Les vostres històries:

• Jordi Palau

  Aquest moment ja és prou complex en un estat normal; però el fet de tenir que triar l’escola de la teva filla mitjançant uns videos o unes fotos fetes amb la millor intenció, genera molts dubtes a l’hora de pendre la decisió. No pots triar una escola com si d’un producte d’Amazon es tractés. Hi ha centres que estan sent molt empàtics, però malgrat tot et falten les sensacions, el escoltar directament el projecte educatiu o veure les instal.lacions. I si això li afegeixes el fet de fer-ho a Barcelona ciutat on això sempre ha estat una loteria... Què tinguem sort!

• Griselda Juvé

  La preinscripció escolar és un procés molt complex i angoixant. Nosaltres, personalment volem una escola en acord amb el nostre model de criança. És el centre on el nostre fill creixerà i aprendrà els propers 9-10 anys, no creiem que hagi de ser una cosa escollida sense pensar i molt menys amb un sorteig. Es tracta de l’educació d’una generació futura... El sistema està pensat per, o bé tenir molta sort i entrar a l’escola que hagis escollit conscientment, o simplement esperar la plaça a una escola pública que l’IMEB et garanteix. I és per això que jo diferenciaria entre l’elecció “real” – la que realment vols – i la “realista” – escollir la millor-pitjor escola per a evitar que sigui l’IMEB qui t’assigni plaça -. És així perquè en la majoria de barris de Barcelona, o entres a la primera opció o és igual el que posis de segona, tercera etc perquè no hi entres. Aquest any no hi ha portes obertes i tot el procés és telemàtic. Les escoles ho estan fent el millor que poden, però no deixa de ser més complex. Si aquest procés ja era angoixant, aquest any, pitjor. No sé quan es reformularà, però està clar que no funciona i no satisfà a tothom. Ànims a totes les famílies.

• Alexito

  Crec que és una oprtunitat perquè les famílies fem ús del món digital. I veure que perdem el temps fent cues, quan totes les gestions s'haurien de fer on-line. Hi ha escoles que han fet tours virtuals o portes obertes virtuals. Doncs genial! Hem d'adaptar als nous temps i fer més teletreball. Si ho fas des de casa no t'angoixes perquè tens el suport informàtic i telefònic dels centres. A Edubcn.cat està tota la info molt clara

• Marta

  L'experiència, fins avui. és negativa. la nostra filla fa 4t d'ESO i vol fer un cicle mitjà el curs vinent, i ni tan sols té la nota mitjana de 1r a 3r d'ESO que es necessita per fer.-te una idea de si podràs o no entrar al cicle. ësimportant saber-la per poder escollir bé la primera opció, perquè si esculls una amb nota alta i no entres, potser la segona opció s'ha omplert amb els que la demanaven en 1a opció, i quedar-te, amb més nota que alguns, sense entrarni a la segona opció.

• Tanit

  L’elecció de l’escola a tots els nivells és evidentment un moment de reflexió que implica incerteses i expectatives. El context que ens ha tocat viure arran de la crisi sanitària ens ha fet recordar algunes de les grans virtuts de l’ésser humà: la capacitat d’adaptació i la resiliència. Nosaltres amb la frustració inicial de no poder veure tots els centres hem decidit visitar les webs, enviar correus preguntant detalls i assistir a les vídeo conferències que alguna escola -pública- ha organitzat. Crec que aquesta nova realitat s’ha d’afrontar amb confiança i l’escola és un dels espais on aquesta actitud és fonamental, ara i sempre.

• Maria

  Tinc un fill de dos mesos que va nèixer a mitjans de març. El vull inscriure a l'escola bressol a Barcelona. Com a família monoparental, ens corresponen uns punts extres de desempat que poden ser clau per poder accedir a una plaça. Però des de l'escola em diuen que és imprescindible disposar del carnet de família monoparental. I evidentment no he pogut tramitar el carnet ja que les oficines estan tancades des que el nen va néixer. I per la fer el tràmit online cal una signatura electrònica que només pots obtenir presencialment a una oficina. Ni des de l'escola, ni al 012, ni al 010, ni des de la conselleria d'afers socials i família em saben donar una solució. I no sé com poder tramitar el carnet per tal de no perdre els punts que ens corresponen.

• Núria Chiva

  Estic indignada en com ha gestionat el Departament d’Educació les Portes Obertes de les escoles públiques. La majoria de les sesions de portes obertes no es varen poder realitzar pel confinament. I mentres que la majoria de les escoles privades i concertades habilitaven video conferencies i tribades virtuals amb les families interessades per donar a conèixer els Centres, els projectes educatius i les caracteristiques de cada escola a la majoria de les públiques (em consta que ha estat en moooltes de Barcelona) simplement han penjat una presentació mínima sense donar opció a poder parlar amb els equips educatius/directius. Me passat setmanes trucant al Consorci i demanant que es fecin de manera virtual i deien que ja es farien i al final res... hem de decidir la futura escola dels nostres fills/es sense visitar ni virtualment els centres! I amb el greuge comparatiu un cop més entre pública-privada/concertada!

• Núria Rovira

  Tenim una filla que hauria de començar P3 al Setembre. Tot i que l’any passat vàrem anar a les portes obertes d’algunes escoles i aquest any hem anat a totes les del barri fins el primer dia de confinament, ens sentim molt desamparades ja que la informació de les webs de les escoles que no hem pogut veure és molt minsa i poc adaptada a transmetre l’essència de cada centre. Un document de word amb el projecte educatiu i quatre fotos del centre els que hi han posat més ganes.N’hi ha moltes que no ténen ni un vídeo, no podem conèixer l’equip educatiu i ens falta molta informació. Trobo que a aquestes alçades hauríem de tenir la vessant virtual molt més desenvolupada, podent conèixer a distància com és l’escola i l’equip. Tenint pàgines web, youtube, watsapp, Zoom, Skype, em sembla molt precari que no s’hagi pogut fer cap sessió de portes obertes virtual amb els equips educatius, no és tan difícil. Realment estem triant el futur de la nostra filla a cegues sabent que si després no ens agrada serà molt difícil canviar de centre. La veritat és que estem molt decebudes de com s’ha gestionat tot aquest tema, tant per part del consorci com per part de les escoles.

• Judit

  A nosaltres se'ns ajunta el fet d'haver d'escolaritar a P3 la nostra filla.. Amb el final del meu embaràs i la necessitat d'apuntar el fill que espero a l'escola bressol. A nosaltres no ens preocupa massa el fet de no haver pogut veure escoles... El que és preocupant, és que no tinguem punts per l'escola més propera a la nostra llar, ja que tot i ser la més propera, pertany a un altre municipi. Només per posar dades: a la primera hi podem anar en 10 mins passejant, 5 en cotxe, mentre que per anar a la que li pertany tenim uns 15 de cotxe.... I em pregunto perquè fan les distribucions no tenint en compte la distància real... Que alhora seria més ecològic!

• Bita

  La dificultat no és fer ús de les eines tecnològiques, que ja s’hauria pogut fer abans. El repte recau en escollir escola pels fills i filles sense haver-la vist, sense haver pogut sentir com són els espais, els professors i professores, com és el pati o les aules. Haver de decidir mitjançant un vídeo que sovint està creat per a l’ocasió i que potser només ensenya allò que interessa i amaga coses importants. Potser les famílies hauríem hagut de negar-nos a escollir l’escola pels propers 9 anys, amb la importància que això suposa. I no cal anomenar els nervis i l’angoixa i la resignació de saber que molt possiblement no vagi a la primera opció que has escollit, i potser ni a la segona. No ens sentim acompanyades en aquest procés, no he vist gens de comprensió per part del professorat o el Govern sobre com estem escollint l’escolaritat. Avui, en el dia de les famílies, crec que els aplaudiments haurien de ser per nosaltres que, a cegues, ens embarquem en un procés injust i on les nostres filles i fills seran els únics que en patiran les conseqüències.

• M. Carme

  No és veritat que és el primer cop que es fa de manera telemàtica, ja fa anys que hi havia les dues opcions, la diferència és que generava un resguard que també s'havia de portar el al centre de la primera opció junt amb els documents personals, originals i còpia, perquè el personal administratiu comprovés cada original. El tema és que hi havia poquísimes famílies que ho vulguessin fer per aquesta modalitat, el hi havies de suggerir quan donaves hora, perquè hi ha centres que fa anys que fem servir la cita prèvia per evitar aglomeracions,, És una reflexió de personal administratiu d'una escola..............

• Roser

  Com a secretària d'una escola concertada al Raval de Barcelona puc dir que està sent complicat per a algunes famílies, no ja triar una escola sense haver-la vist sinó tot el procés. Les famílies han d'omplir un formulari telemàtic (cosa que molts no han fet mai: obrir desplegables, buscar en desplegables...) però moltes també se'n surten sense problemes. Més de les que ens havíem imaginat. Després han d'enviar el resguard que els surt en pdf amb les fotos de la documentació necessàriaa l'adreça de l'escola. En força casos els falta algun document o han posat poques opcions d'escoles triades. Els truquem a tots i els hi comentem i els hi expliquem com fer-ho. Ho agraeixen molt. Hem tingut poques sol.licituds per venir a fer la preinscripció de manera presencial. A totes les famílies que ens han fet preguntes des de la web o per correu les hem trucat i hem aclarit tots els dubtes que poguessin tenir sobre l'escola o sobre la preinscripció. Ens hagués agradat més veure'ls personalment per fer-nos a la idea de les famílies noves que vindran a l'Escola però és tota una experiència.