Les vostres històries:

• Aminat

  El meu marit Hasan em va llançar per una altra dona per enganxar durant 3 anys.
  Al principi, no crec que el Dr.Chamberc pugui ajudar-me a guanyar el meu EX HUSBAND d'una altra dona, però perquè encara l'estimo i vull que el meu marit torni a la meva vida ... prova-ho, jo obeeix i segueixi a Dr.Chamberc Guidance i em sorprèn que després de tres dies d’amor i estímul amb les imatges del meu marit i els noms donats a Dr. Temps enmig de la nit. Al matí següent em vaig trobar amb una trucada perduda al meu telèfon, uns quants ous més tard, EX HUSBAND em va cridar per demanar-me que em disculpi i descobreixi tot el que havia fet mal perquè em fes mal. El meu marit va parlar tan bellament que es va penedir. ara el meu marit i jo estem totalment de nou i estem molt contents amb la nostra nova vida de família ... gràcies a Dr.Chamberc per la gran feina que ha fet per mi. Li prometo al Dr.Chamberc que comparteixi l'obra amb el seu bon testimoni per al món després del treball i realment el treball de Love-Spell per al meu bé.
  Quan necessiteu aquesta ajuda i tingueu algú que conegueu o familiars que hi hagi durant una crisi de relació, cal que els informeu si us plau contactant amb el Dr.Chamb

• mary michael

  Hola sóc Mary Michael, estic aquí a spreed aquesta bona notícia a tot el món en com tenia amor meu marit i tornar. M'estava tornant boig quan el meu amor em va deixar per una altra noia el mes passat, però quan vaig conèixer un amic que em presentes a DrIgbinovia el gran Missatger, narrava el meu problema per DrIgbinovia sobre com el meu marit em va deixar i també com necessitava per aconseguir una feina en una empresa molt gran. Només em va dir que he arribat al lloc correcte eren estaré tenint el meu desig de cor sense cap efecte secundari. Em va dir el que he de fer, després que va ser fet, en els propers dies 2, amor meu em va trucar per telèfon i estava dient trist per a la vida em abans d'ara i també en la setmana que ve un després meu amor em va trucar per ser demanant perdó , Em van cridar per entrevista a la meva empresa desitjat era que havia de treballar com el supervisor. Sóc tan feliç i aclaparat que he de dir això a tot el món com ajudar a Drigbinovia em concedeix el meu desig de cor. Drigbinovia és especialista en tot tipus d'encanteri i màgia. Si necessites qualsevol tipus d'ajuda en contacte amb Drigbinovia a la següent adreça electrònica: doctorigbinovia93@gmail.c

• mary michael

  Hola sóc Mary Michael, estic aquí a spreed aquesta bona notícia a tot el món en com tenia amor meu marit i tornar. M'estava tornant boig quan el meu amor em va deixar per una altra noia el mes passat, però quan vaig conèixer un amic que em presentes a DrIgbinovia el gran Missatger, narrava el meu problema per DrIgbinovia sobre com el meu marit em va deixar i també com necessitava per aconseguir una feina en una empresa molt gran. Només em va dir que he arribat al lloc correcte eren estaré tenint el meu desig de cor sense cap efecte secundari. Em va dir el que he de fer, després que va ser fet, en els propers dies 2, amor meu em va trucar per telèfon i estava dient trist per a la vida em abans d'ara i també en la setmana que ve un després meu amor em va trucar per ser demanant perdó , Em van cridar per entrevista a la meva empresa desitjat era que havia de treballar com el supervisor. Sóc tan feliç i aclaparat que he de dir això a tot el món com ajudar a Drigbinovia em concedeix el meu desig de cor. Drigbinovia és especialista en tot tipus d'encanteri i màgia. Si necessites qualsevol tipus d'ajuda en contacte amb Drigbinovia a la següent adreça electrònica: doctorigbinovia93@gmail.c

• Pablo Cardona

  Fa un parell d'estius C.S.C (la meva parella) una amiga en comú i jo vam sortir una nit per València. No vam parlar gaire, potser alguna mirada.. Els dos parlàvem més amb la amiga que no pas entre nosaltres. 15 messos després ella i jo a soles vam quedar per pendre un cafè i per posar-se al dia sense cap tipus de intenció.. i desde aquell 14 de desembre gairebé no ens hem separat. Primer com amics i després com a parella. Hem gaudit desde llavors experiències, complicitats, viatges i anècdotes en comú. El complement perfecte. Puc dir que he trobat l'amor sense buscar-ho. O el destí ha volgut que estiguem junts. Ara recordem aquella nit de fa un parell d'estius i ens fa gràcia pel fet de que ningú ens hagués dit que acabaríem junts.. T'estimo C.S.C, no et fallaré mai

• Mar Barcelona

  Vint i- quatre anys i una grastoenteritis d' estiu que em tenia al llit. Em visiten uns amics i un d' ells el porta per primer cop al grup. Era 1 d' agost. Ja no ens vam separar. A l' estiu farà 33 anys que estem junts i tenim un fill de 29 i un de 26.

• Francesc Masip Folch

  Més aviat ens vam reconèixer. Ella era una amiga de quan tenia quinze anys, érem companys d’un esplai i, amb tota la set d’estimar la vida, ens vam fer els primers petons, d’amagat. Vam estar aprenent l’amor unes setmanes i, per qualsevol raó vam deixar de veure’ns.
  No en vaig saber quasi res més i al cap de vint-i-cinc anys vaig tornar a trobar-la. Vam intercanviar telèfons i, quasi amb la mateixa timidesa de quan érem adolescents, vam anar quedant. Una tarda, ella em va preguntar si encara me’n recordava d’aquells petons, i vam tornar a mirar-nos als ulls com si fos aleshores.
  En posar els peus a terra ens vam adonar que érem dos persones totalment diferents, que allò de “veinte años no es nada” no era ben bé així i què tot, els arbres, els carrers i inclús nosaltres, haviem canviat. A més, teníem un passat carregat de motxilles, però per ventura no havíem perdut la il·lusió per la vida i unes ganes enormes d’estimar-nos. Al cap d’un any, malgrat tot d’impediments, ens vam casar i, com moltes parelles, d’aleshores ençà hem viscut tota mena de moments, bons i dolents, dels quals n’hem sortit reforçats.
  Quan xerrem de nosaltres, ens diem que és una gran sort trobar-nos ARA.

• Luis

  Era l'any 1983 i estudiàvem biologia. Cridava l'atenció amb un vestit "casa de la pradera" i aire intel.lectual i misteriós. Vaig creuar-me amb ella a una doble porta que hi ha a la facultat, ella portava un llibre de cortázar i jo vaig anar a la jugular. A l'any 89, no sé ni com, vam anar a viure junts i ens vàrem casar. Tenim tres fills. Vam fer carrera junts, tots dos científics. Vam anar d'aventura tres anys a viure a estats units, amb el nostre gran que tenia 2 anys i que va tornar als 5 barrejant de manera molt graciosa l'angles i el català ("paraules que comencin amb M nens... i en David "Hand"). 35 anys ja, i no ens acabem l'un a l'altre. No hem tingut grans problemes, ni crisis (o si i les vàrem resoldre a temps?), tot ha estat un fluir conjunt, un viatge agradable, un seguit de projectes comuns que ens han fet forts i ens mantenen units.
  
  No sé si això és una història d'amor o no, però fa sentir bé d'explicar

• Roc

  Tots dos som mestre d'educació física.
  Una amiga en comú ens va passar el telèfon per compartir dubtes quan estudiàvem oposicions.
  Teníem les mateixes inquietuds.
  Anys després a la Sandra li van donar la definitiva a la meva població. Vam veure'ns a un grup de treball. I un estiu sense saber-ho en vam trobar a Trinitad (Cuba).
  Allà va començar tot.
  A la tornada vam voler compartir fotos i explicar-nos casa vegada més coses...i de més a prop.
  
  Enguany fa 12 anys que anem junts i el novembre en farà 10 de casats. Els mateixos que l'edat de la filla gran. La petita en farà 7'.
  Per cert, els faig l'educació física a les dues!!

• Lola

  Aleshores vivia a Berlín. Un amic meu peruà es va traslladar a Hamburg i el vaig anar a visitar. El seu millor amic, de Costa d'Ivori, es va enamorar de mí com un boig. Vaig retornar a Barcelona i al cap d'un mes, el tenia a la meva porta... Desprès de molt anar amunt i avall, vaig decidir anar a viure amb ell a Hamburg, tornant a deixar-ho tot enrera: família, amics, feina, casa... i tornant a començar. Ens vam casar a Dinamarca i al cap d'uns anys teníem un fill. Jo no el volia veure créixer al Nord i vaig convèncer al meu amor de venir a viure a Barcelona. Ell m'estava molt de Barcelona, s'assemblava molt més al seu pais que Alemanya: sol, gent amable i agradable, palmeres... Malhauradament va morir fa 2 anys i poc d'un infart. No s'ho esperava ningú: tenia 46 anys, era alt i prim, corria vàries vegades a la setmana, participava en moltes curses... Aviat fa anys de la Cursa dels Bombers i hagués estat molt cofoi de participar-hi, ja que hi anava cada any. A la seva tomba a Costa d'Ivori han posat: Aquí descansa Boni de Barcelona. T'estimaré sempre!

• Nena

  Ja no estem junts. Era el meu millor amic des de feia 10 anys. Ell sempre havia intentat estar amb jo, però a mi no m’atreia. Finalment, l’any 2013 ell va decidir marxar a Londres per treball. Aquí em vaig decidir, supòs que per por a perdre’l. Em vaig enamorar, o ja hi estava i no me’n havia adonat. Al cap d’un temps vaig anar-me’n a Londres per estar amb ell. La cosa no va anar bé, ell no em va ser fidel i jo ho vaig saber. Vaig tornar a Mallorca, però al mes ja el vaig perdonar. Varem estar un temps més junts fins que ell em va deixar per telèfon, després de jo saber moltes mentides i enganys per part seva. Ja han passat 3 anys, però encara tenc tristor, era el meu millor amic i l’estimava molt. Ell ja ha tornat a viure a Mallorca, al mateix poble, però ja no ens parlem, m’evita i no ha donat mai la cara. L’estimo encara i em fa molta falta l’amic que era... És una història que no va acabar bé, però per jo va ser molt especial perquè era ell, em pensava acabaria els meus dies amb ell i no ha estat ni serà ja així.

• Susanna

  Ens va presentar el senyor de la botiga que venia discos al meu poble, Catalunya endins. "Fa uns dies que ve a la botiga un noi de Guatemala, fa poemes i toca la guitarra". Vam coincidir, i el senyor que venia discos va fer que ens donéssim els telèfons. El món és gran, però ens vam trobar. Al cap d'un temps estàvem enamorats, i al cap de dos anys ens vam casar. Un dia, força anys després, fruit d'una revisió mèdica de la feina, li van detectar que alguna cosa anava malament amb els seus ronyons. En necessitava un de nou i jo em vaig anar a fer les proves per si podíem ser compatibles. Ho érem. I molt. I encara recordo com vaig plorar d'alegria el dia que el metge va dir: us trasplantaré. El món és gran però ens vam trobar. Avui, el meu home està sa, fa esport, treballa. Toca la guitarra. Tenim la nostra història d'amor, única, intransferible. Volem envellir junts i us ho volia explicar.

• Carles

  El 16 d’octubre de 1986 a Buenos Aires a una “guitarreada” que feeim desde feia 6 mesos amb un grup d’amics i amigues de diferentes parts de l’Argentina. Ella va apareige per la porta de la cuina i sols veure-la el seus ulls i la seva presencia em va “encandilar”. Jo sempre anava amb la meva càmara fitogràfica i li vaig començar a fer fotos desde on jo estava. Ella s’havia asegut al fins de la sala, en un sofà de dues plases de color beige clar. De seguida em vaig apropar a ella i li vaig demara “haz una sonrisa, guapa!!!”. (Aquelles fotos mai van sortir!!! El rodet es va betllar!!) jajajaja. Vaig entablar cinversa amb ella, però era i és dona de poques paraules. Després d’una breu conversa li vaig dir que si volia que ens marxessim de la festa i em va dir que SI. Varem orendre el mateix “colectivo” el n. 17. Quan va arribar la meva parada, li vaig dir i em va respondre que ella s’anava a casa seva!!!! Sorprès per la resposta, li vaig demanar el seu telèfon i quan la podria trucar...em va dir que quan jo vulgués, però sense cap ilussió. A la nit següent, tornan d’una altre festa la vaig trucar .... i fins avui. I que duri.. el reste de l’’història serà per una altre ocasió.

• Teresa

  Acabava de patir una agressió física al carrer i un amic em va convèncer de fer Taewkondo per treure'm les pors del cap. Que jo fes arts marcials no s'ho creia ningú que em conegués ... Em vaig anar engrescant i amb les companyes sempre desitjàvem que hi hagués a classe algun cinturó blanc, masculí, per posar-nos a prova. Quan va entrar un cinturó blanc nou, vestint-se corrents i atabalat, m'hi vaig posar de parella per veure què passava. El vaig anar acorralant, imitant el Joel González, fins a la paret del gimnàs i allà el vaig deixar. Li vaig donar l'esquena amb condescendència i Ja no recordo res més! Em va fer un "mondolio nako chagui" que em va deixar KO!
  Em vaig despertar al vestidor. Tothom alarmat. El pobre noi, espantat, només em demanava perdó, perdó ... Vaig deixar el gimnàs durant una setmana perquè m'havien d'operar (res a veure amb l'incident!) i no podia ingerir sòlids. Vet aquí que, el noi se'm va presenta a casa amb una capsa de bombons (no n'endevinava ni una!) i em va explicar que era cinturó verd, però que se l'havia deixat a casa i n'havia agafat un de la classe anterior que, normalment, era la seva. Enguany fa 25 anys que som casats!

• Bel

  Jo tenia 23 anys i estava a punt de casar-me amb el meu primer nuvi, però no n'estava convençuda, tot i així estava tot tant avançat i jo era tant jove, que no veia la manera de fer-me enrere. Treballava amb una noia que sabia la meva situació i que tenia un amic que havia passat per el mateix, així que va organitzar una "trobada" perquè jo el conegués i que ell m'expliqués la seva experiència, em va fer veure que no m'havia de casar si no estava segura, i em va donar la força per tallar una situació que no portava enlloc, vaig anul·lar el meu casament un mes i mig abans de la data...al meu poble, tant el meu ex com jo érem persones de famílies conegudes i va haver-hi una mica de daltabaix, en definitiva...tot el poble n'anava ple!!
  Per desconnectar de tot plegat vaig començar a sortir amb la colla d'aquesta noia que treballava amb mi perquè no eren del mateix poble, ens vam anar coneixent més amb aquest noi que em va fer obrir els ulls respecte al meu casament...i finalment em vaig acabar casant amb ell, i de moment ja portem gairebé 20 anys junts i tenim 2 filles. Sempre diem que som 2 "novios a la fuga"!

• Carol M

  En Miquel i jo ens vam conèixer a través de l'aplicació de Tinder. Ell va començar amb un: "A què endevino el teu nom?" i crec que aquesta pregunta i la seva resposta em van fer saber que la persona amb la què acabava de connectar seria, si més no, algú divertit.
  La primera trobada va ser una birra ràpida a mitja tarda, perquè ja se sap que a través de la xarxa les coses són d'una manera però després poden canviar moltíssim així que és millor evitar les primeres trobades llargues. Aquella trobada va estar envoltada de moments de molt riure: una entrevista telefònica que va fer que ell arribés tard, una topada amb els exsogres... Tot i això, vam decidir tornar a veure'ns i passar el dia de la Diada a Girona.
  Des d'aquell moment Girona es va convertir en la "nostra ciutat".
  Després de 2 anys ens casem... sí, una bogeria. Però al final, l'amor arriba a través de qualsevol canal.

• Aloma Saquet

  En Víctor i jo ens vam conèixer fa 8 anys a un bar de Madrid, sortint de festa. Jo tornava d'un viatge del Marroc amb amics durant la Setmana Santa del 2010, i vam fer una parada a Madrid quan tornàvem. Allà ens havíem de trobar amb un amic i la seva "amiga" del moment. Vam sopar, sortir de festa i en un dels locals que vam anar hi havia en Víctor amb uns amics seus. Ell em va veure, vam començar a parlar i ens vam intercanviar els telèfons i les xarxes socials. Al dia següent jo ja tornava cap a Barcelona amb els meus amics i els dies posteriors vam començar a parlar. Fins que ell va venir a Barcelona, vam passar el cap de setmana junts i al cap de poc jo vaig anar a Madrid. I així anàvem fent, ens veiem cada dues setmanes. Al cap de poc, ell va marxar a Londres per qüestions de feina, amb més distància pel mig. Ens anàvem veient un cap de setmana al mes, fins que vaig decidir deixar-ho córrer. Però al cap dels mesos hi vam tornar i un cop vaig acabar els estudis vaig marxar amb ell cap a Londres. Vam viure-hi quasi 2 anys i ara ja en portem quasi 4 a Florida. 8 anys després de coneixen's tenim un petitó, en Pau, que en breu farà un any. A veure cap on ens porta aquesta aventura!

• Cristina T

  Hola! Nosaltres som joves (jo 19 i ell 22). Els dos estàvem en un grup de muntanya de més de 100 persones on sovint feien quedades (però jo sols havia anat a una i no ens coneixíem), un dia van proposar una Zombie Survival i m'hi vaig apuntar amb el meu exnòvio. Allà ens vam separar quan ens van perseguir uns zombies al començar a correr de cop. Em vaig quedar recolzada contra la paret, molt cansada. Ell em va veure i es va acostar,li vaig posar la mà sobre el meu pit, perquè veiés que tenia les pulsacions molt ràpides. Em va preguntar si "tenia problemes cardíacs". Encara ric. Ens vam quedar mirant i es va parar el temps: ens vam enamorar a primera vista. Després de l'estiu, vaig deixar el meu exnòvio i vaig quedar amb ell (sense buscar res, només volia amics). Ho vam passar tan bé que ens vèiem cada dia, i ens vam acabar enamorant. Avui portem una mica més de mig any (que no és gaire, però per viure molts anys junts sempre has de passar per un primer petó) i cada dia ens estimem més. Pensava que mai trobaria a ningú com ell!

• Josep Maria maseras

  Bé. La meva història, es plena de casualitats.
  Ens vàrem conèixer, sense saber res de res, ni d'un ni de l'altre. Vàrem coincidir uns quans cops i finalment l'hi vaig demanar per sortir junts.
  A les hores, varem anant coneixen la família, quan la sorpresa va ser que parlant amb la meva mare, amb preguntava qui era, de quina família venia etc. Quan li vaig dir els com noms, es va quedar glaçada. Resulta que la meva àvia, va quedar vídua de guerra amb 5 filles, amb plena guerra civil, una d'elles la meva mare. Veïns de replà i convivint juntament amb una dona, també vídua de guerra amb 3 fills a càrrec, una d'elles la meva sogra. Les nostres respectives àvies es varen tenir que buscar la vida juntes per poder sobreviure i alimentar a tots ells. També les respectives mares varen estar molt unides fins que es varen casar. D'aquí a la casualitat de conèixer a la meva dona, sense saber-ne res d'ella ni de la seva família.... Casualitats de la vida.

• Oriol Palou Vilaseca

  Em dic Marc. Vaig coneixer la meva estimada dona el marc de 1992 a Barcelona, Ella i la seva germana amb el seu marit eran a Barcelona per veure les obres olímpicas (els dos son arquitectes). Ells van marxa un día abans i la que ara es la meva dona (es diu Karen) es va quedar sola a Barcelona 24 horas. Va fer una escapada a l'Ateneu barcelonés, on era jo, per veure el film La viuda alegre. Els cinc minuts van interrompre el film per avería del projector. La meva dona va preguntar en anglés que pasava. Jo li vaig explicar. La vaig convidar a un bar. Jo vaig prendre (no recordo que vaig prendre) i ella no va demanar res. La vaig acompanxar al seu hotel el carrer Vergara. Tres semanas mes tard vaig rebre una carteta seva. Jo la vaig trucar. Tres mesos més tard la vaig visitar el nord d'Alemanya. Ella va tornar a venir a Barcelona. Jo la vaig convidar el meu apartament de Sitges. El desembre del 1992 vaig coneixer la seva familia a Hamburg (ella i sa familia son de Dinamarca). Habían viscut a Shangay i Hong-Kong per raons de feina del seu pare. Son una familia molt cosmopolita. El 3 d'abril de 1995 ens vam casar el nord d'Alemanya. La Karen es una danesa meravellosa.

• Magda

  El vaig veure per primera vegada a París, fa molts anys d'això però recordo aquell precís instant com si fos ara mateix, es va establir entre nosaltres immediatament un lligam tan fort que d'alguna manera encara, avui dia i després de tant de temps es com si ho experimentés amb la mateixa força. Vam viure un Amor molt gran, puc dir que sí que existeix aquest sentiment meravellós que ens converteix en millors persones. El vaig seguir per tot arreu i ell també a mi. Els nostres fills són el millor testimoniatge i ara amb la prespectiva del temps i la saviesa que dona el pas per la vida, alço els ulls al cel i dono gràcies per haver viscut aquesta excepcional vivència. Allà on siguis que la teva ànima i la teva Llum sempre ens protegeissin.

• Lluís

  Fa un parell d'anys, als meus 35 i després de 7 anys d'acabar la meva relació de molt de temps amb una noia, vaig decidir complir el propòsit de principi d'any que feia mesos que em voltava pel cap: sortir de l'armari. No va ser fàcil perquè la meva mare, que tenia mentalment planificada la meva vida amb dona i fills inclosos, no ho va acceptar. Vaig decidir buscar sort en una aplicació per internet al cap de 15 dies. En el meu perfil vaig incorporar un enllaç a la meva extensa recopilació de música de Spotify. Ell va posar sopant la mateixa llista a la seva companya de pis, que curiosa per la varietat, va demanar-li que em convidés un altre dia. Aquella nit en Fran em va guanyar per la conversa, per l'estómac amb el sopar oriental que va preparar.. i les carícies de després... Això va passar a principis de febrer, per setembre vam anar a viure junts i això va comportar un ultimàtum a la meva mare... o m'acceptava a mi i la meva parella o perdria un fill. La pressió dels familiars, pare i germà especialment i el fet de que la relació mare-fill era ja freda i distant va poder amb la postura de la meva mare, que ens va convidar per Nadal a tots dos a casa seva. Som molt feliços ara.

• Edu Pallarès

  Ens vam conèixer a la feina, a una fàbrica del Polígon Can Jardí, de Rubí, quan teniem poc menys de 25 anys.
  Un noi, solter, del barri de Sant Antoni, de Barcelona. I una noia, a punt de divorciar-se, amb dos fills, de La Floresta.
  El tren passa molt poques vegades, a aquesta vida. I jo vaig veure que era "el meu tren". I no em vaig equivocar.
  Aquest proper Setembre, farà trenta-sis anys que estem junts. Tenim tres fills (la filla petita, en comú, i no més, "perquè m'hi vaig negar") i tres nets, un de cadascun dels nostres tres fills.
  No és fàcil explicar la clau de l'èxit, però si ho hagués de definir en tres paraules, diria que són: compromís, complicitat i admiració. Sense aquest ingredients és dificil mantenir una parella de veritat.
  Ah! I per cert, cadascun de nosaltres dos, vam fer vida professional directiva, per separat. Però des de fa prop de vint anys, hem tornat a treballar junts a la nostra propia empresa . Trencant tots els prejudicis i estereotips, de moltes (no) parelles, que quan més separats estan, millor s'hi troben.
  Ara ja anem de camí, cap a la jubilació, perquè encara tenim molta feina a fer: viure, amar, llegir, viatjar,...
  Molt d'èxit i molta sort a tothom!

• Montse

  Els "guateques" o festes majors per als nostres pares i nosaltres a cavall de les discoteques i el Tinder. Esl llocs on conèixer algú i que te n'acabis enamorant canvien però les històries, fet i fet tenen molt en comú. En el nostre cas ens vam conèixer gràcies a aquesta aplicació. Jo tornava de l'últim Poparb que en tants inicis d'estiu m'havia acompanyat. Trista perquè s'acaba el que per mi era "l'antifestival" un lloc acollidor de la Selva en el qual escoltar música en la intimitat d'uns quants centenars de persones. També havia entregat el treball final de màster de tant de corcó m'havia portat, i per tant tenia via i temps lliure per "papallonejar". Jo ja havia utilitzat l'aplicació abans, però sense cap història que superés les dues cites, sense tan sols ni un petó. Ell portava dues setmanes a l'aplicació. Li havia recomanat un client adolescent de la botiga.
  Diumenge al vespre doncs, cansada però sense càrregues feixugues decideixo fullejar el Tinder. Em surten 4 "match". Un d'ells és l'Eloi. Em crida l'atenció que té fotos a la natura. Comencem a parlar cada dia des de llavors. Hem juntat la seva gossa i la meva gata i volem que creixi la família (humana) :)

• Isa

  Érem companys de cole des de els 15 anys. Amics per sobre de tot (o aixo creia jo). Ell va venir convidat a la meva boda i jo també vaig anar a la seva.
  Passa el temps i ens anem veien sempre com amics fins que per les coses de la vida ens vam perdre de vista durant 10 anys.
  Fins el dia de meu 39 aniversari que ell em va retrobar.
  Jo continuava casada, ell vivia amb una segona parella
  En vaig enamorar com mai no mes veure'ns, ell em va confesar que portava tota la vida enamorat de mi.
  Vam deixar les nostres parelles i portem 7 anys vivint junts
  Aquest maig ens casem

• Jaume

  La nostra història és única, sense precedents i l'estem escribint dia a dia. No existeix ni s'assembla a res, com les típiques històris convencionals de tota la vida. No ens vam anar a buscar i quasi ni ens coneixíem. L'AMOR ens va trobar i unir quan més ens necessitàvem. Vam estar al mateix lloc en moments diferents i per separat, i allí va néixer aquest AMOR tan gran i fort que tenim a dia d'avui, El camí fins a aquestes cascades es va fer pesat i jo volia marxar, però un dels guies va dir que valia la pena ... així que vaig fer un darrer esforç i en arribar em vaig fer una foto. Ella la va veure i em va dir que eren els Ulls del Jueu a Viella on també havia estat feia un any. Acabava de parlar amb l'amor de la meva vida, ens vam fer inseparables, vam néixer de nou., vam descobrir el que és l'amor, la felicitat i sentir-se estimat com mai.

• Guillem Puig

  Un dia vaig decidir probar una app de contactes que em va recomanar un amic.
  Va ser ella qui em va contactar, vem parlar a través de la app, després per watshapp i finalment ens vem conèixer en persona.
  Vam anar a sopar, i desde el principi va ser tot molt natural i vem connectar molt bé, a partir d'aqui vem anar quedant, cafès, llargues xerrades...
  Finalment el dia que un cosi d'ella inaugurava el seu bar... ens vem fer el primer petó!
  Des de aquell dia no em deixat d'anar junts, ens em casat i tenim grans plans pel futur :)))
  Ha través d'internet pots conèixer grans persones, i jo he tingut la sort de trobar.hi l'amor de la meva vida!

• Albert

  Any 2001, primer xat per internet i allà ens vem conèixer. Ella era de la zona de valencia i jo de la zona de barcelona. Durant 5 anys vem estar veient-nos cada tres setmanes viatjant amb el tren. Finalment ella va trobar feina casualment a la meva ciutat i ja fa 13 anys que vivim junts i tenim dues nenes. Sense xarxes socials ni webs de parelles, simplement en un xat de 10min de terra, on ens vem intercanviar els mobils

• Aster

  Ens coneixem amb 3-4 anyets a l’escola i estem junts la EGB, no ens tornem a veure mai mes ni una sola vegada , fins 44 anys després, en un sopar de ex-alumnes, portem mes d’un any junts..... feliços

• Francesc Octavio Lozano

  Traballava en un carre del barri de Sants en Barcelona y al migdia a la nostra hora de dina sortiem una estona al carrer a que ens donés una mica l´aire, a aquella hora acostumbraba a passar per la vorera una noia que treballava unes portes més avall, jo tenia un company amb un llemguage molt groller y semprees ficaba amb ella, pero un determinat diaes va pasa de la ratlla y se va acosta a ella espantandola, no vaig poder suportar-lo i li vaig donar un bon cop de puyn que el deixo a terra i li vaig dir que com nomes un atre dia se la mires les consecuencies serien molt més greus. Elle en va donar les gracies, al dia següen vam prende un cafe i portem casats 49 anys amb fills y nets Un cop de puny ben donat per defensar a una dona ha estat la felicitat dde la meva vida. Ya tenim el dos 74 y 75 anys y moltes vegades u recordem. Perdoneu les meves faltes de ortografia, pero soc fill de la potsguerra y teniam prohibit estudiar en nostre idioma.

• Miquel

  jo jugava a basket feia un any al club de la ciutat i Yolanda va arrivar com nova jugadora, varem començar a sortir en colla i un 23 de decembre vaig demanarli sortir junts ella tenia 13 i jo 15 anys. Portem 28 anys casats, dos fills de 24 i 21 anys encantadors ella te 49 i jo 51 seguim i seguirem junts i ara mateix estem començant la segona joventut .

• Miquel

  jo jugava a basket feia un any al club de la ciutat i Yolanda va arrivar com nova jugadora, varem començar a sortir en colla i un 23 de decembre vaig demanarli sortir junts ella tenia 13 i jo 15 anys. Portem 28 anys casats, dos fills de 24 i 21 anys encantadors ella te 49 i jo 51 seguim i seguirem junts i ara mateix estem començant la segona joventut .

• Mon

  Com a la cançó de Serrat. Teníem 15 anys i un món per aprendre. Estius eterns de juny a setembre. En un temps i model de familia i amistats que ja no tornaran. Erem molt joves quan ella va començar a formar part de la meva vida . Desprès felicitat, fills, net, moments difícils, d'alegries, de grans tristeses.. Però sempre junts . I d'això ja fa més de 40 anys.

• Marta

  Vam créixer a la mateixa ciutat i a 5 min de distància però amb nou anys de diferència. Mentres ell feia d'entrenador de futbol sala a la meva escola jo hi jugava a bàsquet. Ell va ser entrenador de companys de classe meus però no va ser fins que jo en vaig fer 20 que me'l van presentar a una discoteca. Físicament no sóm ni un ni l'altre el prototip de parella que normalment havíem tingut però l'entesa va ser instània i demà a la matinada farà 10 anys que ens vam conèixer. En 10 anys hem superat un Erasmus, un any de màster en el que pràcticament no ens vèiem i el meu doctorat a Anglaterra, que a ell el van dur a viure primer a Irlanda i després a Anglaterra també. Tenim una filla i seguim a Anglaterra però amb ganes de tornar algún dia...aixó sí, aquest cop junts.

• Ignacio Soler

  Maki és de Tòquio i jo de Barcelona. La vaig conèixer Quan tots dos erem estudiant a Vermont, als Estats Units. Ens van introduir uns amics comuns. Vam estar sortint uns mesos, darrere els quals, en un moment clar de anajenación mental, vaig trencar amb ella. Em vaig passar els següents 8 anys intentant que em perdonarà. Ara portem casats 15 anys i tenim dos fills meravellosos.

• Miguel Mineiro

  Nuestra historia empezó en Lisboa, nos conocimos allí mientras cursábamos sendas carreras en la Faculdade de Letras; él al final del segundo curso de Filología Hispánica, yo al final del 1er curso de Filosofía, pero con una gran diferencia, él se había jubilado y estaba en la universidad para cumplir su sueño de hacer una carrera universitaria, yo seguía el curso «normal» de vida, acabada la ESO, ingresé en la universidad. Al principio, él para mí era solo un compañero mayor más, sin embargo, con el tiempo nos fuimos acercando hasta que él me invitó a cenar en su casa. La verdad, me sorprendió que me invitase solo a mí, había estado antes en su casa, pero siempre con otros colegas. Nuestra historia empezó en enero de 2002 y sigue… Vivimos juntos desde junio de 2006, nos casamos en junio de 2010 y creo que solo acabará cuando alguno de nosotros se muera. Todo esto a pesar de que él tiene, ahora mismo, el doble de mi edad, 74. Actualmente nuestra diferencia de edad no es tan notoria, pero cuando empezamos, ¡él tenía casi el triple de mi edad! A nivel familiar, después del choque inicial en ambas familias, todo se fue haciendo natural, incluso para un tío cura que tengo.

• Ignasi

  Acabava de sortir d’una relació de 5 anys, necesita a distreurem i era estiu, ja feia casi 9 anys que no vivia a la meva ciutat natal (Vilanova i la Geltrú) doncs els estudis i feina m’havien dut a Madrid, però encara conservava tots els amics de sempre i va ser així, un 10 de juliol la meva amiga Pati em va convidar a anar a un sopar de solters a casa d’una amiga seva, ella va gestionar la meva invitació tot al·legant que era un bon cuiner (diguem que em defenso), però ja era bastant tard i no vaig poder comprar res per cuinar exepte unes llaunes de musclos i patates fregides de bossa... l’hora va arribar i em vaig presentar a la casa on em va obrir la porta l’Elga (l’anfitriona), aquella nit va començar tot, fer-nos amics per Facebook i a posterior quedar per fer cafè, sortir de festa... fins que un 29 d’agost en un festival ens vàrem rendir a l’amor. Ja portem casi 7 anys, moltes experiències plegats, fa dos anys i mig vàrem anar a viure a Anglaterra i només hi vàrem estar 4 mesos ja que allà ens vàrem assabentar d’una cosa que ens ha canviat la vida, te 18 mesos i es diu Oleguer i te la millor mare del món. La llauna de musclos encara la tenim de record.

• Montse Masdeu Valverde

  Vaig anar a Cuba a fer un casal d'estiu amb una brigada internacional muntada per la Fundació Pau i Solidaritat l'estiu del 2001, això fou durant un mes i amb unes amigues. A la setmana d'estar allà vaig conéixer l'Efren en un concert de hip-hop. Ens vàrem citar l'endemà al museu de Belles Arts de L'Havana, però ell va arribar molt d'hora i jo massa tard. Ens vàrem trobar més tard pel carrer, jo li vaig retreure que no vingués a la cita però ell em va demostrar que hi havia anat i va haver de marxar per la pressio policial que no el deixaven estar allà gaire estona (els cubans tenen poc accés a llocs freqüentats per turistes). Vam poder compartir les 3 setmanes que faltaven perquè jo marxés a casa.
  Al desembre del 2001 vaig tornar a Cuba, vaig estar amb ell quasi 3 mesos. En aquest període vam conviure junts, ja que quasi no ens coneixiem, vam decidir casar-nos a l'Havana, vam fer tots els tràmits pertinents a l'ambaixada espanyola i finalment al maig del 2002 l'Efren va arribar a Manresa, que és on vivim des de fa 16 anys, tenim dos fills, un de 14 i un altre de 10 anys.

• Marta

  Jo estava viatjant per l'Àsia i a l'Índia em vaig posar malalta i vaig decidir passar uns dies a Bangkok per recuperar-me. Allà estava en un hostal i vaig conèixer en Jon. Ell era de Texas i havia estat viatjant per Europa. La seva parada a Tailàndia era només temporal, ja que tenia previst anar a Austràlia a treballar durant un any. Vam passar dues setmanes junts visitant el país i després jo vaig marxar a Myanmar amb la meva família durant 20 dies. Abans de marxar vam quedar que ens tornaríem a trobar a Laos un cop hagués acabat les vacances amb la meva família. Ell no tenia mòbil i l'internet a Myanmar no funcionava gaire bé. Només vam intercanviar dos missatges en tots els dies. En l'últim jo li deia els detalls del meu vol a Luang Prabang (Laos) i de retrobar-nos allà. Quan vaig arribar a Laos no tenia clar que m'estigués esperant, ja que no havíem parlat mes, però en sortir de l'aeroport en Jon era allà, esperant-me. A partir d'aquell moment vam seguir viatjant junts per Laos, Cambodja i Vietnam. Ara tots dos som a Austràlia, el principal destí que tenia en Jon quan les nostres vides es van creuar a Tailàndia.

• Rat

  Ens vam coneixer al Pere Mata, hospital psiquiàtric de Reus. Dos mons molt diferents, el d'ell i el meu. Dues cultures molt llunyanes, l'andalusa, i la catalana. Un masclista i l'altra lliberal. Difícil, molt difícil, però els dos necessitavem de l'altre per agafar seguretat. Portem 27 anys junts. No ha sigut gens fàcil.

• Olivia Villacampa Galiana

  Es del 1968 abans d'anar-me de viatge a veure la familia a Venezuela vaig voler apendra a ballar sardanes a una agrupació i alli vaig coneixar com a professor sensa se Català ja que es Asturià al que desprès va ser el meu marit i que encara ho es depres de 47 anys vaig anar de viatge i qun vaig tornar al març del 69 vaig tornar al grup i a la verbena de Sant Joan ens varem prometra i fins ara. I tot genil amb dues filles

• Olga Pérez Balanza

  Una història que data de l'any 2012.
  Portava un any molt dur i complicat, era el més de setembre, havia marxat uns dies de vacances que no en van provar i en l'avió de tornada vaig veure clar que havia de fer alguna cosa, no podia tornar a treballar en aquelles condicions amb tot un any per endavant i sense fer net.
  Em quedaven 5 dies de vacances i en arribar a casa vaig desfer la maleta i em vaig preparar la motxilla, l'endemà a l'estació de Sants vaig comprar un bitllet de tren a León per fer Camino de Santiago fins a Ponferrada.
  Vaig arribar a Leon a les 17h amb el dubte de si em quedava a dormir en l'alberge o continuava 8km i feia nit en el primer poble , perquè plovisquejava, era diumenge i per sortir de León havia de passar per la zona industrial; en l'estació vaig veure dos peregrins i els vaig preguntar que farien ells, tampoc ho tenien clar i vem decidir de continuar junts dormir a l'alberg i jo l'endemà continuar Camíno sola... de sola res, no només vaig trobar dos amics que hem compartit des de llavors 15 dies de Camino cada setembre , si no que l'any passat i després de 5 anys de caminar justs, ens vem "veure/enamorar" amb un dels dos i ara estem junts.

• Julio

  La meva història es ella; des-de el primer dia que ens vam veure alguna cosa dins meu va nèixer, mai havia sentit una cosa igual, vaig notar un cop al cor, com si algú m’estigués avisant del que pasaria més tard; que trobaria la dona de la meva vida. La meva ànima bessona.
  Però tot no va ser tan fàcil, jo tenia parella i ella també, vam intentar oblidar-nos, fèiem la nostra vida, però el destí no es dona per vençut i ens va tornar a juntar, aquest cop de festa, vam ballar i si ja vàrem notar algo anteriorment, aquest cop va ser brutal..
  Però teníem parella els dos, i no podíem fer això, encara que l’atraccio era fortíssima...
  Un altre cop vam decidir separar-nos, inclòs jo m’anava a casar amb la meva parella, però el destí es mes fort del que m’imaginava i ens va tornar a juntar, aquest cop definitivament.
  Gràcies destí, gràcies amor, gràcies vida..

• Daniel

  Tot va començar un dia d’agost de fa tres anys al barri antic d’Estocolm, ell estava de vacances visitant a la seva germana. Després d’una setmana li vaig demanar que es quedés a casa meva fins el dia que se li acabés el visat de turista. Tenia molt clar que volia estar tot el temps amb ell, així que dos dies abans de que tornés a Tailàndia li vaig demanar si es volia casar amb mi, i la resposta va ser Si. Va tornar a Tailàndia, i després d’esperar dos mesos per poder demanar un nou visat de turisme va poder venir a Suècia i des de llavors estem casats i molt feliços. No ha estat un camí fàcil, arreglar els seus papers ha estat un malson, però la convivència, malgrat les diferències de l’idioma, cultura i religió, ha estat i és molt propera. L’amor que ens tenim l’un de l’altre a superat tota barrera imaginable.

• Toni

  Ens coneixiem de fa temps, però ella ha estat uns anys visquent fora. Soc un music de 3a regional, dissabte passat va vindre a un concert meu, i desde aquest dia nomes fem que veurens, follar, abraçar-nos, mirar-nos als ulls amb franquesa. Tenim una mica de diferencia d'edat. Jo soc mes gran, jo 40, soc un tronera, ella 26... Però em sembla que en casarem i que tindrem un parell o 3 de fills esplèndits, un adoptat! Perque els 2 volem salvar al món. Estaria guai que d'aqui a 10 anys recupereu això aviam que expliquem els que hem escrit aqui. L'amor es la força mes gran del món. T'estimo amor meu. I posarem llum a aquests dies foscos.

• Lluis

  Jo era becari, ella va substituir el meu cap. Cadascú de nosaltres tenia la seva vida, la seva parella. Ella era de lletres, jo de ciències. Ella va partir peres i jo també. De tant en tant ens escrivíem algun correu electrònic explicant-nos que era de les nostres vides un cop vam començar a treballar a empreses diferents... Un dia vem quedar per anar esquiar junts. Ella snowblade i jo snowboard, vem riure força i ens ho vam passar molt bé. Cap dels dos tenia ganes de res seriós i només vam anar a esquiar. Mica en mica ens vem anar enviant algun SMS buscant com coincidir. Més esquí, patum, aniversaris... Un dia anant a sopar amb amics se'ns va fer tard, eren les 6 del matí i davant de casa seva em va dir que no volia res seriós i ens vam fer el petó. També em va deixar clar que ella era molt independent i que no volia lligams. Tampoc era de dolços... ni de menjar més de mitja Terradellas per sopar. Aviat farà 8 anys d'això i el passat 3 de març va néixer el Pau, el nostre 3r fill en quatre anys. La resta també ha cambiar força, tot a més i millor. T'estimo Alba.

• Xavi

  Març del 2011. Jo anava disfressat de cowboy dels Village people (era carnestoltes) i feiem el comiat d'un amic que marxava de viatge. Estàvem passant una bona estona ballant i fent el burro i de sobte algú em va treure el barret que duia...Aquella seria la noia de la que m'enamoraria i amb qui, a dia d'avui, tenim 1 nen preciós d'1 any.

• L

  Ens vam conèixer a principis del 2015 gràcies a la nostra passió per la muntanya i les caminades. La gota que va fer vessar el vas? La Matagalls-Montserrat del 2015. Jo ja estava inscrita per fer-la amb uns amics i vaig comentar-li a ell si s'apuntaria. Va dir que si, és clar. Des del primer dia que teníem molt bona relació, però sense pensar en res més. Va ser durant els mesos de "preparació" per a la Matagalls que va anar sorgint el que la mateixa setmana de la prova es va convertir en l'inici d'un relació. Res feia pensar que podríem acabar junts per la nostra diferència d'edat, ens portem 20 anys, però ja en portem 2 i mig junts.

• Joan Cortés

  A final d'any farà 40 anys, la meva esposa li agradava fer teatre amateur i van preparar una obra de teatre per les festes nadalenques que es deia "Nadal vosaltres mateixos" en el transcurs de la obra sortien dues parelles ballant sardanes a la plaça del poble i ens van demanar al grup que formaven part de la colla sardanista que existia al poble, si dues parelles volíem sortir a la obra de teatre i jo en vaig formar part de aquella aventura, allà ens vam coneixer, després ens anàvem veiem i com que per la primavera tant ella com jo érem uns assidus de anar a la romeria de Montserrat que organitza la parròquia cada any, ens vam.tornar a veure i al estiu com que cap dels dos vam sortir de vacances ens anàvem trobant tots els que quedàvem pel poble a una plaça i al bar per xerrar i dèiem que anàvem a fitxar en plan de broma i quasi cada tarda ens veiem, al setembre la vaig convidar a una festa que es va fer com aniversari de la creació de la empresa on havia treballat aquell estiu i allà vam pasar un dia fantàstic, posteriorment la primera quinzena d'octubre vaig marxar de vacances i van ser uns dies que sols pensava en ella i al tornar ens vam trobar i ja no ens vam separar mai més

• David rodriguez abellan

  Era l'any 92, i amb 22 anys i totes les ganes posades en descobrir quelcom de nou, nova gent, vaig inscriurem a un camp de treball a la Presó Provincial de Burgos, i desde Sabadell que hi vaig fer cap, no coneixia ningú i no hi havia anat mai a la,coneguda com "Cabeza de Castilla" A l'atra punta d'Espanya, desde Vigo, la que ara és la meva dona, la Loli, amb 20 anys acabats d'estrenar, i amb similar pretensió, sortia en autobús cap a terres castellanes. Jo vaig arribar una estoneta abans en la meva furgoneta C-15, i esperava assegut a la porta de l'alberg on havíem de dormir els voluntaris, ella venia carrer avall, arrosegant la maleta, i ja va estar!! Ens vam veure,...un somriure fugaç, 10 dies de treball conjunt i en menys d'un any vivíem junts a Sabadell i 1 any i mig després arribava el nostre primer fill, ara, qüasi 25 anys després, amb tres fills (21,18 i 12) i encara joves, cada vegada que ens mirem, ens tornem a enamorar i seguim tornant cada any a aquell lloc on ens vam descobrir.

• Rosa Maria

  Març del 2002!! Caminant a plena muntanya i nevant .. Vaig pensar:: un altre que te ganes de passar fred .
  Ell anava amb un gos jo amb dos. I crec que la sort va estar que els 3 gossos es fessin amics.
  16 anys mes tard , i amb gossos diferents , continuem caminant i recordant que sense aquests quissos que es fan estimar tant nosaltres no estaríem junts.

• Anmar

  Vaig deixar la feina per dedicar-me a ajudar a nenes i nens del Perú en situació de risc. Allà vaig conèixer a la que seria la meva esposa, ella finalitzava la carrera de psicologia i col.laborava en una ONG. Jo vaig contactar en un principi amb aquesta ONG per tal de començar més endavant un projecte particular i potser amb menys burocràcies. Amb pocs diners i moltes ganes; i sobretot de forma altruista i sense treure'n cap sou ni benefici econòmic. Al cap d'un mes per Lima vaig tenir la sort de coincidir amb ella i parlar una estona. Resulta que ella coincidia amb la meva idea i dos mesos més tard una parella alemanya a qui vàrem coneixer al Perú i que té una ONG, ens va proposar d'iniciar un projecte conjunt en una zona de risc de la capital del Perú.
  A pesar de la nostra diferència d'edat, ella és 12 anys menor, als 7 mesos ens casàvem a Lima. i si bé ens hem establert finalment a Catalunya, sempre sommiem de tornar a fer projectes com el que ens va unir. D'això ja en fa més de 10 anys, fruit d'aquella meravellosa història hi ha una petita de 2 anyets i ara encetem una nova aventura de lluites en la qual el rival a batre és coneix com a càncer.

• Adolf Cucala

  Jo no us puc explicar la meva història d'amor, ja em perdonareu. Però sí vull esmentar la història més bonica d'amor que conec, la de l'actriu italiana Rossana Podestà i l'alpinista, també italià, WalterBonatti, un dels millors escaladors de la Història i el millor dels anys seixanta sens dubte.
  Va ser un amor madur, un cop passada la cinqüentena, i van restar junts i feliços fins passada la vuitanten.! Us convido a fer una cerca per la xarxa, segur que estareu d'acord amb mi.

• Jep houses

  Era en un centre comercial de Sant Cugat del Valles i un noi d'uns catorze anys que anava en cadira de rodes va patir un atac epìleptic. Anava acompanyat de la seva àvia, una senyora gran molt ben vestida i enjoiada, que es va bloquejar i no feia gran cosa. Soc voluntari de Creu Roja. El vaig atendre, em vaig agenollar al terra i vaig fer el que toca: demanar que avisessin al 112, comprobar que podía respirar, evitar que es fes mal al cap, etc. Quan van parar les convulsions, vaig veure unes cames de dona al meu costat, dempeus. Quan el noi va anar recuperant la consciencia vaig tornar a veure les cames de dona. Va arribar el SEM i els vaig informar del que calia i em vaig incorporar. Li vaig dir a la dona, amb bastanta mala llet ( estava força adrenalinic): que cony mires ¡¡¡. Ella em va contestar: es que soc metge ! i jo vaig replicar encara amb mes mala llet: Doncs podries haver fet alguna cosa , no ?. La seva resposta, molt a la defensiva, : no, si ja ho estaves fent bé, ¡ jo no hauria fet mes ¡. Em vaig adonar que la seva mirada i les paraules eren sinceres i que jo "m'havia passat". Vam anar a fer un café, i, fins ara...

• Jordi Fernández

  Era l'any 2008. Jo vivia a Madrid i ell a Alacant. Ens vam conèixer per Internet en una d'aquestes pàgines de perfils per trobar persones afins. Des del principi va sorgir el fletxasso. Aviat farà 11 anys i ens hem casat i tot!

• Sònia Seoane Camps

  Jo sóc barcelonina(CAT) i el meu home lucernes(Suïssa). Vaig coneixer un noi catalá i ens vam enamorar, ell vivia a Suïssa. Vaig deixar la feina i família i vaig anar a Suïssa a viure peró al cap de quatre anys el vaig deixar doncs la cosa no funcionaba. A la feina on jo treballaba van fer una festa per Nadal (jo ja estaba fen tramits per tornar a casa dels pares)i aquella nit el qué es ara el meu marit es va sentar al meu costat i em va acompanyar a casa i fins a dia d'avui ja portem 33 anys casats més dos de prova! Tinc la nacionalitat suissa doncs en aquells temps la rebies automaticament quan et casavas. El meu contacte amb CAT está més viu que mai. Salut i república. Sónia

• Eduard Esteve

  Estava jo en una partida de poquer i no es pot dir que m'anés molt bé.
  
  Nerviós perquè no tenia sort, però després de diverses tentantivas ho vaig aconseguir.
  
  Per fi vaig trobar la meva parella.

• Llum Sevillano Ollé

  Enguany, al febrer farà 38 anys que ens vàrem conèixer en una excursió a Núria. Al cap de 3 anys ens vàrem casar i demà passat en farà 35!

• Montse B.

  Tinc 38 anys, i el temps vola!...Tot va començar quan ell tenia 18 anys i jo 17, Setembre del ’97, Mollerussa, nit de discoteca, nit d’amigues. Sempre m’ha agradat molt ballar, tant es així que mentre ballava, vaig trepitjar-li el peu, just girar-me per demanar disculpes..... Renoi!, (vaig pensar)…em va dir que no tenia importància, però la tenia i 21 anys després, encara en te. I sí, ens vam conèixer, ens veiem cada diumenge. Un cop per setmana ens enviava ’m cartes ( mitjançant la seva germana que estudiava al mateix Institut que jo, ella s’encarregava cada dimecres de fer l’intercanvi de cartes, es cert que avui en dia els missatges de mòbil són instantanis, però la màgia d’esperar cada setmana aquella carta era sensacional. Res va ser fàcil o millor dit, res és fàcil però malgrat tot, tornaria fer exactament el mateix i amb la mateixa persona. Em va dir el dia abans del casar-nos: “ val la pena córrer el risc d’un nou dia, si al final trobes una flor”. Resulta que enlloc de trobar-ne una, n’ha trobat dues més, els nostres fills, Júlia i Guillem, per cert, encara m'encanta ballar!!.
  T'estimo Robert.

• Mª Luisa M.

  Oct’95 vespre, pis d’estudiant. Sona la porta... qui és aquest? Vaig pensar.
  Ell anava amb sa germana (la meva veïna) i ella em va dir q havia quedat amb el meu germà per un billar. T’apuntes? Quina maaandra!
  Van insistir i ens ajuntem una colla d’amics. Ens ho vam passar bé. Una mica estrany aquest noi com em mirava i a l’hora obstinat en q vinguéssim l'endemà a unes caves.
  Jo vaig conduir (com sempre des de llavors), ell va fer les indicacions i ens vam perdre (com sempre des de llavors). Ens ho vam passar bé. Una mica estrany aquest noi...
  L’endemà, com em feia de mal el cor! Se’m sortia!
  Després, la festa de tots els sants on aquella noia-guapa-alta-amb-mono-vermell-i-talons-alts... pobreee, no tenia res a fer. Ens vam passar tota la festa mirant-nos de reüll, somrient i fent veure q xerràvem amb altres. Ell amb la noia-guapa-alta... i jo amb aquell company de l’uni q mai fins aquell dia m’havia fet cas.
  Al cap de 2 setmanes d’aquell billar ja estàvem junts. Quan ho recordo encara em fa mal el cor.
  Dificultats... no en vull parlar, només dir q van ser combustible per nosaltres.
  Puc dir que l’amor va tocar a la meva porta i ma vida és “abans d’En Carles i desprès d’En Carles".

• Nama

  Ens vam conèixer un estiu, a una festa major d'un poblet del Pirineu. Jo estava ballant amb un amic, i vaig veure'l assegut a les cadires, jugant amb el mòbil. Més tard ens van presentar, ja que teníem amics en comú. Va ser un amor a primera vista. Els seus ulls em van encisar, i la seva manera de parlar. Ens vam donar el telèfon al cap de dos dies, després de passar una altra nit de concerts i un dinar de festa major.
  Quan ens vam tornar a trobar a Barcelona, vam passar una tarda màgica a la carretera de les aigües. Des d'aquell dia, que no parem!
  Més tard vaig saber que mentre era a les cadires, m'estava gravant quan jo ballava! Per ell també havia sigut un amor a primera vista...

• joaquim

  anavem cada diumenge a una discoteca de sarria de ter (girona) anomenada Cent peus.
  jo habia acabat la mili i vaig trobarme una noia, la Maria Dolors.
  Aquella noia m'agradava i vam anar ballant, diumenge rere diumente i ens vam anar coneixent.
  Estem casats des del 1976 i som pares de una filla i avis de 2 nets.
  Avui, 42 anys després, continuo enamorat de la meva dona,

• Bernat Ancochea Millet

  Era l’any de la posada en marxa de la Universitat Autònoma a Bellaterra, concretament el 1972, i arribar-hi no era gens fàcil. Jo anava amb cotxe i el que era i és el meu millor amic em va demanar si podia venir amb mi una amiga seva, la Carme. De tornada sempre venia algú amb nosaltres però a l’anada anàvem sols i xerràvem sobre moltes coses. Al Nadal, com que no li acceptaba diners per pagar els viatges, em va regalar un CD del concert per a piano n. 1 de Tchaikovski. Un greu error perquè era un dels millors regals que em podia fer! A partir d’aquí, pas a pas, i amb alguns entrebancs, com no pot ser d’una altra manera, ens vam anar enamorant. Per cert, també em va regalar més endavant la meva primera calculadora científica que costava aleshores 15.000 ptes. Cinc anys després ens vam casar a Poblet i l’enamorament continua amb una filla i un fill i dues netes que ens fan babejar sense parar.

• Montse Vives

  Vam coincidir a Còrdoba d'Argentina. Jo en un viatge reflexiu, ell, un viatge per feina. En una visita guiada a la Manzana Jesuística, jo havia perdut el bus per anar a Alta Gracia, per conéixer on passava les vacances el Che Gevara, ell, va perdre la primera visita del matí, Al sortir de la visita guiada vam començar a parlar i vam acabar prenent una cervesa junts, ens vam intercanviar les targetes personals, ell, físic astrònom, jo, artista. Després de dos hores havíem de seguir el viatge, un al nord, l'altre al sur. I després vam intercanviar missatges per internet. Una visita a Barcelona, allà vam sorgir estrelles. Després de dos anys Barcelona München, München Barcelina, ara fa vuit anys que vivim junts a München i seguim mirant les estrelles. Tot està explicat al bloc: montsevives.blogpot.de, buscar entrada 2007.

• Mariazell

  Jo sóc catalana i ell turc. Ens vam conèixer a Colònia (vam coincidir en un curs d'alemany) al desembre de 2012. Fins al juliol de l'any següent no vam començar a parlar. Primer per Facebook, deprès per whatsapp.
  
  En aquell moment ell era de vacances al seu país i jo era a Barcelona. Al cap de dos mesos parlant, ell va venir a Barcelona a veure'm i vam començar la relació. Per estudis, ell va haver de marxar a Colònia i jo em vaig quedar a Barcelona. Vam mantenir una relació a distància durant gairebé dos anys. Ara vivim junts a Istanbul.

• Enric

  La vaig conéixer un 23 d’abril de 2004 venent roses al Pg. Sant Joan per recollir diners pel viatge de fi de carrera. Vam començar a sortir per Cap d’Any (festa de medicina, també per recollir diners pel famós viatget...). Aquella nit, li vaig dir que em casaria amb ella i em va dir que estava borratxo.
  El 23 d’abril del 2008, ens vam casar i aquest farem el 10è aniversari. Tenim una filla que al 8 de maig farà 7 anys que ha sigut la culminació de la felicitat.
  
  Inconvenients? Doncs si. Una companya de la seva classe es va oposar a la nostra relació i la meva parella per Cap d’Any es va posar a plorar dient que la nostra relació no funcionaria. Llavors va ser el moment que he dit abans quan li vaig dir que no només no ho deixariem córrer sino que ens casariem.

• Joan Baptista Torrella Ibáñez

  Ens coneixíem des que teníem 8-9 anys. Fèiem teatre a la mateixa entitat... mai, però, ens havíem fet massa cas...
  Molts anys després, ens va tocar coincidir en un mateix repartiment, i fent de parella! Ella era Isabeló i jo Lluquet, als Pastorets... poc temps després, tornaven aparellar-nos, aquest cop Constance i D'Artagnan a "Els tres Mosqueters", i al mateix any un altre cop a "Ai Carai"... la gota que va fer vessar el got...
  O sigui que ben bé es pot dir que abans d'enamorar-nos de debò, ho vam estar assajant i representant de la mà de Folch i Torres, Alexandre Dumas o Benet i Jornet... Ens havíem "estimat" amb estils ben diversos i sempre de cara al públic... Traslladar-ho a l'escenari de la vida va ser, al capdavall, bufar i fer ampolles. Ho teníem ben assajat!
  
  D'això ja en fa 22 anys!

• angels

  Ens varen unir els nostres gossos, els únics elements que teníem en comú una andalusa que vivia a la Catalunya espanyola dels 80's i un català de la ceba total. Ens vàrem trobar a la placeta del barri, passejant-los i ja se sap, ... Que si com es diu, que si que menja i a quina hora vindràs demà... i al cap de poc ja estàvem compartint-ho tot. Han passat més de 35 anys i moltíssimes coses. Com diu el poeta, ens ha calgut fer un nou aprenentatge i fer-lo al costat d'ell ha estat el millor que m'ha passat a la vida. Gràcies, amor meu. T'estimo.

• Jan

  32 anys i torno al meu País del què en vaig sortir el dia del meu naixement. 18 hores de ràdio el cap de setmana, una hora als migdies i 45 minuts de televisió els dimarts. Tercer programa i el convidat falla. Tirem d'agenda, son les 11 del matí i el directe es a les 10 de la nit. La truco, quedem a la una als estudis, tinc una hora al migdia de ràdio, ens veiem abans? Arribo una hora tard, just per entrar en antena. La truco des de l'estudi. Quedem a les 5 al seu despatx. La reunió de programació i la dimissió del cap de programes, coi son les set ja. Hola, quedem a dos quarts de deu als estudis? va bé? si es avui o cap dia.
  A les 10 en punt en directe, per primer cop un convidat em fa perdre el fil. Mai duc notes, acostumat a directes de 8 hores. No puc evitar demanar-li disculpes amb un sopar. M'ha acompanya a casa, he deixat el cotxe a uns amics per a anar a teatre. Em deixa a la porta i jo li deixo un bes. M'adono que les seves cames m'han encisat.
  Han passat dos dies, la truco, la convido a anar a veure la trobada d'acordionistes d'Arsèguel, acabem sopant a ca l'alcalde de Noves, passem nit a Arfa. No entenc com no em va enviar a pastar fang. Demà celebrem els 22 anys.

• Jordi

  Teniem una amiga en comú que estava de viatge pel sud-est asiàtic, jo vivia a Abu Dhabi i ella a Munic, ens haviem de trobar amb aquesta amiga comú a Sri Lanka per viatjar els 3 durant una setmana.
  En el periple de l'amiga pel sud-est asiàtic va tenir la mala sort de trobar-se al Nepal en el moment del terratrèmol de 2014. L'experiència va ser horrible, però per sort ella no li va passar res greu. Degut al mal tràngol va decidir aturar el viatge i tornar cap a casa.
  Nosaltres varem decidir seguir endavant amb el viatge tal i com estava previst, ella arribava uns dies abans que jo i jo marxava uns dies després. El viatge va ser fantàstic i ens varem enamorar. Varem decidir seguir amb la relació tot i viure a 6000km l'un de l'altre. Durant 6 mesos ens varem veure un cop al mes, un cop a Barcelona, jo vaig anar a Munic, ella va venir a Abu Dhabi i també varem trobar-nos a "mig camí", llocs com Moscou, Sant Petersburg o Istanbul. Jo vaig decidir deixar la feina i anar amb ella a Munic. Un any després tornarem a Catalunya i uns mesos després nasqué el nostre fill.
  Ara molt il·lusionats amb el futur!

• Oscar

  Bona tarda. La nostra historia va començar de ben petits. Coincidirem al colegi, agafavem l´autobus plegats. Anavem a un curs de distancia. Encara em recordo quan la mirava perque ella no em veies, m´amagava, jo era molt poruc i vergonyos. La vida ens va passar als dos, cadascú pel nostre cami. i del colegi no en saberem l´un del altre mes que pels nostres pares. Ella va acabar la carrera i va decidir marxar a Anglaterra. Jo continuava aqui treballant i em sorgir l amor, em vaig casar i tinguerem un xiquet. Ella tb va tenir relacions a UK. Al cap d´uns anys, al 2009, a facebook en una busqueda d´antics alumnes del 1985 la trobo i li escric per saludar.la i saber d´ella. Aixi començarem a reconeixer.nos de cop, i a diari xerravem com amics i ens explicavem i reviviem anecdotes de jovenets. El 2010 ella baixar a Tgn i voler que ens trovarem. Jo seguia peruc i vaig posar una excusa per no trobar.me amb ella. Al 2011 decideixo separar.me i el 2012 ella torna a venir de vacances una setmana el mes de gener. Desde aquell dia estem junts. Vaig començar viatjar tres cops a l´any per veure.la. Ella, ja separada del seu darrer company, també viatjava a Tgn quan podia...mes. Fins avui.

• Sergi

  Una història de 10 anys i 15 dies.
  Tots dos involucrats en política, ens vam conèixer a finals de 2003 en un míting polític gràcies a un amic comú.
  De seguida em va causar impacte la seva vitalitat i alegria. Vaig quedar prendat. A l'endemà del míting vaig preguntar per ella i em van dir que tenia parella. "Paciència", vaig pensar.
  Ens trobàvem als actes polítics i poc a poc ens vam anar fent amics. Un dia em vaig assabentar que ho havia deixat amb la seva parella, i vaig creure convenient deixar uns mesos de marge, per deixar passar el dol, fins que li vaig proposar la primera cita. Com que em va veure venir, es va esllanguir com una anguila.
  Amb el pas del temps, la nostra amistat creixia i creixia, i de tant en tant jo llançava la canya i em trobava amb evasives . Vam arribar a fer viatges a l'altra punta del món, com a amics, fins que jo vaig decidir, ja devia ser al 2012, que havia d'assumir que mai estaríem junts.
  Després de l'últim viatge alguna cosa va canviar, perquè ella es va començar a fixar en mi com alguna cosa més que en un amic. I quan ella va decidir que sí, que jo era el seu home, va desplegar la seva màgia per aconseguir en 15 dies el que jo vaig tardar 10 anys.

• mercè prat canals

  Era el 1977. Jo buscava algú per fer intercanvi anglès-castellà. Vaig passar un dia per davant del taulell d'anuncis de la facultat d'Història i Geografia de la UB, i vaig veure un anunci enganxat amb Cel·lo: "CUIDADO! Busco persona para intercambio inglés-castellano." Aquesta persona em convé, vaig pensar, no sap gaire castellà.
  
  Mentre preníem una horxata al carrer Aribau, em va dir que era croat , vivia a Anglaterra i estava passant un temps a Barcelona. Tenia el ulls blaus i era alt i ben plantat, Era el 16 de juliol i vam quedar per començar el 19. El 18 era festa aleshores, i jo anava a veure la meva família.
  
  Ens vam trobar al Parc de la Ciutadella. L'intercanvi se'ns va fer tan interessant, que el parc va tancar amb nosaltres a dins! Vam descobrir coses en comú , com unes enormes ràdios amb ona curta per escoltar la BBC, i afició pels idiomes.
  
  Aquell setembre vaig deixar la feina i me'n vaig anar amb ell a Anglaterra. Vam tornar al cap d'un any amb títols d'anglès a la butxaca, i vam començar a fer-ne classes.
  Avui, jubilats, tenim dos fills i una neta. Tots tenen els ulls blaus i parlen català, anglès,... L'avi croat és el més català de tots. I del Barça!

• Jordi Martinez Ruiz

  Feia més d'un any que jo era una ànima en pena, sentimentalment parlant, després d'una relació tòxica que em va deixar empremta. Un dia a la feina una companya em va dir, més ben dit em va manar, d'anar a dinar amb ella i amb una amiga amb qui havia quedat, cosa que en un primer moment jo no veia gaire clar. Un cop convençut la Pili, així es diu la meva companya de feina, em va dir que s'havia de posposar el dinar per un imprevist d'última hora.
  Al cap d'una setmana el dinar es va tornar a organitzar, i jo amb ressaca després de celebrar el primer títol de l'era Guardiola com a entrenador del Barça, Copa del rei a València, vaig anar a dinar amb la ment més posada en el llit que m'esperava més tard, que no pas en dinar, i molt menys en les companyes de taula. Però quina fou la meva sorpresa, l'amiga de la meva companya era una noia agradable, poc parladora però que transmetia una tranquilitat immensa i que s'agraia molt. Aquella noia era l'Olga.
  Uns dinars més tard i unes xerrades després, xerrades on el temps passava a una velocitat superior a la de la llum, el 7 de setembre de 2.009 va començar l'aventura més meravellosa de la meva vida, amb un nen fantàstic, una historia d'amor.

• manny1312

  Aquesta nota es pels redactor de l´ARA
  Ha estat avui , just pocs minuts despres de començat el 16 marc 2018 , que he vist aquesta secció del diari per primera vegada
  He llegit amb curiositat i interés les cinc histories que he trobat accesible via l´edició digital (Marc Soronellas, Tirs, Elisenda Batlle B.,Núria Quero Bellosta, Conrad Camacho Sanchez).
  Trobo que la idea de tenir aquesta secció es positiva i interessant . Curiosament amb la meva companya ( ja 30 anys que estem junts i hem viscut a cinc paisos diferents a Asia, Europa i America Nord i Sur ) ) quan coneixem una nova parella i notem que hi ha empatia, expliquem com nosaltres ens s varen trobar i coneixer , etc...
  M´ ha sorprés només trobar-ne cinc d´histories. Pregunto : quan es que s´ha començat a publicar? .
  Sug.gereixo incloure a l´ encapçalament que s´hi informi quan ha començat la secció. També sug.gereixo incloure la data de escriptura de cada comunicació.
  Otrosí: penso que la frase que hi posseu a l´encapçalament "Digues la teva opinió" no es apropiada.
  Potser em poden respondre les meves preguntes al meu correu
  Ben atentament
  Manuel Vallejo

• Marc Soronellas

  Una tarda de després de dinar, quan anava cap a casa em vaig creuar amb la que avui és la meva parella. La pobre anava coixa perquè s'havia lesionat en una excursió per Montserrat.
  
  Tot va ser molt casual, els dos ens coneixíem de l'institut i d'haver mantingut conversa algun cop per l'escola i pel carrer, però res important.
  
  Quan la vaig veure, ens vam saludar i ens vam posar al dia de les nostre vides, molt resumidament i ens vam despedir. Un cop, a casa vaig començar a sentir que volia saber més d'ella i conèixer-la més. La vaig buscar per les xarxes socials i li vaig enviar un missatge preguntant pel seu genoll i per com li havia anat un treball que havia de presentar.
  
  Vam seguir enviant-nos missatges de forma freqüent, on parlavem dels nostres projectes i preocupacions, fins que vam quedar un dia per anar al cinema a veure "El Hòbit" pel.lícula que a ella li encantava i no tenia cap amiga que volgués anar amb ella, i jo com que sóc un fan d'aquestes pel.lícules no vaig dubtar en anar-hi. No ens vam fer cap petó, però la cita va ser molt intensa. Vam parlar molt durant el trajecte en cotxe i mentres parlavem sentia que aquella noia era la dels meus somnis. I encara ho és.

• Tirs

  Nosaltres ens varem conèixer a Markham, una ciutat del Canadà... arribant-hi cadascun des d'una punta diferent del planeta: ella és de Yokohama i jo de Barcelona. Varem anar per a un projecte internacional de comerç electrònic d'una empresa tecnològica (ella portava la traducció al japonès i jo al català). La cosa havia de durar dos mesos, però es va anar allargant i enllaçant amb altres projectes. Cal dir que d'aquella feina varen sortir moltes parelles internacionals...
  
  Després d'una relació de dos anys, en què alternàvem projectes junts al Canadà i la Xina amb la relació a distància, varem decidir casar-nos. La pregunta: On viuríem? Bé, varem decidir que primer ella visitaria Barcelona i després jo aniria a Yokohama. Després de vindre ella aquí... ja no va caldre que jo anés allà: la decisió estava presa.
  
  La seva família s'ho va prendre molt bé. De fet, en fer la petició formal de mà (aquestes coses encara es fan al Japó), el seu pare va respondre senzillament: "Okey".
  
  Ens varem casar a Yokohama, això sí. Ja fa més de catorze anys, i aquí estem, vivint al Garraf, enamorats com el primer dia!
  
  Us poso també la foto de casament, que fa patxoca.

• Elisenda Batlle B.

  Feia 4 messos que m'havia separat, i amb dos fills de 7 i 10 anys, no volia ni sentir a parlar d'una nova rel.lacio.
  Pero vaig entrar a treballar a una nova feina, erem a principis d'estiu....
  Alla hi havia un home (ja no s'en podia dir xicot) que va començar a tirar-me els trastos, em va agradar i vam començar a "tontejar", ell feia 6 messos que s'havia separat tambe.
  Jo tenia clar que no volia res serios, tant sols havia de ser "un rollet d'estiu", no volia un home a la meva vida. Pero a finals d'estiu ja veiem que hi havia quelcom mes. Vaig resistir-me molt a acceptar que allo era AMOR amb majuscules, fins que tots dos ho vam reconeixer.
  D'aixo en fara 19 anys aquest proper estiu.....
  No ho hem tingut gaire facil, pero finalment, no fa gaire i superant molts obstacles, a l'octubre del 2016 vam poder casarnos.
  La nostra aspiracio de cara al futur, es poder gaudir d'una vellesa junts i recuperar tots els anys que no vam estar junts perque encara no ens haviem conegut.

• Núria Quero Bellosta

  Dels 4 anys que portem junts, 2 i mig els hem passat separats.
  Ens vam conèixer a la universitat, i va passar molt de temps que només érem amics. Quan feia un any que estàvem de parella, jo me'n vaig anar a Londres a estudiar un màster i un cop acabat, m'hi vaig quedar a treballar. Ell, mentrestant, va trobar feina a Barcelona i s'hi va quedar.
  
  Durant més de dos anys, ens hem anat veient un cop cada mes, mes i poc, infinites trucades d'Skype, trobades a altres ciutats europees.
  I finalment, ara fa 4 mesos, ell va venir a viure a Londres.
  Mantenir una relació a distància durant tant de temps ha sigut molt i molt complicat, però la situació actual, ho compensa amb escreix.

• Conrad Camacho Sanchez

  Hola!
  Enguany farà 10 anys que ens vam conèixer amb la meva dona.
  I ens vàrem conèixer participant a la Copa Catalana de Caminades de Resistència, fent caminades de 50 a 100km.
  Una història molt bonica, genuïna, i divertida, que sempre recordem amb la nostra amiga Maisaa, d'origen palestí, que va col.laborar fent una mica de Celestina...entre d'altres casualitats divertides!
  Aquest és un breu resum d'un noi de la província de Barcelona i una xiqueta de la província de Tarragona es van conèixer,enamorar i estimar i junts hem format una família de quatre, que actualment vivim al nord d'Itàlia.... l'aventura de viure continua!
  Conrad i Sònia