EXPLICA'NS LA TEVA HISTÒRIA

Tens algun avi o àvia centenari?

Busquem avis i àvies centenaris i els seus besnets. Com era la infància fa cent anys? A què jugaven els nostres avis centenaris? Què menjaven per berenar? A quina edat van agafar el primer avió i a quina edat es van casar? Volem saber com era la infància i la joventut dels nostres avis centenaris i la volem comparar amb la dels seus besnets i besnetes. És per això que busquem avis i àvies centenaris que visquin a Catalunya i ens vulguin explicar com van ser els seus primers anys de vida.

Nom:

Email:

La teva història:

* Queden 1200 caràcters

La teva imatge (opcional):

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

Les vostres històries:

  • Matt N

    Com era la infància fa cent anys? A què jugaven els nostres avis centenaris?
    how to delete instagram account 2018

  • edwarddamon

    Com era la infància fa cent anys? A què jugaven els nostres avis centenaris?
    how to delete instagram account 2018

  • joan ramon batlle ventura

    Amb mossén Lluis (sortint) i mossén Jean (entrant). La imatge ja ens diu els nombrosos i extraordinaris canvis socials que ha viscut la meva àvia al llarg de la seva vida, tenint en compte que va néixer el 22/11/1911 a L'Arboç, on ha viscut tota la seva vida.

  • joan ramon batlle ventura

    Ara es veu millor. Fins l'any passat encara anava sola a missa. Quants mossens i bisbes ha vist en la seva vida. Encara surt a passejar una mica pel poble amb el seu caminador i a pendre un cafè al forn de la rambla.

  • joan ramon batlle ventura

    aquí està la meva àvia Amèlia Guardià Andreu de l'Arboç amb 106 anys i 9 mesos en plenitud de facultats mentals, xerrant amb l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol després de la presa de possessió del nou mossèn de L'Arboç . Segurament és la seva feligresa de més edat.

  • Joan

    la meva tieta-avia dará 100 anys el octubre d'aquest any 2018. Aquesta sentirá, soltera tota la vida i sense carregues familiars a criat a 6 nens, un soc jo, fill d,un cosi germa de ella, al igual que els altres 5. Ens Ho ha donat tot, en aquesta vida i ens a fet disfruta molt la nostre infancia, fins la majoria d,edat. Es una dona molt activa, gaire be no te cap malaltia sería. Esta molt ficada amb el mon de las mandalas, la lectura i las películas de por i misteri son el seu plat favorit. Avui día viu amb mi i la meva dona a casa nostre, en conpensacio del que ella va fer per tots nossaltres.
    Es totalment independent a quan mobilitat en refereixo, i es un llibre obert en quant historia ,ja nits que a casa meva estem en els anys 20. Fantastic.

  • Clara Guarí

    Tinc una besàvia que té 101 anys i és una persona amb molta vitalitat. Físicament no pateix ni té cap problema greu, camina sense bastó, viu sola i va a comprar tota sola. A nivell psíquic el mateix: sembla que tingui 20 anys menys! Ha viscut moltes desgràcies, als 18 anys ja es va quedar viuda amb un nadó recent nascut, enmig de la Guerra Civil Espanyola.
    Ara mateix té 1 fill, 2 néts i 5 besnets. Per sort, ara mateix és molt feliç, viu al dia i no para de fer activitats, la que li agrada més: el bingo!
    T'estimo iaia

  • Quirze i Jofre Alonso Serradell

    Tenim una besàvia i una tia àvia, son germanes, la besàvia es diu Rosa Llosa Duch te 103 anys, i la tia àvia es diu Dolors Llosa Duch i té 99 anys, van néixer a Maçanet de Cabrenys, i ara viuen a Darnius i Figueres,
    Estan bé de salut, la besàvia ens feia una coca i escudella mol bona i la tia àvia uns canalons boníssims, les anem a veure sovint, la besàvia ara no hi sent ha perdut els aparells que es posava a les orelles no se’n recorda on els va posar, i li palem a cau d’orella

  • Quirze i Jofre Alonso Serradell

    Tenim una besàvia i una tia àvia, son germanes, la besàvia es diu Rosa Llosa Duch te 103 anys, i la tia àvia es diu Dolors Llosa Duch i té 99 anys, van néixer a Maçanet de Cabrenys, i ara viuen a Darnius i Figueres,
    Estan bé de salut, la besàvia ens feia una coca i escudella mol bona i la tia àvia uns canalons boníssims, les anem a veure sovint, la besàvia ara no hi sent ha perdut els aparells que es posava a les orelles no se’n recorda on els va posar, i li palem a cau d’orella

  • Bea Perramon De La Calle

    El meu avi fa 3 anys que ja va morir. Però tenia 101 anys. I sempre em va explicar com quan era petit només tenia un "currusco" de pa per berenar o menjar i poca cosa més. Fill del final de la segona Guerra Mundial i havent viscut la Guerra Civil Espanyola i la Post Guerra, explicava coses impressionants. Com quan marxava a pasturar amb les ovelles, per la Serralada de Gredos, en temporades de 6 mesos o més. Vivia a la muntanya i la meva àvia li feia arribar el menjar, o bé amb els meus tiets o la meva mare, o amb algú conegut. Sinó, s'havia d'espavilar tot sol a la muntanya. La veritat és que la seva infantesa va durar ben poc, perquè de seguida es va haver de posar a treballar. No va poder estudiar. Van venir tots dos (els meus avis) amb els seus 5 fills; una ja la tenien treballant de sirventa a una casa a Barcelona. Es van desplaçar en tren. I es van establir a Santa Coloma de Gramenet. Allà, cada fill es va casar i van començar les seves vides. Però aviat el meu avi es va quedar vidu. Amb 60 anys aproximadament. I aleshores, va anar passant temporades vivint amb els seus fills i néts. Moments que van ser molt profitosos de compartir amb ell. Per totes les seves vivències .

  • Gerard Vidal

    Bon dia,

    La meva àvia ara té 87 anys. Va ser una de les nenes perdudes del franquisme durant la guerra Civil, on durant més d'un any va estar en camps de concentració pel nord de frança.

    En aquest video explica la seva història:
    https://www.youtube.com/watch?v=S2bFCJOduV4

    Gràcies

  • Anna

    M'agrada molt llegir aquestes històries, dures de vegades, pero són la seva memòria i recordar la seva infantesa (que només es viu una vegada) es per ells motiu d'orgull encara que estigui plena de penuries..jo hem pregunto: que explicarien però, si els hi preguntessim per els ultims anys de la seva vida? han gaudit de la seva jubilació i dels últims anys de salut plena? han pogut gaudir d'una llibertat , per recuperar una mica la infantesa robada , o els anys de treball i de pujar una família?
    Són molts els avis que cuiden els nets (els acompanyen cada dia i els recolleixen de l'escola, els hi fan el menjar berenar i sopar, els renten... i moltes vegades també els tenen els caps de setmana perque els pares puguin "desconectar" d'una setmana intensa de treball.. tampoc parlem dels estius sencers amb ells o quan estan malalts..)
    Conec molts que passen de la vuitantena i fan de cangurs..on son els seus drets? Qui els defensa?.. Perque no hi ha una llei que prohibeixi aquesta explotació, molt per sobre de la seva voluntat ?.....

  • Judit Bosch Malagarriga

    Sóc una de les netes de l'Àngela Picas Pons, referenciada anteriorment. De fet sóc la primera neta i això ha fet que ella pugui presumir, als 100 anys, de tenir un rebesnet de 6 mesos ara mateix.
    Com podeu imaginar estar d'allò més satisfeta.

  • Marc Antoni Malagarriga Picas

    Demanarem a les 4 besnétes i als 6 besnéts de l'Àngela Picas Pons, que parlin de la seva besàvia centenària (n'hi ha d'una edat molt tendra).

    Vam celebrar els 100 anys aquest 25 de febrer i, per no estendre'ns, us passem l'enllaç a les seves memòries —escrites als 90 anys—, que vam editar per l'efemèride…

    http://femfum.com/angeleta/AngelaPicasPons_LaHistoriaDeLaMevaVida_19182018.pdf

    …parla molt de la vida, la seva infància, les coses quotidianes, la guerra viscuda en plena joventut, i finalment també com a esposa i mare, un record per tota la seva descendència.

    Actualment es troba molt bé de salut i amb capacitat de conversar animadament.

  • Cristina

    La meva mare te 97 anys, dues filles, 5 nets i 5 besnets. Viu amb la meva germana, el meu cunyat i una neta. No necessita ajuda per les seves necessitats (es vesteix, es renta, es fa el llit, para la taula...)és molt presumida i sempre va molt ben arreglada i no surt de casa sense maquillar-se, cada setmana va a la perruqueria. Com que no te la vista gairebé una senyora l'acompanya a pasejar i a fer les compres de coses que ella considera que necessita. De tant en tant va a dinar o a berenar amb les amigues (té la sort que encara n'hi queden!!!) i si no plou , els dijous, va a jugar al bridge al casal d'avis del seu barri. Està al dia de tot el que passa al mon, això és perquè a la nit sempre ha tingut la radio encesa i quan es lleva ja sap tot el que ha passat. Li agraden els programes de debat i d'entreteniment que emeten diferents canals de TV. Li agrada parlar de l'actualitat política, tot i que ultimament te alguns lapsus.

  • Aïda

    El iaio Gregorio va néixer en un poble de Sòria la nit de Nadal de 1920. Complirà 98 anys. Té 4 fills, 7 néts i 2 besnéts. Va viure la infància i joventut treballant al camp, passant molt de fred a l’hivern i tapant-se els estius per no cremar-se. A estones, jugant a cartes. Orfe de pare, com que era el fill gran va lliurar-se d’anar a la guerra. Dalt d’un carro, va conèixer la iaia Faustina, qui ha fet 88 anys. El 1971, el iaio i la iaia i les filles petites van traslladar-se en un camió a Barcelona, amb la matança i totes les coses de casa. La filla i el fill grans ja hi havien vingut abans. La iaia havia perdut la mare de ben petita una Nit de Reis, i al pare van estar a punt d'afusellar-lo per protegir una mestra perseguida pels falangistes. De nena, la iaia creia que si et rentaves el cap a la font del poble, els cabells que hi queien es convertien en serps. A Barcelona, el iaio va treballar en un escorxador i d'escombriaire. Ella s’estava a casa. Van rebre la visita de la mestra, qui cada mes s’havia de presentar a comissaria, i que ho va fer fins i tot anys després de la mort de Franco. Ara, el iaio i la iaia viuen en una residència on els anem a fer un petó ben sovint.

  • Pep

    El meu avi dinava tomatiga. Visca Espanya

  • Laura Camps

    Laura
    La meva àvia es diu Nieves, va néixer fa 100 anys a Huercal de Almeria i va venir a Catalunya al 36, quan tenia 18 anys. Sempre explica que la seva infància va ser molt feliç. Durant 14 anys va ser filla única i tothom tenia ulls per a ella. Era molt amiga de l’Afriquita i de tots els seus germans. Juntes jugaven a fer nines; pels cabells feien servir els pèls de les panotxes de blat de moro i pels vestits draps de cuina vells o roba dels armaris que agafaven de vegades d’amagat. Ella explica que quan es trencava un plat a casa, feia una festa ja que aprofitava els trocets per fer la vaixella de joguina. A ella no li agradava estudiar, en canvi, li encantava cosir i brodar. Li agradava tant que va aconseguir convèncer una monja de l’escola per colar-se a la classe de les noies grans que feien labors. Tot i no haver estudiat, era molt astuta i em dóna la sensació que sempre aconseguia allò que volia... encara ho fa avui en dia!
    Ara hi ha escoles trencadores on es deixen als infants experimentar amb els materials, fomenten la creativitat i el moviment lliure. No era això el que va fer la meva àvia?

  • xavi

    El meu avi era d'Almeria. Va marxar a l'exili a la frontera amb França perquè el seu pare era republicà. Va fer el trajecte des d'Andalussia caminant i fen auto-stop. Va conèixer a la meva àvia a la vall d'aran. van deixar la vall d'aran perquè en morir els pares de la meva àvia el seu germà per ser home es va quedar totes les propietats i vivendes. Van anar a parar a Sabadell. El meu avi er un home elegant de traje cada dia de l setmana. Cuidava molt tot el que tenia. Tot en capses. Si comprava una nina de ceràmica no la treia del plàstic. "perquè no li arribi la contaminació" deia en broma. va aprendre català de fet mai vaig saber que er andalús va perdre tot l'accent i semblava un doble de pujol.

  • Elisabet Escudé

    La meva àvia té 101 anys acabats de fer. Es diu Teresa i té 9 fills, 25 nets i 37 besnéts. Té una molt bona salut i memòria. Va néixer a Terrassa i és la gran de nou germans (la majoria, també, encara són vius). Viu amb una filla i encara té molta autonomia.

  • Teia

    La meva àvia, Teresa Puigmal Alsina,el 3 de juliol farà 100 anys. Viu a casa amb la seva filla(la meva mare) al poble de Darnius, Alt Empordà. Es va casar amb 25 anys ı van anar de viatge de noces a Barcelona i Tarragona. Mai ha viatjat amb avió. Va viure sempre a pagès. Era la quarta de set germans, només en queden dos. Tan sols va anar un mes a escola, sap llegir poc. Recorda que de petits jugaven a corda I a la xarranca, també feien figures d'animals amb carbassons i aglans posant-los potes. Malgrat els anys difícils que vivien, mai havien passat molta gana doncs a pagès sempre hi havia alguna cosa per menjar. Berenaven pa amb vi i sucre i de tant en tant una mica de xocolata i formatge de cabra i ovella fet a casa.Va eviduar a l'edat de 42 anys quedant-se amb dos fills petits i els sogres al seu càrrec. Va haver de treballar molt per tirar endavant la família, va estar 22 anys en una casa de senyors fent feines. També havia de fer-se càrrec dels camps i l'hort junt amb el sogre. Actualment té un fill, una filla, quatre néts i sis besnéts. És una dona molt forta, es troba en bastant bon estat de salut, molt sorda, el cap serè i amb molts records del passat. L'estimem i admirem

  • joan ramon

    La Amèlia Guardià Andreu de l'Arboç l'any passat quan va fer 106 anys. La podeu trobar cada dia pel matí passejant per la rambla si el dolor li permet. Ara té 106 anys i mig rondinant.

  • Roger Coma

    La meva àvia es diu Maria, com moltes àvies, no? Va neixer al Poble Nou el 10 de Desembre del 1913, per tant té 104 anys. Té 3 fills, 6 nets i 7 besnets que tenim la sort de poderla disfrutar. La Maria té el ulls blaus més macos del mon, i tot i els 104 anys, son uns ulls plens de vida. Li encanta que la visitin els seus besnets, l’injecten energia per viure encara més. Sempre explica que a la seva vida li ha faltat una fer una cosa, apendre a conduir, tot i que el seu pare va ser dels primers en tenir cotxe, mai li va permetre apendre a conduir, eren altres temps, i s’ha hagut de conformar en anar d’acompanyant, cosa que sempre li ha encantat, s’acomoda al cotxe i es posa a mirar per la finestra com passa la vida i així s’hi podria estar hores i hores, suposo que alguna veguada haura imaginat que ella conduïa. El cert és que el cotxe no, xo la vida l’ha conduit millor que ningu, i té bezina per temps!
    Marieta, cada cop que et veig el cor em peta!
    T’estimo!
    Roger

  • Carlota Gorgori

    La meva besàvia va morir l’any 2015 i va néixer el 1815. Ens ha explicat mil i una cosa però un dels llegats més bonics que ens va deixar va ser tota la seva vids i la de la seva família explicada en uns relats escrits per ella mateixa. En ells hi ha històries de mil colors, 100 anys en unes pàgines que tota la família guardem amb una especial tendresa.

  • Marc Figuerola Delgado

    La meva iaia Carolina va morir als 101 anys al 2012. I la meva iaia Julita tot just acaba de fer-ne 102 aquest any, i quan vaig ser a la universitat vaig fer una reconstrucció de com va anar la seva estada a França durant l'exili.

  • Anna

    La meva padrina avui fa 100 anys. Li estem preparant una gran festa el cap de setmana. Ella no sap res. Va néixer en un poblet de Lleida. No sap ni llegir ni escriure però quan sortia a comprar els diners sí que els coneixia. Va començar a treballar en una fàbrica de fil de ben petita, als 10 anys. Tot i que sempre ens ha dit que mai va passar gana, recorda que les farinetes i els ous eren el seu menjar de cada dia. És una dona molt forta i amb molt esperit de superació. El seu marit va estar empresonat en un camp de concentració a Leon durant la guerra civil i va morir quan només tenia 51 anys i la seva única filla, la meva mare, va morir ara fa 12 anys. Va ser un cop molt dur per a ella però les seves 3 nétes estem amb ella i mai la deixarem. Ara s'està en una residència a Lleida i el seu principal alicient són els seus 6 besnéts: La Maria, en Martí, l'Àlex, la Bruna, l'Anna i en Biel. Quan arribem a la residència tot s'esbalota i acaben per fer-li mal de cap... però li encanta! Té una lucidesa envejable i tot i que té problemes de mobilitat, mai ha hagut d'estar hospitalitzada ni ha passat per quiròfan. Es pren una pastilleta per poder dormir. Felicitats padrina!

  • Josep Lluís Masonis Sànchez

    La meva mare, amb 95 anys, gaudeix d'una memòria excel·lent dels fets des de la Dictadura de Primo fins avui.

  • joan ramon

    la meva àvia té 106 anys i mig, va néixer el 22/11/1911 a l'arboç on encara hi viu i hi ha viscut tota la vida. No ha estat mai malalta, no ha anat mai al metge. Continua anant a la perruqueria pel seu propi peu, es vesteix i va al lavabo sola. El seu estat mental és quasi perfecte. Té problemes de vista però tot i això cada matí fa un tomb per la rambla del poble si li permet el dolor que té, va a fer un café al forn, menja molt i té un bon piulet de veu.
    L'1 d'abril de 1939 estava a Miranda d'Ebro treient el meu avi del camp de presoners. Anys enrere havia tret el seu germà del vaixell-presó de Tarragona.

  • Joel gavalda

    La meva àvia en té 102 si voleu rebre una classe d història viva. Millor que us entrevisteu amb ella.
    No us deixarà indeferents . Per mes informaió us deixo el mail.

  • Francina Molto Escobedo

    La meva mare te 102 anys,te 2 filles, 5 nets i 17 besnéts.
    Va néixer en un poble miner de l'Aragó. Utrillas.
    Als 4 anys es va quedar sense mare i als 7 anys sense pare.Es va criar amb unes tietas, i als 14 anys va venir a treballar a Barcelona, a casa de la propietària d'una parada de flors a la Rambla,convertint-se amb florista, fins als 22 quan es va casar.
    De petita diu que mai havia tingut cap joguina,les nines,les feia ella amb draps i els hi pintava la cara.Recorda que amb 9 anys ,anava ella sola a portar el dinar als seus tios, que traballaven al camp, pujada dalt d'un burro.La seva alimentacio recorda poca llet i molta mel.
    Els anys de guerra van ser molt durs, i el mateix dia que van entrar els nacionals, va néixer la seva primera filla. No tenien llum, ni res per menjar.
    No va agafar un avio fins als 40 anys, però després va viatjar molt.
    Als seus 102 anys, viu amb una filla i cada tarde, es passa 2 hores,fent quaderns de paraules creuades i sopa de lletres, i després juguen a cartes.
    Curiosament han sigut 3 germanes que han arribat als 100 anys.
    Recorda perfectament la data del naixement dels seus 17 besnets.
    Coneix a tota la familia i es fa estimar per tothom.

  • Patufa

    El meu avi Enric ja és mort, va morir amb 106 anys, però potser pot explicar alguna cosa encara.
    Amb 9 anys la seva mare va morir de tífus a l'epidemia de Barcelona, el seu pare viatjava molt per feina, era el capataç dels tramoistes del Liceu, de manera que el va criar la seva àvia paterna que feia de cuinera al restaurant London del carrer Nou de la Rambla, on anaven a fer apats treballadors dels teatres.
    Feien molta vida al carrer de petit, jugaven a saltar a corda, a tacos de sabata, a llençar l'os, un os petitet i quadradet, a cavall fort, la xerranca, al pot i els encantava passejar per les rambles i fer bromes, als que regaven els carrers ( la xeringa curta) i de tant en tant em sembla que també quedaven a Montjuïc a tirar-se pedrades. De llaminadures menjaven pirulís, tramusos. Ben avait va començar ha ajudar a la tramoia
    Va fer la mili 2 anys, i poc després va esclatar la guerra
    Va estar portant ambulàncies en un hospital militar.De la guerra no en parlava gens
    Es va casar amb 20 anys i va tenir 3 fills el primer l'any 34.
    La post guerra va ser molt dura. Al Poble Sec de vegades menjaven rates,pel carrer passaven amb burres per vendre'n la llet als nens.

  • Elisenda

    La meva àvia, Mercè Rahola i d'Espona, farà 100 anys el proper 3 de juliol i la família està planifocant la celebració.

    A la seva família eren 7 germans, 2 bessons grans, ella i el seu bessó i 3 més radere.

    La veritat és que jo se poques coses de la seva infantesa, sempre m'ha parlat de quan era més gran. Em va explicar que la seva família era republicana, que va estudiar a una escola de monjes i més tard va ser prou afortunada per estudiar biologia a la Universitat, igual que jo. Mentre jo feia la carrera ella deia que llegia sobre biologia, el genoma i forats negres per estar el dia, que tot estava canviant tant respecte quan ella va estudiar. Em va explicar que amb 22 anys va caure de la bicicleta i es va trencar el cap. Més tard es va casar i va tenir 4 fills. Sempre ha parlat més dels seus fills que no pas d'ella mateixa. Te 5 nets i 2 bésnets, els meus fills, un d'ells nascut fa tot just dues setmanes.

    Des que la conec sempre ha tingut molt bon físic que ha compensat la manca de memòria i sordesa i ha pogut gaudir de la família, muntanya i Barcelona. La imatge d'ella amb els meus fills és per guardar-la a la memòria!

  • Josep Prats Llopart

    La meva àvia té 105 anys. 2 fills 4 nets i 6 besnets i esperem que el juny tingui un rebesnet. És d'Ullastrell i va quedar sense pare al 4 anys. Era la quarta de 5 germans i va fer sempre de pagès. Venia a la Plaça de Terrassa fins que es va jubilar. És va casar als
    16 anys i durant la guerra va anar a visitar el seu marit al front. Sempre ha estat una persona alegre i amable i... mai ha estat ingressada en cap hospital :-)

  • Montse Albalate

    La Luisiña te 101 anys de la Coruña porta a Barcelona despres de casament amb Jaume desde 1939 ,amb 8 fills un fotóment de nets i bis nets encare sort a la pelu,es presumida insurgentes a jugar a la canasta amb les fills de las sevas amigues mortas ,diu que sempre g uanya. fa trampas,avans. cantaba i tocaba el piano,te temps de fer una mica de jardinera la seva aficionados,va tirant de salud i. sembla felic contant historias familiares

  • Dídac

    Maria Dolors "Lola" Piguillem (101), 3 fills, 5 néts i 5 besnéts. Va néixer a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat un 21 d'abril de 1917. El seu pare va ser el primer agutzil d'Hospitalet d'aquella època però als 22 mesos del naixement de la meva àvia va morir de tifus. Als 5 anys ja ajudava a la seva mare que treballava a una merceria a cosir els botons dels sostenidors. Tampoc va ser fàcil per ella quant va esclatar la guerra civil, ja que no hi havia suficients recursos per tindre una vida digne. La seva mare es va sacrificar molt per alimentar a la seva família entre les seves 2 filles i 1 nét, va caure malalta i va morir de tuberculosi. Va començar a treballar just finalitzada la guerra a una fàbrica d'olis i sabons i en les estones d'oci li agradava molt ballar sardanes i llegir. Es va casar amb el meu avi Amadeu Abadal (96). Ell als 45 anys es va quedar sense feina i llavors ells 2 van iniciar un negoci de tendals, ella cosia a màquina i ell s'encarregava de muntar fins que es van jubilar. Amb els estalvis van poder comprar una segona residència a Collbató on varen gaudir molt ells i tota la família fins que van deixar de valdre's per si mateixos.

  • Elia

    El meu pare anava cada dia, amb 5 anys, a portar un pá als seus germans que treballaven a 2 km de casa a l'obra, travessant un bosc, amb molta por, i cantaba per no tenir-ne.
    També vigilava el bestiar d'algun ramader de sol a sol. Es el 4rt de 7 germans..
    També recorda, que "els anys de la fam" rosegaben un troç de pernil per entretenir la gana, i que jugaba, quan podia fins que es feie fosc, i feien entremaliadures, com prendre els pans acabats de fer ,i que la gent posaba a la finestra perque s'arefredessin, o feien enfadar el sr. metge.
    Creu que la millor escola va ser la seva, on només amb un llibret que compartien tots i les lliçons de vida del seu mestre va aprendre tot el necessari per tirar endavant.
    Amb molt pocs anys, treballava fent camins i traient pedres per una pesseta i els hi pagaben un "extra" per anar a missa.

  • Judit

    Tinc un avi de 103 anys i una àvia de 97. Tenen 2 filles, 4 nens i 6 besnéts. L'avi va néixer a Roses. A la seva infància i joventut, per ell va ser molt important el mar i explicava com li agradava llençar-se de les roques de les platges de Roses. Més tard, va ser pescador. També va anar amb submarí durant la guerra. Poder pujar a un avió es un somni no complert. Deia que somiava en volar.. Fa uns mesos que el seu raonament ha començat a fallar. Tanmateix, ha tingut una vida lliure de malalties, gràcies a una excel.lent alimentació i les cuinetes de l'àvia i darrerament de l'Ana, la persona que els ajuda i cuida a més de la família. La seva frase es "de primera"!

  • MONICA

    Tinc una avia de 100 anys fets al gener. Te 3 nets i 5 besnéts, el gran fent carrera universitària. Es nascuda a un poble d'Osca, als tres mesos es va quedar sense mare i amb 13 anys ja treballava amb lo cual no va tenir infància. Tota la vida ha treballat molt, i ha ajudat a tothom. Actualment te el cap molt be. Per parlar amb ella tenim que cridar molt ja que hi sent molt poc. Sempre ens diu que cal fer dejuni de tant en tant i no menjar tant. Mai ha agafat cap avio ja que sempre estava treballant i poques vegades recordo que fes vacances. Fa mes de 20 anys que es vidua i de tant en tant ha cuidat ja gran als besnets. Ara no es troba gaire be, esperem es recuperi i el proper 9 de gener poguem celebrar amb ella els 101 anys,

  • Josep

    La Montserrat té 103 anys (a l'octubre en fa 104). Té tres fills, 6 nets i 7 besnéts. Tot i les dificultats de vista i oïda que l'afecten des de fa un parell d'anys (cal pujar una mica la veu amb ella) manté una sorprenent memòria i agilitat mental. Va néixer en un poble del Camp de Tarragona, on va residir més de 4 dècades. Finalment varen traslladar-se a viure amb l'avi a Tarragona. Fa més d'una dècada que es vídua. Cada any, a l'octubre, ens reunim tota la família en un restaurant per felicitar-li l'aniversari. I és allí on cada any, es despedeix de tots els familiars, ja que segons ella ja no viurà un any més... així portem més de deu anys! Sovint explica com era la vida al poble quan era petita, el safareig públic, els viatges a la platja amb carro, els balls, el treball al camp, etc.

  • roger

    tinc una avia de 109 anys. amb besnets. Grans vivencies. La Barceloneta, la boqueria, la guerra amb el bombardeig de casa seva, fugida a la Garriga, retorn a bcn. 3 fills 9 nets i 13 besnets.

  • Rosa

    La besavia dels meus fills ara faria 103 anys. Va morir amb 100 anys. Era una dóna a qui se li va morir la mare quan era molt joveneta, una nena. Ella feia el menjar pels treballadors del camp, pel pare i pels germans! Sempre explicava que allà a la casa bordejada pel camp hi havia la palmera, una palmera que encara ara es troba a Rambla Prim amb Pere IV a BCN. Ells ja d joveneta anava a vendra a Santa Caterina! Era filla de pagesos, allà al Poble Nou a tocar de la Mina. Al barri amb el temps quan varen arribar tot un munt de gent d afora es va dir El charco de la pava! Res a veure amb els camps i la casa de pagès! Però ella s havia criat amb temps d pocs luxes. Havia patit misèria i fred amb la guerra, però no els hi va faltar mai menjar a taula gràcies als camps. A casa seva podies trobar a gent que passava i ella els oferia sempre quelcom. Als anys 60 i 70 havia ajudat a molts nouvinguts a Catalunya i que s havien estsblert al carrer on ella vivia. Embolicaven a casa paraigues i caramels de la casa Mauri i així varen poder tenir moltes famílies del barri un jornal. Sempre recordo que em deia: disfruta dels fills, el temps passa ràpid, molt ràpid! Eren els seus besnéts!

  • Laura

    La meva besavia te 103 anys, apunt de 104. Va viure a Barcelona i actualment en un petit poble, Gelida. Sempre explica historietes de la guerra i de com va criar la seva filla (la meva avia) recent nascuada durant els bombardejos de Barcelona, com va apendre a cosir, la dificultat de trobar menjar... Es molt alegre i esta molt be. Qualsevol informacio, 665586829