Les vostres històries:

• Núria

  No sóc la Núria, sóc el seu marit. Quan tenia 16 anys, (ara en tinc 62) un homosexual d'uns 30 anys, amb una molt bona situació econòmica i social, que coneixia de jugar a frontenis en el CLUB NATACIÓ BADALONA, em va portar enganyat a casa seva per veure un partit de tenis, em va grapejar el que va poder, però afortunadament vaig poder fugir abans de que tot anés a més. Em va fer molt de mal.

• Jordi Planas Cuchi

  Jo no m'he trobat amb cap situació d'aquest tipus ni hi he participat. Però sí que en conec un cas molt proper i mai he dit res per respectar la voluntat de la víctima, que no comparteixo. És una situació dolorosa.

• JAUME

  hp

• Núria Assens

  Quatre germanes de pares separats, vivint amb la mare i veïnes de replà dels tiets. L'oncle fent de patriarca i amb actitud seductora i tocaments ocasionals de les quatre. Intent de violació de la meva germana en un viatge a Madrid, en un hotel, no aconseguit pels crits d'ella.
  La resta de la família: mare, àvia,veïns, altres parents, no volent intervenir, dubtant i volent continuar com si res pel "què diran" i "hem de ser pràctics" i "passa a totes les famílies" o bé "no pot ser veritat".
  Cap investigació o intent d'aclariment. Violència verbal intensa per obligar-nos a acceptar la "versió interessada " de la mare. Vam marxar a viure les quatre germanes pel nostre compte.
  Encara patim l'estigma familiar d'haver "donat la campanada",.

• Carme Alsina Sánchez

  Quan tenia 14 anys, un migdia assolellat, passejava un gosset que tenia per uns camps no lluny de casa. De sobte se'm va tirar un home de mitjana edat, a sobre posant-me una navalla al coll i dient que em volia portar a un lloc més tranquil. Vaig córrer, cridar, suplicar però ell em va tornar a atrapar. Per sort un caçador que passava per allà em va sentir i es va acostar i em va preguntar què passava. Jo li vaig dir que aquell home em volia violar però ell va començar a cridar que no, que jo era la seva filla i que em portava a casa....Vaig patir tant en aquells instants,per por que el caçador el creiés, però....per sort meva aquell home coneixia al meu pare i el va fer fugir apuntant-lo amb l'escopeta. Quan vaig arribar a casa plorant, el meu pare volia sortir a pescar l'individu, però va resultar que el caçador també el coneixia i era pare de família i un desgraciat...així que no va passar-li res. Mai més vaig passejar al gos pel camp i encara que ja tinc bastants anys, sempre he patit d'angoixa en llocs solitaris.......

• Helena Garmendia Hijarrubia

  He estat assetjada sexualment diverses vegades a la meva vida. Quan tenia 8 anys, per un veí que m'esperava cada dia al portal a la tornada del col·legi per tocar-me. Tot i estar amenaçada per ell, finalment vaig gosar dir-li a la mare, però ella no va saber reaccionar i em va dir que havia d’aprendre a defensar-me jo mateixa; quan tenia 11 anys, durant un viatge d'estiu de nenes, un adult es va ficar al meu llit mig nu al mig de la nit per tocar-me i intentar passar una bona amb mi. Això em va costar un segon episodi també difícil d’haver d’anar a declarar l’endemà, quasi sempre davant d’homes, anar a identificar, un per un, un equip esportiu d`homes que havien passat la nit al pis de dalt, i finalment acusar i denunciar a un noi. D’adulta també em vaig trobar una situació d’assetjament a les 8 de la nit davant de casa meva. Crec que el canvi passa per la conscienciació social però sobretot perquè molts homes superin el masclisme (injusticia idiològica prèvia i que justifica l'acció) i s'enfrontin a ell. Estem parlant respecte a la llibertat individual. Estem parlant de dignitat i drets humans. Crec que s’hauria d’ensenyar com una prioritat als nens i nenes a les escoles.

• Anna Fernández Torné

  Als 15 anys tornava de nit tota sola cap a casa i un home em va començar a perseguir. Vaig accelerar el pas quan de sobte vaig sentir darrere meu que corria cap a mi. Ja no vaig poder reaccionar i al cap de poc em va atrapar i em va començar a petonejar i magrejar. Me'n vaig poder desfer no sé com encara i vaig començar a córrer, però uns metres més endavant n'hi havia un altre esperant-me. La por va ser tan gran que vaig preferir saltar a la carretera NII i mirar de parar algun cotxe, però tots m'esquivaven (ves, una boja caminant pel mig de la NII de nit). Vaig continuar caminant pel mig de la carretera cap a casa. Uns metres més enllà, però, una parella que havia vist el que m'havia passat va aparcar el cotxe i va esperar que hi arribés. Em van oferir dur-me a l'hospital, però només vaig demanar que em duguessin a casa. I així ho van fer. No vaig dir res a ningú per no fer patir a ma mare, que sempre em demanava que mai tornés sola a casa. Vaig estar una setmana sense poder bellugar el coll.

• Mr.Bean

  Un home se'm va enganxar a la parada del bus i em va oferir sexe a canvi de diners quan tenia 19 anys. Anys més tard un altre home, aprofitant que li cedia el pas en una borera estreta, em va acorralar contra un portal i em va començar a molestar i magrejar. M'hagués agradat clavar-los una empenta les dues vegades, però només vaig ser capaç de paralitzar-me i sortir corrent. Per no esmentar totes les vegades que senyors que no conec de res em diuen "somriu, estàs molt seriosa". No és tan greu, però es fa bastant molest quan ja t'ho han dit unes quantes vegades. No són coses que diries a un adult que no coneixes quan vas pel carrer. És com si sempre haguessim d'estar alegres i somrients per plaure els altres. Pot ser les meves experiències no són res de l'altre món al costat de les d'altres, però fa ràbia. M'agradaria poder anar a la meva sense que ningú es cregui amb el dret d'increpar-me i prendre's confiances perquè sí. No soc menys que ningú del carrer. Respecto els altres i demano que se'm respecti. No crec que demani tant.
  Que tingueu salut i un bon dia.

• marga guasch

  Les meves filles i jo vem ser assetjades pel meu cunyat l'any que em vaig separar, aprofitant la meva debilitat, perquè em queda clar que l'assetjament és una demostració de possessió, d'intent de dominar el territori. A més d'altres problemes. El més greu, però, és que tota la meva familia (la seva dona, la meva germana, els altres germans, els nebots, la mare) i altres coneguts de la familia ho saben i tots callen. Les formes per sobre de tot !. De totes maneres, jo he deixat d'assistir a les celebracions familiars. A aquest fastigós -i als seus còmplices- no tinc més ganes de veure'ls. A la meva mare, que és gran, la aguanto.