Les dones manen de manera diferent?

Expliqueu-nos les vostres experiències

Hi ha estils de lideratge considerats femenins i d'altres més masculins? Quin preferiu? Heu notat diferències en els estils de lideratge en funció de si heu tingut un cap home o una cap dona? Les dones han superat la necessitat de masculinitzar-se per arribar a llocs de poder? Les qualitats tradicionalment associades a homes en el cas de les dones són mal vistes i penalitzades per la societat? Preparem un dossier sobre lideratges femenins i volem llegir les vostres opinions.

Nom o àlies:

Email:

La teva història:

* Queden 1200 caràcters

La teva imatge (opcional):

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

Les vostres històries:

  • Marta Perez Prieto

    Crec que un bon lideratge, més enllà, del gènere és trobar l'equilibri entre perseguir uns objectius i que les persones de l equip se sentin ben tractades, estimulades, valorades... Cal donar exemple, confiar, reconèixer les pròpies errades i reforçar les fites aconseguides. Un bon líder sap què pot donar cadascú.

  • Un lector

    Les nostres opinions no són importants, entenc que com a bons periodistes i millors minyons heu de demostrar que us interesseu per l'audiència, sou receptius, plurals, etc.

    Sigui com sigui, el vostre dossier ha de reflectir que sí, que les dones manen diferent... i que ho fan molt millor que els homes! Si no arribéssiu a aquesta conclusió, no caldria fer el dossier, seria una opinió políticament incorrecte, rebríeu un allau de crítiques destructives, us titllarien de p#t@s masclistes heteropatriarcals i perdrieu lectorxs... i subvencions!

    Creieu-me a mi, no flirtegeu amb la realitat i seguiu fent la gara-gara a la correcció benpensant.

  • maiéstard

    Evidentment és just per les dones el fet que accedeixin a càrrecs de màxima responsabilitat i de poder. Però més enllà d´això, no crec que siguin millors manant: Sáez de Santamaria, Jutge Lamela (presó pels polítics independentistes), Arrimadas, Lorena Roldán, Dolors Montserrat, Margaret Tacher, etc, no em semblen millors que els seus companys masculins.

  • MIr

    A l'hora de manar cada dona és diferent, igual que cada home. No sé perquè ens hem d'entestar a fer aquestes generalitzacions que no treuen cap a res i no són més que una manifestació de mentalitat sexista.

  • Lara

    Penso que hi ha maneres de manar femenines i masculines, la qual cosa no vol dir necessàriament que les dones manin de forma diferent que els homes. Diria que el lideratge femení és aquell que trasllada a l'àmbit de les decisions valors que tradicionalment hem assumit les dones per necessitat: empatia, sentit del deure, cura... Hi ha dones que exerceixen lideratge (polític, empresarial, etc.) d'acord amb aquests valors i d'altres que ho han fet impregnant-se de valors masculins (exercici del poder, individualisme). També hi ha homes que han exercit un lideratge femení. Se m'acut que Barach Obama n'és un bon exemple.

  • Rossegacebes

    Si mirem les líders polítiques (Golda Meir, Indira Gandhi, Sirimavo Bandaranaike, Margaret Thatcher, Sheikh Hasina i Khaleda Zia, Angela Merkel, ...) no em semblen gaire diferents del seus companys masculins. I les líders comercials (Carly Fiorina, les germanes Koplowitz, Ana Botín, ...), tres quarts del mateix.

  • Maria Teresa Serra Casserres

    Si us plau. Com és que encara feu aquest tipus de pregunta?
    És clar que és diferent. Els homes són d’ una manera i les dones en som d’una altra. Però com que vivim en un món manat pels homes és molt difícil que les dones puguin demostrar el que saben fer. Suposo qued’aquí ve la pregunta. Manca de coneixement.

  • Malcom Èquits

    El tòpic diu que les dones i els homes som diferents a l’hora de manar. Però hi ha dones i homes de tota mena. Ara: el model d’èxit a seguir quin és? Penso que encara és el masculí en el pitjor dels sentits. Per entendre’ns, el testosterònic. HI ha aquell valor intangible que, parlant en plata, denominaríem “pebrots”. Has de tenir pebrots. I demostrar-ho. O sigui: mala llet quan calgui. No n’hi ha prou amb el talent i altres qualitats que farien de tu un bon quefe. Has de demostrar tenir mala llet, pocs escrúpols, cobdícia, ambició... I tampoc ens enganyem: hi ha dones que estan disposades a assumir sense escarafalls aquests condicionants, en principi, negatius. Hi ha dones de comportament masculí i hi ha homes femenins. Però això tampoc vol dir res. El que és important és l’ètica personal. Si ets bona o mala persona. Siguis dona o home. Femení o masculina. Fóra desitjable que les bones persones amb talent i capacitats estiguessin al capdavant de les empreses, del país i de tot arreu.

  • Una lectora

    Els estils de lideratge entre homes i dones no són necessariament diferents. Entre altres coses per que aspectes associats al lideratge masculí com l'agressivitat, la certesa, la seguretat, la confiança en un mateix, tenir les idees clares, l'estratègia, etc. etc. encara són aspectes que es valoren positivament tant en el món de l'empresa privada com en la gestió de l'àmbit públic i són adoptats també per líders o responables dones. No serveix de res parlar tota l'estona en femení per canviar aquestes coses. Aspectes com l'empatia, el dubte, la humilitat, la franquesa, etc. són aspectes que, pel contrari, no es valoren com positius, no es creu que donin els resultats esperats o desitjats. No és qüestió de gènere sinó de model.

  • Carles Cartanyà

    Quan ja em trobo a prop del final de la meva vida laboral, he de dir que espero i desitjo que el futur sigui femení a tots els nivells i que les empreses, institucions, entitats i moviments socials deixin pas a un nou model d'organització basat en uns nous valors de col·laboració, empatia, generositat, acceptació de la diversitat i visió a llarg termini. Homes i dones hem de tenir els mateixos drets i deures com a persones que vivim en societat, però no som iguals ni en cos ni en mentalitat. Actualment ja coneixem el que els homes com a líders hem sigut capaços d'aportar al món de l'empresa, la política i als moviments socials: el món es troba molt a prop del col·lapse i de l'extinció. Ja és hora de donar una oportunitat a les dones i a una nova manera de veure el món. I esperem que aquest nou lideratge arribi a tots els racons, també a aquells països on la dona no té ni cara ni veu. En la meva vida laboral he conegut dones que han adoptat rols masculins per "triomfar" i també nois que han sabut desvetllar una visió més femenina, són els homes del futur. Com a gènere dominant, els homes hauriem de demanar perdó, cedir la vara de comandament i pregar perquè no sigui massa tard.

  • Francesc Reina Peral

    Las malas madres
    Hablar de locuras suele resultar, a menudo, más interesante que un bonito discurso. Por eso se hace imprescindible ir fabricando letras para la resistencia.
    Allí donde Marta y Mónica, Carmen e Isabel, Montse y otras duermen, el amor es importante aunque imposible. Subir los peldaños hacia su estancia es una antología esencial que va contando uno a uno cada error despeñado donde intentan endulzar guerras que jamás se olvidan y siempre perturban la armonía. La esclavitud es algo extraño, los barrotes de la vida les van descubriendo sueños secos y estrangulados que son un derrumbe de la esperanza marcado por un tiempo vencido de angustia, estrés, depresión y marginación. Las malas madres forman una coral de canción triste, un réquiem mecido entre ascuas de realidad donde el recuerdo de sus criaturas, huérfanas, que reciben amor en otras familias o en lugares postizos, les pisan los pies desde que se levantan.
    Últimamente se dedica tiempo y protagonismo a mujeres que reclaman , con toda la razón, una maternidad digna: compaginar el tiempo social, los estudios, las tareas de casa, las relaciones con la familia y las amistades. Deberían llamarse “buenas madres”, pu

  • Joan Ferrer Frigola

    Jo crec que la normalització total arribarà el dia que sigui habitual que una parella, per mutu acord, arribi a donar als dos membres rols socials, històricament parlant, diferents (per exemple, ella, treballar fora de casa, liderant empreses o institucions públiques, i ell, mestre de casa).

  • Emilio López Penón

    Quan volen tenen mala ostia.