Les vostres històries:

• EDUARD39

  Vaig néixer a l’any 81 a Girona. Els meus pares som d’Aragó I Galícia i van vindre a treballar com molta gent en aquells temps. Vaig escolaritzar-me i vaig rebre progressivament quasi tota la meva educació en català. Els meus pares no vam entendre com el castellà, que jo parlava a casa i amb molts nens al pati de l’escola, no tenia cabuda a les aules. No vam protestar, creiem que era millor “no generar-se antipaties”. Vam assumir que això era el millor per a mi.
  Als 90 ens van canviar de domicili a Cornellà de Llobregat i vaig començar l’institut. Recordo perfectament com alguns mestres, donaven “explicacions” del per què donaven les classes en castellà i no en català, ja que així ho tenien estipulat. Si això és integració, “que venga Dios y lo vea”.
  No he rebut cap idiologia contrària a Espanya, només els conceptes pedagògics que pertocaven. El que si indirectament he rebut amb aquesta educació “d’inmersió”, és que el castellà no es una llengua a cuidar.
  Entenc perfectament que d'altres persones tinguin una experiència totalment contrària a la meva, però això és el que jo he viscut i intentaré no li pasi als meus fills.

• Veronica Bernal Sosa

  Sóc veneçolana, tinc 25 anys i en fa 14 que visc a Catalunya. Vaig estudiar la segona meitat de 6è de primària a una escola de Girona en la que l'idioma que sentia als passadissos i al pati era el castellà. Recordo que quan els meus companys feien classe de castellà, jo anava a reforç de català per aprendre'n més ràpid, fet que em va permetre parlar-lo en 1 mes. Quan vaig arribar a l’institut, no va caler dir-li als professors que feia menys d’un any que havia arribat a Catalunya perquè ja entenia i parlava perfectament el catañà. Les classes d’història van despertar el meu sentiment crític, i van ajudar, sobretot a la universitat, a entendre la situació actual del país. Sóc economista i he tingut professors de totes les ideologies, els quals ens donaven el seus punts de vista en tots els aspectes, però en cap moment ens impedien analitzar els números que ens donaven, degut a que eren la realitat.
  
  La immersió lingüística és el millor que em podia haver passat. Estic molt orgullosa de dir que sóc bilingüe, i que la meva segona llengua és el català. A més, he tingut la sort de conèixer persones que han fet que estimi la cultura catalana tant com estimo la veneçolana.

• Mariona Rodríguez Brugada

  Tinc 21 anys i sempre he estat escolaritzada a la pública, tant a la primària com a la secundària. Sóc del Pla de l'Estany, una de les comarques més independentistes de Catalunya i us puc assegurar que ni a l'escola ni a l'institut m'han dirigit cap a certa ideologia. Al contrari, considero que sóc una persona amb una mentalitat oberta i amb esperit crític. Considero que he tingut molta sort amb els professors del meu institut ja que volien els seus alumnes lliures per sobre de tot i mai ens imposaven la seva ideologia, al contrari. Pel que fa a les assignaties de català i castellà, vaig tenir molt bons professors. Parlo i escric perfectament les dues llengües. El meu professor de literatura castellana era excel·lent i va fer que m'interessés molt més per la llengua i cultura espanyoles. Els valors que he après a l'escola pública és el respecte, desenvolupar un pensament crític per ser més lliure, respectar tot tipus d'ideologies, condemnar el racisme i la xenofòbia i el discurs de l'odi, fer el bé i no el mal i ser bona persona, ajudar els altres, ser una persona competent per aportar el teu gra de sorra a la societat i fer d'aquest món un lloc millor.

• Jaume de Rubi

  Doncs mireu: jo, l'any 1940, tenia 8 anys, estava al pati de l'escola i encara que a dintre era totalment obligat a parlar en castellà, quan sortiem, entre amics sempre parlavem català, i el mestre de Gimnasia, falangista, com era de precepte, va sentir que un amic i jo parlavem la nostra llengua, va venir i em va donar una tal clatellada , que de rebot, em va fer sortir sang del nas, amb l 'afegito: siempre estais ladrando esos catalanes. Ahora vete a casa a contarselo a tu padre, que venga, y habra para él y todo. Això em va quedar gravat per sempre, en el meu tendre cervell, i el dia que vaig assabentar-me que aquell "energúmen" havia mort, vaig tenir una gran alegria.Quaranta anys de franquisme i i quaranta que encara manen els seus hereus. Tal com deia aquell, que era caudillo por la gracia de Dios, ho va deixar tot lligat i ben lligat . No cal que digui res mes, ja ho podeu veure. Això si que era adoctrinament. Visca Catalunya lliure !!

• Paula

  Esta es mi experiencia como castellanoparlante de otra comunidad autónoma que se apuntó a cursos de catalán para adultos: Nos dieron unas fotocopias de los Decretos de Nueva Planta de Felipe V. Ya saben, las famosas citas: "Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado." y "Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana." No sé qué para qué nos meten eso en un curso de idiomas, como no sea para hacernos ver lo malísimos que somos los castellanos, que siempre nos hemos querido cargar el catalán. Si eso no es adoctrinar... Por cierto, esas instrucciones son una broma comparadas con la feroz inmersión lingüística que impone la Generalitat en todos los ámbitos, incluyendo multas por no rotular en catalán.

• pevi

  la meva escolarització va ser en castellà per imperatiu franquista, teníem prohibit parlar en català i tot s’impartía en la llengua del movimiento
  he vist evolucionar l’educació cap a positiu a Catalunya en tots els sentits, la immersió ho ha fet fàcil i de manera molt encertada. no creia pas, més enllà de situacions puntuals, que es tornés a aquesta amenaça regressiva , un mal son.
  per raons professionals em relaciono amb moltes escoles i no és pas cert el que estan dient polítics del PP I C’s

• marcc_

  Jo he estudiat al Baix Llobregat. A casa parlàvem català però aquest no era el cas de la majoria de companys que eren castellanoparlants. Gràcies a això, el meu castellà és perfecte, igual que el seu: el model d'immersió lingüística em va permetre tant a mi desenvolupar-lo com a ells potenciar-lo i enriquir-lo. Per altra banda, ells van sortir de la ESO parlant un català força correcte en la gran majoria de casos. Si hagués de resumir en un valor el que em va transmetre l'escola, diria "convivència".

• oriolfranch

  Com a exalumne en escoles públiques catalanes, puc dir que gràcies al model d'immersió lingüística puc parlar tres idiomes: català, castellà i anglès. Em dic Oriol Franch, tinc 25 anys i he estudiat a Barcelona ciutat. M'han ensenyat la diversitat de llengües que hi ha a Catalunya i això no m'ha impedit poder-me expressar de forma escrita i oral en castellà. No m'han adoctrinat, si sóc independentista és perquè així ho penso per mi mateix. Tenim un model que és un dels millors d'Europa.

• Paula

  Parlo com a mare de dos nens castellanoparlants escolaritzats en la immersió. La immersió lingüística no és més que un mètode per aprendre idiomes i només té efectes positius quan l'alumne se sotmet a ell de manera voluntària. A més, lògicament dificulta l'enteniment de la matèria per part de l'alumne, de manera que només és aconsellable per a alumnes avantatjats i que no tinguin cap dificultat d'aprenentatge afegida (a Catalunya, els alumnes de parla castellana pateixen el doble de fracàs escolar que els de parla catalana). Per tot això, la immersió forçosa és una autèntica aberració pedagògica que s'usa com a instrument polític i que només pot tenir una finalitat: l'enginyeria social. Substituir una llengua per una altra. Eliminar una llengua i una cultura "incòmodes" per posar altres "políticament correctes" al seu lloc. El fet que aquí hi hagi testimonis de castellanoparlants lloant la immersió forçosa en català i donant les gràcies per ella, és la major prova de l'adoctrinament i el rentat de cervell que ha aconseguit l'escola catalana: inocular l'autoodi en bona part dels castellanoparlants catalans.

• Jaume Ortanobas Casas

  Ah, oblidava l'únic comentari tendenciós que vaig observar en un professor català. Va ser a classe d'història espanyola, a l'Insitut Jaume Balmes. La professora, parlant-nos de l'11 de setembre, ens digué, amb un somriure indisimulat: "bueno, todas las celebraciones históricas catalanas son derrotas..."

• Jaume Ortanobas Casas

  Nascut al 73, recordo perfectament la tiviesa a l'expressió de la professora quan ens explicava la transició democràtica. Notaves que no hi havia afecció, però sí profund respecte pel seu deure com a professora de ser imparcial, moderada i gens tendenciosa. Mai va haver ni una sola valoració negativa respecte la influència de la resta d'Espanya en Catalunya. Repecte total a la resta de l'estat, i a la nova realitat democràtica, per a la que s'havien renunciat a molts anhels, en favor de l'estabilitat política i social. És veritat que alguns nanos teníem una mica de dèficit del castella oral, malgrat la meitat de les assignatures eren en castellà. Respecte total als castellanoparlants que no s'atrevien a parlar el català. I una extrema prudència i tacte al adreçar-te en català a tothom, i encara més a contestar en català quan se t'adreçaven en castellà. Conclusió: som massa bona gent. És com si en un partit de basquet el teu equip es conjura per jugar net, ser sempre dialogant, acceptar els eccessos de l'adversari amb prudència i esperit constructiu, i després t'adones que l'adversari no para de donar-te colzades quan l'àrbitre no mira. N'estem tips. Això només acaba de començar.

• un bon català

  Per sort, Jo vaig estar escolaritzat en una època de incipient llibertat on hi teníen cabuda moltes opcions, en diferentes escoles i dintre de la mateixa escola. La posterior uniformització i adoctrinament, amb pèrdua de riquessa i qualitat l'he viscuda amb els meus fills. És trist!!!

• Cèsar Montoliu Garcia

  Gràcies a l’escola catalana, jo, que tinc el castellà com a llengua materna o inicial, sóc traductor al i del català, a més de castellà i diverses altres llengües.

• Joan

  Vaig néixer el 1957. A l'escola Cor de Maria de Sabadell teniem l'assignatura FEN (Formación del espíritu nacional) que era una clara mostra d'adoctrinament franquista. El professor es deia Sr. Burgos, i ni ell mateix (declarat falangista) s'atrevia a adoctrinar-nos en espanyolisme, i dedicava les classes a explicar-nos coses de civisme. Ara diuen que l'escola catalana adoctrina els nostres fills?. Estan bojos!. Tinc dues filles de 21 i 23 anys que han anat a l'escola catalana i m'agradaria que estiguessin una mica més identificades amb la qüestió catalana.

• Laura Martin

  Nascuda a Mataró al '78, vaig tenir la sort d'anar a una escola pública de barri molt innovadora en el pla metodològic i clarament catalana. Gràcies a la meva escola, centenars de fills d'immigrats vam aprendre català com a llengua vehicular d'aprenentatge, de cohesió i d'igualtat d'oportunitats.
  Els meus mestres, que sortien d'una dictadura i havien patit repressió (igual que els meus pares), van adoctrinar-me en el respecte, les ganes d'aprendre i l'amor a la cultura, el sentit crític i la llibertat. I els estic infinitament agraïda per aquest adoctrinament.
  Avui sóc mestra, treballo a l'escola pública catalana, i miro d'adoctrinar els meus alumnes en els mateixos valors.
  L'escola pública és una fàbrica de futurs adults lliures, iguals, crítics i respectuosos amb la diversitat. Que no ens la toqui ningú.

• Anna De La Cruz Ventura

  Soc del 53. Anava a les monges. Recordo la historia de España en castellà , evident i parlant de los Reyes Catolicos los mejores del
  Mundo. Quina pena. Vam aprendre zero d historia

• Arqueolegsalpoder

  Sóc del 83 i em vaig educar a l'Hospitalet del Llobregat. Els meus pares van pensar que com que treballaven allà, era millor llogar un pis prop de la feina i l'escola. La meva primera escola era molt interessant, principalment en català i donaven un pes molt important a les arts. Però amb la crisi a inicis dels 90 van tancar i vaig canviar a una petita escola (sense infraestructures bàsiques), amb professors principalment arribats de Sòria. Tenien fama d'exigents però per al català no ho eren gaire. L'única professora que sabia bé el català feia català a partir de 6è d'EGB. Hi anava gent principalment castellanoparlant. De seguida em van començar a dir "català de merda", entre d'altres coses. Va durar forces anys. Fins aleshores no ho havia sentit com a insult. A 8è d'EGB vaig canviar al centre de l'Hospitalet, a una escola més gran i "pija". Aquí no recordo una discriminació habitual pel fet de parlar català a casa però la llengua del dia a dia era el castellà. Moltes assignatures eren en castellà perquè molts professors no sabien bé el català. Alguns dels companys que sempre van parlar castellà una vegada van començar la universitat van passar-se al català.

• Carles4Gats

  Sóc nascut l'any 75. A la meva escola a Barcelona mai vaig escoltar a cap professor burlar-se de Catalunya ni de la llengua catalana. No obstant això el professor de Català de 2òn de BUP si que es burlava quan algú parlava en castellà. Em van ensenyar reiteradament quines eren les eines de normalització lingüística. Em van animar a practicar el bilingüisme passiu. Recordo que el professor de biologia va donar l'assignatura en 1er de BUP en castellà. Quan vaig tornar a tenir-ho en 3er de BUP mai més li vaig sentir parlar en castellà, només en català. Sincerament, crec que vaig ser víctima d'una educació adoctrinant.

• Pau Flaque Borrellas

  Jo sóc de l'any 91 i per tant vaig viure plenament l'inmersió lingüística. No molt lluny de Barcelona, concretament a Sant Fost de Campsentelles , anava a un institut on cada professor ensenyava amb la llengua que volia, per una altre part molts dels alumnes eren castellanoparlants i de fet, jo i alguns altres que erem catalanoparlants, haviem d'aguantar insults com catalufos i d'altres bromes pesades respecte a la llengua catalana.

• alfarras

  La meva experiencia es no puguer estudiar en català ni tant sols català. Desgraciadament es el que volen aconseguir ara, tornar a la FEN ( formación del espiritu nacional)

• Neus Cascajo

  La meva primera experiencia de mobilització per l' educació va ser als 13 anys amb les mares i pares de l' ampa de l' institut Emperador Carles cap a l'any 78: no hi havia prou places! Amb pancartes a la plaça Sant Jaume! Va ser l' origent de l' institut de la Maternitat.La "Norma" aquella nena de cartró presidia l 'entrada de " l' empe" i tant estudiants com mestres la teniem en compte. Professors castellanoparlants, em van agrair que fes examens i traduccions del llatí, grec i francés en catalå i castellå ja que els ajudava a ells d'aprendre.. .a l'hora jo tambę aprenia ja que tota l' escolarització anterior havia sigut en castellå. Aquest autoaprenentatge l' he heretat de la meva mare que sempre la practicat. Els diccionaris i les enciclopėdies sempre han estat a casa els nostres aliats , amb aquests ajut vam poder transcriure cançons de Llac, Pi de laSerra..., i entendre la importåncia de militar en la defensa de la nostra llengua. N iun pas enrera.

• Belkados

  A l'escola "catalana" de la meva època - nascut al 50- cantàvem el Cara al Sol a l'entrada i a la sortida. Parlàvem cristiano I pasàvem el rosari cada dissabte al matí. All batxillerat els professors - d'una escola privada de barri de mala mort - eren castellans vinguts de les espanyes bastant indocumentats que ens feien estudiar els llibres de text i ells no fotien brot. Em va servir per saber estudiar pel meu compte i ser autodidacta.

• Lluis Cortada Vila

  Soc nascut el 52 i maloradament nomes podria explicarte el adoctrinament feixiste que varen intenta em la nostre generacio. FEN Formacion del Espiritu Nacional, mitad monje mitad soldado..escuts falangistas i exaltacio del franquisme. Pels vols del 66 em un "cura obrero" de mestre varem aterrar a la realitat....meins mal.
  Salutacions.
  Lluis

• FACTIONIS VENETAE

  Generació del 73. Col.legi Sant Pau de Tarragona . Inici de la inmersió lingüística: clases en catala i Castella separades. A les de Castella s’ anava introduint el català progressivament. Tenien força importancia l’ educació cristiana, tradicions Catalanes i esport. Als 14 anys tothom entenia i escrivia català i alguns de les classes de Castella es llençaven a parlar-lo. La lengua comuna i lengua de jocs eren català i Castella indistintament. Cap problema en aquella época. Tothom savia on vivía i Quin era el seu pais i la seva bandera.

• Canadenca

  Vaig anar a una escola de les que va contribuir a posar les bases de l'escola pública Catalana d'ara. Tot el ventall polític Català, des del PSUC, a Unió passant pel PSC, Convergència i la prohibida aleshores ERC hi va fer la seva aportació. Com a prioritat en l'ensenyament uns tenien la llèngua, altres la llibertat individual o el respecte, altres la diversitat, i altres, posaven l'accent en la coeducació i al que ara en diem inclusió. Vam aprendre a escoltar, a expressar-nos, a argumentar i a respectar, els fonaments de la democràcia vaja. També, evidentment, vam aprendre matemàtiques, llèngues, història, etc...
  L'Escola Catalana no la va fer un decret ni una llei, la vam fer entre tots, repescant al final del Franquisme el que ja s'havia començat a la república. Em sento privilegiada d'haver estat alumne d'aquella escola.
  Una escola així, a la Catalunya Central d'aleshores, no era gaire ben vista, tot sigui dit de passada. Però va ser agradable comprovar, al cap d'uns anys, que el temps havia donat la raó a aquells mestres i pares que ho van fer possible.
  Des dels 80's l'escola és pública. Una dada gens irrellevant.

• cristina galofre

  Sóc de la generació dels 1970. Vaig anar a una escola de monges castellanes a la EGB que fèien només una hora de català. Després vaig anar a una escola catalana a fer el BUP que es feìa en les dues llengües per igual,però en aquesta ja , ens van despertar un esperit crític, de pensament . Amb agrupacions escoltes de caire cristià -H3- que ens ensenyâven a coneixer-nos a nosaltres mateixos . Els de la meva colla , vam tindre la immensa sort de tindre com a monitor el nostre sempre amic, Xavier Melgarejo, que ens va adoctrinar , i sí, ho podem dir alt i clar , a creure en nosaltres mateixos, i a respectar la diversitat i les opinions diferents.I sobretot ens va ensenyar, a estimar-nos.
  Mai em vaig sentir adoctrinada i no ho estic.El meu fill estudia en una escola catalana i laica. I gaudeix igualment dels ensenyaments dels mestres " mare, tú que creus ? l' univers es fínit o infinit " em va preguntar després d' una classe. A la seva escola , hi va un noi musulmà, quatrilingue, que es un bon amic seu. I sí, aquest noi parla, àrab, castellà,català i anglès. No canviaria per res del món l' escola dels nostres fills. Enriqueix, humanitza,integra i ens fa millor persones.

• MAC09

  De l'any 1989, sóc part d'una escola catalana en ple funcionament, amb un model d'immersió lingüística que m'ha ajudat a parlar tres idiomes i que m'ha ensenyat molts dels valors que d'adult, he defensat i seguiré defensant. A part de l'etapa escolar, vaig tenir la sort de poder conviure durant sis mesos en una escola rural, on amb un equip reduït vam gravar un documental interactiu (www.aixonostre.cat) el que us convido a gaudir. Una de les coses que més crida l'atenció en el documental, és que en una escola de menys de 20 alumnes s'hi poden arribar a sentir fins a quatre idiomes diferents, el català, el castellà, l'anglès i el francès. Una petita mostra de l'escola catalana més pura, la rural.

• Clàudia Pérez

  He nascut a l'octubre del 1992 i crescut al barri del Poblenou. Des de la guarderia fins als 16 anys he anat a una escola concertada del barri. De familia i entorn de parla catalana, el castellà no va entrar a la meva vida de forma conscient fins als sis anys, amb la primària. Això no vol dir que el tinguessim prohibit, de fet, moltes de les meves amiguetes parlaven castellà, sino que no era la meva llengua materna. Tot i així, recordo perfectament jugar a parlar castellà i a inventar-nos les paraules per semblar més grans i més "guais". A la meva escola, de la qual conservo gran estima, català i castellà han tingut sempre les mateixes hores lectives i el mateix tractament i importància. He sigut prou ben educada (considero) com per canviar l'idioma que parlo de manera natural per adaptar-me al meu interlocutor, ja sigui català, castellà o anglès. M'han ensenyat a no crear diferències per l'idioma que es parla i a interessar-me per totes les cultures del món. Amb l'adolescència van començar els problemes d'identitat i les hormones feien que més d'un cop m'enganxés amb amics per les diferències entre Catalunya i Espanya, però res que la música i el respecte no poguessin solucionar.

• ToniDM

  Corría el año 1975 y yo ya sabía lo que era el Corredor del Mediterráneo, no por adoctrinado, si no como ejemplo de lo que nos esperaba en un futuro no muy lejano y dentro del contexto de una España que según los profesores tenía males endémicos desde hacía 500 años, como la reforma de la agricultura, el regadío, las carreteras etc.
  Era un concertado al cual llegué por que la masificación del Grupo Escolar era aterradora y yo necesitaba un empujoncito, como decía la mamá.
  Y el único adoctrinamiento era el de la historia de España que nos teníamos que empollar si no querías suspender. No sé porque tanto interés con esto cuando la historia era la de unos perdedores, que no habían sabido administrar su imperio.
  Al final pienso que el hecho de ser más crítico o menos, hacerte preguntas o no es más cosa de uno mismo que de la escuela.
  En casa eran mis padres los que me decían que hablase catalan para desenvolverme más abiertamente, ya que el inglés no me dió para gran cosa.
  El gran problema reside en lo acomplejado del estado español, que saca pecho sin motivo. Catalunya solo mira a los Pirineos, pero a los castellanos mientras les llegue la pela todo les importa un rave.

• Roger Rovira Pineda

  Jo vaig crèixer en un barri de classe treballadora i principalment castellanoparlant. Només parlava català amb la família del meu pare i, quan vaig ser més gran, al centre excursionista. Les úniques banderes catalanes que recordo són les de les paradetes de Sant Jordi i les cintes de les medalles. De les classes d'història recordo la famosa Armada Invencible, i a les de literatura, El cantar del mío Cid. Tant a l'escola com a l'institut les classes es feien principalment en català, però algun professor les feia en castellà sense cap problema, especialment a l'institut. Després vaig treballar quatre anys com a monitor de menjador i parlava sempre en castellà als alumnes. Ara porto 11 anys com a mestre i ja fa uns quants anys que utilitzo sempre el català perquè he entès que per molts nanos és l'única manera que tindran de ser bilingües com els altres. M'he tornat independentista fa uns anys, com molta gent, i als nens només els he explicat què és un referèndum, perquè ho han sentit a la TV, i que jo defenso votar, que cadascú voti el que vulgui o que no voti, però que no t'ho poden prohibir, molt menys amb violència. I és que els Drets Humans entren dins del temari de Primària...

• garsabcn

  Nascut el 1970, pertanyo a les primeres generacions de la "Norma"-lització lingüística a l'escola pública catalana, on he fet tota l'educació primària i secundària, orgullós d'un model lingüístic pensat no sols per la normalització de la llengua (objectiu encara per assolir), sino per fomentar la inclusió social. L'escola pública catalana ha patit els mateixos problemes que altres sistemes públics: finançament deficient especialment per part dels governs conservadors, manca de formació i eines pel professorat per fer front a fenòmens com la multiculturalitat, etc... He tingut mestres fantástics, que m'han inspirat al llarg de la vida. És veritat que alguns continguts eren condicionats per certs tics del pujolisme i de la "cultureta" convergent, però no hi ha Estat o poder polític que renuncïi a traslladar uns valors o visió de la història i de la pròpia identitat. Amb tot, una gran experiència, que després han repetit els meus fills. El principal problema: manca de recursos i infravaloració de la formació i professió docent. El meu model: les escoles escandinaves, preservant en tot cas el model lingüístic.

• garsabcn

  Nascut el 1970, pertanyo a les primeres generacions de la "Norma"-lització lingüística a l'escola pública catalana, on he fet tota l'educació primària i secundària, orgullós d'un model lingüístic pensat no sols per la normalització de la llengua (objectiu encara per assolir), sino per fomentar la inclusió social. L'escola pública catalana ha patit els mateixos problemes que altres sistemes públics: finançament deficient especialment per part dels governs conservadors, manca de formació i eines pel professorat per fer front a fenòmens com la multiculturalitat, etc... He tingut mestres fantástics, que m'han inspirat al llarg de la vida. És veritat que alguns continguts eren condicionats per certs tics del pujolisme i de la "cultureta" convergent, però no hi ha Estat o poder polític que renuncïi a traslladar uns valors o visió de la història i de la pròpia identitat. Amb tot, una gran experiència, que després han repetit els meus fills. El principal problema: manca de recursos i infravaloració de la formació i professió docent. El meu model: les escoles escandinaves, preservant en tot cas el model lingüístic.

• Enric Sitjà Rusiñol

  La meva escolarització va començar al 2004, així que va ser plenament trilingüe. Evidentment, domino les tres llengües (català, castella i anglès) a la perfecció i MAI, i quan dic MAI vull dir MAI, vaig sentir a cap professor dir res negatiu relacionat amb la societat espanyola (ni tampoc amb la catalana); és més, qui m'havia acorralat al pati per no reconèixer que era espanyol eren els meus companys de curs, i jo mai ho he fet a algú que no se sentia independentista o català. Sincerament, he gaudit d'una educació genial i vull que també la tinguin els meus fills! La nostra escola en català, en castellano and in English!

• pereC

  Després, cap al 1986, la meva filla, que tenia tres anys, es va matricular en una d'aquestes escoles. La seva mare era de La Rioja i parlàvem espanyol a casa. En poques setmanes la nostre filla va estar canviant feliçment del castellà al català, mentre que l'anglès va sortir en terç lloc, ja que al demanar aigua podria trobar-se conduïda al bany. Ella mai va tenir la menor queixa sobre la manera en què es manejaven els idiomes a l'escola, tot i que el seu anglès idiomàtic no s'adaptava gaire al currículum escolar.
  
  Tota la seva educació v a ser en català, però, el seu castellà es magnífic i ella té la senzilla capacitat intuïtiva, com la gran majoria dels catalans, per canviar d'un idioma a un altre quan les circumstàncies, el costums, la delicadesa o la educació el demanen.

• pereC

  La meva experiència de les escoles catalanes és doble.
  A mitjans dels anys vuitanta vaig realitzar cursos d'anglès d'estiu residencial per a diverses de les principals escoles privades catalanes a Barcelona. Aquestes escoles havien estat fonamental en la conservació de la llengua i la cultura català al llarg de la dictadura i sobretot uns d'elles havia estat una institució educativa icònica a la República, i va continuar sent així.
  
  Tot i que jo no parlava una paraula de català en aquell moment, ningú la va plantejar mai. Vaig parlar amb caps d'escola i el seu personal i en reunions de pares; el meu material publicitari estava tot en castellà. Ningú va suggerir que no fos d'una altra manera. Sempre em van tractar amb el màxim respecte i delicadesa.
  
  Tots els nens parlaven espanyol perfectament i cap d’ells va tenir cap reserva sobre l'ús d'aquest idioma amb el meu personal, quan era necessari (se suposava que només havien de parlar anglès, però els problemes de seguretat i d'organització van superar això).
  
  Després, cap al 1986, la meva filla, que tenia tres anys, es va matricular en una d'aquestes escoles. La seva mare era de La Rioja i parlàvem espanyol a casa. En poques setmanes

• RAYDEN

  La meva experiència és que al Institut de Secundària que jo anava no podia dir lliurement que escoltava la COPE pels matins. La gent que pregava de democràtica i de llibertat, en realitat, hem volien fer veure que era una emissora de ràdio tòxica i que jo era un fatxa. La veritat que hem considero molt democràtic, lleigo tots els diaris de diferents colors i escolto diferents emissores de ràdio. No obstant, això els meus companys no ho en tenien i desde llavors, sóc intolerant a les imposicions, a les crítiques no-constructives, a la història tergiversada de la classe d'història, etc. És per això que s'hi considero que hi ha adoctrinament a nivell social entre companys.
  Respecte al professorat, doncs la veritat que també ho hi havia, per començar els llibres d'història reflectien el termini "país" més de 250 cops i mai en referència a Espanya, sinó que feia referència a Catalunya. Tots sabem que Catalunya no és cap país ni cap nació.
  D'altra banda, les meves cosines petites (7-11 anys) han d'escoltar els segadors a l'hora d'entrar a l'escola brèssol de VILASSAR DE MAR. Això és intol·lerable! Fora cupaires! Fora anarquisme!

• Joan Fontanet Caceres

  La meva època estudiantil va anar des dels anys 80 fins principis del 2000. Em considero una persona trilingüe totalment (català, espanyol i anglès) encara que el meu cor és 120

• Jordi Centelles

  Sóc nat l’any 1963, una part de meva vida en els últims anys del franquisme i per tant he estudiat en castellà, després ja es va començar a estudiar el català com una assignatura més, l’inici d’inserció...
  En realitat no vull parlar de mi, sinó dels meus fills, el Pau que té 26 anys (enginyer infoàtic) i la Júlia que té 15 anys. Ell en viscut tota l’immersió liguistica en un interval de quasi d’11 anys i puc garantir que mai han tingut cap mena d’adoctrinament o sentiment de rebuig a la llengua castellana i tenen un coneixement més que sobrat d’Espanya. Parlen i escriuen en català i castellà indistintament com a llengües natives, i aixó que a casa només parlem en català, també tenen un nivell molt bo d’anglès, el Pau té el “First” i la Júlia amb només 15 anys ja té l’”Advence” i enguany a començat el “Proficiency”. Només tinc paraules molt sinceres d’agraïment el nostre model d’estudis, moltíssimes gràcies.
  Puc assegurar que sempre s’han mostrat oberts i tolerants amb tothom. Però ja n’estem farts de tantes calumnies i mentides, visca Catalunya lliure d’opressió.

• Daniel Torrente Martínez

  Vaig anar a l'escola La Salle de Reus des de l'any 94 fins el 2006. La majoria de classes eren en català excepte algunes que, pel motiu que fos, el professor la feia en castellà (no tinc en compte les classes de castellà, anglès i francès que, obviament, eren amb l'idioma corresponent).
  
  Sincerament, considero que no vaig patir cap tipus d'adoctrinament. És més, encara tinc el record d'una classe de Ciències Socials a 2n o 3r d'ESO on el nostre professor -un germà de La Salle- ens va dir, literalment, que si no fos per Franco, Espanya estaria enfonsada en la misèria.

• Cels Barsal

  El 1973 tenia 9 anys. Un dia vaig descobrir que el meu mestre parlava català, perquè la meva mare va venir a parlar amb ell. Tres anys més tard vaig començar amb les classes de català, però només vaig començar a escriure'l bé al 2n de batxillerat gràcies a un professor que ens feia redactar sempre. Escola nacional, institut públic, per sort sense adoctrinament franquista, els professors era normals. Com anècdota, el professor de gimnàs de l'institut, un militar retirat que donava la classe amb la gavardina posada.

• Laura de Cabo Seron

  Vaig estudiar a Badalona durant els 90 i la majoria de professors ens ensenyaven en castellà perquè deien que eren lliures de triar la llengua amb la que ensenyaven, al igual que nosaltres erem lliures de triar la llengua en la que parlàvem. Fins i tot, els alumnes els hi demanavem fer-ho tot en català perquè sinó els castellanoparlants no teniem masses oportunitats de practicar el nostre català i els mestres es negaven. Així doncs, podriem dir que hi havia total respecte per les dues bandes.

• Jordi Noguera Juli

  Sóc del Maresme i tinc 19 anys. He estat estudiant d'escola pública, concertada i privada. He cursat any rere any llengua catalana i llengua castellana ,a parts iguals, i llengua anglesa amb una hora menys per setmana (més o menys, segons el centre). Mai he viscut cap episodi d'adoctrinament per fomentar l'independentisme o l'odi cap a l'Estat espanyol. La història d'Espanya se m'ha explicat tal i com estava escrita als llibres de text (supervisats rigurosament per departament d'educació imagino) sense afegir cap tipus d'interpretació per part dels docents d'aquesta asignatura. Ara estudio a Facultat de comunicació de Blanquerna i el professor és el que escull en quina llengua imparteix, tant català com castellà, i quan un alumne demana el canvi per poder entendre millor el temari no he vist cap negativa, tant sigui català com castellà com anglès per alumnes ERASMUS. Tot el meu respecte i suport als professionals docents de Catalunya.

• Laia

  Tot en castellà. La història era la de Isabel y Fernando tanto monta monta tanto, quisiera ser tan alta como la luna. La història del Cid Campeador i Los reyes Godos. Recordo que al llibre de 6è d'EGB a la primera pàgina explicava que si uns extra-terrestres volguéssin venir a la terra, vindrien a Espanya, "encrucijada de caminos", centre del món civilitzat. El català era un dialecte del castellà, i no tenia gramàtica. Recordo llegir Unamuno, Valle-Inclán, Góngora i Quevedo. Contes sense gràcia. Tutors sense ànima que ens pegaven quan no saviem la lliçó. Vaig copiar centenars de milers de cops "no hablaré en clase" o altres bajanades per l'estil, a la tarda amb els companys a casa relligavem quatre o cinc bolis bic amb cinta adhesiva, per escriure vàries linies cada cop. Càstigs col.lectius, hores dempeus mirant el sostre castigats, nens vestits de nena exhibits per avergonyir-los, el vigilant de la classe (un alumne encarregat de mantenir l'ordre i apuntar a la pissarra el nom dels díscols). Un cop el mestre, cansat de tantes pantoflades em va delegar que pegués als meus companys que ell designava. Por. Això és el que volen tornar-nos. No ho vull pels meus néts.

• ignasi98

  No vaig tenir cap tipus d'adoctrinament, inclús durant un any vaig fer una hora més de castellà que de català, i en cap moment en cap assignatura es defensava una idea.

• Ferran Pich

  D'acord amb l'adoctrinament. Corona de Catalunya i Aragó (sic), comarques i mes comarques, Mancomunitat com una pre autonomia aliena a Espanya i 1714 com una guerra ambs els catalans quan era un guerra civil. Casanovas va "morir" cridant "por España". Però el que fa por son els nanos d'avui envoltats d'estelades i el missatge Espanya ens roba.

• agredols

  Tins 64 anys i soc professor en un institut. he treballat 5 centres diferents a Catalunya i en un institut espanyol a l'estranger. Sempre he tingut molta cura de no adoctrinar l'alumnat i el que he vist que feien els més companys arreu , fos el que fos el que opinessin, ha estat el mateix. A l'escola intentem ensenyar que els alumnes es formin les seves pròpies opinions i que després siguin coherents i assertius en la defensa de les seves posicions sempre des del respecte a les posicions alienes. Ignoro fins a quin punt tenim exit però adoctrinar no ho fem. Ah i ni de bon tròs tots els professors són independentistes. L'escola com la societat és plural. Per sort

• Oriol

  Del 78, escola privada, clases de catala, castella i angles. Diria que les mateixes hores de català i castellà, i potser alguna menys d'angles.
  L'idioma de la resta de classes, en funcio del professor, depenent del curs 25-40% en castellà.
  Mai vaig tenir la sensacio de cap tipus d'adoctrinament politic, de fet la meva vena indepentista m'ha arribat passat els 30.
  
  I ja que estem, a la Universitat, Pompeu Fabra, classes en català i castellà segons el professor, i si hi havia alumne que no parlava català, es feia en castellà.

• Oriol Baradad

  Vaig néixer a Algerri el 1979, a La Noguera, Lleida. Un poble d'aproximadament 400hab. A la meva escola hi havia 3 aules, una per cada cicle d'EGB (inicial, mitjà i superior) i per tant en una aula hi havia més d'un curs. Les mestres que vaig tenir em van ensenyar a sumar, restar, multiplicar i dividir. També em van ensenyar a llegir i escriure en català i en castellà. I sobretot em van ensenyar a jugar. Jo en canvi vaig aprendre a respectar, a empatitzar, a ser solidari, a no insultar i sobretot a evitar una baralla.
  Per res del món canviaria l'educació que vaig rebre de la senyoreta Laura, la Maria Elena, la Marta i la Montse.

• JordiPapua

  Vaig estudiar historia d’España l’any 62aprox i, dins del seu adoctrinament franquista, mai havien arribat a dir que España és la nació mes antiga del mon ni que Catalunya havia estat sempre d’Espanya.
  Jo m’he fet indepe per la manca de rigor, i el menysteniment del gobierno a la nostra cultura i vaig tardar a reaccionar fins al 2006. Ho dic perque intenten tancar el cercle de la cultura quan tothom sap que la cultura funciona com una espiral.
  Jo no he estudiat mai el meu idiòma perque estaba prohibit enssenyar-lo i el seu us restringit, i vet aquí de que và servir la repressió franquista.
  Si Franco no và assolir aquest objectiu entre el 1940 i 1976, en ple sXX, aquesta “panda” d’imbecils i estupids com volen assolir-ho entrats al sXXI

• Ramon Vicens Burgués

  Sóc mestre. A la meva classe he procurat ser objectiu sempre i des de fa un temps fins i tot diria que molt curós amb els temes identitaris. He anat a moltes manifestacions de l'onze de setembre i trobo a faltar aquella franja d'edat suposadament adoctrinada a l'escola catalana. Trobo molts avis i àvies més que gent d'entre 20 i 35 anys. Penso que l'escola de vegades és assenyalada en temes que no cal. L'escola és només un reflex de la societat actual. Lamentablement segons quins polítics ens fan molt de mal...

• Ramon Vicens Burgués

  Sóc mestre. A la meva classe he procurat ser objectiu sempre i des de fa un temps fins i tot diria que molt curós amb els temes identitaris. He anat a moltes manifestacions de l'onze de setembre i trobo a faltar aquella franja d'edat suposadament adoctrinada a l'escola catalana. Trobo molts avis i àvies més que gent d'entre 20 i 35 anys. Penso que l'escola de vegades és assenyalada en temes que no cal. L'escola és només un reflex de la societat actual. Lamentablement segons quins polítics ens fan molt de mal...

• Roser Montañola Martínez

  Sí, adoctrino els meus alumnes. Primer no ho entenia. Però si a 6è explico Felip II i la Constitució! Però no és a Socials, que adoctrino. Ni a Català, fent la B/V o llegint Maragall. És a filosofia, que adoctrino, quan els nens dialoguen i raonen. I, sobre tot, adoctrino a Castellà (us juro que fem Castellà). Perquè el que no poden suportar, el que crea sediciosos i rebels és que faci llegir Lorca als alumnes de 4rt d'ESO:
  Mientras tanto, mientras tanto, ¡ay!, mientras tanto,
  los negros que sacan las escupideras,
  los muchachos que tiemblan bajo el terror pálido de los
  directores,
  las mujeres ahogadas en aceites minerales,
  la muchedumbre de martillo, de violín o de nube,
  ha de gritar aunque le estrellen los sesos en el muro,
  ha de gritar frente a las cúpulas,
  ha de gritar loca de fuego,
  ha de gritar loca de nieve,
  ha de gritar con la cabeza llena de excremento,
  ha de gritar como todas las noches juntas,
  ha de gritar con voz tan desgarrada
  hasta que las ciudades tiemblen como niñas
  y rompan las prisiones del aceite y la música,
  porque queremos el pan nuestro de cada día, (...)
  porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra
  que da sus frutos para todos.

• Tartamutt

  A mi m'agradaria explicar l'escola franquista a Catalunya que vaig viure: de tots els mestres que vaig tenir, el de FEN (formación del espíritu nacional, endoctrinament diuen?) va ser el més traumàtic. Es deia Aguilar però els vailets li deiem el YETI, ja que era membre de la OJE molt atlètic i cepat i donava uns calbots que et deixaven sec. Als deu anys, llavors en deiem "ingrés", el teniem tot el dia i per a totes les assignatures. A l'hivern, a les 10 del matí, mentres els alumnes copiavem frases rutinàries sense cap interès, el YETI ajeia l'estufa de butà i sobre els filferros de protecció es feia unes torrades quilomètriques que untava amb sobrassada. I pobre del que digués ni piu. Ens tenia literalment terroritzats. Un dia vaig arribar tard i em va clavar una pantoflada tant forta que se'm va girar el clatell. 50 anys més tard encara porto els dits marcats. Res més.

• MONICA garcia

  Doncs com jo sóc del 70 no aniré tant enrere, fins el BUP 1988 tot en castellà...
  Parlaré dels meus fills de 18 i 15 anys que han anat a escola pública fins aquest curs i he de dir que la majoria de nens entre ells parlen castellà, les monitores del menjador castellà...La meva filla aquest curs ha començat a una escola concertada i la seva sorpresa ha sigut que parla amb els seus companys català ...Així doncs que no em parlin ni d'adoctrinament ni de discriminació del castellà, massa tolerants i tot!!! Perquè jo també podria haver exigit que els monitors/es del menjador parlessin català i mai ho vaig fer...

• Gabriel Romero

  Tant a l'escola primària com a secundaria es denota un clar supremacisme independentista. Com a català nascut en una familia de parla castellana he comès errors a l'hora d'aprendre català (castellanismes) i els professors em corretgien com si hagues fet la pitjor de les barbaritats, d'aquí l'incorrectíssim concepte de "Barbarisme".

• Josefí Llapes Piulard

  Pel que fa a la meva personal cap ni una ja que vaig estudiar a l'escola franquista fins que van posar-me a treballar als catorze anys. Pel que fa als meus fills podria haver estat millor. Van tenir mestres clarament incompetents per ensenyar amb la nostra llengua.

• Jordi Guix Carrera

  La meva expèriencia ès la mateixa que queda reflexada als informes PISA dels estudiants catalans/es, és a dir, vaig acabar l’EGB amb un nivell de coneixements una mica superior a la mitjana de l’estat. M’adreço a vosaltres per dir-vos què penso i és simple enveja del sistema educatiu català amb uns valors molt més integradors i globals envers l’espanyol, sumant-hi la intenció de crear més polèmica referent a tot el que significa Catalunya.

• Marcio Romera

  Llegue de argentina con 15 años, (1999) hice 2 cursos gratis de catalán en verano antes de empezar 4to de ESO, ningún problema en expresarme en castellano e intentar hablar catalan en bachilletaro que el nivel es más alto tampoco tuve problema, en la actualidad tengo 2 hijos que dominan ambos idiomas (lástima que no le metan mas caña al ingles)

• F. Xavier Gil Aysa

  Molt content amb el sistema educatiu.
  I un detall, que molts comentem: des que va a l'escola, que "juga" en castellà amb les seves amigues. Al pati i al parc. I a l'escola bressol no passava....

• Anna Baella Guiu

  Jo vaig estudiar quan encara estàvem en plena dictadura, però els meus fill han tingut una molt bona educació ,molt agraïda al model d’educació que tenim a Catalunya

• Helena Borrell Carreras

  A EGB vaig aprendre'm La vaca cega d'en Maragall i La canción del pirata de l'Espronceda de memòria. Encara els podria recitar íntegrament tots dos! És una sort per als catalans, això d'aprendre totes dues llengües i literatures sense CAP problema.