Les vostres històries:

• Esperança Musterni Corderas

  Ben segur que mai haureu sentit el meu cognom patern. Fa anys que treballo en el meu arbre genealògic i he esbrinat que prové del comtat de Foix. El primer Musterri (inicialment és Musterri, posteriorment esdevé Musterni) arriba al poblet de Mura vers l'any 1700 i escaig. El 1711 es casa amb una noia del poble i es va succeint les generacions fins que a principis del segle XX la meva branca aterra a Terrassa. Del 1700 endarrera no he pogut trobar res mes.
  El cogmom matern ja és més conegut i el tinc localitzat a partir d la meitat del l segle XV.

• Clara Prat Roig

  El meu avi Manel se'n va anar a Xile quan tenia dinou anys, un indiano l'havia animat a ell i a uns amics a fer les Amèriques,sembla ser que va ser el 1929, quan va arribar allà es va trobar que els havia enganyat. No va voler tornar de seguida per orgull, doncs el seu pare no volia que marxés i va ser un pols entre ells dos, va buscar-se la vida per allà i a un poble que es diu Santa Bárbara, a la província de Bio Bio (Sud de Xile), va conéixer a la meva àvia, que es deia Audolia. Sembla ser que es van enamorar i van tenir al meu pare, ella era molt jove també, tenia divuit anys, li van posar de nom Pere, com el pare del meu avi. Quan el meu pare tenia un any varen decidir tornar cap a Catalunya doncs allà el meu avi no veia futur per al seu fill. La família els varen rebre molt contents, deuria ser l'any 1933-34. Malauradament al cap de poc temps va esclatar la Guerra Civil. Els meus avis varen morir joves, la meva àvia amb vint-i-vuit anys i el meu avi amb quaranta-dos, així que no els vaig poder conéixer. Conec tota la història per la família.

• Rosa Gomez

  Soc catalana d'origen el meu avi Marcelino Gomez Sierra vare fugi del seu poble Argente provincis de Terol va vindre fins a Lleida on va coneixer a la meva avia Carme Saureu Camps on va forma una familia de sis fills el meu pare el mes petit Enric Gomez Saureu el meu pare amb el anys vare coneixer a la meva mare Ascencio Domingo Font filla de la paigegia del horta de Lleida pero no ser res dels meus besavis . Per fer un arbre genealogic.

• DavidPeacock

  wiki.

• Rabascall Rincon, jordi

  Resumir la meva genealogia en poques línies es complicat;
  Rabascall,; he arribat al 1735 aprox a Porrera, Priorat (Tarragona). Joan Rabascall. Es una de les famílies mes antigues del poble. Tot documentat mitjançant disperses matrimonials. D’aquesta braca podem dir; el germà del meu besavi Joan Rabascall Cabre nascut a Porrera al 1865 aprox. Va emigrar a Guayaquil, Equador. La descendència Rabascall a equador la tinc documentada. Actualment, un d’aquest Rabascall, a vingut a viure a BCN amb la seva dona. Ell es nascut a venezuela, i tal com està el seu país ha vingut aqui, ens veiem sovint. Curiosament la seva dona també es d’origen català.
  
  Cairol; son originals de Fontpedrouse (Catalunya nord), ho dic així per que la documentació que tinc es escrita amb català, dels voltants de 1610. Bernat Cairol, era Traginer. Fent un salt amb el temps, trobem a Miquel Cairol Pages 1793, va ésser el primer Cairol de la meva branca que va deixar Fontpedrouse per venir a Esparragura, on era botiguer, es va casar amb Àngela Fontanals Rovira. Un dels seu fills, el meu rebesavi Ramon Cairol Fontanals, va neixer a Manresa el 1838. Botiguer de pesca salada a Sants i mort a Cuba... no em dona per

• Rosa Maria Gomez Domingo

  Em dic Rosa Maria Gomez Domingo nascuda a Lleida capital filla de Enric Gomez Saureu i Ascencio Domingo Font, padri patren Marcelino Gomez Sierra y padrina Carme Saureu Camps, padri matern Joan Domingo Polo i matern Maria Font Mur voldria saber els darres avantpassats meus

• Rosa Maria Gomez Domingo

  Em dic Rosa Maria Gomez Domingo nascuda a Lleida capital filla de Enric Gomez Saureu i Ascencio Domingo Font, padri patren Marcelino Gomez Sierra y padrina Carme Saureu Camps, padri matern Joan Domingo Polo i matern Maria Font Mur voldria saber els darres avantpassats meus

• Valencià

  Per part de pare soc italià, concretament del sud de la Toscana, encara que els avantpassats eren de l'illa d'Elba. Per part de mare soc valencià, tot i que els pares de la meua àvia eren aragonesos i l' àvia del meu avi patern era basca. El meu rebesavi va anar a les guerres carlistes i se la va emportar de Vitòria a València.

• Isabel Bartino

  Bon diaaaaaa.
  Soc Catalana, nascuda a Barcelona, el meu avi el varen abandonar recent nascut a la casa de caritat a Barcelona (amb diners).
  Eran temps difícils.
  Mai hem pogut saber del seu origen, ell no ho volia saber i el meu pare tampoc.
  Tot i així sempre he tingut curiositat per saber d'on eran els seus pares i el perquè el varen abandonar.

• Montse Sabate Pes

  La me a mare be Del Pallars Es diu de cog nom PES . Aquest cognom és molt poc frequent. M'agradaria saber d'on be .Gracies

• Yolanda Miguel Escot

  Hola, jo sóc de Barcelona, el meu pare era aragonès, encara que els seus avis eren de LLeida.
  El que m'ha agradaria saber és la descendència per part de mare. Ella és nascuda a Granada, el seu pare era de Cadis, i el seu cognom és Escot , no està ben escrit, perquè no gaires funcionaris d'aquella època sabien parlar anglès, el cognom hauria de ser Scott. Doncs estaria molt interessada a saber d'on provè el meu cognom Scott.
  Gràcies.

• Bea Perramon

  Em dic Bea Perramon i vaig nèixer a Barcelona. Un amic historiador, ha reconstruit la meva nissaga familiar fins vora el segle XIV. Els Perramon dels que provinc, venen del sr. de Pontellà, en Pere Ramon de Codalet. Arribat de la Cort del Rei de Mallorca, com a secretari i conseller de la reina, esposa del rei Sanç de Mallorca. I el seu fill, Pere Ramon de Codalet, va ocupar el mateix càrrec amb el rei Jaume II de Mallorca entre els anys 1332 a 1344, arribant a ser comandant en cap de la Companyia d'Infanteria i Cavalleria del Regne de Mallorca. La senyoria de Pontellà és una antiga baronia catalana que es troba prop de Perpinyà.
  Poc després, el nét d'en Joan Pere Ramon I, va ser destinat a la Vall de Ribes a controlar el territori, demanat pel rei. I així va ser com poc després, a Bruguera, compressin el Mas Perramon, que donaria fet a la creació d'unir els dos noms i fundar la casa de la nissaga a partir d'aleshores.
  Avui en dia el Mas és propietat de la família Montagut. Però, els Perramon de Bruguera, són línia directa amb la meva sang. És una història molt llarga per explicar per aquí, són masses dades i moltes generacions que ens hem trobat, per escriure un llibre!

• Montserrat Prats Garriga

  Sóc nascuda a Manresa. La meva família per part de mare és de cal Garriga. Una masía de Bergús (prop de Cardona) que data del s.XIII . Des dels seus orígens fins a dia d’avui , la saga Garriga s’ha mantingut mitjançant els hereus. Per part de pare, l’àvia era d’un poble aprop de Tàrrega i el meu avi provenía d’Ares del Mestre. Pel que m’explicava l’avi, formava part d’una família nombrosa i molt humil. Ell de ben jovenet va haber de marxar de casa seva a buscar-se la vida. Ámb un sarrò per equipatge es va posar a caminar i al cap d’un temps va arribar a Barcelona. Pel camí s’aturava a diferents pobles on es quedava una temporada treballant per guanyar alguns diners i poder proseguir el seu camí fins a Barcelona. Era molt espabilat i sempre trobava feina. Va conèixer la meva àvia quan ella treballava en una peixetería a Barcelona. Es van casar i aquí estic jo explicant aquesta història. Per cert,també diuen que la família de l’avi podría tenir orígens jueus . No sé si ès cert, però m’agradaría esbrinar-ho. Gràcies per donar aquesta oportunitat a thotom . Salutacions.
  
  Montse

• Cecilia Catà i Moya

  Hola,
  
  Soc Catalana nascuda a Barcelona.
  Els meus parents per part de pare (Catà) estan ubicats entre Canet i Sant Pol de Mar però les histories de la familia sempre ens han explicat que l´avi del meu pare el dia següent després de casar-se va marxar cap a les Ameriques amb el seu amic Sr. Xifré, no parlen gaire bé d´ells ja que van estar esclavitzar gent innocent i és "un tema que no li agrada parlar el meu pare" de fet em va costar molt que m´expliquessin aquestes històries ja que és una vergonya per la familia.
  També ens deien sempre ( a mi m´ha fet molta gràcia i dubto que sigui cert) que hi havia un avantpassat que era pirata ( de descendència Italiana) i es dedicava a desvalijar vaixells a alta mar.
  Per part de mare (Moya) venen de un poble de Valencia que es diu "la venta del Moro" i sempre ens han dit que els nostres avantpassats eren àrabs, ves a saber....
  Seria molt interessant realment d´on vinc, moltes gràcies a tots!
  
  Salutacions!!!!
  Cecilia

• Cecilia Catà i Moya

  Hola,
  
  Soc Catalana nascuda a Barcelona.
  Els meus parents per part de pare (Catà) estan ubicats entre Canet i Sant Pol de Mar però les histories de la familia sempre ens han explicat que l´avi del meu pare el dia següent després de casar-se va marxar cap a les Ameriques amb el seu amic Sr. Xifré, no parlen gaire bé d´ells ja que van estar esclavitzar gent innocent i és "un tema que no li agrada parlar el meu pare" de fet em va costar molt que m´expliquessin aquestes històries ja que és una vergonya per la familia.
  També ens deien sempre ( a mi m´ha fet molta gràcia i dubto que sigui cert) que hi havia un avantpassat que era pirata ( de descendència Italiana) i es dedicava a desvalijar vaixells a alta mar.
  Per part de mare (Moya) venen de un poble de Valencia que es diu "la venta del Moro" i sempre ens han dit que els nostres avantpassats eren àrabs, ves a saber....
  Seria molt interessant realment d´on vinc, moltes gràcies a tots!
  
  Salutacions!!!!
  Cecilia

• Clara

  Hola ,
  Soc una noia dominicana amb ascendència africana, espanyola i indígena.
  
  El meu avi patern em feia històries dels seus avis, l'àvia , filla d'esclaus africans i l' avi, procedent d'una família amb plantacions de cotó i tabac; però no tenia els records gaire clars ,ja que era petit.
  
  La meva àvia paterna i els avis materns només saben que procedeixen de família espanyola i indígena, malgrat que desconeixen de quina part de la península eren els seus avantpassats.
  
  Per a mi sempre ha estat important conèixer la meva procedència, ja que porto uns cognoms que no són del tot reals, perquè en aquell moment de l'historia van decidir robar-li's l' identitat i entre d'altres coses van esborrar tot rastre del seu origen .
  
  '' És clar, tot això amb el propòsit de que fossin ''persones'' i no salvatges''.

• Jordi

  Sembla que el meu origen és força divers. Sóc una barreja de rebesavi mulat caribeny el fill del qual es va aparellar amb una senyora del Baix Llobregat i van tenir una noia (avia meva), encara amb trets africans, que es va casar amb un barceloní que tenia els origens a Maó (Menorca) i al Born de Barcelona; d'armenis que van assentar-se i mesclar-se a Ejea de los Caballeros (comarca de Las Cinco Villas, Saragossa) -al cementiri d'Ejea hi han unes quantes làpides amb el meu segon cognom- un descendent dels quals (avi meu) se'n va anar a Barcelona i allí es va casar amb una barcelonina de naixement però aragonesa de Sástago (comarca Ribera Baja del Ebro, Saragossa) de nissaga.
  
  La persona que apareix a la foto que adjunto és el meu rebesavi caribeny.

• Rosa Maria Codines Farré

  Breument:
  Per la banda materna sempre ens han dit que el nostre orígen era jueu, dels que varen viure aquí
  Fins i tot ens deien que la fesomia de l’avi i besavi era amb estereòtips jueus
  A banda, tots tots molt i molt rossos, alts i ulls blaus

• Clara

  El meu avi, que li encanta explicar-me històries de la nostra família sempre m'explica que som un dels pocs casos que queden a Catalunya, som d'una família d'un poble de la província de Tarragona, tan de pare com de mare, primer i segon cognom fins els meus rebesavis (de cadascuna de les branques materna i paterna), són catalans. De la branca del meu pare m'expliquen que tenim arrels alemanes i jueves i de la branca materna no en tinc constància. M'agradaria saber quina és la meva genètica real i quines són les meves arrels genètiques.

• E. Martin Borrega Santano

  Vinc d’un petit poble d’Extremadura, (Estorninos - Càceres) vaig arribar a BCB l’any 74 quan tenia 19 anys, els meus pares provenien d’Estorninos (el pare) i Villa del Rey (la mare)ells havent tingut 6 fills, l’any 1974 es van trobar sols al poble, el germà gran era a Galícia, les dues següents eren a Madrid, la quarta havia vingut a BCN l’any 73 i ve trobar feina i es va quedar amb uns parents, jo (el cinquè) no havia acabat el estudis a Càceres i la germana petita (10 anys menys que jo) també feia EGB a Càceres.
  La tristor, la soledat i les dificultats del sector agricola d’aquella època els va fer “echarse la manta a la cabeza” vendre el bestiar, carregar un camió amb el mes important de la casa i els records i ben farçits de nostàlgia emprendre l’aventura mes important de la seva vida amb destí a BCN. Als pocs mesos vam arribar la meva germana petita i jo que al cap d’una setmana vaig començar a treballar amb un sou de 3.000 pts al mes, 15 anys en aquella empresa em van acabar de formar i l’1990 una gran empresa Catalana em va oferir anar a treballar a la seva seu i allà em vaig prejubilar amb 58 ara ja estic jubilat i satisfet del que he fet i viscut a Catalunya i al poble .

• Albert

  El meu avi prové d' un poble d' Andalusia anomenat Bailén a la província de Jaén,emigrant a les nostres terres i on es va retrobar amb algun germà i alguns familiars, que avui en dia encara viuen a Catalunya.La resta d'avis tots catalans
  ..encara que un avi per part materna va viure 18 anys a Cuba, abans de retornar a Catalunya per raons desconegudes. En el retorn a casa es va casar, va tenir 4 fills , un dels quals va emigrar a Anglaterra anys 70, on va formar família amb un anglès.La mare del meu besavi , emigrat a Cuba, era de descendència italiana, filla del matrimoni italià Damiani Nicola. Pel que tinc entès, va emigrar d' Itàlia al segle XIX d' un petit poble anomenat Maratea a prop de Nàpols i mai més va retornar, encara que molts familiars van intentar retornar-la al país d' origen però van morir en el vaixell d'anada. Es dedicaven a la caldereria, i encara avui part de la família, que personalment no conec conserva aquest sobrenom “ cal calderer'. Per altra banda, he escoltat alguna vegada, que hi hauria alguna possibilitat de que els meus familiars fossin descendents del artista anglès Reinard fonoll, per el cognom i zona geogràfica on es concentren les obres

• Josep Miñambres Rebés

  De pare procedent de la província de Zamora, el meu primer cognom és el nom d'un poble a tocar de La Bañeza (León). Per part de mare, porto el cognom Rebés que ve de Cal Calçot de Montell á de Cerdanya. Dues branques van instal·lar - se a La Seu fa quatre o cinc generacions i una d'elles va donar lloc a ca la Paca d'on ve la meva mare. El seu segon cognom, Betriu, ve de cal Sastre d'Organyà. Van ser els meus rebesavis els que se'n van anar a La Seu. Altres cognoms dels meus avantpassats castellans són Prieto per part d'avui i Ferreras Fernández per part d'Avià. L'avi Rebés es deia també Parramon i la iaia Betriu Ilana.

• mònica

  Hola bones,la meva família sembla que sempre ha viscut a la península ibèrica.Per part de pare, avis provinents d' Andalusia, i de mare, avis de Murcia i la vall d'en Bas ( els besavis eren de Teruel i de Sant Esteve d'en Bas)Catalunya. No en sé massa res més, per no dir res de les meves respectives famílies i m'agradaria saber-ne una mica més d'on vinc. Moltes gràcies. Mònica.

• Margarita

  Soy de Barcelona mis padres tambien pero mis abuelos eran abuelas aragon y valencia y abuelos murcia y mallorca por la parte materna hay la historia de un abuelo que emigro y trajo el conocimiento de las hierbas medicinales y la mediumnidad mi bisabuela era la curandera de un pueblo de Aragon y asi me lo han contado por parte paterna mi abuela valenciana famosa en la eooca por su psiquismo devian habia heredado sus poderes de antepasados venidos del extranjero. Bien mi apellido arnal se pierde por la rama mallorquina me gustaria saber mas de mis origenes mucha curiosidad -gracies per tot-

• Rafel Sastre Hernandez

  Som de Mallorca.Part paterna:tots fin a on sé, d’un poble de la Serra que es diu Banyalbufar.
  Per part materna, hi ha més moviment: àvia amb avantpassats repartits per tota l’illa i també Eivissa, i avi amb arrels de Terol.
  A veure si em sorprè alguna altra historieta!!

• Rafel Sastre Hernandez

  Som de Mallorca.Part paterna:tots fin a on sé, d’un poble de la Serra que es diu Banyalbufar.
  Per part materna, hi ha més moviment: àvia amb avantpassats repartits per tota l’illa i també Eivissa, i avi amb arrels de Terol.
  A veure si em sorprè alguna altra historieta!!

• ELENA ROCA ABRIÉ

  Soc nascuda a un poble molt petit del Pallars Sóbira, aquesta zona fins no fa molts anys va estar tancada per un tema geogràfic per un cantó té els Pirineu i per l'altre collegats que feien de barrera. Tota la meva família, fins on sabem, es del mateix poble o pobles del voltant.
  El que ens estranya es que hi ha uns cognoms que es repeteixen molt a la zona però el nostre: Abrié, solament el tenim nosaltres a Espanya i si el busquem per altres països en trobem aprox. 1170 a tot el mon, repartits: 1130 a sud africa, 9 a Estats Units 2 a Ethiopia 1 a Tanzània 1 Alemanya i 1 a Anglaterra.
  Per això ens intriga d' on venen les nostres arrels.

• Àngel Exojo

  La Meva historia no parteix del fet de creure que quin avantpassats il•lustres o llunyans; la meva historia prové de que just no se quina es la meva historia. Aquest cognom es concentra a Badajoz i Ciudad real però inclús allà es estrany. Un amic meu filòleg en va comentar segur que pertanyia a una persona que sabia escriure perquè si no hauria perdut la "X". El cert es que he trobat persones que es diuen "esojo". Voldria poder dir alguna cosa més a tothom que em pregunta d'on prové aquest cognom.

• Ferran

  Podria explicar moltes coses sobre els meus avantpassats, però com que la cosa va de genètica, només diré que mon pare i avis paterns són de Bogotà, Colòmbia. El cognom es correspon amb el nom d'un poble d'Espanya situat a la província de Lleó, per la qual cosa és probable que els avantpassats emigressin des de la península Ibèrica fins a Sudamèrica. Per part de mare els meus avis són catalans, nascuts a Viladecans i Ribes de Fresser. El meu avi català va fer un estudi heràldic del seu cognom i van concloure que el cognom es va originar a la zona del Llobregat cap al segle XIII-XIV, i que un avantpassat seu podria haver pintat el sostre del Consell de Cent. Vés a saber.

• Mª Lluïsa Prytz Sendra

  Hace unos meses descubrí por casualidad que una antepasada era descendiente directa del almirante Cristóbal Colón. Doña. Francisca Colón de Portugal i Cabrera Bagés i Baget de Reus. Melchor Colón de Portugal y Cabrera era brigadier y gobernador de Vich, según el expediente de caballero de la Orden de Santiago de su nieto, Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal. Casado con María Bagés y Baget (padres de Melchor, Francisca y María Teresa Colón de Portugal y Bagés). Pues bien, Doña Carolina María de Larrea Tudó y Catalán, esposa de don Lorenzo Antoine y Zayas Maricone y Potau, es la madre de mi tatarabuela paterna, doña Luisa Antoine y Zayas de Larrea, esposa de don Hugo Prytz Carter, descendientes todos ellos de Cristóbal Colón. Me gustaría poder confirmarlo. Si es posible. Gracias.

• Jordi E

  La meva avia nascuda el 1912, es filla de la meva besavia i d'un misteriós galant italià que va anar de visita a casa d'uns familiars a la ciutat on vivia la besavia, la meva avia va nàixer però del seu pare mai mes en van saber res.

• Jordi E

  La meva avia nascuda el 1912, es filla de la meva besavia i d'un misteriós galant italià que va anar de visita a casa d'uns familiars a la ciutat on vivia la besavia, la meva avia va nàixer però del seu pare mai mes en van saber res.

• Jordi E

  La meva avia nascuda el 1912, es filla de la meva besavia i d'un misteriós galant italià que va anar de visita a casa d'uns familiars a la ciutat on vivia la besavia, la meva avia va nàixer però del seu pare mai mes en van saber res.

• Elisabet Domínguez-Clavé

  La meva àvia paterna va néixer a Matanzas, Cuba. El seu pare, era terratinent i tenia una central sucrera però el govern de Batista va descobrir que aquelles terres teníen petroli i el varen assassinar, varen expoliar totes les propietats de la família i varen llogar l'explotació de petroli als nord-americans. La meva besàvia va haver de fugir amb els quatre fills a Galicia, com no tenia estudis i la dona en aquella època no pintava res, un oncle seu la va ajudar a emigrar i amb l'excusa d'"ajudar-la amb els comptes" es va quedar amb tot l'efectiu que va poguer. Poc després la pobra dona internaria els fills i tornaria a Cuba per mirar de recuperar les seves pertenences, sense massa èxit... (aleshores l'expoli ja havia arribat fins a la suplantació de la identitat familiar i ells no hauríen existit mai). A mitjans dels seixanta, la meva família va enviar un advocat, fent un esforç per reobrir el cas. Dels dos intents que va fer, cap dels dos advocats tornaria viu. Pocs anys després Castro va "indemnitzar" de manera generalitzada als colons que havíen patit la mateixa sort, però la ferida i els dubtes sobre qui erem, sobre si tenim més família a Cuba... han quedat a l'aire.

• CATHERINE FANGEAU

  Yo, soy francesa del sur de Francia. mi abuela nació en Godall en 1912 y vino a Francia con 8 años con su padres y sus 3 hermanas. le dieron la nacionalidad francesa cuando cumplió 18 años. allí se casó con un francés. no volvió nunca a Catalunya. nunco la oí hablar castellano ni catalán. su madre a cambio, solo hablaba catalán (su madre se llamaba Albiol)
  su nombre era Roiget (nombre de su padre, originario de Masdenverge), suena raro, podría ser francés, tengo curiosidad, tendría mi abuela ascendencia francesa? no hay historia sobre esto en la familia, nunca hemos conocidos los primos catalanes que se quedaron en Godall, que quizás saben más que nosotros de la familia. ahora he vuelto a Catalunya! donde me he casado.
  en el Sur de Francia, han habido los Romanos (soy de Narbonne, ciudad Romana "Narbo Marcius", también han pasado los arabes en la invasión de Francia parada en Poitiers, los alemanes varias veces .....). tengo mucha curiosidad para ver la mezcla que hay en mi ADN !
  Muchas gracias

• Pep

  Un avantpassat va tenir una sèrie de disputes amb gent del seu poble amb motiu d'una noia. El fet és que les coses es van anar complicant, i finalment va tenir una forta disputa amb el batlle del poble, que era el pare de la noia.
  La cosa va quedar aquí, però, temps després, quan tot semblava calmat, tornava un dia de les feines del camp aquest home a sobre del seu ase i amb els productes de l'horta banda i banda amb dues alforges. El meu avantpassat, conciliador, li va dir que li comprava l'ase i la carrega, i li va oferir un preu molt alt. Com que l'oferta es veu que era tan bona, el batlle va acceptar. Però quan va fer per baixar de l'ase, el meu avantpassat li va dir que no baixés, que ell havia comprat l'ase i la càrrega!. Com que era un home de molt poder físic se'l va emportar a casa i el va tenir dos dies tancat a les quadres.
  Quan tot es va saber va haver d'anar-se'n del poble i va anar a parar a Algèria. Allà es va casar amb una francesa, va tenir dues filles, i va tornar al poble del costat, divuit anys després, perquè no volia que la seva filla es casés amb un àrab, que suposo la cortejava. Quin canvi de papers ...

• Mónica Fernández García

  La meva ascendència directa està dispersa per la geografía espanyola: per part de mare a Madrid i per part de pare entre Lleó i Barcelona. La referència més llunyana que posseixo es remonta a la meva rebessavia materna, de cognom Herbs, que significa tardor en alemany. No en conec massa els detalls, però sé que era de Bohemia (actualment, República Txeca) i, tirant de tòpics, va arribar a Espanya perquè la seva familia era comerciant de vidre. Això seria a final del segel XIX. Com era una dona, el seu cognom s'ha perdut per la meva genealogia, però la seva genètica continua ben present a la família. Tant els meu avi i algun dels seus germans, com jo (però no ma mare) som rossos amb ulls blaus i si passegem a prop de llocs turístics ens atenen per defecte en alemany.

• Joana Nogués

  El 1820 va venir de Nàpols a Barcelona un home pel roig, que seria el meu cinquè avi matern, Nicola Gaetano. Aviat es va dirigir cap a un poblet de Tarragona on el seu cognom va canviar a Gayetano i va formar una família. Un dels seus néts, Anton Gayetano Ventura, va aprendre l’ofici de calderer a Reus que li va donar el seu sobrenom al poble.
  
  Per la banda paterna, tots els avantpassats varen ser pagesos en diferents poblets de la comarca de Tarragona.
  
  Gràcies!

• Maria Teresa Cruixent i Carreras

  Els meus avant-passats paterns venen de Sant Esteve de Palautordera, pero a la familia ens agradaria saber, don ve el cognom Cruixent/Cruxent. Es poc corrent, i sembla que tots venen del mateix lloc. Cada any, quan ens trovem, diem el mateix: som d'origen francés? o potser germanic? tal vegada escocesos? En qualsevol cas, ens agraderia saber-ho. Gràcies.

• laia

  Jo i la meva familia vivim a catalunya però vull saber d'on venien els meus antepasats.

• Carl

  La meva mare i el meu pare són nascuts a Catalunya, també els meus avis per part de mare. El meu avi patern va nèixer a Cuba, a Santiago de Cuba, però era català com la resta de la seva i meva família.
  Per tant m’agradaria saber quin antepassat meu no va neixer a Catalunya, i aixi saber més dels meus orígens.
  Gràcies i records a la família.

• Marta Jaumà i Cayuela

  Branca paterna JAUMÀ:
  Segons investigacions del meu parent Pere Jaumà i Musté al seu blog http://jaumadereus.blogspot.com.es/, i de l'arbre genealògic del meu cosí segon Pere Jaumà i Sans, els Jaumà sembla que provenim de Santpedor per part de Josep Jaumà, que es va instal·lar a Reus al segle XVII, i on va viure la família fins que el meu avi, Artemi Jaumà Anguera, va marxar a Barcelona. També es deia que el cognom Jaumà provenia d'un soldat francès de José Bonaparte, de cognom Hoffman (cosa poc probable donat que el regnat de Pepe Botella va ser al segle XIX, i el nostre arbre es remunta al 1600 i poc.
  Branca materna CAYUELA:
  D'origen molt molt humil, només sé que el meu besavi era de Lorca (Múrcia) i que tenia un carro tirat per burros amb el qual feia de transportista. Va venir a Barcelona, suposo que a finals del XIX o principis del segle XX, on va tenir la descendència de la qual formo part.

• Herena

  Doncs la història familiar és poc curiosa. El meu avi matern nascut a Barcelona però els seus pares eren nascuts a Valencia. La meva àvia materna també nascuda a Barcelona, però el pare era de Burgos i la mare de Vilaseca. Els avis de part de pare, un de Barcelona i l'altre d'origen andalus.
  M'encantaria que hem fessin un estudi genètic i saber més dels meus orígens!

• Jaume Ramírez Flo

  En el algun moment del segle XIX, l’avi de la meva àvia es guanyava la vida mercadejant entre el port de Barcelona i els de l’Amèrica Central. A Santiago de Cuba es va casar amb la filla d’un altre comerciant d’origen català establert a l’Illa. El matrimoni es va acabar establint a San José de Costa Rica. La meva besàvia va ser la primera del seus germans que va néixer a San José però va venir a un internat de Barcelona, del que va sortir essent quasi una nena per contraure matrimoni. El 1905, quan la meva àvia només comptava 4 anys d’edat, va quedar orfe de pare i la seva mare va decidir tornar a Costa Rica a l’empara de la seva família. 5 anys després, orfe també de mare, la meva àvia i el seu germà van venir de tornada a Barcelona, a casa de la mare del seu pare. El 2013, de vacances a Costa Rica, la sort em va acompanyar i vaig poder identificar altres descendents del rebesavi que va deixar Catalunya. Si tot el que l’àvia explicava era cert o no, però a banda i banda de l’Atlàntic, la família explica les mateixes històries. Ara, un altre “tataraprimo”, el Luis, ha vingut a Barcelona on viu i on ha recuperat d’una forma envejablement ràpida la llengua del rebasavi.

• Armand Vizcarro

  Els meus avantpassats venen d'Itàlia i del País Basc. Així és per la genealogia dels meus cognoms: Vizcarro que ve de vizcaino, oriünd de Biscaia , i Gasparín, procedent de la regió de Como al país transalpí.

• Jaume Carreras Laserrada

  El cognom de la meva mare Laserrada es tipic de la comarca de la Ribera de Jalon, a Saragossa, sembla ser que els primers portadors eran uns germans del municipi aviles de La Serrada, i a Saragossa els anomenaven "los de Laserrada" m'agradaria saber, mai ho he sapigut, quin era el cognom real a Avila. El primer marit de la meva avia paterna ana a fer "les Ameriques" i mai va tornar, com que era desaparegut i no mort no es podia casar de nou i s'ajunta, tingue 5 fills, passats els 20 anys legals, la seva parella li digue de donar-lis el cognom Olivella, pero ella es nega, i continuem els descendent amb el cognom Carreras, m'agradaria saber dels familiars d'aquesta branca paterna, ii tenir fotografies, doncs l'any 1939, tots els records quedaren al mas de les Obagues Noves

• Ana Tellols Moliner

  La meva història potser sigui massa"normal", perquè que jo sàpiga ha estat en el mateix poble durant al menys 200 anys, ja que tinc localitzat un llistat de xiquets amb edat escolar a finals del segle XVIII, i a hores d'ara , si som 125 persones que portem aquest cognom, només hi ha uns pocs fora de la provincia.
  El que tinc clar es que els nostres origens son molt humils. TPerquè el significat de "tellols" ve a ser una peça del jou, i no sé com va passar a ser un cognom.

• Lúcia Cardoso

  Sou de Portugal, todos os meus antepassados conhecidos são do norte de Portugal. O meu avô paterno esteve emigrado 10 anos nos Estados Unidos da América, quando voltou não trouxe descendentes mas se os deixou por lá ninguém sabe...

• Lúcia Cardoso

  Sou de Portugal

• Jonay Hernández

  Soy de Tenerife, y tenemos una muy variada mezcla genética debido a los intercambios culturales que han habido en las Islas Canarias desde la conquista y posterior colonización. Portugueses, Genoveses, Normandos, Castellanos y además origen beréber han conformado la actual impronta de mi familia. También debido a la diáspora de la emigración Canaria hacia América compartimos genes con muchos de los pueblos que fueron fundados por canarios o dejaron base de su cultura, en lugares como Montevideo, Canelones, Puerto Rico, Cuba, Texas, Luissiana, Florida , y demás lugares del continente del otro lado del Atlántico.

• Tania

  Per part de les famílies del meu pare i mare, tinc diverses històries que explicar. La meva àvia es diu de cognom Sicardo, es diu que els seus orígens son italians, també a ella mateix sempre li han dit que semblava asiàtica, ja que té faccions molt singulars. El meu avi deia que tenia també familia gitana i italiana. Per part del meu pare, la meva àvia també diuen que és gitana e inclús he escoltat rumors d'algún familiar àrab. La gent creu que jo soc àrab. M'agradaria molt descobrir d'on són els meus familiars i de quina zona geogràfica provenen, seria molt interessant. Fins on sé, la meva familia es d'Andalusia.

• Joseph Falguera

  Mis estudios genealógicos y genéticos han completado una gran parte de mi identidad. Actualmente tengo la maxima información sobre mis resultados genéticos y espero que esta iniciativa pueda motivar a otros. Joseph Falguera, administrador de varios grupos como https://www.facebook.com/groups/Catalunya.ADN/ e https://www.facebook.com/groups/IBERIA.ADN/ y otros.

• Margarita

  Tuve un abuelo alemàn y no sé nada de mí família o ntepasados de allí. Sólo sé qui nombre, el de su hermano y la localidad do de nacieron. Gracias.

• Charo Reig

  Mi abuela me contaba que su bisabuela que venia de las tierras gélidas del norte de Europa ,vino a Valencia a comprar telas para su dote y acabo casándose con el hijo de la tienda de telas.Ser rubio y con ojos azules es algo normal en cada generación de mi familia

• Charo Reig

  Mi abuela me contaba que su bisabuela que venia de las tierras gélidas del norte de Europa ,vino a Valencia a comprar telas para su dote y acabo casándose con el hijo de la tienda de telas.Ser rubio y con ojos azules es algo normal en cada generación de mi familia

• Núria Piqué

  Sempre he sentit la història de l'avi de l'Empordà que va anar a Cuba i va tornar amb una cubana (d'origen català) després d'uns anys. M'imagino que forrat de calés ja que es va construir una esplèndida casa a Begur. Aquesta casa va quedar una pila d'anys abandonada i l'àvia em va explicar que l'administració se la va apropiar (!!!).
  Aquesta història sempre m'ha fascinat i m'encantaria descobrir-la tal i com va ser.

• Eulalia Solanas Xicola

  Nosaltres no tenim coneixement de tenir cap avantpassat que hagués viatjat molt lluny hi tingués descendència. Però igualment ens agradaria conèixer la si tenim rastres dels Neanderthals.
  Els nostres avantpassats fins als re besavis han nascut a Catalunya o bé a la Franja. quines informacions necessiteu per fer l'estudi?. De moment us explico el següent:
  Família paterna provenen del Papiol(Baix Llobregat) i que provenen de Mequinensa (Baix Cinca).
  Familia materna provenen de Mollet del Vallès (Vallès Occidental) i de Sant Pol de Mar (Maresme).

• Marta Sala Castro

  Per part de pare, el primer "català" de la família per part de l'àvia va ser un soldat de les tropes catalanes a Nàpols de cognom Daniello actualment Nel.lo, va arribar a Tarragona l'any 1640. La meva besàvia era aragonesa de cognom Germán. Els pares de l'avi eren de Barcelona, cognom Sala, i de La Garriga, cognom Pibernat però no tenim gaire coneixement de la seva ascendència.
  
  Per part de mare, el seu pare va anar a Cuba i era càntabre, els dos eren càntebres però no sabem d'on venien. L'àvia va néixer a Comillas i l'avi a Reinosa.

• Lluís Irineu

  Ó
  La meva família .és d’origen flamenc, ja que el seu fundador a Catalunya fou un Soldat del Brabant que en la guerra de successió, durant una cruenta batalla i perseguit
  per enemics es refugià en una casa de pagesos, casant-se posteriorment amb la pubilla.

• Juana maria Vicente pucon

  La madre de mi abuelo trabajaba en un barco de lavandería y se quedó embarazada del capitán del barco creo que era sueco. Me gustaría saber si tengo familia en Suecia
  .

• A. Ventura

  L'avi del meu avi patern va ser abandonat quan era un nadó davant d'un convent de monges de la Roca del Vallès, aquestes, el van adoptar i el van batejar com fill de la Ventura i d'aquí ve el nostre cognom.

• Antoni Mirabent Sala

  Segons sembla els Mirabent venen d'Occitània, de Sant Llorenç de Nester, Saint Laurent de Neste en francès (no sé si els he escrit bé, un i altre). Pel que sé van emigrar al segle XVII fugint de la guerra i la misèria i es van concentrar sobretot a Sitges. A part d'això no tinc cap relació amb Sitges i si hi tenim parents o no ho desconec totalment. Quan a Sala i segons Coromines, sembla que és un cognom d'origen germànic.

• Francesc

  Hola. Soc nascut a l'Horta Nord, País Valencià. La majoria d'avantpassats venen de diferents punts de comarques properes.
  Però tinc un rebesavi que amaga una història per esclarir. Està documentat que forma part d'un contingent d'origen genovès que va arribar a Torrevieja a principis del s. XIX, segons ens han contat fugint de les guerres napoleòniques a Gènova. Haurien arribat atrets per un altre grup de genovesos que s'havia establert per aquella zona, i que havien sigut rescatats pel rei Carles III del seu captiveri en Alger, a finals del s. XVIII.
  El misteri rau en que, encara que a la documentació existent es parla del seu origen genovès, el cognom en qüestió 'Fortepiani' no té cap correspondència coincident ni pareguda en Itàlia. I si això li afegim que la paraula 'Fortepiano' era el nom que rebia just en aquella època l'instrument que avui coneixem per piano, m'atreveixo a sospitar que potser aquest avantpassat, encara que havent sortit de Gènova, tenia una altra procedència i ell o algun altre es va inventar aquest bonic cognom a l'hora d'inscriure's.
  Amb una anàlisi genètica podríem esbrinar si el component de fora de la península era realment de la Ligúria...

• Cristina

  Pel que fa a la meva família materna, segons comenten, provenim de persones nòrdiques que van repoblar terres d'Andalusia, en concret Jaén, en el segle XVIII. Carles III va ser el rei que va potenciar aquesta repoblació. De fet, una gran majoria de persones que viuen en una zona concreta de Jaén tenen com la meva família, cognoms alemanys, suïssos, holandesos... malgrat en molts casos al llarg dels segles i la dificultat d'escriure els cognoms, ha suposat la pèrdua d'alguna lletra.
  
  Pel que fa a la meva família paterna, el meu avi va néixer a l'Espunyola l'any 1912 i va ser abandonat en un portal. El van portar a Terol a amamantar-lo i la família se'l va quedar. Segons m'han dit, porta els dos cognoms del jutge de pau i alcalde d'aquella època. No sabem res de la seva família biològica.
  
  La veritat és que m' encantaria poder saber els meus orígens.

• RW

  Branques
  Materna:
  Els meus besavis de Italia (Lombardia) van emigrar al Paraguay als 1880
  El meu avi es va casar amb una paraguaiana i la última filla es ma mare
  
  Paterna
  El meu avi era austriac i va emigrar al Paraguay als 1910, es va casar amb una descendent alemana
  El primer fil és el meu pare
  
  Jo he tornat a Europa fa 26 anys i tinc 2 fills

• Anna Martínez Laporta

  Per par de pare , el meu avi era deValència i la meva avia d’Andalusia. (Martínez Cabezas i Duarte Melé)
  Per part de mare els meus avis eren catalans (Laporta Carpentier i la meva avia Comas
  Pero el meu besavi era d’origen francès , es deia Carpentier , va venir a Catalunya procedent de Rouen França per ensenyar l’ofici de tapisser.

• Carme Alsina Sánchez

  La meva ascendència és una barreja total...per part de mare: reusencs (Rodon), vilafranquins (Domenech), aragonesos però de part navarresa (Sánchez) i un militar isabelí de...Valladolid, Lleó...no ho sabem Rodríguez). I per part de pare d'Andalusia_ Jaen (Cañadas_Muro) i de la zona pirinenca _ St Serni (alsina, Albert. A mi només m'ha quedat l'Alsina i el Sánchez.

• Enric

  La meva família paterna té tots els cognoms catalans. Tenim constància que un avantpassat nostre va participar la fundació del Compat d'Urgell i a la redacció de la constitució de la Pepa.
  La part materna, més variada: catalana, navarresa, castellana i... escocesa. La meva besàvia, nascuda als High Lands, es va enamorar perdudament d'un obrer (de Navarra) que treballava a les drassanes de Belfast construint el... Titanic! El seu fill, el meu avi, va patir el bombardeig de Barcelona i anys més tard, el de Londres.
  Estic interessat en saber si la nostra branca escocesa es veu als gens. I si la branca catalana té sefardites. La de catalans de que debem tenir la sang jueva...

• E.

  Els meus avantpassats per part de pare són del Pirineu, dels que de tant en tant cerquen pels genetistes per trobar-hi qui sap què, que no vol dir que no estiguessin barrejats, atès que al país s'hi establiren romans, gots i berbers. I com no pot ser d'una altra manera per a un català com cal, els meus avantpassats per part de mare són andalusos, però d'aquests que, tot i petits i de faccions àrabs, tenen la pell blanca i els ulls blaus, qui sap si per les colonitzacions amb alemanys d'en Carles III per tal de "millorar la societat andalusa", dubto que pels anglesos que establerts posteriorment cap a Càdis, una zona on també hi establiren "los de Colón", negres que quan la prohibició del comerç d'esclaus, la Corona espanyola no sabé on ficar, i envià a diversos llocs (a València hi havia un carrer ple de negres). Això darrer no ve al cas, però no deixa de ser interessant. En qualsevol cas, jo seria un cas a regenerar, segons el criteri racial franquista: "...recibió la raza elementos parásitos hebreos y árabes, que continuaron adheridos a ella, no obstante el exilio de judíos y moriscos...", atès que s'assenyalava la sang jueva dels catalans, i la berber/rifenya dels andalusos.

• Elena

  Per la branca familiar materna: el meu familiar (no tinc clar el meu grau en l'escala familiar) era Ponce de León, espanyol conqueridor de les Amèriques, concretament de Puerto Rico i membre de les expedicions de Cristòfol Colon.
  El meu avi va morir fa ara just 1 any i era el darrer en mantenir el cognon.
  Sóc coneixedora de que el meu besavi va ser cònsul d Espanya a Sud Amèrica, es va casar amb una descendent d'espanyols establerts a Bolivia, els quals tenien el cognom del conqueridor.

• Xavier

  Al meu fill als 10 anys li varen diagnosticar una malaltia genètica: febre mediterrània familiar (FMF). El dia que que ens comunicaven el diagnòstic el metge ens va preguntar si teníem avantpassats sefardites, armenis o yazidites...
  Ens vàrem quedar tan astorats que vaig començar a fer l'arbre genealògic i no el vaig acabar fins vuit anys més tard al segle XIII
  Però, pel camí, en arribar al segle XVIII, vaig topar amb una branca mallorquina i a Mallorca de la FMF, en diuen "sa febre xueta", així que semblava que em trobava sobre la bona pista.
  El que passa és que entre les 5 generacions de mallorquins que vaig poder documentar (ss. XVII-XVIII) no hi ha cap xueta, llevat que....
  Resulta que el meu avantpassat mallorquí, Joan Joy i Frau, que va emigrar a Barcelona devers 1780, era el fill d'un matrimoni singular.
  Son pare era un pagès, ric i vell, de Sóller, que, després d'enviudar (amb 7 fills del primer matrimoni) amb 72 anys es va casar en segones núpcies amb una jove al·lota de 28 anys!
  Un casament curiós, també perquè el padrí de casament era D. Cayetano Pomar Fortesa, aquest sí, xueta de Palma de 27 anys.
  Qui era, doncs el pare? A meu poble diuen: pensa mal i encertaràs!

• Antoni de Mora

  El meu rebesàvia era una esclava africana que va viure en una plantació de canya de sucre al Brasil. Va tenir al meu besavi (era negre) que va venir a principis finals del segle 19 a Barcelona i es va casar amb la meva besàvia que era nativa de Palamós. M'agradaria saber quin percentatge en el meu ADN hi ha del continent africà. El meu pare i jo som blancs amb ulls blaus.... Curiós :)

• Abel Noales i Ballart

  El meu oncle està desaparegut quan feia la mili a hores d, ara ja deu ser mort, car la seva germana té 90anys.És diu Abel Ballart i Sans.
  
  
  El meu fill té distròfia muscular de duchenne,malaltia lligada al cromosoma X.
  
  
  Sabadell,2 de maig del 2018.

• Eva moliné

  Un avi que parlava de ser jueu i participar en reunions secretes d’hambit europeu.

• rosa comas

  Nascuda a Vinaròs, 3 dels avis valencians (de Canet lo Roig i de Traiguera) i el 4t avi adoptat per una família de Traiguera quan tenia 4-5 anyets. Conservà els cognoms de la família de procedència tota la vida ( ara tindria uns 105 anys).
  Va morir sense saber d'on venia i sempre ens va traslladar la seva història amb tristor.
  M'agradaria fer tantes preguntes! el seu nom Alfredo Comas Lleó.

• Anna Cabero

  El meu avi matern va ser fill d’un home murcià i d’una dona italiana, no tenim clara de quines regions d’Itàlia provenen els nostres avantpassats. Jo segurament no hagués nascut de no esclatar la guerra civil espanyola: degut a la guerra, els meus besavis van decidir no fer el viatge a Itàlia com tenien previst i van decidir quedar-se a viure a Catalunya. El que va passar després és una altra història, només dir que jo visc a Anglaterra i tinc parella irlandesa!

• Rosamaria Trèmols

  El meu pare em deia que el seu avi de Cadaqués anava sovint a Cuba. Que els habitants d'aquest poble anàvem més a aquesta illa que no pas a Figueres ja que no hi havia carreteres. El cert és que he trobat Trèmols a la República Dominicana. I un conegut meu hi va anar per vacances i em va dur una ampolla de Room amb el meu cognom TRÈMOLS a l'etiqueta.

• Albert Edo

  Em dic Albert Edo, tinc 21 anys i sóc fill de pare català i mare dominicana. La meva mare va nèixer a un petit poble de la República Dominicana anomenat La Descubierta que fa frontera amb Haití. Em consta que almenys algun dels meus besavis materns era d'origen haitià, així que imagino que dec tenir una barreja genètica interessant. Actualment estic a l'últim any del grau de Biologia Humana, així que m'encantaria poder participar en aquesta iniciativa tant interessant!

• Claudi Mans

  Al meu besavi patern -en Claudi Mans senior- el van abandonar a la cartoixa de Montalegre, de Tiana. Allà el va recollir un pagès del poble que es deia Josep Mans, i d'aquí el meu primer cognom. No sabem si el van abandonar perquè venia d'una família molt pobra que no el podien mantenir, o perquè va ser el fill natural d'algun personatge important.... Potser us pot interessar furgar una mica per aquí.

• Roger Prat Sagalés

  La meva història és tot el contrari del que demaneu. Per part de la mare, tots els meus besavis i rebesavis són de Sant Cugat del Vallès, excepte una besavia de Gelida. quant es va casar amb el besavi, va anar a viure a Sant Cugat. El besavi anava de tant en tant fins a Gelida A PEU, a treballar la vinya. Els altres rebesavis, duien els cognoms de dues cases de pagès de Sant Cugat: Villaronga (hi ha Can Villaronga) i Bell (també hi ha Can Bell). la meva mare té una gran memòria, i és qui m'ha parlat dels seus besavis. M'he preguntat sovint, fins quantes generacions enrere és habitual recordar. I va llegir, ja fa temps, que alguns pobles del pròxim Orient, recorden fins a uns 200 anys.
  La família del pare, la conec menys, ell no m'explicava tantes històries. Però sí que m'havia explicar que tots els seus avis eren de Terrassa, excepte una avia que havia arribat de una mica més lluny, de sant Cristòfol de Montserrat, al peu de la muntanya del mateix nom. Així que jo sóc molt vallesà. Els gens no estan malament pel que fa a la longevitat. Sense ser res excepcional, els meus avis han viscut tots més de 80 anys. El pare i la mare, els dos vius, ja passen ambdós dels 90 anys.

• Magda Mas i Miquel

  vaig neja al Pla Del Penedes als meus pares Pera i Maria tembe els meus avis per par de pare i mare tembe un besavi de la segarra i al Pla del Penedes

• Carme Salvat Solé

  De la part del Salvat, venim sembla ser de jueus de Girona. Una branca va anar a parar al camp de Tarragona, concretament a Maspujols (Baix Camp) d'on són els meus avanpassats. Sóm de pell blanca, ulls blaus. Alguna vegada m'ha confòs amb gent de Rumania i del nort d'Europa. Tinc que dir que m'assemblo molt amb el Joan Salvat ,el presentador de Sense Ficció de TV3. Alguna cosa devem tenir geneticament en comú.

• Joserp Maria Minoves i Prats

  El meu cognom, Minoves, segons en Francesc de B. Moll, prové de minova, "infart ganglionar", és a dir, una malaltia.
  L'origen dels Minoves, pel que he anat esbrinant, és a Olvan, a la comarca del Berguedà i el meu avantpassat directe més antic que he documentat va viure a La Bastida de Bellera, al Pallars Jussà. Es deia Magí Minoves, va nàixer entre el 1644 i 1645 però no a La Bastida sinó al Bergadà, poteser a Olvan o a Avià. Un fill d'en Magí, en Joan Minoves es va casar amb una pubilla d'Organyà i jo soc descendent d'aquest matrimoni.
  La meva família prové, en la seva majoria, de l'Alt Urgell, amb una part, no tan nombrosa, del Solsonés. . Tinc alguna branca d'avantpassats documentats del segle XVI.
  No puc presumir d'avantpassats singulars; només un parell.
  En Magí Minoves i també un fill seu, van ser Servidors del Sant Ofici, és a dir, inquisidors, però d'un grau no gaire alt. Podriem dir que inquisidors en un poblet.
  Segons un informa (penso que dubtòs) que em va fer una empresa d'heràldica, al segle XIII, en Guillem Minoves va participar a la presa de Borriana i va ser blasonat pel rei en Jaume III. Però no sé si aquest Minoves és avantpassat meu directe.

• Lídia Fortuny

  Tinc 68 anys. Per cantó matern la família és del Alt Camp unes quantes generacions. Hi han cognoms d’origen jueu (segons publicacions recents sobre aquest tema ) com per exemple Cabessa o Cabeza i Rosselló. Pel cantó patern tot.hom és del Baix Ebre, almenys 3 generacions. Es diu que possiblement els nostres avant passats van baixar de Navarra pel Ebre quan era navegable perquè hi ha cognoms d’origen basc. Els avis des dos cantons van immigrar a Barcelona durant els anys 1920.

• Marc Espinet Roma

  Fins on la memòria de la família pot arribar, tots els meus avantpassats provenen de la Vall de Ribes, principalment Planoles, Roques Blanques, Campelles i Ribes de Freser. La primera referència del cognom Espinet que hem trobat de la vall prové de Queralbs, cosa que ens fa pensar que algun avantpassat llunyà es va traslladar de Queralbs a Planoles. Per altra banda, sempre hem cregut que el cognom Espinet provenia d’algun lloc on s’utilitzava l’article salat, ja sigui l’Empordà o les Illes Balears.

• Vicenç López Balart

  Culturalment sóc català. Genèticament sóc un 50% murcià, de la comarca de l’Altiplà; un 25% aragonès de la Franja de Ponent, en concret de la comarca de la Llitera i un 25% català del Camp de Tarragona

• Sergi Pawlowsky Glahn

  El meu pare va neixer a Riga, de mare i pare rusos. La meva mare va neixer a Barcelona, de mare i pare alemanys (de Hamburg i Kiel, respectivament). Jo vaig neixer a Barcelona.

• Alexia Pavia Belló

  Hola em dia Alexia i tinc 16 anys. Vaig néixer a Barcelona i els meus pares també, tota la meva família que he pogut conèixer és de la península. El meu cognom es Pavia i jo una vegada el vaig buscar i vaig descobrir que un poblet d'Itàlia es deia Pavia. A mi m'agradaria descobrir de on ve la meva família i de quines parts del món podria ser.

• Josep Maria Devesa Sala

  Hola sóc en Josep Maria tinc 47 anys , vaig néixer a Manlleu província de Barcelona i sóc fill d en Joan Devesa Tió fill de Manlleu i la mare Núria Sala Serrat filla d una casa de pagès anomenada Comerma..del municipi de Sant Martí Sescorts.
  Fa temps vàrem buscar d on venia el cognom Devesa i vàrem veure els meus avantpassats provenien del terme municipal de Joanetes comarca de la Garrotxa municipi a prop d Osona.

• Sebastià Cerdà Campomar

  El meu primer llinatge és Credà, etimològicament “provinent de la Cerdanya. El segon. Campomar (campamar), topònim del Principat. Voldria saber si els meus marcadors genètics són coincidents amb ciutadans d’aquelles contrades i per tant els llinatges que tinc s’avenen amb la meva genètica. Gràcies

• Jordi Plans

  Em dic Jordi Plans i soc de Berga. La meva genealogia (aparentment) és poc apassionant: tinc 32 cognoms catalans, i a més, tots els meus avantpassats (identificats fins ara) són nascuts a menys de 40 Km de Berga. No és una fanfarronada: fa dos anys vaig començar a visitar arxius parroquials, registres civils i l'arxiu diocesà de Vic i he compost un arbre genealògic modest però on apareixen tots els meus rebesavis (amb els dos cognoms) i totes aquestes 16 persones són nascudes a Berga, Bagà, Montclar, Santa Maria del Corcó, Sant Boi de Lluçanès, Taradell, Peguera... D'algunes branques he anat més lluny, d'altres no puc retrocedir més (sobretot per culpa de la crema d'arxius parroquials durant la guerra civil) però en alguns casos encara puc investigar més. Es dona el cas que el meu avantpassat identificat més antic (besavi d'un rebesavi) es deia Adjutori Plans i va néixer el 1714. M'agradaria participar en l'estudi per fer evident que fins i tot en un cas com el meu d'aparent "endemisme" segur que tinc genoma molt llunyà: un company em deia mig en broma que el nas de ganxo característic de la meva família materna, i que conservo, era un tret inequívocament jueu :)

• Joaquim Pont Muñoz

  Per la banda materna, tots son cordobesos 100% i per la banda paterna catalans fins als pares dels rebesavis.
  La meva àvia paterna Anna era filla dels meus besavis Joaquim Viñas i Crusafont i de Adelina Crusafont i Mutlló. Ells éren cosins germans, fills de Domingo Viñas i Gual i de Joanna Crusafont i Valls, i de Joan Crusafont i Valls i d'Anna Mutlló i Noguera respectivament.
  Aleshores, els meus rebesavis Joanna i Joan, cognomenat Crusafont i Valls, éren germans i van esdevenir cunyats!
  Curiosament, éren fills de l'immigrant occità (de Rouerge)Joan Baptista Crusafont i Fedó i de la sabadellenca Rosa Valls i Solé. Per tant, suposo que em toca bona part de sang occitana, almenys per duplicat.

• Maria a. Wolder helling

  Vaig neixer en argentina el 1961. Mon pare era fill de H. Wolder q va arribar de Dinamarca al 1911 i la mare, Bibiana, era nascuda a l Argentina de pare cantabre i mare basque, eran segundo arredondo i bibiana elortegui. ma mare va neixer de un pare amb origens aleman, emilio helling. Era una familia que va emigrar de alemania i el meu besavi es deia Emilia tambe. Diuen que van viure a Holanda i que en l Inquisicio van a escapar al dur de alemania perque eran jueus. El besavi emilio es va casar amb l unica autoctona de tota la genealogia, una dona filla de un italia i una dona indigena tehuelche. La meva avia materna tenia origen gallecs ja que els besavis van anar a l Argentina al 1880. La besavia ladislada tenia 14 anys quan al seu pare la va casar amb un vidu de 48 anys i 5 fills majors que ella.
  Em vaig casar amb un catalan i tinc dos filles nascudas a buenos aires i un noi nascut a barcelona.
  Una bona composicio de gens

• Manel Sànchez i Ruiz

  Una branca originari de Llorca (Murcia, Espanya) amb la història poc probable de que el besavi va morir a Cuba, un altre d'Alfambra (Terol, Espanya), un altre va passar per Alfambra però abans per l'interior de la província de Castelló i pel cognom (Ros) possiblement amb orígens al Principat, un altre desconegut l'origen anterior al besavi, però pel cognom (Sanchez) devia venir d'algun lloc d'Espanya, la darrera branca és del Pallars (Tremp, Poble de Segur, Àger)

• Joan Barceló

  Sóc mallorquí, fill de mallorquí de vuit cognoms i de madrilenya amb avantpassats andalusos i castellans. El meu avi per part de pare va nèixer a Argentina, fill de l'emigració illenca cap a la promesa sud-americana, i va venir a Mallorca als 5 anys, mentre que alguns dels seus parents van quedar-se a l'altra banda de l'Atlàntic.
  
  A més, vaig llegir fa temps que el meu primer cognom, Barceló, prové dels jueus de Gènova o del Llenguadoc previ a la conquesta catalanoaragonesa. M'encantaria saber-ne amb més rigor d'aquesta diàspora genètica!

• Montse Pieres

  El cognom Pieres ve de Mallorca però un dia escrivint un mail al meu germà i no contestar.me, vaig reenviar.lo altre cop i em va contestar un Josep Pieres des d.Argentina dient que m.equivocava de persona. Es deia igual que el meu germà i el seu besavi venia de Mallorca .....vam parlar per mail i vam arribar a la conclusió que érem parents. Per una errada en un guió baix del mail ens vam posar en contacte.pero no he sabut res més d.ell.

• Merche López

  Nascuda a Antequera l,antiga Anticuaria del romans, en consta que tots els meus avantpassats han estat del mateix lloc. Con a mínim els quatre avis, i els sus pares també.
  Doy la historia del meu cognom que havia un cavaller anomenat López en les tropes de l, infant don Ferran de Castellano quan van conquerir Antequera als musulmans i allí van quedar els seus descendents.

• Xavier Costas

  Una curiositat és que el meu avi patern Francisco Costas Sirat i el matern Marià Soler Sirat eren cosins, doncs les seves mares eren germanes. Per tant la meva mare i el meu pare tenen avantpassats comuns;, el pare i la mare de les meves besàvies, rebesavis meus dels quals només conec de moment el cognom patern "Sirat".
  
  Un altre curiositat és la dels meus besavis materns Josep Brillas Rovellat i Maria Cosp Alier, lligat als meus orígens de la Catalunya Nord. Ell era de Gurb, però tenia algun ascendent a la Catalunya Nord on també hi va viure. Va ser militar destacat a Llívia (i també a Barcelona més tard). A Llívia va conèixer la meva besàvia, qui tenia els orígens a la Catalunya Nord. Aquest matrimoni va acabar vivint a Barcelona bastant acomodadament. Una de les seves filles, Matilde, es va casar amb el meu avi matern Marià (que era cosí del meu avi patern) , i per això el català que utilitzava la meva àvia materna tenia moltes paraules de la Catalunya nord, on segurament tinc parents desconeguts.
  
  L'Origen del cognom patern "Costas" sembla de Portugal derivat de "Costa", o potser vingui de Grècia per "Kostas", amb la qual cosa dec tenir ancestres en algun d'aquests països.

• Josep M Crespi

  Interesante la proposta. Tinc Crespi de cognom, fa anys vaig comprar per correu ordinari, un estudi dels origens del meu cognom, i al vaig tornar al no agradar-me el que posava la primera frase: “Crespi, cognom d’irigen italià provinent d’una familia de baixa estirpe, del segle XVI”.
  Mes endavant deia que els Crespis de tot Espanya venim del Lluçanes, i que varem participar en la reconquesta i com a premi el rei català, els va donar terres a Alacant i Mallorca, que es on ara hi ha Crespis.
  A Nord d’Italia n’hi ha molts.
  Han passat els anys i em segueix perseguin l’idea de lo potuls que devien ser els meus avanpassats.....

• Sílvia Albertí Planas

  Fins on jo sé, els meus avis paterns i materns vénen de la província de Girona, però l'àvia del meu pare era extremenya.

• Begoña Fontana Urriza

  Soy nacida en Barcelona, de madre vasca y padre francés.
  
  Mi abuelo materno murió el la guerra civil, así que sólo sé que era nacido en Méjico, pues su padre emigró por trabajo. Y creo que era de origen Navarro.
  Mi abuela materna era vasca, aunque entiendo que los padres eran uno gallego y el oraron burgalés.
  
  Mi abuela paterna era valenciana.
  Mi abuelo paterno era valenciano, de origen italiano.
  Los 2 emigraron a Francia antes de la guerra civil y allí nació y vivió durante años, mi padre.
  
  Mis padres acabaron en Barcelona , en los años 50 y aquí nacimos todos los hermanos.
  
  Gracias.
  
  Begoña Fontana Urriza.
  M.620.930.950.

• Inés Sanjurjo Álvarez

  Hola, la meva familia va arribar a Barcelona al any 1985, i vivim a Barcelona desde llavors. Els meus pares són de Galicia.

• Laia Navarro

  El meu rebesavi, Alejandro de Quiroga, últim membre d'una saga de militars, va ser el general isabelí que va pendre Saragossa en una de les Guerres Carlistes. El curiós de la història és que aquest general es va casar amb l'hereva del Marquesat de la Floresta, de Lleida, Jacinta Codina Sobies, destacada personalitat carlista.
  
  Així, veiem, un cop més, que l'amor no entén de política i fruit d'aquesta història, va néixer la meva besàvia, Emilia Quiroga Codina, que es casà amb Modesto Reñé Melcior, el qual arribà a ser president de la Diputació de Lleida i impulsor d'importants obres públiques que encara romanen en l'actualitat, com el Canal d'Urgell.
  
  Investigant la història del meu rebesavi, veig que té ascendents de tota la península: Galícia, Sevilla, Aragó, Astúries, Madrid, etc., cosa, d'altra banda, característica dels militars de l'època.

• Josep M. Llort Planchadell

  Set dels meus besavis eren de les muntanyes de Prades i un dels Ports, al País Valencià. He seguit el rastre del meu primer cognom fins al segle XVII, però també he investigat les altres branques genealògiques, sovint fins que els llibres parroquials s'acabaven. Conec més de cent cognoms dels meus avantpassats. Entre ells, Folch (dels vescomtes de Cardona, diuen que descendents de la germana de Carlemany, però amb seguretat descendents de Guifré el Pilós), Borràs (possible origen turc?), Martorell (sóc parent de l'autor del Tirant?), Roig (present a les muntanyes de Prades ja a l'edat mitjana), Viscarroes (procedent del regne d'Aragó al segle XVI), Bonet (possible origen francès?) o d'altres amb probable origen geogràfic (Anglès, Juncosa, Altès, Figuerola, Sanahuja, Sardà ...).
  Per altra banda, m'agradaria caracteritzar a nivell molecular els meus glòbuls vermells, més petits del normal però compatibles amb una elevada resistència física. I m'encantaria saber si tinc avantpassats neandertals o d'on provenen el meu cromosoma Y o els meus mitocondris.

• Marta Sandiumenge Ortiz

  Jo Tinc curiositat per saber si sóc descenent del de l'oficial José. Ortiz que lluita a les ordres del general Villarroel en a la batalla final del
  1714 i que Sánchez Piñol nomena en el seu llibre de Victus.
  El cas és que hi han tota una serie de coincidencies que em tenen intrigada des de que vaig llegir el llibre.
  A mí m'han explicat que l'avi del meu avi era un metge militar de Valladolid que el van destinar a Alacant. Aquest senyor va tenir un fill que el va enviar a estudiar medicina a Barcelona. Allà es va casar amb una noia de la Barceloneta , van tenir un fill que era el meu avi i dona la circunstància que es deia José Ortiz. O sigui què venía d'una familia de militars de Alacant, igual que l'oficial José Ortiz que va lluita al costar del general Villarroel, i a més a més es deien igual.

• Gemma

  Que interessant la proposta. Fa anys que intento esbrinar els meus origens. Tinc molt poca informació sobre el meu avi per part de pare. Els seus cognoms no coincideixen amb els meus perquè no va reconèixer el fill. I no tinc certesa total de que sigui el meu avi , però els seus cognoms eren Oliver Pons i era un senyor de Mallorca, nosaltres som de Vic.
  
  Fa poc he aconseguit el seu certificat de naixament, me'l van enviar de Palma. Gracies a això he pogut saber que els seus pares (els meus besavis) tenien el mateix segon cognom "Seguí", potser eren cosins. Pel que pogut descobrir per internet podria ser un cognom d'origen Alemany. M'encantaria poder saber si ells eren la nostra familia.

• Pau

  Em dic Pau Maré i aquest article m'ha semblat apassionant.
  
  El meu cas té a veure amb el meu cognom, Maré. No és gens usual. De fet, a Catalunya n'hi ha molt pocs. Tots ens coneixem, som família, i estem ben repartits pel nostre país. El fet és que ningú no té clar d'on venim. Sembla ser que uns militars anglesos amb aquest cognom van venir a les nostres terres a mitjan segle XIX, però no ho podem afirmar. El meu besavi va morir empresonat a la Guerra Civil i l'avi era massa petit per saber d'on venien.
  
  En fi, fa molts anys que diversos familiars ens fem preguntes sobre el nostre origen, però mai n'hem tret l'entrellat. Un estudi genètic donaria una mica de llum a l'ombra i al misteri del nostre cognom.

• Cristian Simon

  Sóc nascut a Barcelona, de pare català i mare andalusa, tot molt normal. Però, després d'haver fet recerques sobre l'origen de la família he esbrinat el següent:
  
  Per part de pare tinc els cognoms següents: Simon, Holgado, Castelló, Grau, Pons, Pallejà, Muntanyola, Mora, Masaliàs, Espinosa, Fernandez, Coll, López, Magalló, Agut, Funes, Serrano, Lombart, Alfaró.
  
  Els Simon són nascuts a Barcelona des fa generacions, però el meu rebesavi, tot i venir de petit, va neixe a Salamanca. Es va casar amb Victòria Castelló, nascuda a Valencià. D'aquesta unió va neixe un fill, que es va casar amb Dolors Pons, nascuda a Tarragona I de la cual nomes sabem que tota la familia tenia cognoms catalans. El seu fill, (el meu avi), es va casar amb una dona nascuda a Barcelona a principis del segle 20 de familia aragonesa ( tot i que hi trobem cognoms com Magalló, Agut, Lombart i Alfaró que son molt extranys i que no se sap d'on venen.).
  
  Per part de mare la informació és molt més escassa, però segons sembla, els pares del meu avi matern venien d'Alemanya i el seu cognom és una castellanització d'un cognom alemany. El seu cas era conegut al pole ja tots els de la família eren ben rossets.

• Esther Munuera Pubill

  Soc de Barcelona pero els meus avis materns son d'Ulldecona i Villanova. El meu avi em va explicar que el seu avi o besavi va marxar a Madagascar i a la Índia i que va tornar a Ulldecona amb una noia hindú amb la que va formar la seva família, va ser rebutjat pels pares i tiets per casar-se amb ella. Hi ha part de la família que diuen que això no es veritat, pero jo sempre he pensat que el meu avi no m'enganyava. M'agradaria molt confirmar si hi ha traces a nivell genètic d'aquesta aventura familiari fins a quin punt aquesta circumstància ha pogut indicir en alguns gustos alimentaris, aixi com alguns trets físics que manifestem alguns de nosaltres. Moltes gracies!.

• Rafael Pahissa Bosch

  Fins el moment present, he aconseguit determinar l'origen del meu cognom PAHISSA pel que fa a 13 generacions anteriors (jo soc la 14ena i el meu fill la 15ena). Totes aquestes generacions han nascut a Sant Feliu de Llobregat, però començo a tenir indicis que originàriament podrien venir de Monistrol de Calders, i encara més antigament, del sud de França. Probablement de la regió de Comenge, població de Asca o Asque. He trobat un testament del 1516 de la muller d'un Pahissa que diu tenir 70 anys en fer-lo, es a dir, que hauria nascut al voltant del 1440. A través dels anys, s'ha escrit de moltes formes com ara Payssa, Paÿssa, Paissa, Pallissa, Pahisa, però la forma correcta i més utilitzada ha estat l'actual PAHISSA.

• Carolina Trias Hault

  Hola, sóc mig catalan de l'alt emporda, un quart anglesa i un quart escocesa. Sempre he volgut saber si soc mes aviat de descendencia visigoda, jueva, vikinga ect i si tinc molt neandertal ja que tinc malatia de crohn i he sentit a dir que vé d'aquests últims.
  
  Gracies

• Xavier Rosselló Ribera

  En la revolució cantonal de Cartagena del 1873 els meus rebesavis Rafael i Josefa vivien carregats de fills al barri de pescadors que es trobava sobre l'amfiteatre romà. Com es sap Espanya ho va solucionar a cops de canó i amb això els meus rebesavis es van quedar sense casa, però els va quedar la barca i aleshores van decidir venir a Barcelona tot costejant on ja va néixer el meu besavi Perico, el divuitè fill i el més petit de tots, encara que posteriorment en van adoptar un darrer. No els va restar gaire estima per aquella Espanya que els havia tirat la casa a terra pel fet de ser "rebels", malgrat que ells només eren uns pobres pescadors. El meu besavi Perico, que era federal fins a la medul·la en un temps que encara no es parlava d'independència, es va aparellar de ben jove amb la meva besàvia Providència que era de la Barceloneta i van tenir quatre filles, la tercera de les quals fou la meva àvia Pilar.

• VICTÒRIA GARCÍA PLANELL

  l'avi o besavi de la meva avia era fill bord d'una minyona i d'un Marqués d'algún lloc a prop de La Codoñera, Terol. Quan aquest besavi o avi era petit el seu pare se'l seia a la falda i li deia: "Hijo, yo te haré rico" i li ensenyava un canuto on a dins hi havia els documents que l'acreditaven com a fill del tal Marqués. Un dia va apareixer un advocat per aquella casa i li va dir que no es preocupés per res, que ell li tramitaria l'herència. I tal com va entrar per la porta va desaparèixer amb el canuto i les esperàncies del meu parent de fer-nos nobles a les generacions futures.

• Josep Manel Rodriguez

  El meu besavi matern nascut a Sanlucar de Barrameda va fer el servei militar a Cuba durant 4 anys. Allà, abans de tenir a la meva àvia, va tenir una filla amb una cubana d'origen africà. La van anomenar Blanca perquè era molt blanqueta. També es parla de que a la família paterna hi va haver un ancestre d'ètnia gitana, tot i que no hi ha constància. Potser un test genètic podria trobar aquest pressumpte rastre gitano.

• Xavier Vallvé i Moro

  El meu pare i tota la seva ascendència són catalans. Del triangle Riudoms, Borges del Cap i Maspujols l'avi Vallvé, i de la Vila de Gràcia l'àvia Camps.
  
  La meva mare, de Paris, es diu Louville de cognom.
  Cognom únic a França (els que hi ha són família directa), té com a antecedent històric el Marquis de Louville que va ser Cap de la cort francesa, qui va preparar l'arribada de Philippe de France a Espanya, per a ser el Rey Borbó, Felipe V de España.
  
  La meva àvia materna es de La Guyanne, pero d'ascendència a La Martinique d'on vàren fugir els seus pares després de l'erupció de la montagne Pelée.
  Els seus ascendents vàren ser colons francesos (entre ells algún cavaller noble dit Louville, en guerra contra Anglaterra per la possessió de la Martinica), africans (Elisa Ventur de nom francès, perdut el propi nom africà, descendenta directa d'esclaus) i una indígena antillana de qui ens parlava l'avia.: "Mamam Pattacol"
  
  El meu 'avi matern amb ascendència a La Bretagne de moltes generacions (Côtes d'Armor, Plémet) per part de pare, es deia Moro de cognom i amb ascendència a l'Elsass per part de mare, arribà fugin dels conflictes a la frontera franco-alemanya.
  Sóc català xarnego ?.

• Jordi Baratta Bancells

  El meu besavi va neixer a Carrara, era escultor, també el seu fill ( el meu avi ), autor de la Font al Geni Català del Pla de Palau. Es casà amb una pobilla catalana de El Masnou i així el cognom Baratta es va reproduir per Barcelona, actualment nomès el portem la meva famil-lia: els meus fills, la meva germana i jo. No ia cap més Baratta ni a Catalunya, ni tampoc a la resta d' España. GRÀCIES

• Montserrat Albareda Formatjé

  A la meva família no tenim cap història curiosa sobre els nostres orígens, és més: hem pogut remuntar el nostre arbre genealògic fins el s.XVI (des que hi ha registres baptismals) i precisament perquè tots els meus ascendents van romandre a Catalunya des dels segles dels segles: els Formatjé al Ripollès (d'on són originaris) i els Albareda aprop de Calaf, tenim aquesta curiositat en descobrir si vertaderament no hi ha gens ni mica d'ancestre que no sigui del Ripollès o de la Catalunya central.
  De veritat que no hi ha entre els meus avantpassats algú que no fos precisament català?
  Sé que el meu arbre genealògic és força avorrit, però precisament perquè està acotat a una regió des de fa segles penso que és interessant investigar si hi ha algún element que no apareix en els documents o en la història que en van contar els avis, i això només ho puc descobrir gràcies a tècniques de la genòmica.
  Moltes gràcies per fer un concurs d'aquesta mena¡ Sort a tots.

• Marta Jiménez Iborra

  Sempre em va cridar l'atenció el meu segon cognom, perquè tothom em deia que sonava basc, però el cas és que la meva mare i tota la seva família venien de Granada, d'un poble que es diu Benalúa. Els avis només podien remuntar-se a alguns avantpassats que, deien, hi havien arribat des deValència. Anys després vaig descobrir que "Ivorra" existeix i és un poble de la Segarra. Ho vaig lligar amb les explicacions que ens havien fet a classe d'història sobre el repoblament de les terres del País Valencià després de la conquesta de Jaume I amb gent, precisament, de terres de Ponent. Podria ser que els meus ancestres anessin baixant des d'Ivorra cap al País Valencià i després per alguna raó cap al sud de la Península, per, arribat el segle XX, tornar a Catalunya?

• Ramon Gutiérrez Coronado

  El meu cognom patern és Gutiérrez i el meu pare era originari de Lanjarón (Granada), en plena Alpujarra i prop d'altres pobles de muntanya com Capileira o Pampanaeira, noms que immediatament ens sonen a gallec. Tot apunta a que, amb la conquesta de la regió pels reis catòlics, aquesta es va repoblar amb gent del nord de la península, sobre tot de Galícia i Cantàbria. De fet, en algun viatge pel nord, em van informar que Gutiérrez és un cognom originari de la zona de Cantàbria limitrofe amb Astúries. I el cas és que m'agradaria comprovar-ho.

• Ferran Comas Jordana

  Dels Comas avis I besavis paterns se que estaven a Barcelona
  Avi -Antoni Comas Trulla
  Besavi-Josep Comas Sagrista
  Dels Jordana avis I besavis son originaria de la Vall de Boi
  Avi -Josep Jordana Estarague(Barruera)
  Besavi -Josep Jordana Escude ( Barruera)

• Juan josé jociles berjano

  El meu cognom té un origen Alemany ( Baviera),. una familia alemanya va fer el camí de Sant Jaume al segle XIII , la família Höschele i es van quedar a viure a Lugo. Posteriorment part d'aquesta família es va traslladar a Extremadura, participant en la Reconquesta. actualment la major part dels descendents d'aquesta família viu a San Vicente de Alcántara(Badajoz).

• Conxita

  El meu cognom matern és Cocinero però en realitat prové d'occitània i en un principi era "Cusiné" crec que van emigrar al Penedès a finals a principies del 1700. Posteriorment, durant la guerra del francès els van canviar el cognom per Cocinero!!!.
  D'altra banda un revesavi meu d'Albinyana, de cognom Riambau, era teixidor de lli, per tal suposo que eren jueus (molt foscos de pell). Tinc un document en que a causa d'un judici li pregunten pel seu pare i diu que desconeix la seva ascendència... Molt sospitòs.
  M'agradia treuren l'entrellat.
  Gràcies

• Xavier Campdepadrós i Alamús

  Tinc dos cognoms ben curiosos i quasi amb tota seguretat tant els Campdepadrós per una banda com els Alamús per l'altre som tots família. Dels Campdepadrós l'història (que jo conec) es remonta a les terres de Tarragona d'on en un principi el nom neix d'un terratinent pels voltants de Montblanc, tinc poques pistes més... El meu avi es va casar amb la meva àvia natural d'Avila, per tant també pot haver-hi ADN celta, apart de romà, iber, grec... qui sap... En quant als Alamús la història es més rebuscada ja que el cognom bé degut a que al meu besavi el varen adoptar una família resident al poble dels Alamús, a Lleida i li varen col·locar de cognoms el nom del poble, però ell era nascut a Barcelona i deixat en adopció a les portes d'una Esglesia. Més endavant varem esbrinar que el cognom de la mare biològica era de la Cruz, però no en tenim més rastre. El meu besavi es va casar amb una meva besavia natural de Benicarló, Castelló. I jo m'he casat i he tingut una filla amb una brasilera natural de Brasilia, amb sang africana, portuguesa (almenys europea segur pel cognom, Duarte.) i indigena autoctona de Bahia, així que l'ADN de la meva filla ha de ser tot un puzzle!!

• Ignasi Belda

  Recentment he decidit elaborar el meu arbre genealògic basant-me en el projecte de digitalització de documents sacramentals de l'Arquebisbat deValència. En el procés he descobert coses fascinants, com per exemple que una línia d'ascendència són immigrants de la regió francesa d'Auvèrnia.
  
  Fent recerca i llegint articles acadèmics sobre el tema, he documentat que a la primera meitat del s. XVII diverses famílies d'aquesta regió es van establir al Regne deValència (i també a Aragó). La professió majoritària d'aquests immigrants era l'elaboració d'olles i calderes. Per això, buscaven establir-se en llocs on hi haguera coure.
  
  De fet, al meu poble, Cocentaina, hi ha una antiga mina de coure que explotava la meua família fins principis del s. XX o siga que tot quadra!
  
  Analitzant els cognoms dels meus ancentres auvernesos veig cognoms que les seues catalanitzacions son comunes a Cocentaina, com ara bé: Baus (Faus), Montaud (Montagut), Langlada (Anglada o Inglada) o Baladier. Pero el mes curiós de tots aquests cognoms es Bonome.
  
  Son, doncs, aquests ascendents meus descendents dels càtars? Al s. XVII es van donar a Auvèrnia unes matances per motius polítics. Hi ha alguna relació?

• Germán Febas Bosomba

  El meu segon cognom és BOSOMBA! Dieun que de per Puigcerdà i pirineu francés.
  La meva mare i la tieta tenen la idea romàntica que el cognom ve dels càtars: els "bons homes"... Però a mi no me quadra gens des del dia que vaig veure un atleta africà que es deia Bousombo de cognom corrents per la pista a les Olimpiades. A més de haver-hi algun Bosomba per l'Àfrica (algun dictador i algun riu segons internet).
  M'encantaria saber l'origen i treure el tema el pròxim nadal mentres ens mengem els torrons. Avere si serem africans encara! Tot i que al final tots venim d'Àfrica...
  Salut! ;p

• Sara Maria Aixàs i Valls

  Per part de pare, la família ve de l’Alt Urgell, Andorra i Pallars, no tinc constància que hi hagi algú no que no sigui d’aquest lloc. Del cognom patern hi ha dues teories, una que és celta i l’altre que és àrab.
  Per part de mare, també venim del Pallars, i de la zona de Cardona. El cognom és molt més comú, en algun lloc vaig sentir que els cognoms provinents de topònims es feien servir per a nadons abandonats o orfes.

• Miquel - Lluís Rubio i Domingo

  Ma mare és de Borriana I mon pare d'Albalat dels Sorells, la meua àvia paterna era bessona, però la germana va morir al part. El cas és que els meus pares van tindres set fills, tres bessonades I jo, que no tinc germà bessó ¿és una cosa freqüent?, ¿és genetic?

• Oscar vallejo henao

  He nasgut a colombia en 1944.
  Visc aqui fa uns 45 anys.
  El meu pare pertanyia a una etnia india del centre del pais (Consotas) .
  La meva mare de pell blanca i nas jueu deia de la seva mare que era Araucana. Una altra etnia india.
  El meu avi materno de pell blanca i amb una mica de ptosis palpebral o ulls tristos
  Tenia aspecte de espanyol, el meu avipaterno pel seu aspecte testificava su ascendencia india.
  Estic casat amb una aragonesa. De cognoms SolerHuesa.
  Els meus dos fills casats amb catalanes.
  I els meus dos nets viuen a San carles de la Ràpita.
  És clar no puc creure en la raza única.
  Bona nit.
  Òscar

• Ferran

  La meva avia deia que nosaltres erem de meitat del camí, en el meu cas seria més aviat de meitat de l'oceà. Vaig nèixer a Mèxic, i la meva familia materna és d'allà, però de pell blanca, probablement descendents de soldats francesos que van decertar durant l'invasió de Napoleón III. Per part de pare els meus avis són catalans, però de la franja del ponet, van migrar a Barcelona a principis del segle XX. Després de perdre la guerra la familia paterna va migrar a Mèxic. Tinc la sang tant barrejada que ho tindràn difícil per endevinar d'on vé cada part.

• Margarita

  Vaig tindré un avi alemany que no vaig conèixer. Sols sé el seu nom,el del seu germà missioner,i on havíem nascut. Per tant, no sé res de la meva família alemanya ni d'on provenen. M'agradaría saber més dades dels meus avantpassats tant d'una banda com ďe l'altre. Moltes gràcies.

• Ramon Miralles

  Els meus avantpassats per part de pare son de pell bastant clara, i en el meu cas particular, la pell molt blanca i els ulls també clars provoquen alguna que altra curiosa situació: em confonen a sovint amb un autèntic europeu del nord! Quan la nostra Mediterrània s’omple de turistes, es habitual que en festivals, platges, bars i mercats els cambrers o botiguers em despatxen en perfecte anglès. Es divertit veure les seues cares quan els conteste en valencià... però encara ho es més quan el que em parla es anglès i jo li replique en valencià! Realment tindré orígens nòrdics?? Com es que en una zona d’alta insolació com la nostra perduren caràcters tan clars com els meus?

• Miquel Àngel Sumalla

  Segons tinc entés, casa meua venen d'Arbeca i no arribo més. Jo m'he fet un test genètic d'ancestres. Ho vaig trobar curiós, tinc un 55% ibèric, un 25% sard i la resta escandinau. Lo del neandertal no ho sabria dir. :D

• Ignasi Gurruchaga

  A casa sempre m'han dit que m'assemblo a un neandertal, pel físic: voluminós, ossos gruixuts, front prominent, pelut ... i una mica m'ho he acabat creient. Els meus avis son del país basc 50

• Hermenegild Maria i Femenia

  Soc descendent, per part de 7 dels 8 besavis, dels mallorquins que van repoblar la comarca valenciana de la Marina Alta després de l'expulsió dels moriscos l'any 1609. Fa pocs anys s'ha sabut que alguns moriscos es van quedar, sobretot nens petits que els seus pares van deixar a càrrec de veïns cristians. També descendisc d'aquests moriscos o només de mallorquins que a la seua vegada eren descendents de catalans?
  I després queda el 8é besavi, un orfe que va afillar una família del Ràfol d'Almúnia, però que no va canviar el cognom que li havien posat a l'inclusa. D'on vé el meu cromosoma Y? D'on vé la línia paterna del cognom Maria?

• raul palmero

  els origens de la meva avia materna data del 1.306, a la població d'elgueta al pais vasc. d'on pren el nom. EL seu fill, Juan Sanz d'elgueta va neixer el 1336 i va ser senyor d'elgueta i parent major de Guipuzcoa.
  El segon fill, Martin de Elgueta va ser senyor d'elgueta, caballer tretze i comendador de Huelamos de la Orden de Santiago, que es va casar amb una filla de Don Juan Ortiz, tresorer Major del Rei.
  
  I així succesivament fins que el 1.426 va neixer Ochoa de ELgueta Lasarte, senyor de Elgueta i de Lasarte, qui va ser desterrat pel Rei Enrique IV al 1.456 a la població del Cubo a Castella per a terminar les guerres entre els Oñacinos i Gamboinos, a més li van tallar la casa fins a la meitat de l'alçada i conservant la resta, per a record de les seves glories;)
  AL segle XVIII canvien el cognom d'Elgueta per Hergueta, continuant vivint a la provincia de Soria fins a principis del SXX, quan es traslladen a Catalunya.

• Montserrat Gabarró Puiggarí

  Per part de la meva mare vinc d'una família molt eclèctica, Els Fontanals, bohemis, pintors, dibuixants, escenògrafs.....el besavi, que era ebenista, fou íntim amic d'En Puig i Cadafalch ( tots dos eren de Mataró) i varen treballar junts. Aquest besavi era un gran viatger a l'igual que el meu oncle-avi Manuel, el seu fill gran. Aquest últim una vegada va guanyar un premi en diners i se'ls va gastar viatjant, fins el punt que és va animar tant que sembla que no va calcular el que li quedava i el besavi va haver de pagar el retorn.
  L' oncle- avi Manuel, íntim amic de Garcia Lorca, Dalí i Margarida Xirgu, després de la mort de Garcia Lorca és va exiliar a Mèxic, on va ser molt conegut i apreciat tant com escenògraf com decorador. L'altre germà Francesc, també escenògraf i dibuixant, signava primer com Soka a la revista "El be negre"i després com Jip. Amb aquest últim sobrenom va dibuixar durant molts anys a la revista Destino.
  Pel cantó Puiggarí hi ha un fet curiós: tots els Puiggarí som parents i el més greu és que molts no ho saben. Eren advocats, literats i el meu besavi a més a més fou actor. va actuar a la Companyia de l' Adrià Gual amb el nom de Gay Pastor.

• Ximena

  Vaig néixer l'any 1977 a Barcelona com podria haver nascut al Tumbuctú. Per casualitat. La meva mare és del Brasil, descendent d'hungars, xecs, danesos i alemanys, entre d'altres. El meu pare és el fill petit numero 13 de pare madrileny i mare càntabra però tot i haver nascut a Barcelona tota la resta de germans van néixer a altres llocs d'Espanya (Palencia, Madrid, Melilla, Santander, Granada, etc). Diu l'arbre genealògic de la meva família espanyola, que venim de la Gandara...o sigui que de l'Índia. Jo diria que per la meva sang corren gens de tots els continents! M'encantaria demostrar que sóc Ciutadana del Món! Gràcies

• Marie Gournay de Laporte

  Visc aquí des del 1981. He nascut a frança, pas de calais però segons explicaven els avis erem descendents de mariner de l invencible armada q va naufraga a les costes i si vam quedar i casar. L altre branca van venir amb en guillem el conquistador que, segurament, segons el meu dentista q em va arrencar una dent va dir que era típiques de tribus nordiques com ara els vikings que se ara q van conquistar territoris anglesos. M agradaria molt saber el q queda de tota aquesta barreja i si he tornat al lloc d origen amb l història dde l armada. Gràcies