ii a les 5 ja érem al col.legi. Molta gent. Arriben les urnes sense problemes. Jo sóc apoderada, el meu marit voluntari en una mesa. Només començar cau la xarxa, però tenim gent que en sap molt i ens anem sortint tot el dia. Comencen a venir les imatges, nomes pensàvem en protegir les urnes, passes el que passés. I ens en vem sortir. Vem votar!!!! Un dia per a no oblidar mai.

  • Carles Sanchez Torres Torres

    Vaig votar amb la meva parella acompanyat pel meu fill. Vaig anar a votar per coherència. Catalunya té a dret a decidir el seu futur. Vaig votar no perquè sóc federalista i vull una república federal on Catalunya tingui total sobirania.

  • Rafael Artigas Meya Meya

    No vaig ser cap heroi. A casa vam votar en el col.legi assignat. Els herois de debò tota la gent q ho va organitzar. Qui segur q no ho va fer b va ser l'Ara. Quina decepció no publicar l'anunci del Govern. Encara avui no ho he perdonat malgrat q encara soc suscriptor. Llibertat pesos polītics i imputats i retorn dels exiliats, Agraïment etern als herois anònims.

  • Jordi Oyonarte Raventós

    Vaig ser voluntari a la taula on 2 vocals no es van presentar. Al meu poble van votar el 77

  • Flora Aceves Reinoso

    Vaig ser apoderada en una taula, no vàrem tenir mes incidències que el fet de la grant dificultad de conexió el Cens Universal. Tothom es va comporta maravellós a ment tot i l’espera que van haver de soportar per aquet problema informàtic i els que tenien conexement d’informàtica varen col·laborar per resoldre l’incidencia, va ser magnífic veure la gent tant il·lusionada i tant disposade a fer quelcom per preservar els vots que es s’anavent dipositant en les urnes.
    La gent del meu poble va demostrar un grant respecte per thotom i un comportament cívic i festiu, fins i tot ens anàvem provein de begudes i manjar per tots els que estabam allà.
    Sobre les 18 h en mes d’un 80

  • Daniel Blanco Cubelles

    Vaig anar a la platja amb la meva parella i uns amics. No volia participar en una votació il·legal perquè considero que Catalunya no té dret a l'autodeterminació.

  • Marta

    Com qualsevol altre dia.

  • Gerard

    Vaig volar des d'Itàlia a primera hora, vaig passar el dia davant el col•legi on la meva mare presidia una mesa, i al vespre vaig tornar a volar a Itàlia. Per sort al col•legi on èrem la policia no va aparèixer, però com vaig patir!

  • Marc

    El divendres a la nit(29-S) ens vam quedar a dormir al nostre antic institut amb uns amics(ara ja tenim 24 anys!) i ens vam retrobar amb alguns dels nostres professors que també es van quedar a dormir a dins, per tal de mantenir-lo obert tot el cap de setmana. La nit del dissabte ja no vam dormir, i vam anar fent tombs per Reus per veure com anaven les coses a la resta d'instituts. Finalment el diumenge amb nervis i després de parlar amb els mossos, vam poder votar sense problemes, tot i que vam seguir amb patiment el que anava passant a la resta del país.

  • Bernat

    Vaig perseguir el poder votar tot el dia. Ben llevat a les 6 ja vaig anar al col·legi Ignasi iglesies que es on em tocava a Sant Andreu per votar, i per poder ajudar a mantenir les condicions per a que poguéssim votar.

    Eren prop de les 9 del mati quan vaig haver de marxar a treballar, amb la indignació de les primeres actuacions de la guàrdia civil i policia nacional. En treure l’autobus De la cotxera d’horta vaig poder constatar les dimensions que això adquiria i la bogeria demencial de cossos de “seguretat” estatals amb un volum si mes no desproporcionat.

    Disposava de dos hores de temps lliure a les 14 mes una hora de guàrdia, pensava dinar i seguir treballant dinat que no era temps suficient per anar a votar, però la responsabilitat moral davant lo que anàvem veient em va dur a les urnes. Em trobava que havia deixat l’autobús i disposava de 3 hores per dinar i creuar la ciutat fins a Francesc Macià que tenia el següent relleu, no ho vaig pensar dos cops i vaig començar cua a casp amb pau Claris. Mai a la vida he sentit aquesta unió tant bèstia que es respirava. Volta sencera a la illa (2h 38 min després) vaig poder ajudar amb el meu vot i marxar sense dinar!

  • Montse Estol

    A Sant Pol la nit abans ja va ser emocionant. Botifarrada inclosa la gent estava feliç, emocionada i nerviosa al mateix temps. A les sis del mati ja tornàvem a ser a la plaça per fer pinya i que les urnes arribessin al lloc. Durant tot el mati, les amenaces que la POLICIA espanyola arribaria al poble eren moltes. S'havien fet barricades amb tractors per evitar l'accés al poble de les forces d'ocupació. Al final entre amenaces, alegries, somriures, emocions.....vam poder votar, i el meu pare també.
    L'Eduard, el pare, operat del cor dues vegades i malalt des dels trenta anys va baixa a votar. El varem haver d'ajudar perquè no estava massa bé, però ell volia votar. I ho va fer i va ser feliç. El dia que varen empresonar als consellers el meu pare va plorar.
    El pare va morir al cap de dos mesos .
    T'anyoro molt.. T'estimo.

  • Carme Garcia

    Recordo l'1 d'octubre com un dia de gran dignitat nacional. El dia abans a la tarda vam baixar al Centre Cívic del barri amb les nostres filles de 3 anys i la petita de menys d'un any a participar de les activitats infantils. L'important era donar suport. Després vam sopar a casa. L'endemà a les 5:30 h vaig baixar al centre Cívic sola, ja que el meu marit es quedava amb les nenes. Allà vaig trobarme amb veïns de l'escala, mares de la llar...i xerrant vam estar fent guàrdia. Cap a quarts de 7, juntament amb altres veïns vam decidir anar a donar suport a un altre centre de votació de la perifèria de Vilanova. Recordo anarhi amb un veí que anava amb cadira de rodes l la cama enguixada...i com la gent es distribuïa les tasques. No vaig poder veure l'arribada de les urnes perquè el meu marit em va trucar perquè la meva nena petita s'havia despertat i havia d'alletar-la.A casa recordo veure amb indignació les primeres càrregues a Sant Julià de Ramis. Al llarg del dia recordo les llargues cues, l'emoció de veure gent gran i malalta anant a votar,....i sobretot l'emoció i orgull que la meva mare manxega castellanoparlant i filla de guàrdia civil, anés a votar SI en memòria del meu pare.

  • Carme

    Després d'una nit curta mantenint escoles obertes, sobre les 8 erem a la porta del col.legi.
    Hi havia una cua impressionant, molta emoció, feiem les primeres fotos mentre esperavem que obrisin, quan de sobte, els primers missatges avisant de presència policial a Barcelona, alguns amics ho vivien en directa, de sobte, Twitter, buscant mirant que passava, i de cop les primeres imatges de les primeres càrregues, i nervis, patiment pels compatriotes que les estaven patint Al poble vem poder votar amb normalitat, un cop fet ens vem desplaçar a Barcelona allà on feia falta gent, a defensar les urnes, a rebre si calia però a no deixar tocar ni un vot. Per tant tarda el mateix però aquest cop a Sabadell faltava gent i hi vem anar, el recompte el vem fer al poble fem pinya a la porta del col.legi , per sort no vam ser agredits, el millor de tot l'ambient que es vivia, els comentaris, els no independentistes però sí democràtes que ens van acompanyar i per descomptat la victòria. Vem votar i vem guanyar ara només cal fer.ho efectiu. Salut i independència

  • Esther Cereceda

    Això no es pot explicar de cap més manera : amb les imatges en tenim prou i dic NI OBLIT NI PERDÓ !!!!
    On estava la càrrega proporcionada ? Algú , fora dels GC i PN, va fer violència ?
    PD: la noia és la meva filla que corre atemorida del que veu , imatge de la portada Diari de Sabadell dia 3 Oct 17.

  • Rosa

    A les 9 del matí vaig anar al col·legi electoral que em pertocava. Ja hi havia molts veïns del barri, alguns hi havien passat la nit, altres feien cua per votar. Erem molts. Gent gran, gent molt gran, joves...tots molt il·lusionats per exercir el nostre dret a vot. Tot i les dificultats informàtiques, vam començar a votar, els avis primer...aplaudiments i emoció quan les primeres persones van poder-ho fer. Anàvem rebent al mòbil les notícies de les càrregues policials en altres poblacions però ningú no es movia de lloc. Vaig tenir por. Cap a la 1 del migdia vaig poder votar. Amb la família i companys de feina ens enviavem missatges...fotos...jo ja he votat, dèiem.
    A la tarda van tancar l'escola, es van portar les urnes a l'Ajuntament...una munió de persones ens vam esperar a la plaça pel recompte final de vots.
    Va ser un dia de reivindicació, de demostració d'orgull i dignitat...un dia d'aquells que no s'obliden.

  • Àlex García Hernández

    Vaig dormir al meu col·legi electoral, al barri de Lloreda de Badalona, juntament amb dos companys que encara no tenien edat per votar, un d'ells no era independentista. Recordo amb especial il·lusió estar amb els meus pares, per la tarda, protegint el centre cívic fins al seu tancament. El meu pare anava a votar "No", va votar "Sí" en indignar-se veient les càrregues policials del matí. Érem gent normal, grans o petits, independentistes o no, d'origen divers, uns parlàvem castellà i d'altres no... només volíem votar. Sabíem que aquell dia anava de DEMOCRÀCIA.

  • Carla Serra

    Tarda del 30/9, decidim passar per els diferents llocs del barri que l'endemà seran col·legi electoral per veure l'ambient i si necessitaven gent que es quedes a dormir (ja que a la nostra escola erem més de 100). Després de sopar l'assemblea per com organitzar-nos. Matalassos, esterilles, coixins, sacs, però a l'escola ningú dorm, tots amb els nervis a la panxa. 4 del matí de l'1O sonen les alarmes i tothom a despertar-se, els veïns i veïnes del barri ja estan a la porta de l'escola i porten esmorzar, qui no porta el termo de cafè porta la xocolata desfeta i qui no, unes pastes per compartir. Passen els mossos de visita rutinaria (ja ens han visitat unes 4 o 5 vegades) i marxen com si allà no passes res. 9 del matí, després de moltes hores d'espera s'obre el col·legi, vota la 1a persona i cau la xarxa, finalment ens deixen votar sense conexió. Nervis cada vegada que algú diu algun rumor sobre la PN o la GC, cada vegada ve més gent a votar, molta gent d'horta ha vingut a votar a can carbassa després de que la PN hagi actuat al Mare Nostrum i al FEDAC. Les 20h, nens fora de l'escola, barricada improvisada amb taules i cadires per si venen ara que contem vots i... HEM VOTAT!

  • Elena

    Vaig passar per 4 escoles diferents: a la primera hi havia una cua que veia que mai acabaria. A la segona ens van venir a robar les urnes. A la tercera, per fi, vam poder votar. I a la cuarta, vam acompanyar a la meva àvia de 90 anys, que malgrat haver vist totes les imatges de violència també va voler votar.

  • Antoni Cervera

    Des de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda vam estar en el nostre col·legi electoral (Luis Pique de Parets del Valles) juntament amb unes 200 persones del poble. En aquest col·legi no va haver-hi cap tipus de violència i vam poder votar durant tot el día. Una parella dels Mossos ens van acompanyar durant tot el dia. Van ser hores de molts sentiments oposats, temor a la violència per les notícies que arribaven però alhora il·lusió per posar la primera pedra d'una república lliure i lluny de tota la "màfia" que governa la nació d'Espanya.

  • Miquel Iceton

    Em vaig fotre una paella i en vaig veure una del James Bond

  • Montserrat Ponsa Tarres

    Mare, àvia, besàvia. Vaig estar al Col.legi on teníem de votar l.endemà fins la una de la nit. A les 5 del mati ja hi erem de nou. Pors, temences. Van demanar voluntaris x les Taules electorals i ens hi vam afegir amb una de les meves filles. Som d.un poble de 8 mil habitants, mai veus ningú pel carrer. Aquella nit el poble va Ressucitar. Tothom al col.legi, a peu d,urnes. A migdia havia votat tothom. Va guanyar llargament el Sí a Catalunya. Vam tenir amenaces, arribaben els " dolents". Els mes joves es van mobilitzar i, amb els cotxes, van barrar el pas d,entrada als "ultres" que van tenir de seguir cap a altres indrets. Com que ens van deixar sense Internet, a la meva Mesa jo era la que anotava els DNI i els cantava a la Presidenta que era la meva filla. Vam fer unl recompte abans de l.hora prevista per tal que, si arribaven els voltors, no ens ho robessin i no sapiguèssim resultats. Fet el recompte ho vam tornar tot a la urna. N.havíem deixat una per si venía algun tocatardà.
    Quan es van tancar la votaciò va ser una festa. L'emblic va sorgir a l.hora de tornar a casa. Ningú trobava seu vehicle. Barraven els carrers que conduïen a les urnes. Els van trobar. Vam cantar i ballar.

  • Ferran

    Va ser una festa de la democràcia, malgrat els moments de por que teniem tot davant les amenaces paramilitars. Vaig patir per ma mare, ja gran que no l’ amenacéssin. El conjunt va esdevenir una mescla agradable d’ adrenalina i joia a partir de la tarda quan en veure les càmeres de tv3, sabiem que ja no vindrien els cafres uniformats.

  • natalia samper

    L.1o va ser una carrera de poble en poble per intentar votar, les xarxes quèien, finalment ho vam poder fer al nostre pabelló de Palau a Girona perquè els ciutadans vam fer pinya per poder exercir el nostre dret. Durant el dia ens vam assabentar dels ferits que eren avis del barri i gent del nostre entorn, gent pacífica, bones persones. Des de l.1o res a tornat a ser igual.

  • Juan Marcos de Miquel

    Feia només tres setmanes que se m'havia mort, als meus braços, la meva dona, desprès de 40 anys junts. Vaig fer un dinar amb germans que van venir sense la intenció de votar. Els meus fills i jo si que teníem la intenció de votar, acompanyats pel DNI de la meva dona. Quan vam començar a veure la violència policial. vam baixar ràpidament al lloc on normalment votem. un dels meus germans i la seva dona van decidir que votarien com a protesta per la repressió de l'estat. Plovia bastant però tothom semblava molt content i no ens importava mollar-nos. Aplaudíem a la gent gran que entrava primer. Al final vaig entrar amb els fills, algun gendre i resta de família a votar. va ser emocionant dedicar el vot a la Montse. A ella l'hagués encantat ser-hi present. no se si va ser la gran quantitat de tractors que van tancar la carretera a Cabrera de mar però no vam tenir cap incident. vaig oferir el meu paraigües a una Mossa d'esquadra que estava mullant-se però, molt amablement, el va rebutjar.

  • Pati

    Amb molta i molta pena per ambdós costats, uns per la brutalitat policial altres per passar-se la llei per allà abaix aquest no és el camí per res jo estic totalment d’acord amb el dret a decidir i tan de debò es pugui arribar a un acord per poder votar tots el nostre futur jo personalment votaria i espero votar NO sempre respectant els altres però va ser una llàstima el que va passar semblava una lluita a veure qui tenia més coll... va ser lamentable per ambdós costats i aquell referèndum no pot ser legítim mai com mai es pot justificar les pallisses dels malparits d’uniforme

  • Maite

    Comparteixo amb vosaltres el que vaig escriure l'endema de l'1 d’octubre de 2017

    No puc parar de plorar. Mai ningú m’havia fet sentir tanta por. Em vaig pasar més de 10 hores palplantada a la porta del col.legi, a estones sota la pluja, organitzant i acollint la gent que venia a votar, amb les cares il.lusionades, altres esgotats (m’han dit que aquí es pot votar, vinc de la Concepció, vinc de Sabadell, vinc de Sitges, vinc del Matas i Ramis, vinc de les Dominiques, m’han tirat per terra, han pegat al meu marit…). Més de 8.200 persones van poder votar a Can Cabassa (Horta) i això ho vam fer posible entre uns quants que ens va tocar ser líders i herois accidentals acompanyats de centenars de persones de totes les edats i afinitats polítiques que ens feien de coixí, ens oferien menjar, beure, escalf, cants, barricades per tal de protegir les nostres urnes plenes de la voluntat d’un poble de decidir el seu futur col.lectiu.
    Orgull de país i determinació. Ara ja no hi ha volta enrera.
    Nosaltres no som d’eixe món.

  • Antonio Palau

    A les vuit ja eram la dona i jo al casal de gent gran de la guineueta on sempre anem a votar, varem veure venir les urnes, un esclat de emoció per par de tothom, un grupet de joves amb banderes españoles un timbal i simbols faixistes, dire que la mojoria eren uns xixadel·Los mitja merdes que no aixacaben un pam de terra, però feien soroll, cap d'ells es va atrevir a fer un pas endavant cap a nosaltres. Dos mossos van evitar que els i fotesim una cara nova. Vam votar amb tranquilitat i cap a casa.
    Posdata:
    Perdoneu per el meu català escrit. No vaig anar ala escola amb català. Visca Catalunya.

  • Maite

    Ens vam llevar molt d'hora. Vàrem anar a protegir el col.legi electoral. Vam ser una bona colla. A les vuit, ja teníem cua per començar les votacions. Durant tot el dia el col.legi va resta ple de gent. L'haviem de protegir i més veien les imatges que ens arribaven a través dels mòbils.
    Veia les cares, d'amics, de coneguts de veïnes i veïns de poblacions properes a la nostra, on els havien tancat el seu col.legi electoral, i finalment acabaven de votar. Però, també veia les cares i se com em sentia cada cop que deien, ara venen, ja venen!!! Acabem de sortir del punt de concentració que tenien al polígon...I així, no se quantes vegades, en vaig perdre el recompte!!! Cada cop, i en van ser uns quants, vam acabar passant de llarg. Naltros vàrem tenir sort!!!
    No sabíem si retirar les urnes, guardar-les, amagar-les...teníem dubtes. Vàrem començar amb 8 urnes i vàrem acabar el dia només amb dues. Vàrem decidir, guardar i salvaguardar-ne 6 amb tots els seus vots.Recordo, com si fos ara mateix, la noia més jove, en un moment de crisi, va transmetre tranquil.ltat. Va proposar deixar només 2 urnes i guardar-ne la resta. No ens hi oposem.
    Un dia que forma part de la meva vida, del meu poble

  • isidre viñas llebot

    Deurien ser les 10h del mati, estàvem fent cua davant del col·legi electoral de la Floresta a Sant Cugat, una cua d’uns 75m.
    De cop algú diu que ve la policia, en silenci i de forma totalment improvisada, ens anem posant en fileres paral·lels, com una matriu, davant de la porta del col·legi electoral, tothom callat però fermament convençuts de que no els deixaríem entrar.
    Va passar potser mitja hora i ens diuen que falsa alarma, que la policia no ve, i aquí va venir el sorprenent, Tots vam tornar al lloc que ocupàvem inicialment a la cua, es podia veure una cua a trossos que s’anava omplint, al cap d’uns minuts la cua era com abans de l’avís.
    Senzillament, es meravellós pertànyer a un poble que es comporta així

  • Carles Juncosa Ciurana

    Ens vam casar amb la meva dóna, vam anar a votar vestits de casament ja que no teniem temps de més i al llarg del dinar els convidats van anar fent petites escapades per tal de poder votar tothom.

  • Francesc

    Doncs vaig sintonizar des de casa emisores extrangeres per intentar comprender com es veía des de fora el surrealismo esperpéntic manipulat del nostre païs

  • Encarna Roselló Tachó

    Vam arribar a la porta del Jovellanos al voltant de les 6 del matí, apenes havíem dormit tres hores, veniem del sud, de Xàbia, la Marina Alta i no podriem votar però anàvem decidits a defensars les urnes com si ens anara la vida amb elles per tal que els germans del nord tingueren l'oportunitat de decidir el seu futur.
    Recorde la il·lusió de la gent, la tendresa en la mirada quan els deiem que erem valencians i recorde també la por.
    Vora les 9 del matí algú que estava escoltant la ràdio va dir:- ja han començat les garrotades! i es va fer un silenci sepulcral però ningú es va moure del seu lloc decidits a resistir si ens tocava també a nosaltres.
    Encara m'emocione recordant quan van donar pas a la gent gran per a que votara, la il.lusió i el somriure de les seves cares. Una iaia mirant-me als ullsva dir:- Ho faig per vosaltres que jo ja no ho voré. No vaig poder resistir les llàgrimes.
    A la tarda van cridar :- Alerta! Que venen!. I tots junts fent pinya es vam plantar ferms i decidits. Els anhels de llibertat podien més que la por.
    Va ser una jornada que ha quedat gravada al meu cor, de baixada i després de 14 hores a la porta del Jovellanos anavem farcits de llibertat.

  • Josep Casemajor

    A Sant Boi de Llobregat, vila governada pels partidaris del 155, l'1 d'octubre de 2017 va ser un èxit. Hi va haver col·legis electorals, urnes i paperetes i empoderament per part de la gent de Sant Boi. Vam vencer la por per l'amenaça de la repressió policial i vam votar amb alegria: SI o No. Va guanyar el SI. Els veins de Sant Boi vam actuar amb complicitat i germanor, sovint amb llàgrimes als ulls. Jo soc independentista i em va sorprendre veure gent votant que no ho hagués sospitat mai que ho farien en aquella ocasió. Molta gent va ser solidària aquell dia en els petits detalls i en les infinites actuacion de risc per poder votar per la nostra independència en un estat on s'està demostrant que hi ha mala fé, repressió, impunitat, dictadura, enveja, incapacitat i intolerància. A l'Espanya actual no hi ha separació de poders ni justícia justa. Els espanyols tenen corrupció a la monarquia i als diferenst poders de l'estat. Ara per ara al meu DNI posa que soc espanyol, però als catalans independentistes o no l'estat espanyol ens tracta com a una merda. Estan cagats. Els fem por. Vam anar a Bruseles per estar amb els governannts a l'exili, vam patir el 155, Vam guanyar de nou.

  • Teresa Grau Armengol

    Escola oficial d’idiomes a la ciutat de Lleida: Vaig anar a l’escola abans de les sis del matí. Hi havia força gent. Es van constituir les taules electorals i passades les 9 del matí, van arribar les furgonetes de la Policia nacional. La gent va tancar les tanques de l’escola. La gent no els deixava accedir i les van rebentar amb tenalles. Jo vaig entrar dintre a atendre una noia que tenia un atac d’ansietat, vaig sortir i darrere meu, van tancar les portes. La polícia va començar a estirar a la gent pels cabells, cops de porra... jo vaig ser la última en apartar-me. No em van tocar però encara sento els crits i el soroll de les porres i els cops de martell rebentant els vidres i les portes metàl·liques. Amb aquells cops, donen al cap d’algú i li parteixen per la meitat. Van remenar tota l’escola fins que van trobar les urnes. Al sortir, la gent els va barrar el pas de les furgonetes sentant-se al terra de l’avinguda. Llavors van començar a disparar cartutxos, estirar a ça gent. Molta indignació, molta impotència. Tot i atacar l’escola, vam votar i la vam custodiar fins al final.

  • David Garrido

    Doncs la meva història va ser com la de milers de.persones, em vaig aixecar d'hora,cap a les 5 :30 ,amb una motxilla amb un carregador de movil uns auriculars i una ampolla d'aigua,vaig anar cap a la biblioteca que estava plena de gent.
    Cap a les 9 i "algo" vaig començar a sentir.per la radio,la violencia de la policía.a.les.escoles i vàren arribar al meu.movil els.primers vídeos, esgarrifós,aixis.que després de parlar amb un parell d'amics,vaig passar tot el dia,repenjant en una senyal de trànsit,amb els auriculars posats,un paraigües i vigilant la carretera de Premià,amunt i avall,sense perdre en cap moment de vista la carretera,per avisar en cas de que vinguessin a robar les urnes,de fet la GC va passar un parell de vegades però no es van aturar.
    A última hora de la tarda,cap a les.8 vam escortar les urnes fins un altre colegi, allà estaven totes les urnes del.poble,allà vaig estar fins les 9 i quart mes O menys,no oblidaré mai aquell dia.
    Aquell dia molts de nosaltres estàvem disposats a donar-ho tot per defensar el nostre dret,aquell dia ens vam.arriscar molt, però ho tornaria a.fer.sense cap dubte i complements.jo ,milers de catalans.

  • Mikel

    No sóc català. Sóc de Bilbao. El dia 1 d'octubre vaig posar la TV per veure com aniria tot. Com a basc, aquest era un dia molt il·lusionant, poder veure com un poble exercia el seu dret a decidir. Però de sopta vaig veure las imatges de la brutalitat policial. Semblaba fins i tot que als policies espanyols els hi agradaba fer el que varen fer. Mai havia plorat veient les notícies. A casa no varem deixar la TV en cap moment. Al meu barri molta gent va sortir després amb cassoles protestant pel discurs del Rei el 3 d'octubre. Suposo que el meu testimoni no sera rès comparat amb altres de ciutadans catalans que sí que hi varen ser a les escoles. Però volia compartir-lo. Moltes gràcies i una salutació des d'Euskadi.

  • Xavier Vinuesa

    1714 ME’N RECORDO
    1-Oct 2017 ME’N RECORDARÉ SEMPRE

  • Ana

    De cop i volta van arribar com energumens 10 furgonetas amb quantitat de polis que semblava que anaven “colocats” i van començar a trencarho tot! Inmediatamente com teniam molt por vam començar a correr.. pero que pot fer una avia de 76 anys? Em vaig girar i vaig veure un poli alt i molt jove amb la porra en alt... darrera meu , molt a prop....Plovia... i de cop , com vaig pensar que aquell bestia podia més que jo, vaig seure al terra ( tot moll) i li vaig dir:”tendras huevos de darme con la porra si yo podria ser tu abuela?” Em va mirar 20 segons ( eterns) , va girar i va marxar...!
    Buff vaig pensar jo: he estat prou valenta...
    Pero el cor me’l podia sentir amb uns cops molt forts... A l’escola Montserrat de la carretera de valvidriera tocant a la pl Borras...

  • Pau

    Ho recordo perfectament. Estava aquell cap de setmana a Saragossa, la meva noia és de Madrid i ens veiem a mig camí....vaig començar a veure la tele, sentia una barreja de ràbia i de pena, cada cop més nerviós. Ella em va mirar i em va dir: vés , ves amb els teus i defensa els teus ideals. Vaig engegar la moto, mai havia apretat tant a la meva amiga...anava passant sota els ponts de l'autovia, plens d'estelades i tractors i companys, saludant-nos. Va ser molt emocionant. En arribar a l'escola del meu fill hi havia tensió i por, però també molta fermesa. En acabar el referèndum, i quan es van endur les urnes, tots vàrem entonar Els Segadors sota la mirada dels observadors i totes les persones que hi érem allà vàrem oferir una ovació molt sentida a la parella de mossos que, suposo que també amb tensió van passar tota aquella jornada allà amb nosaltres.

  • Elisabet Vallbona

    Nervis, il·lusió, indignació, felicitat, cansament... tot això és el que vaig sentir aquell 1-O, diada que, de ben segur, molts no oblidarem mai.
    Jo vaig fer d'apoderada (de l'ANC) a Tona, el meu poble. Em vaig passar el matí anant amunt i avall per tot el col·legi, amb el megàfon a la mà, amb l'objectiu que tothom pogués votar d'una manera més o menys àgil, però sobretot donant prioritat a la gent gran i a les dones embarassades. Va haver-hi moments de saturació total, i les cues arribaven fins més enllà de la primera cantonada del carrer. Vaig anar tant de bòlit que no va ser fins a quarts de dues, més o menys, quan vaig assabentar-me de tot el que havia estat passant al llarg de les hores a llocs com Sant Julià de Ramis o a l'Institut Ramon Llull de BCN. Veia les imatges i no m'ho volia creure... Vaig plorar molt; va ser molt dur! Però llavors va ser quan em vaig adonar que, sí o sí, havíem de rematar la feinada que havíem estat fent, i aconseguir que votés tanta gent com fos possible.
    Vaig arribar a casa tard, força estona després del recompte. Estava realment exhausta, però immensament feliç per haver complert amb l'objectiu: votar per a l'autodeterminació de Catalunya.

  • Joaquim

    Vaig anar abans d'obrir els col·legis em vaig esperar a que en formés les taules i vaig fer cua per votar, van tancar la web van continuar esperan i sentint les notícies de les barbaries de la GG i PN. Finalment vaig votar i a continuació va vindre tota la família, va ser molt emocionant. Per dignitat em vaig quedar al col·legi tot el dia fins acabar el recompte, no vam tindre cap problema durant tot el dia, encara que sentíem notícies de les poblacions del costat que si em van tindre. Això encara ens feia més forts per restar allí, per defensar la nostra votació i la del tot el barri. Va ser un dia que mai oblidaré.

  • Noemí

    Recordo passar pel forn a les 4:30 a buscar coca per 150 persones i anar cap a l’escola del poble. Vaig marxar cap a casa a les 20:30. Sensacions que van anar evolucionant durant tot el dia: emoció, alegria, ràbia, tristesa i por, també vaig tenir por. Molta por. I la convicció cega que si venien a buscar-nos em posaria a primera fila. Pels meus avis, pels meus pares, per les meves filles i per mi. Perquè volia i vull un país millor del que tenim.

  • Miquel

    Una jornada emocionant , vaig votar amb total llibertat i sense cap incident

  • jordi batlle

    Vaig arribar al colegi a les 04,00 de la matinada, varem fer guardia, ajudar, i despres ens varem quedar per protegir les urnes fins el recompte, despres cansat i amb cara de felicitat, vaig tornar a casa!
    #JoVaigVotar

  • Francesca

    El que recordo mes vivament és l’emoció que vaig sentir en veure arribar les urnes. Vaig creure firmemen, i ho continuo creient, que si haviem estat capaços de fer allò, ningú no ens podria impedir ser independents. Visca Catalunya !!

  • Oriol

    El primer que recordo és quan vaig arribar davant l'escola on havia de votar, just abans de les nou del matí; a diferència del 9N, en què tot el carrer era una cua llarguíssima de gent, aquell 1 d'octubre tothom s'acumulava davant l'entrada, com si esperessin alguna cosa. Al preguntar què passava, vaig quedar esgarrifat: em van dir que en qualsevol moment arribarien els antidisturbis a repartir llenya. Les mirades eren de por, però em va donar la sensació que ens reconeixíem i reconfortàvem entre nosaltres... en aquell moment de tensió també vaig entendre per primer cop el que havia sigut realment el franquisme, malgrat no haver-lo viscut. La resta del dia va passar entre la pluja, l'angoixa d'intentar saber el que passava, els talls en el sistema informàtic, l'admiració i el valor de la gent... Finalment els animalots de la policia nacional no es van presentar, però va venir de molt poc, perquè en una escola propera les càrregues van ser brutals. L'alegria de poder votar va valdre molt més que tot això.

  • Clara

    Ahir va ser un dia ple d'emocions. A les 5 h estava davant el meu col.legi electoral. Ens van avisar que no podia obrir l' institut on a totes les eleccions he votat i ens van traslladar a un CAP. Allà ja hi havia gent que havia passat la nit. Erem unes 50 persones. De mica en mica va anar arribant més gent, en silenci...Les 6, les 7...va començar a ploure i els paraigües s'obrien i es tancaven mentre un cotxe dels mossos anava passant per davant. Cap a les 8 el carrer ja érem un centenar de persones. Em vaig fer voluntària per estar a la mesa electoral i la gent va començar a entrar per votar. Dins d'un despatx de consulta de metge la gent va començar a desfilar, a votar. Molts nervis, per aquest dia històric. Va entrar gent de totes les edats, amb somriure a la cara i llàgrimes als ulls, donan-te les gràcies per ser allà....Intentàvem fer que poguessin votar al més ràpidament possible després de les hores de cua que portaven fent sota la pluja. Les imatges i les notícies dels enfrontaments amb la policia anaven arribant. El nostre patiment per totes les persones que estaven fora del CAP , que volia protegir les urnes, anava augmentant. La meva filla em trucava cada mitja hora p

  • Josep Ainaud

    Una mica kafkià perquè la desconfiança i la por eren presents per tot arreu. En tot moment vaig haver-me de identificar com a interventor voluntari de l'ANC, però hi havia gent que no s'ho creia. Però també la il·lusió i l'esperança ens envoltaven. Els moments més emotius van ser quan vaig veure com entraven les urnes i quan vam pensar com amagar-les si calia, quan vam veure votar el conseller Forn, quan vam haver-nos d'empescar com atendre tanta gent malgrat els atacs informàtics al cens i a les connexions a internet, i sobretot quan em va trucar la meva mare per demanar-me que l'acompanyés a votar perquè al seu col·legi estaven disparant pilotes de goma i estava espantada: em va emocionar veure com votava envoltada de gent que l'aplaudia. I sobretot en veure les imatges dels altres col.legis, tant la nit anterior com durant la jornada electoral i adonar-me que som imparables i que ens vam guanyar la independència defensant la democràcia al carrer.

  • Marc

    Jo estava al llit en un creuer on treballo. Sabia que la meva família aniria a votar. Alguns a favor , o alguns en contra... jo treballo de nit així que quan em vaig despertar a les 10 vaig connectarem immediatament i caig començar a veure a través dels diaris i del Facebook escenes violentes que mai podré oblidar. Immediatament vaig trucar els meus pares, gent gran de 92 i 80 anys que havien anat a votar i no contestaven i em vaig angoixar. finalment vaig poder parlar amb ma germana que em deia que ja havien votat a primera hora i que no havien patit cap violència de la guàrdia civil. Com que no tota alçava fins al vespre em vaig passar tot el dia enganxat a les notícies i imatges de Facebook i tweeter i instagram amb una gran sensació de impotència i amb un odi creixent contra el govern espanyol i la guàrdia civil. jo soc nacionalista, estimo la meva llengua i la meva gent. Aquest dia em van convertir en independentista.

  • Gisela Bosch

    Llàgrimes d’emoció en arribar les urnes al meu col•legi, el defensàvem des de les 5 a.m

  • Natàlia Corrales

    Jo vaig viure el dia 1-O des del Cente Internacional de Premsa a MediaPro, treballant com a intèrpret de llengua de signes a les compareixences. No oblidaré mai la cara dels periodistes estrangers, que bocabadats, ens pregutaven si era normal allò dels policies estomacant a la gent al carrer. Tots, sense excepció, miraven els televisors amb la cara desencaixada. A les 10 del matí tots els canals mundials s'havien fet ressò de la notícia, i les imatges de la policia fotent cops de porra, eren presents a totes les pantalles. Cada vegada que tocava compareixença, jo pujava tremolant a l'escenari, sabent que hi havia gent ferida, espantada, i alhora enrabiada i mossegant-me la llengua per no faltar a la meva professionalitat.
    A les 3 de la tarda, un grup de treballadors vam poder sortir, a correcuita, a exercir el nostre dret a vot a l'escola del carrer Llacuna. La cua de gent donava la volta al xamfrà. Només ensenyar les nostres acreditacions, els ciutadans, tot i aguantar hores de cua, ens van deixar passar al davant perquè el nostre vot, en aquell moment era molt valuós, tant com el dels més de 2 milions de persones que van poder votar.
    Va ser un dia per no oblidar mai, mai més.

  • Salut

    Va anar-se omplint de gent el carrer del davant de l'escola. La llum del dia també va anar creixent. Esperàvem el moment de començar a votar però del fons del carrer pujava un núvol negre, molt negre que ens extremí, ens quedarem allà plantats perquè la nostra força i esperança eren més grans que la por que poguessin fer-nos. Veïns coneguts i desconeguts ens conjurarem amb les mirades confiades en que el que defensàvem s'ho valia.
    El meu pare feia només cinc mesos que havia mort. La seva il-lusió per poder aconseguir la independència em feia seguir allà o on calgués.
    Aquelles cares d'odi i d'amenaça no les oblidaré. Van anar-nos treient, per dir-ho suau, del davant de l'escola on sèiem enllaçats pels braços. La gent cridàvem:Votarem! Votarem! Les estirades, els cops i la brutalitat no acabava. Vaig escapar de rebre.
    Un cop van haver deixat la porta lliure van començar a picar al pany i al vidre de la porta. Nosaltres no vam parar de cridar, cantar... No vull oblidar el moment que vam cantar el Virolai, s'ha de viure per entendre l'emoció d'aquell moment...
    Un moment de satisfacció va ser quan van sortir de l'escola sense haver trobat res. I votar i votar, molts

  • Conrat Soria

    Vaig estar a dintre del meu col·legi electoral, impresionant, despertarte a les cinc del matí i veure a l'hombra la plaça plena de gent en silenci, després l'alegria al arribar les urnes, però després la angúnia al saber el que passaven a altres col·legis.
    Un dia per no olvidar

  • Núria

    Impresionant veure el degoteig constant de veins i veines que mai haguessis dit que lluitarien per la causa de l'antifeixisme que patim.
    Molt emocionant.

    Moltíssima por i valentia per acabar a l'hospital, ho tenia assumit. Mínim uns mesos per algun membre trencat.

    El Govern va prometre la independència i ens ho varem creure defensant les urnes i els companys.

    Mesos més tard, trista de veure que no hi havia estratègia i anem a la deriva.....

  • Josep V

    Va ser un cap de setmana espectacular a Berga amb activitats culturals per tota la ciutat. L'1 va ser un dia de nervis quan varen arribar-nos les imatges del que pasava en altares poblacions. Va ser un dia per recordar toda la costra vida.

  • Joan

    Va ser el moment que porto esperant durant 40 anys. Espero que es facin efectius els resultats.

  • Susana jorquera mateu

    El vaig viure amb molta il.lusió. hores prèvies a l'1 d'octubre vam anar a la nostra escola a defensar els nostres drets. Van ser hores de preparació, d'il.lusió on totes les persones volíem ser garants dels nostres drets. La meva nena d'11 anys va estar en tot aquell procés i vivia amb plena tranquilitat totes les activitats festives que s'organitzaven. A la matinada de les 5 am va sonar el despertador per anar a les portes de l'escola a l'espera de les urnes, plovia a bots i barrals però els nostres càntics d'esperança no defallien. Va arribar l'esperada urna plena de desitjos. Sobre les 9 del matí va venir la meva mare ambnla meva filla, elles volien formar part d'aquest gran dia. Va ser doncs on van venir les bèsties, sense dir paraula, amb elsmulls plens de males intencions i van començar a repartir. Vaig treure la meva nena d'allà tal ràpid com vaig poder tot i no trobant als meus pares els quals estaven ajudant a una senyora quevan tirar al terra. La Nicole plorava i jo li deia, carinyu tranquila estas bé i la seva resposta ràpida va ser; jo si però la resta no.
    Les hores quevenien eeran plenes de nervis, ràbia, impotència per part de tothom, però sobretot d'orgull.