Com et va afectar la nevada del 8 de març del 2010?

Explica'ns la teva experiència

El 8 de març farà deu anys de la nevada del 2010 que va deixar llocs de Catalunya incomunicats. El transport viari i ferroviari va quedar aturat, les escoles van tancar i molta gent no va poder tornar a casa. On eres aquell dia? Com et va afectar? Et convidem a enviar-nos fotografies i a explicar-nos els teus records d’aquella nevada històrica.

 

Nom o àlies:

Email:

La teva història:

* Queden 1200 caràcters

La teva imatge (opcional):

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

La teva imatge (opcional):

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

La teva imatge (opcional):

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

La teva imatge (opcional):

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

Les vostres històries:

  • Montse

    Recordó que va comensar a nevar fort a la sortida de l, escola

  • Marc Gassó

    Com si fos ahir... A Gràcia vam anar a dormir plovisquejant amb 5,2°C. Em vaig llevar a 1/8 de 8, per anar cap a l'escola (Jesuïtes Gràcia) sota el Park Güell, amn 3,5°C i encara plovent. Anava amb una sonda a la motxilla i a l'escola seguia sent tot aigua amb 2,9°C. Ho donava tot per perdut, quan enmig d'aquell dilluns a la classe de socials, cap a les 11h, va començar a nevar. Va estar nevant fins les 14h, ininterrompudament, però sense quallar. A les 15h, va començar a quallar i la situació es va posar seria. A les 16h ja hi havia de 2 a 5cm per tot arreu, quan l'escola va decidir tancar i que marxés tothom cap a casa. Vaig anar amb els amics cap al Park Guell fins les 18h, quan va deixar de precipitar i va començar a pujar de nou la temperatura, quan el mestral sinòptic va donar pas al gregal més càlid, va nevar amb NW en superfície. Mínima de 0,1°C a les 16.45h i a les 20h, ja estàvem a 4,1°C.

    Algunes acumulacions de més de 15cm al Park Güell. 10cm van mesurar al Nou Sardenya (C.E.Europa). Al terrat de casa, zona alta Gràcia (105m), vaig mesurar 12cm.

    FOTOS: Zona alta barri de Gràcia.

    Una abraçada,

    Miquel!

  • Manel

    Recordo com a quarts de vuit del matí queia aiguaneu i jo anava, amb el meu vell Ibiza, per la C58 cap a la UAB a treballar. Aquell dia quasi no vam treballar a l'oficina, semblàvem estaquirots mirant per la finestra i dient si ara la neu quallava o no. Va ser cap a tres quarts d'una del migdia quan la neu queia amb més intensitat i va començar a quallar. Llavors em vaig dirigir a l'oficina del gerent i li vaig dir que jo marxava ja que no tenia ganes de quedar-me empantanegat a la UAB. El gerent va mirar per la finestra i va dir-nos que tothom fora. A les 13-13.15h jo ja era a casa (a Sta. Coloma).
    Segons em van dir després, a la UAB no van donar l'ordre d'evacuació fins a les 14h i llavors ja era massa tard: la carretera de Cerdanyola - Bellaterra - Sabadell va ser una trampa on molta gent es va quedar col·lapsada durant diverses hores per la intensitat de la nevada i l'acumulació de neu i gel. El mateix va passar a la C58.

    El següent enllaç mostra un recull fotogràfic del què va passar aquell dia a la UAB: https://ddd.uab.cat/record/54017

  • JordiP

    El meu fill havia de agafar un vol a l'aeroport de Girona i amb la nevada el van cancelar. La carretera ja estava impracticable; al final va aconseguir que el portés a casa un 4x4 de Protecció Civil del Baix Empordà. a Sant Antoni de Calonge no hi havia llum i el pes de la neu havia trencat un sèrie de arbres i arbustos que bloquejaven la porta. El va acollir un amic a casa seu, on van haver de dormir a terra davant de la llar de foc. No van restablir la electricitat fins un parell de dies més tard. El fin de setmana, quan vaig pujar a veure com estava la cosa, en passar Santa Ceclina vaig tenir la sensació de pujar La Bonaigua. Vaig trobar el jardí completament colgat de neu i de les taulades anava caient paquets de neu, en anar fonent-se i relliscat al carrer. Les piles de neu acumulades donaven a un poble de la costa l'aspecte de Salardú o Bagergue. Una aventura. Per sort, l'intens fred va permetre salvar tot el contingut del frigorífic, malgrat els dos dies sense electricitat.

  • Libi

    Estava a casa i vaig fer fotos.
    Algunes les vaig guardar de record. Des de casa - vivim a un àtic a Gràcia- tot Barcelona es veia preciós. M´encanta la neu i odio el vent, que cada vegada és pitjor.

  • Salvador Tarradas Ustrell

    Aquella experiència em va inspirar per escriure una obra de teatre "Casa nostra" que es va representar a diversos pobles del Baix Empordà, amb molt d'èxit. L'acció transcorre en una casa de turisme rural durant la nevada, amb tot de gent que hi acudeix per aixoplugar-se.

  • Quim Cufí Solé

    Jo era alcalde de Quart, va ser l experiència més dura però més humana del pas per l' alcaldía. Vam.patir experiències personals molt dures, una instal.lació municipal que va caure, comunicacions que no funcionaven, veïns aïllats.... Però aquella nit al local social amb la climatologia adversa, confinats, amb gent vinguda d arreu, tots desconeguts, l ajuda dels veïns oferint mantes, fent entrepans, cuinant macarrons. Les actituds de col.laboració, d ajudar-se, de cuidar-se els uns als altres, d'organitzar-nos per atendre als més dèbils, va ser humanament impressionant i colpidora. La part humana va superar tot el desastre i les lamentacions d'estar tot col.lapsat. Una experiència entrenyable, que mai oblidaré.

  • Miquel Moreno

    La nevada va ser, principalment, el matí d'un dilluns. Dimarts marxaven a Eurodisney des de Girona. Havíem d'anar en cotxe fins a Perpinyà per agafar el TGV fins a Paris. A quarts de nou del matí va sortir el conseller a la tele i va dir que l'AP7 era oberta. Quan vam arribar a l'AP7, encara era tancada.
    Vam començar un periple per diferents carreteres de 5 hores per arribar a Perpinyà, finalment, a les 14:00 hores. La situació a Girona era dramàtica, però a Perpinyà era tercermundista. Finalment a les 14:08 vam arribar a l'andana. Tots els trens havien estat cancel·lats.
    Al final vam dormir a un hotel al davant de l'estació i van pujar a un tren l'endemà a les 07:00 hores.

  • Julia Gali Tapias

    El 8 de març de 2010 era el dia que havia de néixer la meva filla Ona. Nosaltres som de Sant Esteve de Palautordera i l'havia de tenir a una Clínica de Barcelona. Per sort va néixer el dia 7, perquè el dia 8 no haguéssim arribat a Barcelona ni probablement a Granollers ni a cap lloc on féssin parts. Va ser molt estrany veure neu des de la Clínica del Remei al carrer Escorial de Barcelona. La gent que venia explicava les històries de la nevada, però per mi pràcticament és com no haver-ho viscut, ja que vaig estar tancada a la clínica. Tot i això el record és que van ser uns dies força especials i també que vam tenir força sort que s'avancés un dia!

  • Glòria Planas Bas

    Estava embarassada de la nostra primera filla i de baixa mèdica a les teòriques tres setmanes prèvies perquè naixés. Vaig estar tot el dia veient caure flocs i com als camps de davant de casa, anavent fent una capa blanca que s´espessia sobre tota planta o arbre existent. Tot tan silenciós i suau que la Laia devia tenir ganes de sortir per veure-ho i vaig començar a tenir contraccions. Al mòbil, tothom recomanant-me que no era el millor dia per tenir-la, així, amb conyeta...però jo no les tenia totes i ja em veia en ambulànciesquí o parint sola a casa. Mentre, el meu home es va quedar sis hores atrapat a la carretera i va arribar molt tard.... massa? Nooo!, aquell dia no, però tres dies després,i un parell de setmanes abans del que tocava, va néixer la Laia, que ara farà 10 anys!

  • Pep Grifell

    el 17 de Febrer del 2010 van néixer els nostre bessons. Un va sortir de la incubadora al dia següent pero l'altre s'hi va estar un mes i el podiem visitar tres cops al dia (cada tres hores). Teniem mitja hora de camí fins a l'hospital (Manresa). Quan vem veure que començava a nevar al poble, vem decidir fer la maleta, agafar el bessó que ja teniem a casa i llogar una habitació d'hotel aprop de l'hospital. A la nit, sortint de l'hospital de veure el bessó que teniem a la incubadora vem haver de posar les cadenes al cotxe per arribar fins a l'hotel, a un quilometre de l'hospital !

  • Rosa

    Tornava per la tarda de la feina amb bus i a l'alçada de Passeig Sant Joan, el conductor es va aturar i ens va dir a tots: ho sento però hauran de baixar, no puc continuar, em caldrien cadenes. INCREIBLE NO?. Alehores vaig baixar i tant depressa com vaig poder (perque relliscava) vaig arribar al cole dels meus fills que m'estaven esperant a la porta ja feia estona. Em diu la meva filla de 4 anys: mama vens tota blanca !...després la feina va ser nostra per arribar a casa.
    Un bon record per explicar.

  • Santiago Muñoz Baños

    En aquells temps jo treballava al barri de la Creu Alta de Sabadell. Sobre les 2 de la tarda sortiem a dinar i nevava amb intensitat però només cuallava als cotxes (primera foto). Pensàvem que això no aniria a més. Quan vam sortir de dinar sobre 3 cuarts de 3 encara nevava i ja començava a cuallar la neu al terra. Vam tornar a la feina, i a dins l'oficina no paràvem de mirar per la finestra. Finalment sobre 2 cuarts de 4 vam decidir tornar a casa. Vaig agafar el cotxe per anar a Barcelona, i sortint per la Gran Via la neu cuallava cada cop més. A la foto 2 es veu el tram del darrer pont sobre les 4 de la tarda. Poc més endavant ens vam aturar i no recordo quant vam trigar en arribar a la C-58. A la foto 3 es veu l'avioneta de l'aeròdrom de Sabadell sobre les 5. Mentres tant anava escoltant les notícies per la ràdio. No hi havia prou neu per muntar cadenes, pero un tràiler que anava davant meu anava d'un costat a l'altre de la carretera pujant el pont que hi ha sobre la C-58. Quan em vaig incorporar a la C-58 ja era de nit, però els vehicles anaven tirant i crec que vaig arribar a casa sobre les 8.

  • Max Zañartu i Plaza

    Ho vaig veure molt clar: Vaig agafar els esquís i els pals i vaig anar al Carrer Rabassa, a la Vila de Gràcia, per llençar-me des de l'alçada de Travessera de Dalt fins a Plaça Rovira. Sabia que tenia l'oportunitat de ser un dels primers i últims esquiadors a la Vila de Gràcia i no ho vaig desaprofitar!

  • Xavier Quer Riera

    El meu millor record és el de l'endemà, el 9 de març. Com que havien recomanat a tothom que es quedés a casa (feines i escoles recomanaven no assistir-hi) vaig descobrir una Barcelona deserta, plena de neu i alguns cotxes abandonats a les vores de la Ronda de Dalt i Av. de l'Estatut.

  • Julià Dominguez

    Vaig està apunt de morir entoxicada per un generador .
    Sentia una són dolça i recordo que amb sentia molt ve .Per sort amb vaig salvà
    Julia

  • Judit Tulla

    Vaig anar a treballar a Barcelona en tren. Cap a les 11 h, la meva mare em va trucar que anava a buscar la nena a la llar d'infants (a un carrer de casa) per si de cas. Vaig pensar que estava exagerant molt però al cap de mitja d'hora em van dir que tornes, que a Girona ja havien tancat la universitat. Li vaig dir al meu jefe i als meus companys que marxava i van pensar també que era una exagerada, a Barcelona encara no hi feia res. Vaig agafar el tren de 3/4 d'1 i tenia el cotxe a Caldes de Malavella. Allà les carreteres ja estaven molt malament. Vaig decidir continuar al tren fina a Fla¢a o almenys Girona, però a Fornells havia caigut un arbre. Després van dir que rl tren recularia fins a Ma¢anet i un altre tren ens portaria de tornada a Barcelona. Però ja no vam poder arribar a Ma¢anet, ens varem quedar a Sils. Varem estar unes quantes hores al tren, no ens deixaven sortir i feia fred, no hi havia calefacció. Finalment varem sortir tots com un ramat i ens van portar al centre cívic. I allà un grapat de bona gent ens havien fet entrepans i ho havien preparat tot perquè ens poguéssim quedar a passar la nit. Gràcies!

  • Carles Arnal

    8 de mar del 2010. 20 cm a Girona. A casa sense sortir. El 2 de febrer del 2016 va repetir.

  • nuri belza rodriguez

    treballo a 50 kms de casa i vaig amb autocar d'empresa..quan vaig sortir començava a nevar i era preciós pero els que plegaven unes hores mes tard ja van tenir problemes.qui portava cotxe va marxa al poc pero els de l'autocar ho van pasar magre.els volien deixar al tren..tot aixo ho vaig saber després.
    a casa no nevava gaire pero per la tarde era recollir als fills i tornar ràpid..desde el balcó d'on es la foto era molt xulo.inclus els nebs van baixar al pati comunitari amb roba d'esqui.
    el cas es que no esten preparats i per el dia a dia es perillós
    de fet al dia seguent molts no van venir a treballar per problemes amb els cotxes i la neu.
    la foto es a cornella de llobregat.
    al pati comunitari de la finca
    nuri

  • nuri belza rodriguez

    Treballo a 50 kms de casa i al sortir de treballar nevava suaument..que xulo era..Anem amb bus d´empresa i els companys que sortien despres ho van pasar ,alament perque ja era cuallada..no els volien portar a destí i si deixar-los al tren.Els que anaven en cotxe ja feia hores que havien marxat
    Jo ho vaig saber al dia seguent..que si vaig treballar pero molts dels que venien en cotxe no van poder agafar-ho car estava penjat de neu
    A la tarde vaig anar a la escola per els fills i es van posar roba d´esqui per jugar al pati de veïns..S´ho van pasar d´allo mes divertit pero no ens enganyem a casa era xulo pero no estem fets al dia a dia amb la neu..ni els camins,ni els cotxes, ni res.

    La foto es del pati de veïns
    cornella de llobregat
    nuri

  • tfabco

    Quan t'agrada la neu, una nevada així a tocar de casa et deixa envadalit amb els teus paissatges completament desconeguts. A les rodalies de Girona van caure forces torres elèctriques i viure l'experiència de passar una setmana sense llum ni aigua es recorda. En una casa de pagès sense llum la bomba d'aigua del pou no funcionava però amb una corda i un cubell i les dutxes calentes del gimnàs vam sobreviure. La llar de foc encesa a tota hora amb la cuina atemperada però a l'ineterior de la casa després de 7 dies sense calefacció vam arribar a 8 graus de màxima. Va bé experimentar què et manca per valorar el que tens!

  • Xavier Jordana

    El 8 de març de 2010 va ser el dia que va néixer el meu fill gran, el Pol. Un gran dia!!!

  • Mariona Massip

    Érem a classe, a la Universitat Autònoma, i cada vegada menys alumnes prestàvem atenció: per les finestres es veia com nevava. Les aules i els passadissos es van començar a omplir d'un missatge: "marxeu tant aviat com pugueu, que aquí us hi podeu quedar aïllats". Alguns deien que els trens no estaven anant bé i jo encara era a temps d'agafar l'autobús, que passa sols dos cops al dia.
    Anava a Badalona, però no hi va arribar: a l'entrada de Santa Coloma, l'autobús va començar a patinar per un carrer amb pendent. "Tots avall, aquest bus no pot seguir!". Tenia uns quants km a caminar fins arribar quasi a Montgat, i del camí només en recordo una cosa: portava bambes Converse, de roba i absolutament permeables. Cada cop era tot més blanc i més xop, i jo tenia la sensació d'estar perdent els peus per moments. Era dia per portar Xiruques, aquell!
    La salvació va ser la meva àvia, que viu a mig camí: beguda calenta, tovalloles i fregues als peus, que ja ni notava de tant liles. Parlant de coses liles, a la Plaça de la Vil·la hi resistien alguns globus que volien reivindicar el dia de la dona, malgrat el protagonisme robat. Jo l'únic que hagués reivindicat és: "Converse, mai més!"

  • Mariona Massip Sabater

    Érem a classe, a la Universitat Autònoma, i cada vegada menys alumnes prestàvem atenció: per les finestres es veia com nevava. Les aules i els passadissos es van començar a omplir d'un missatge: "marxeu tant aviat com pugueu, que aquí us hi podeu quedar aïllats". Alguns deien que els trens no estaven anant bé i jo encara era a temps d'agafar l'autobús, que passa sols dos cops al dia.
    Anava a Badalona, però no hi va arribar: a l'entrada de Santa Coloma, l'autobús va començar a patinar per un carrer amb pendent. "Tots avall, aquest bus no pot seguir!". Tenia uns quants km a caminar fins arribar quasi a Montgat, i del camí només en recordo una cosa: portava bambes Converse, de roba i absolutament permeables. Cada cop era tot més blanc i més xop, i jo tenia la sensació d'estar perdent els peus per moments. Era dia per portar Xiruques, aquell!
    La salvació va ser la meva àvia, que viu a mig camí: beguda calenta, tovalloles i fregues als peus, que ja ni notava de tant liles. Parlant de coses liles, a la Plaça de la Vil•la hi resistien alguns globus que volien reivindicar el dia de la dona, malgrat el protagonisme robat. Jo l'únic que hagués reivindicat és: "Converse, mai més!"

  • Josep Canals Molina Molina

    Fent d'alcalde del meu municipi, Corbera de Llobregat. Va ser una autèntica prova de foc de gestió: recordo activar el Comitè de coordinació de crisi a les 6 del matí i demanar a la policia local que vingués a buscar-la a casa amb un vehicle adient per a la gran nevada que ja clava els carrers.
    Tot el dia va ser molt intens: fent composició de lloc i mobilitzant tots els mitjans públics i privats possibles per minimitzar-ne els efectes. De seguida vaig donar instruccions de suspendre classes i el transport escolar. I eliminar la seua de les vies principals perquè les emergències poguessin actuar, sí calia. Un dels reptes va ser comunicar en tot moment amb la població. Vaig pensar que la ràdio local no era el millor instrument. En tot moment vam demanar i enviar info als mitjans nacionals perquè recomanessin no moure's de casa. La decisió més difícil va ser tancar la carretera d'accés al poble amb el batlle del poble del costat. Calia evitar com fos que la gent es quedés penjada a la carretera durant la nit. Aguantar la pressió de saber les cues que hi havia va ser intens però tenia clar que els preferia emprenyats al pla (N-340) que no pas tirats a la carretera de pujada al poble.

  • Jaume

    Vaig començar a veure nevar a Montmeló i, veient que venia un temporal, vàrem decidir tornar cap a casa. Durant el viatge la nevada es va anar intensificant. Unes hores després vaig poder anar per carrers de Barcelona fins al monestir de Pedralbes.

  • Albert Franquesa

    Estava a la feina a Sant Cugat. Soc dels pocs que tenia cadenes al cotxe i no em vaig amuinar gaire. Pero per arribar a casa vaig haver d’esquivar un munt de cotxes abandonats al mig de la neu. Vaig agafar el Suzuki Santana 4x4 per anar a gaudir d’una pssejada. La sorpresa va ser que vaig acabar rescantant un parell de families amb criatures que no havien hagut d’abandobar els cotxes i portar-los a casa seva.
    Recordo la cara d’alleugeriment de les mares amb els seus fills petits, en mig del carrer en mig d’aquella nevada amb trons!!
    Albert

  • Noemi

    Vaig veure la neu i vaig sortir amb una petita càmera de fotos.
    El parc Joan Mirò estava tot nevat. Estava gent al carrer jugant...
    Vaig enfilar cap a Montjuic. Fins i tot hi havia nens amb trineus, buscant la neu. Tot el camí estava ple de ninots de neu i vaig gaudir d'una improvisada guerra de boles de neu al costat del MNAC.
    No vaig tenir cap problema perquè estava al costat de casa. Les escales mecàniques de Montjuic no van deixar de funcionar (encara conservo el video), i fins i tot van encendre les fonts.
    Preciós.

  • Oriol

    Treballo a Barcelona i estava en un esdeveniment al Palau de Congressos, a l'avinguda Diagonal. Vaig rebre un missatge (SMS) de la meva dona dient que neva molt i que anés en compte. Vaig pensar que exagerava i en pujar a l'exterior vaig adonar-me que tenia tota la raó. La Diagonal estava col·lapsada de cotxes i el que més em va impactar era el silenci de la neu. Ja a Sants per arribar a Granollers ens vam trobar centenars de persones desinformades i veient com mica en mica quedava suspès tot el servei. Aquella nit la vaig passar a casa d'un amic a Barcelona.

  • Michael Mortensen

    Com a noruec a Barcelona, ​​recordo molt bé aquest dia. Quin felicitat! Em vaig despertar i vaig sortir al balcó. Vaig inspirar profundament i vaig sentir com si un moment fos a casa a Noruega. Barcelona és una ciutat bonica, possiblement encara més bella sota una manta de neu. L’endemà, els meus companys a l'universitat em van dir que aquesta nevada era probablement culpa meva :-)

  • Marti

    En aquella època estava fent el doctorat, una part d’ell es duia a terme a unes granges a Lleida, l’altre a uns laboratoris prop de Girona. A les notícies van anunciar que començaria a nevar per la zona de Lleida i jo com tenia feina als dos llocs vaig decidir marxar cap al laboratori pensant que arribaria abans de que comences a nevar. No va ser així. Jo i un munt de cotxes més ens vam veure atrapats per moltes hores a la carretera de la Bisbal de l’Empordà. Recordo que les màquines llevaneu no podien treballar perquè no es veien els límits de la carretera i volcaven. Ens van dir que intentarem habilitar un poliesportiu per quedar-nos a dormir. No teniem cobertura de mòbil per avisar les famílies. Un camioner de porcs i el seu gos em van ajudar a passar les hores i passada la mitja nit van poder netejar la carretera. Els mossos em van dir que anés fins la Bisbal i preguntes on em podrien donar lloc per dormir. Mentre anava conduint em vaig trobar un bon home de Celrà que al recollir-lo em va dir que la seva dona i ell em rebrien a casa seva. Em van donar de sopar el que van poder perquè no tenien llum ni gas, i em van deixar passar la nit allà. Infinitament agraïda.

  • Marçal Faz Arias

    Recordo que quan va començar a caure aquella nevada, era a classe. Tenia uns 10 anys, així que anaba a 4t de Primaria... L'únic cop que havia vist nevar així a Barcelona, va ser la nevada de 2004, tot i que cada cop la recordo menys, donada la meva curta edat...

    Recordo que cap a les 12, començava a nevar, així que la mestra va abaixar la persiana per evitar distraccions. Després, cap a les 15:30, ens van obrir les finestres, on ens vam quedar bocabadats mirant cap al pati, on tot era neu.
    Als 5 minuts, erem tota l'escola jugant al pati.

    També, al sortir de classe, vaig anar corrents amb mon germa a buscar a la meva gossa, adoptada feia una setmana quan era encara un cadell, i ens la vam endur a jugar amb la neu, amb tota la colla. Malauradament, no tinc cap fotografia aquí en aquest ordinador, peró mai oblidarem el record.

  • Lluís Garceso

    Recordo sortir de la feina i veure una filera de cotxes a un parking lliscant pendent avall un darrera de l'altre, a l'arribar a casa la terrassa era tota nevada , les vistes de la Sagrada Família des de casa espectaculars, gràcies Ara.cat per l'oportunitat de poder-les compartir amb tots vosaltres

  • José Luis Miqueo

    Em trobava impartint una classe a Sant Cugat a l'Escola d'ESADE. Va començar a nevar intensament. Els alumnes- a excepció d'una alumna bielorussa- miraven més cap a la finestra que a la pissarra. Es van suspendre les classes. Diversos professors van dormir aquella nit a hotels de la població. Vaig poder agafar l'últim autobús que uneix els dos centres de formació (Sant Cugat i Pedralbes) i després de cinc hores quinze minuts de viatge vam arribar a Barcelona a l'altura de l'Hotel Sofia. Des d'allà caminant pel Carril Bus-per les voreres t'arriscaves a relliscar- vaig arribar fins a casa.

  • ramon capdevila

    yo i lamebe done herem a Dubai 35 graus.

  • Albert Vivas Carol Carol

    Bé estava a Sant Joan de Deu, el meu fill el van operar de fimosis a la tarda. La operació havia sigut ja ajornada el 28 de setembre perquè va coincidir amb el naixament de la nostra filla. Així quan el matí va començar a nevar vem trucar a l'hospital per saber si es faria la operació programada a la tarda, ens van dir que si. Per precaució vem decidir anar amb tren des de Vilafranca per anar cap a l?hospital. Quan vem arrivar a l hospital ja nevava fort amb ratxes de vent. La opeació es va fer, però no ens van deixar tornar cap a casa i vem tenir de pernoctar a l'hospital. Des d'alla vem ser uns privilegiats perquè a les acaballes de la nevada vaig sortir a fotos . Mai oblidaré a plena nit amb la vista cap a Mar veura tota Barcelona com s'iluminava amb els llamps que encara queian, espectacular i segurament irrepetible.

  • Daniel Ill Ferrer Ferrer

    Doncs que va apareixer l'Alt Penedès i Montserrat tota nevada. Com que se'n va anar l'electricitat la bomba de la calefacció no funcionava. Em vaig haver de refugiar amb una colla d'amics de Gelida a un bar on tenien calefacció amb llenya.

  • Jordi Ruiz Jordan

    Vaig passar tota la nit bloquejat dins del cotxe a l’AP7 entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. Recordo que nevava horitzontalment i amb molta virulència .

  • Guillem M

    Jo només recordo que quan vaig sortir de casa per anar a treballar eren les 4 de la tarda, Barcelona a prop de la la parada de metro Alfons X, estava tot nevat, era tot verge no hi havia ningú al carrer, ni cotxes, un silenci estrany ,vaig tenir una sensació de pau i tranquil·litat de meravella per aquell blanc pur, fred i solitari, mentre anava xino-xano cap a l'empresa, se sentia a cada pas el trencar de la neu verge, pensava que maco que maco.

  • Pere Lleixà Lizarte

    Em va afectar moltíssim per una banda, i no tant per una altra. M'explico. Estudiava a UB-Filosofia (4rt pis) per aquella época, i la meva filla a Història-UB (3er pis, a sota meu). La meva filla sabia que a partir de les 3 de la tarda vindria la nevada forta, i que tindria problemes per arribar a St Celoni en tren des de BCN. A migdia em va enviar un Whatsapp dient que havia acabat les classes, però que encara no agafava el tren. Jo tampoc vaig pensar que n'hi hauria per tant, i vaig marxar a Molins de Rei en acabar les classes, a casa de la meva parella. I va passar el què tots ja sabeu i us imagineu. La meva filla es va quedar aturada i confinada dins del tren a Cardedeu sense llum ni calefacció, i jo aïllat a Molins de Rei. El més galdós de tot plegat és el fet que hi va haver-hi gent sense dos dits de front dient-me que anés a recollir a la meva filla a Cardedeu des de Molins de Rei, encara que fós caminant i de nit. Tota una aventura que avui em fa gràcia, però que aquells dies va ser una mica complicat de païr. A les 9 de la nit el tren aturat a Cardedeu va arribar a Sant Celoni...

  • Pau Macià Masó Masó

    Vivía a Sant Narcís (Girona), i va ser insospitat, per les dates...
    El més important (com al 62 a Barcelona), va ser el silenci.
    Va durar poc...

  • Pau Macià Masó Masó

    Vivía a Sant Narcís (Girona), i va ser insospitat, per les dates...
    El més important (com al 62 a Barcelona), va ser el silenci.
    Va durar poc...

  • Pau Macià Masó Masó

    Vivía a Sant Narcís (Girona), i va ser insospitat, per les dates...
    El més important (com al 62 a Barcelona), va ser el silenci.
    Va durar poc...

  • Pau Macià Masó Masó

    Vivía a Sant Narcís (Girona), i va ser insospitat, per les dates...
    El més important (com al 62 a Barcelona), va ser el silenci.
    Va durar poc...

  • Pau Macià Masó Masó

    Vivía a Sant Narcís (Girona), i va ser insospitat, per les dates...
    El més important (com al 62 a Barcelona), va ser el silenci.
    Va durar poc...

  • Pau Macià Masó Masó

    Vivía a Sant Narcís (Girona), i va ser insospitat, per les dates...
    El més important (com al 62 a Barcelona), va ser el silenci.
    Va durar poc...

  • Pau Macià Masó Masó

    Vivía a Sant Narcís (Girona), i va ser insospitat, per les dates...
    El més important (com al 62 a Barcelona), va ser el silenci.
    Va durar poc...