Les vostres històries:

• Martine Amaral

  Els alumnes han de descansar de les jornades escolars, qualsevol pedagog t'ho pot explicar, a finals de trimestre no rendeixen tant com al principi.
  Potser el que cal és: una conciliació laboral google street view a l'horari escolar no al revés i són els polítics i els treballadors que ho haurien de fer. A d'altres països els nens fan només horaris de matins ( jornada lectiva continuada com a Finlandia) i segons diuen treuen més bons resultats que els nostres alumnes.

• Montserrat Busto Navinés

  Família nombrosa+hipoteca+audiòfons pel fill = No vacances (ni enguany, ni l'any que ve)

• saramaria

  He viatjat molt quan he pogut, ja fa anys (Àsia, Sudamèrica...), però per motius econòmics l'últim viatge va ser fa uns set anys a Galícia, amb cotxe i allotjament barats. Però que voleu que us digui, també m'agrada fer vacances a casa, puc fer el que no tinc temps de fer la resta de l'any, llegir, passejar tranquil·lament, visitar museus i exposicions... M'agrada!

• Cendra

  vacances?
  la gent de pagès mai hem fet vacances, els animals i la terra no saben de vacances, els animals han de menjar i beure cada dia, i com a explotació ramadera algú els hi ha de donar. La terra també necessita aigua i si no plou algú l'hi ha de donar.... les nostres vacances són la tranquilitat de que els animalons estiguin bé i la terra no pateixi massa per donar-nos els seus fruits.... i gràcies a Déu que així sigui per molt anys!!!
  pdta.- la cosa no dona per tant, com per pagar a algú que ho faci per nosaltres, ja ens agradaria ja.

• Josep Ramon Garcia Canet

  Es cert que sense o amb escassos mitjans econòmics es fa difícil plantejar-se unes vacances tradicionals, també es ben cert és que aquesta situació fa que es valori més I de manera diferent les oportunitats que sons moltes i diverses, només cal espavilar, moure's i gaudir, per sort a la nostre Terra hi han forces i variades opcions, cal obrir-se i cercar-les. Bon i feliç ; estiu, any i vida

• Marxar de vacances? Ja quasi no me'n recordo. La última vegada va ser l'any 92 i va ser per Espanya en cotxe, res d'avions, i de pensió. D'avions no n'he agafat mai, bé, sí, de petit amb la familia un parell de vegades, mai més. La resta de vegades que he fet vacances les he passades a casa meva o d'algún familiar.

• Quines vacances no podem pagar? avions, hotels, restaurants, bitllets de tren, entrades a parcs d'entreteniment, cues als museus, visites guiades, experiències de vol, massatges tailandesos, compra de souvenirs? no serà que hem fet de l'oportunitat de temps de les vacances, tan meravellosa, un producte de consum car, i al final poc gratificant? Quan érem nenes, tot l'estiu a casa o com a molt al poble a casa de l'àvia no necessitàvem res més per passar les vacances més paradisíaques. Què ha passat doncs?
  Fer vacances és tenir uns dies lliures de la feina i prendre's la llibertat d'emprar-los en una altra cosa, diferent del que fem la resta de l'any. Això no té per què costar diners. Fer vacances pot ser caminar per la ciutat, anar a veure aquella amiga o aquella parenta a qui prometem de fa tant que visitarem, treballar gratuïtament en algun projecte que ens atregui, tancar-se a meditar, redescobrir aquell poble dels avis on mai passa res, fer un curs intensiu de ball o de cuina, llegir. Aprofiteu les vacances per entrenar-vos a prendre en les vostres mans la iniciativa de la vostra vida i a pensar creativament i comprovareu què poca relació sol haver entre vacances i nòmina.

• Efectivament, jo i la meva dona no podem pagar-nos unes vacances. Tots dos són autònoms i treballem en els sectors diferents.: turisme cultural i terapies naturals. Els ingresos són molt variables i tendeixen a baixar, mentre que les despesses, dos cultes d'autonoms de gairabe 300 cadascuna, més més de 1500 euros de lloguers (pis i local de feina), fan que sigui molt difícil acabar el mes sense pèrdues. No es podem permetre ni anar a un concert, teatre o sortir a sopar. Les vacances són un somni i res més. Portem així 8 anys.

• Sóc dona de 51 anys, mare de família i professional amb més de vint anys d'experiència en el camp de la cultura. No tinc cap sou fixe. Si estic malalta no puc treballar. No tinc atur ni altre cap ingrés. A casa hi entra un sou fixe només. Tampoc no em queixo, però a vegades és fa difícil reconèixer que no tornaré a tenir els petits luxes dels quals havia gaudit. Una setmana de vacances? Quin bell somni! Ara només dono gràcies per estar viva. I si confio en un futur millor...

• Ni m'enrecordo de les ultimes vacances .pagar avio, hotel i extres no pot ser de moment. Tot i treballar els dos, el sou no ens permet aquesta mena de despeses. Ens hem acostumat a gaudir de la natura i fer sortides de motxila i travessa. Bé...les vistes són però realment d'hotel de 5 estrelles

• Dona i amb 45 anys, actualment en atur. Malgrat he anat treballant els darrers anys en feines amb contractes temporals i amb els sous precaris que la darrera reforma laboral ha propiciat, fa set anys que no puc fer vacances ni cap escapada. Una altra genialitat del PP, segueix permetent que el banc a on hi tinc la hipoteca apliqui encara la clàusula sòl. Sort en tenim de les polítiques municipals i de la Generalitat. Ajuts per pagar l'IBI, certificats de risc d'exclusió social per evitar el tall de suministraments, i altres ajuts, fan que es pugui anar tirant. Així com no sentir-te sola cada cop que pots comptar amb el servei de l'assistència social, encara que només sigui perquè t'escoltin i ajudin en la cerca de feina.
  I la pobresa no t'aparta només de les vacances. També t'aparta de la xarxa social, "amistats", cultura...
  Bé, però ens en sortirem. L'1O o abans.

• Maricel Barcelona.

  Tinc 56 anys i tinc una pensió per malaltia molt correcte. No em puc queixar. Però el meu marit ha passat a tenir un sou similar al meu a no arribar a mileurista amb 57 anys.
  Els fills emancipats volen seguir estudiant però tenen uns sous tan precaris que tot acaba sortint de la meva pensió.
  Així que anirem algun cap de setmana a un hostal barat i passarem l' estiu a casa.

• Hola.
  Sóc funcionaria , tinc 50 anys. Divorciada i filles al meu càrrec. Hipoteca, despesses, estudis de les filles, reparacions que s'han de fer al pis... No dóna per anar de vacances.
  Com diuen altres comentaris, hi ha persones que ho passen pitjor.
  Les meves vacances han estat 4 dies en un càmping del Berguedà ja que feia formació docent, lluny de casa i era l'allotjament més econòmic.

• Marina Sánchez Casanovas

  Sóc funcionària de l'Ajuntament de Barcelona fa 28 anys. Visc sola. Tinc 58 anys i treballo des dels 15. He tingut dos fills.
  El lloguer i les despeses bàsiques ja es mengen el meu salari i és impossible fer vacances. En el 2000 podia.
  No em queixo perquè hi han persones que estan pitjor però tota la vida treballant, criant i estudiant per arribar aquí i patir per la jubilació sento que m'han estafat.

• Hola el novembre fara dos anys que soc vidua i com sabeo la viudatat no dona per gaira, simplement i aquet es el motiu pel que no puc anar de vacantes pro no amb queixo, ja que Ia gent que u está pasan mes malament a de ser mol dur veura que no pots donar lo mes necesari a la seva familia. Be ja us esplicat la meva historia.

• Nosaltres som 4 a casa. El meu marit és aturat de llarga durada i no ens podem permetre anar de vacances però fem escapades d'un dia. Amb un únic sou dono gràcies de tenir les necessitats cobertes. Bon estiu!

• Tenim 2 filles i un fill. Han tornat de colònies 10 dies amb el Xanascat, una ha fet un curs de monitor i els altres alguna setmana de casals d'estiu. Mirem de prioritzar l'any dels fills. Les despeses de d' hipoteca, salut i altres no s'aturen i ens toca estalviar per l'inici de curs, assegurances, matricules esportives, etc. a principis del curs escolar. Farem escapades curtes per trencar una mica la rutina poca cosa més. No dóna per molt tot i tenir feina i qualsevol petita sortida cal multiplicar per 5 les despeses. Els aturats ni m'ho vull imaginar.