Les vostres històries:

• plleixa

  http://pensarperviure.blogspot.com.es/2005/04/llegir-i-estimar-sempre.html
  Aquí està la meva opinió, recolzada en la herència cultural dels pares. Sempre hi havia lleixes plenes de llibres i enciclopèdies gegantines als passadissos de casa, l'únic lloc on s'hi podien posar, ja que som 6 germans i vivíem en una casa de 3 habitacions. Visca CAT lliure ! //*//

• Rosa Maria Piquer Pomés

  Als quatre anys la meva àvia em va ensenyar a llegir. Quan vaig començar a l'escola ja llegia en català i castellà. Casa meva estava plena de llibres de tota mena. El meu pare, pedagog i bibliòfil, i la meva mare, bibliotecària, llegien molt i ens regalaven molts llibres. A casa hi havia un ambient de lectura. El pare estava al dia de totes les novetats editorials i es feia portar llibres de l'estranger, a vegades llibres que aquí estaven prohibits. Crec que va ser el seu exemple, més que cap paraula, allò que em va fer apassionar per la lectura, una passió que m'acompanya tota la vida, que m'ha obert moltes finestres a nous móns, que m'ha enriquit, m'ha emocionat, m'ha fet gaudir.
  Mai els podré agrair prou aquest ensenyament! Visca la literatura!

• Ferran Borràs Guillamet

  Potser lo explica que tinc 71 anys. Aixo vol dir ue ,la meva infantesa i etapa escolar inicial fins els 17 anys va pasar dins l'epoca franquista.
  Jo crec que vaig aficionar-me a la lectura , perque Julio Verne , Emilio Salgari i fins tot Campoamor eren mes interessants que la realitat exterior en que viviem...tot blanc i negra, molt fosc. Els anys escolars de batxillerat dels 9 als 14 anys , ens obligaban ( a mi no em costava) a llegir fracments de llibres a la classe de literatura castellana , feiem servir La Politica de Aristoteles per fer dictats diaris , i ens explicaven i preguntaven La Historia Sagrada. Potser una mica pressionats , pero , insisteixo, era mes evasiu....

• jotixce

  Quan tenia 9 o 10 anys un amic del meus pares em van regalar el Llibre de la Selva , d'en Kipling. Quan el vaig veure que no era un còmic del tintin ni d'Asterix, ho vaig mig refusar ja que vaig quedar "decepcionat" . Ell, molt correcte, em va dir: "fem un joc, tu et llegeixes aquest llibre i després ho comentem . Si no t'agrada et compro uns quants còmics" . Però va guanyar ell! . Vaig començar a llegir-lo sense parar . A partir d'aquí ja no he parat de llegir . Ah, una cosa, els comicis s encara m'agraden!!! I en Tintin es el meu heroi!

• Estant convalecent a l'edat de 10 anys, la meva padrina amb va regalar un llibre per que no m'aburrís: " l'illa misterosa de Jules Verne. Desprès d'aquesta experiència vaig ser jo qui vaig buscar altres obres de literatura infantil del mateix autor i d'altres com Emili Salgari entre altres. Actualment tinc a la meva llibreria 400 titols aproximadament de temàtiques diferents

• Iban Cid Juncosa

  De petit ja llegia els TBOs que comprava cada dijous al kiosc amb la setmanda i els Cavall Fort.
  Però qui em va fer estimar els llibres va ser la senyoreta de literatura castellana Esmeralda Caballero de l'escola Garbí. Era una professora dura però que transpirava amor per la lectura que ens encomanava als alumnes. Gran record d'ella i el meu agraïment a la senyoreta Esmeralda de qui he perdut la pista.

• Carolina Planas Bonnín

  De ben petita llegia els TBO una vegada i una altra. Més grandeta, a l'institut, vaig triar la optativa de Literatura Catalana, on només érem 7 ò 8 alumnes i vaig poder assaborir Rodoreda, de Pedrolo, Carner entre d'altres. Més endevant, em fascinaven els contes de'n Monzó. Tinc també un record molt especial per una novel.la que es diu "No sin mi hija" que em va enganxar de bon conençament i que va fer que em tornés a aficionar a la lectura després d'haver-ho deixat una temporada. Desde llavors, deu fer uns 25 anys, que no he parat d'embadalir-me amb novel.les, contes, articles, etc.

• Folletgan

  Vivia en una casa erma en solapes. Llegia tebeos i diaris esportius, de ben petit. . Després, vaig aprendre català a l'Institut entre els onze i els dotze anys, a través de "Cavall fort", fins que el professor va ser empresonat.
  Vaig concursar a l'esmentat institut amb motiu de Sant Jordi. Em varen regalar, com a premi, "El Lazarillo de Tormes". No en vaig entendre res. Vaig continuar amb els tebeos i acudint a classes clandestines de teatre, en català, amb el mateix professor.
  Paulatinament, l'ansietat per llegir se m'apoderà. Després, amb tantes hores de biblioteca i lectura, vaig caure en una mena de bibliofòbia (me n'havia de sortir, de les biblioteques, perquè pensava que mai no arribaria a llegir tots els llibres que desitjava), que ha durant fins avui. Vaig pensar que el millor fora quedar-me en els clàssics grecollatins, i així ho vaig fer.
  Ara, quan em queden menys anys per recórrer que els ja recorreguts, no penso comprar més llibres; encara he de treure la pols a aquells que no he atès quan era hora. Sóc, per tant, un desenganxat.

• joaquimo

  Jo em vaig afeccionar a la lectura amb el TBO ajudat amb el Mortadelo, DDT, Pulgarcito i Pumbi. Despres la meva germana es va fer del circulo de lectores i com que ens obligaven a comprar cada tres mesos i ella no ho feia doncs ho feiem la meva mare i jo.
  El primer llibre que vaig triar al Circulo de Lectores va ser Cita con Rama de l'Artur C. Clark i ja mai mes ho he deixat ( de llegir , el Circulo fa molt temps)

• anniga

  Jo no recordo què em va enganxar. Ja vaig nèixer enganxada a llegir, em sembla!
  El meu pare, cada dia, ens duia, al meu germà i a mi, un TBO (ell n'hi deia Patufet), que de fet eren Mortadelos, Din Dan, DDT... i a mi a l'estiu un llibre cada dia (los Cinco, los Hollister, la Puck, Enid Blyton...) i la meva tia anava directament a l'editorial (Toray, Joventut...) a buscar els que em faltaven...
  
  Llegia tot el que arreplegava, casa meva era plena de llibres...Salgari, Verne, i autors catalans així que van aparèixer a les botigues! Mentrestant, a l'escola s'entossudien a curar-me la malaltia a base de poemes de mio cid, lazarillos i altres lectures apassionants per a criatures d'onze anys...
  
  El Mecanoscrit, al 14 anys...em sembla que ens ha marcat a tots, a l'adolescència...
  
  Jo ara als meus fills ho intento, però costa. Sembla que s'ha posat de moda que els llibres tinguin tipografia estranya però sense contingut. Com si s'haguessin tornat rucs. Però jo hi vaig insistint, sense defallir. Un dia ho aconseguiré!

• Núria Juncadella Roig

  Vaig nèixer a Sallenel 1934, on hi havia una biblioteca esplèndida. Dic això perque vaig aprendre de llegir amb els llibres del meu germà que eren en català. O sigui vaig aprendre primer llegir en català que en castellà. Tenia sis anys que ja anava a la biblioteca a buscar llibres de contes quant encara no anava a l'escola. A l'escola la vaig fer tota en castellà. No vaig deixar de llegir mai, el meu germà portava a casa llibres de segona mà de Jules Verne, Emili Salgari , Edward Walace. Les novel·les de suspens ja m'agradaven de petita.
  En fi, vaig començar llegint novel·les lleugeres fins arribar a llegir llibres de millor consistència d'autors catalans i europeus. Amb obertura de la democràcia vam tenir la sort de tenir a l'abast tots els autors catalans que havien estat segrestats amb la dictadura.

• monistirol

  Sempre he estat lector, per tant no tinc cap mena de sensació que hi hagi hagut una mena d'espoleta per impulsar-me a llegir. Potser el fet de tenir el diari a casa em portava a mirar-me amb certa curiositat aquelles lletres grosses. Encara que potser en el meu cas hi hagi hagut un moviment en sentit contrari com eren les professores de literatura que ens obligaven a llegir uns llibres que o tenien ni suc ni bruc: Vaig tornar a descobrir el plaer de llegir amb Dostoievsky i Puixkin.

• misoriano

  no recordo quin va ser el primer llibre, a casa n'hi havia molts del meu pare i ja de molt petita vaig llegir a Ryder Haggard, Verne i a partir dels set anys Enid Blyton, un dels meus llibres preferits és Cims borrascosos, el vaig llegir als onze o dotze anys i em va enganxar, a partir de llavors, tot, els russos, i qualsevol cosa que em caigués a les mans.

• Toni Par - Manlleu

  Quan tenia dotze anys un de Manlleu "en Pere de Manlleu"en va recomanar el meu primer llibre---El Conde de Montecristo--des de leshores llegeixo una mitjana de 30 novel·les i llibres a lany, Al dia d´avui tinc 81 anys i tinc un munt d´autors que en fan feliç la meva vida i tot gràcies a en Pere del quiosc.
  Per aquest Sant Jordi tinc preferencia per en Jaume Cabré , en Xavier Bosch, en Alberto Vàzquez Figueroa d´entre altres.
  Que tinguem bona diada de Sant Jordi....Toni Par.

• Joaquim-Antoni VIDAL PUIG

  Sóc dislexic des de fa no pas massa. Abans era dissipat, entremaliat, distret, fantesista, zero en conducta, vaja.
  Llegir era una tortura.
  Em va enganxar la sèrie de TV "Yo Claudio".
  Em va agradar tan, tan ... que em vaig comprar els llibres !
  I d'aquí a tota la novela històrica que va caure a les meves mans.
  Metres i metres de lleixes.

• SRPent

  El primer llibre que recordo haver llegit és L'squirrel de Luise Rinser. Me'l feien llegir a escola. A posteriori, una filla d'una amiga de la meva mare em va donar el llibre Brillant, de l'editorial vaixell de vapor. Des d'aleshores, la lectura i jo som inseparables...

• trm10

  El meu principal merlí de la lectura va ser l'avorriment, els meus juliols a la ciutat mentre els meus pares treballaven. Primer els comics de Zipi y Zape i el Mortadelo, i després ja els llibres del Vaixell de Vapor. Recordo també Torres de Malory, els cursos de Santa Clara, "El pequeño vampiro", "Momo", "Quin dia tan bèstia", i també en JM Folch i Torres (no em tocava per gerenació, però la meva iaia els tenia). A partir de sisè d'EGB, de la mà dels meus professors de llengua, que tenien moltíssima mà triant lectures, ja vaig començar amb llibres "d'adult", no puc oblidar "Les cròniques marcianes" d'en Ray Bradbury, "Relato de un náufrago" d'en Gabriel García Márquez, "Anna Karenina" d'en Tolstoi, "El cas de Charles Dexter Ward", de H-P. Lovecraft, "El misterio de la cripta embrujada", d'Eduardo Mendoza... Crec que les primeres lectures van ser fonamentals, la porta d'entrada a la gran literatura i a tenir criteri per destriar els bons llibres de la morralla. L'única cosa que sé que no em fallarà mai són els llibres i la companyia que em fan.

• Carme Alsina Sánchez

  Jo anava a una escola de monges i a casa sempre havia vist llibres i família que llegia...a l'escola ens feien fer dues hores d'estudi i també podíem llegir, així que...quan havia acabat els deures em dedicava a la lectura. Em van impactar molt els llibres de Pedrolo que ja vaig llegir a l'adolescència d'amagatotis, els llibres d'Agatha Christie que les monges em prenien quan els veien i les aventures de Zane Grey i Oliver Curwood que vaig devorar de la biblioteca juvenil del meu pare. També vaig devorar els típics juvenils de Torres de Malory, los Cinco i los Siete. I van estar a punt de fer-me avorrir la lectura quan em van obligar a llegir-me del dret i del revés El Cantar del Mio Cid...em pensava que m'agafava un cobriment...sort de Rinconete i Cortadillo i las Luces de valle Inclan que em van tornar el desig de llegir per gust, per sentir, per emocionar-me, per espantar-me, per gaudir i entrar en la pell de la història i del personatge. De tota manera fins força grandeta no vaig poder gaudir de narrativa catalana en català...el Pedrolo el llegia en castellà!!!!!

• Mònica Carnicero López

  Els meus professors de literatura iniciàtics van ser els meus pares; a casa sempre hi ha hagut molts llibres i sempre s'ha llegit molt.
  Recordo que em va enlluernar LA CASA SOTA LA SORRA de Joaquim Carbó, QUIN DIA TAN BÈSTIA de Mary Rodgers, la col·lecció TORRES DE MALORY, LOS CINCO, SANTA CLARA... De seguida vaig saber que llegir era fascinant.
  Quan vaig ser adolescent, els meus professors de literatura van confirmar que llegir i analitzar-ne l'obra m'apassionava i a la carrera, filologia catalana, va ser el trampolí que em va llançar a la meva feina, professora de llengua i de literatura catalanes.

• Conxita Ferrer Delgado

  El meu avi li agradava molt llegir i tenia una habitació despatx/biblioteca d'on li agafava llibres. Molts no els entenia gaire i en un full de paper en blanc, m'apuntava les paraules no conegudes i buscava el significat al diccionari.
  
  També tenia de Folch i Torres i és quan em vaig anar familiaritzant amb el català escrit.
  
  Tambe li agafava d'amagat els quadernets del Capitan Trueno del meu germà gran i una veïna em deixava aquelles revistes del Superman. A l'escola també hi havia biblioteca i em vaig llegir tots els de Juli Verne. Volia escriure un llibre d'aventures. Amb l'únic q he pugut arribar, és a presentar-me en algun concurs de redacció i no per guanyar, sino perquè alguna persona em llegís.
  Preferia em regalessin llibres que ninos.
  Si un llibre m'enganxa el devoro.
  Amb 27 anys vaig reemprendre altre cop els estudis , atés que als 14 anys i mig vaig comen£ar a treballar.
  Fent 1er de BUP vaig descobrir a Manuel de Pedrolo, Pere Calders, i d'altres autors catalans. No he conseguit que el meu fill fos un lector i ara, amb una néta de 4 anys, intento motivar-la.
  I sempre llegeixo traducció en català si no puc fer-ho amb l'idioma original.

• Maricel Barcelona.

  La meva mare. No se com però quan vaig començar parvulari jo ja sabia llegir i m' avorria molt. Sort que a casa la meva mare em comprava setmanalment el TBO, el Tiovivo, la col·lecció Dumbo de Disney i ja més tard les novel·les d' Edyn Blytton.
  Mes tard vaig descobrir els llibres que llegia ella.....històries de dones de la Xina, el Japó o el Tibet....
  Els relats i la poesia de Bècquer.....I ja va venir rodat....

• roser54

  Amb quatre anys la meva mare, que volia ser mestra (jo ho sóc), m'ensenyava les lletres dels diaris que li donaven per embolicar els queviures. Quan ella els posava al terra acabat de fregar, jo hi buscava mots que sovint no entenia, escrits en castellà. Però va aconseguir que jo llegís, de manera que quan vaig anar a escola, em van passar dues classes en una setmana. Als sis anys, els reis van començar a dur-me deliciosos llibres clàssics, d'aquells una pàgina còmic i una d'escrita, molts d'ells dels Grimm o d'Andersen. Més tard, llegir va ser el meu refugi, just perquè a la meva mare, que tant havia maldat per fer-me una bona alumna (i potser una bona mestra com ella hauria volgut ser sense aconseguir-ho) , deia doncs que ma mare odiava que jo llegís novel·les i no pas llibres "de debó". M'amagava en qualsevol racó i llegia i rellegia "Historias selección Grandes Clásicos" Un estiu vaig descobrir un tresor amagat a les golfes del colomar de ca la mava àvia. Tot un calaix ple de còmics de Roberto Alcázar y Pedrín, i d'altres,(del meu oncle jove). Em va cridar el món dels llibres ja de petita i segurament això em va salvar de moments molts durs a la meva vida.

• Marc Blanco Campos

  Segurament vaig començar a bans, però recordo una vegada estar a la sala d'espera d'un hospital llegint "La crida del bosc", de Jack London. El llibre me'l hauria donat un tiet meu, possiblement un o dos dies abans. No tindria ni els 7 anys fets. A casa em compraven les fitxes d'animals del Safari Club, que devorava amb ansietat, i també els fascicles del Petete. Ara bé, qui segurament va fer més pel meu gust a la lectura va ser un professor de 2n d'EGB, Rafael Becerril: ens llegia trossos d'"El Senyor dels Anells" en veu alta durant les classes de castellà. Més tard, cap a 6è o 7è d'EGB va haver un concurs per veure qui llegia més. Aquell any vaig llegir el que per a mi van ser els clàssics de la literatura juvenil: el Senyor dels Anells, el Hòbbit, la Història Interminable, Momo, Jim Boto i en Lluch el Maquinista, el Zoo d'en Pitus, algun conte de Gianni Rodari, Pere Calders segurament... Va ser un curs increïble. I vaig guanyar el concurs!

• rosa maria sargatal urgell

  Jo em vaig enganxar als llibres als 7 anys pel meu avi que em portava els llibres d'en Folch i Torres, en Patufet i altres lectures . No recordo que a escola es fomentes la lectura ni que ens fesin valorar la literatura.

• M glòria

  A mi em va enganxar un llibre que em van regalar quan vaig fer 6 anys. Era una biografia de Mme. Curie, escrita per a nens, amb moltes fotos.

• raarpa

  A casa tothom era lector, la mare, el pare. Jo vaig començar amb tota l'obra de Jules Verne

• nyomo

  Bon dia!. No recordo exactament l'edat que tenia (13 o 14 anys ),per casa corria un llibre, Las aventuras de Huckleberry Finn de Mark Twain, que li van regalar al meu germà gran. Un dia el vaig començar a llegir , em va agradar molt i vaig descobrir que llegir també era una aventura...

• JordiP

  La nostra àvia (sevillana) ens reunia els quatre germans entorn la "mesa camilla" i ens feia llegir per torns. Quan li semblava, feia un senyal i el torn passava a qui ella indicava (normalment, el que estava més distret o poc atent). Així passaren pel nostres cervells les grans obres del entreteniment fins els anys cinquanta: Julio Verne, Alí Bey, les Bronté, Salgari, Karl May, Víctor Hugo, Lovecraft, Wells, antic testament, Pearl S. Buck, Beecher Stowe, 1.000 i una nits, Quixot, i tants i tants llibres que en aquells anys permetia la dura i grollera repressió franquista. Obviament, amb aquesta ample base de conceptes i històries podíem arribar a comprendre quasi qualsevol situació social i humana. Això ens va permetre accedir sense dificultat a qualsevol història, narrativa o no, per dura i difícil que fos. D'aquí a Somerset Vaughan, Steinbeck, P.C. Wren, Richmal Crompton, P.G. Wodehouse, Isaac Asimov, Robert Heinlein ... I fins avui, en que amb 77 anys segueixo llegint incessantment, a l'igual que els meus tres germans. Ara, les meves preferències van vers la no narrativa, especialment l'assaig de base històrica.

• Imma Mariscot Bas

  Sempre he tingut problemes d'insomni, des de molt petita, no sé a quina edat però ben petita, vaig començar a agafar un llibre i llegir-lo al llit fins que estava cansada i m'acaba dormint. En aquells temps no llegia, devorava llibres, però moltes vegades en llegia molts que no vaig acabar d'entendre (eren llibres d'adults massa complicats o més filosòfics). De més gran he continuat amb el vici de llegir al llit.

• Angelina Vilella Ros

  Marcel de Fortià de Josep Maria Folch i Torres ès la primera novel.la que vaig llegir i a partir d'ella ja no vaig parar de llegir en català, vaig assaborir tota la col.lecció que en els anys 50 costaven de trobar. A partir d'aquestes lectures escrivia el català quan ningú es pot dir en sabia, clar que un català molt precari, però em sentia contenta pensant que sabia escriure'l, clar a la meva mida.
  A finals de segle passat vaig estudiar-lo i em vaig treure el nivell B. Estic contenta.

• Rosa6

  Soc lectora des de molt petita, abans dels quatre anys vaig descobrir el misteri de les lletres que era que al formar les paraules em deien coses que jo entenia, a partir de llavors vaig entrar en un mon que nomes podia albirar desde els TBO que em llegia la meva mare quan la feina de casa li ho permetia i els contes de princeses i fades que em portaven els Reis i que mai eren suficients per a mi. Quan vaig comprendre que jo sola podia llegir qualsevol cosa sense haver de esperar l'ajut de ningú no havien al meu món proutes històries per llegir per la meva gana lectora i fantàstica. Llavors vaig trobar un tresor d'històries que havia a casa, el poc que els pares havien salvat de la guerra civil, novel.les d'aventuras, policíaques i de l'oeste (Zane Grey i la seva generació) y aquelles aventures em van portar a altres mons i altres països per els que he viatjat sempre. Un record especial per el meu pare que fin que jo no vaig poder comprar pel meu compte va triar ell els meu llibres i per tant em protegir de les Corins Tellado i adlàters de la época i em va conduïr pel món de les aventures de personatges sans i bondadosos i no content amb aixó ens va llegir el Quixot en familia.

• Angelina Vilella Ros

  La soledat el va portar a la platja, no volia veure a ningú, el mar l'entendria, aquest , s'anava gronxant , la mirada fixa d'ell sobre les petites crestes l'angoixa no li permetia de veure-les, de gaudir-ne, de cop va pressentir moviment darrera seu i en girar-se va veure un petit gos negre que se'l mirava.
  --Tu també estàs sol, oi?
  El gos en percebre la cordialitat seva s'hi va apropar i es va a jeure al seu costat, ell instintivament el va acaronar.
  Només uns minuts després va sentir riotes i crits i uns nois d'uns 20 anys s'acostaven a ell i va ser conscient que amb mala intenció. De cop entre rialles va sentir un fort cop al seu cap, i a l'esquena i a la cara, adolorit simplement va dir.
  --No, nooo.
  El gos ensenyant les dents i amb lladrucs es va llençar sobre els nois defensant- lo, aleshores entre els cinc van fer servir el gos de diana de la seva maldat. Amb un udol el va veure volar i caure immòbil a terra, ell va tornar a sentir un cop fort al cap.
  Quan es va despertar, es va adonar que al seu voltant ja no hi havia ningú. Estava sol a la platja.

• Carme Barril

  A banda de TBO i altres còmics, vaig començar amb "Els Hollister", "Las mellizas en Santa Clara". Ho comentàvem sobretot amb una amiga, ens deixàvem llibres. Un dels primers que recordo més "de gran" va ser "El Mecanoscrit del Segon Origen". Feia 6è de primària i la meva germana se l'havia llegit a l'Institut. El vaig devorar i a partir d'aquell moment, ja no he deixat mai de llegir.

• Montserrat Cumellas Riera

  A la meva escola, l'últim dia de curs, fèiem un Festival i al final d'aquest, ens feien un regal, que era un llibre per cada estudiant, des dels més petits als més grans. I per mi, això va ser super important. Cada curs escolar esperava aquest dia amb molta il·lusió, i esperava el moment de l'entrega del premi, el llibre, encara amb més il·lusió. I durant tot l'any llegia i rellegia el meu llibre. Els guardava tots. La meva germana i jo anàvem fent la nostra petita biblioteca amb ells... M'agradava llegir de tot, però recordo amb molta estima els de la Puck, els de les aventures i misteris del Cinco, els de la Sisí emperatriz, els còmics del Capitán trueno, Mortadelo, Tebeo, etc, etc, etc. I de nit, amagada sota els llençols del llit llegint... Era fantàstic!

• Ignasi Serra Nicolau

  A final de 4t d'ESOA,amb 15 anys,la professora de castellà es posà a recomanar lectures segons els nostres gustos. Em recomanà Els pilars de la terra. Li vaig fer cas i vaig descobrir que la lectura també podia ser un plaer. Al batxillerat,el meu professor de català em feu veure que hi havia coses al darrere de Bearn o Terra Baixa. Vaig quedar fascinat i vaig decidir estudiar filologia catalana a la UIB,on vaig trobar el gran mestre,Damià Pons,que em donà algunes de les claus per a entrar dins el món meravellós de la literatura i tenir el meu propi criteri. El que començà com un entreteniment més s'ha convertit en un dels motius per a aixecar-se cada matí. Ara no podria viure sense els meus autors preferits i aquells amb qui encara he de gaudir.

• agnespeiro

  De petita, el pare es comprava el TBO per ell, un JOYAS LITERARIAS per a la meva germana gran i un llibre d'animals per a mi, tipus LA VIDA EN EL BOSQUE. Aquest és el meu primer record lector, animals i natura i.... molta enciclopèdia FAUNA del Félix Rodríguez de la Fuente. Fins que aproximadament als 12 anys vaig descobrir que hi havia una biblioteca on et deixaven agafar 2 llibres durant 15 dies i vaig començar a buscar tots els autors que la meva mestra i tutora, la "Madre Encarna" ens explicava a classe. Per pura admiració i amor a aquell encant de mestra, devorava Bécquer, Espronceda, Baroja... Però allí n'hi havia molts, moooolts més i vaig arrasar el prestatge de la Pearl S. Buck, el de Dostoievski.... A secundària el meu món es va obrir a la llengua materna escrita (silenciada a la meva EGB) i això amb 3 grans mestres, dos de literatura i un de biologia. Amb la profe de lite vaig descobrir Cabré, Bartra, les trobairitz.... I la meva gran sort escolar, tant a primària com a secundària, ha estat la de no haver patit mai, mai, una "lectura obligatòria".

• Joan Fullana

  Bé, pel que fa als meus inicis com a lector, fins als 16 anys llegia per obligació les lectures de l'escola o,fins i tot, no les llegia fins que vaig repetir quart d'eso desprès de tocar fons amb 6 pendents i em vaig ficar a diversificació el darrer any de quart. Allà, em vaig ficar al cap que podia ser igual que els de quart normal i em vaig proposar treure una de les millors notes d'ètica de quart a més de per demostrar a una al·lota que no era ni un beneit ni un perdut. Llavors, les meves primeres lectures foren per a la assignatura d'Ètica i record tres llibres " Que razón tenia Platón" d'' Espasa en Castellà, "El consol de la filosofia" en català d'Alain de Bottom i la "Petita història de la filosofia" de Nigel Warbutton en castellà que anava comentant amb el professor d'Ètica i plantejant-li dubtes que m'anaven sorgint. També vaig llegir el llibre "12 textos fund. de la ética" d' Alianza en castellà. Al final, vaig aconseguir treure matrícula d' Ètica i la millor nota de la promoció. Ara, d'un quart de diversificació del que vaig partir, estic a tercer de Filosofia amb mitjana de 8. Mai podré donar-li les gràcies al meu professor d'Ètica per tot el que feu per mi. Gràcies!!!

• aleixsola

  La persona que em va motivar a llegir en plenitud va ser el meu pare. Quan els nens de poble teníem menys obligacions extraescolars i més temps per avorrir-nos (com d'important ha sigut l'avorriment per crear grans lectors!) els llibres eren un company de viatge fantàstic. El meu pare dedicava tardes a acompanyar-me a la biblioteca, i mentre ell remenava llibres, jo escollia lliurement les meves primeres lectures. Cal destacar el paper imprescindible de les biblotecàries (en el meu cas) que t'ajudaven a crear un itinerari lector en funció dels teus interessos.
  Sóc professor de literatura a secundària i considero que tenim un paper important en l'acompanyament lector: crear criositat, mostrar noves obres, resoldre dubtes, etc. Però considero que l'hàbit lector s'ha de crear a casa: compartir lectures amb els germans, xafardejar entre els llibres dels pares, fer endreça dels prestatges literaris, mostrar-nos articles de diari, apps, còmics, el-que-sigui que pugui ser llegit i compartit. L'aprenentatge lector es pot fer a les aules, però l'educació lectora ha de ser present a les llars.

• Òscar Vilaplana

  De petit m'encantaven als llibres d'en Folch i Torres. Encara recordo acudits d'en Pere Virolet, en Massagran o en Bolavà que em fan gràcia. De més gran, amb els contes d'en Pere Calders ja vaig quedar perdudament enganxat a llegir.

• Sílvia Serra Puigdomènech

  Recordo que vaig començar amb els Astèrix, els Tintin i les Mafalda i en veure els meus pares llegint, jo també m'hi vaig anar enganxant. A part de l'Ocell de Foc de l'Emili Teixidor, que és dels primers que recordo, també vaig començar amb el Club dels Cinc, Els Hollisters i la Puck.
  Recordo que devorava els llibres de la biblioteca de la classe, i pels aniversaris sempre demanava llibres.
  
  També, quan a casa hi havia massa silenci i els pares em preguntaven què feia, la meva resposta era: Estic llegint i ara estic en un punt molt interessant!
  
  La veritat és que mestre d'escola que m'impulsés a llegir, pocs (per no dir cap) ja que únicament ens feien llegir els que tocava per obligació.
  O sigui que bàsicament, em ve de casa.

• RamonCC

  Recordo que els primers llibres que em van enganxar va ser a l'escola, Matilda de Roald Dahl, que em va portar a llegir també Les Bruixes, del mateix autor. També van venir La Història Interminable, l'Illa del Tresor, El Senyor dels Anells, el Hobbit, i molts d'altres abans d'arribar a l'institut o durant els primers 2 anys de l'ESO. Recordo sobre tot una mestra del poble, la Teresa Arrufat, que em va inspirar a l'escola i també anys després, una dona amb un gran amor per la lectura, amb una intel.ligència i cultura prodigioses que continuament em suggeria nous títulos de gran interès per llegir. També hi va haber sobre tot el qui va ser el meu millor amic durant la època de la infancia i l'adolescència, que era un abid lector, qui potser més que ningú em va impulsar a llegir multitud de llibres, em va inspirar l'amor profund que sento per la obra de J.R.R. Tolkien, molts anys abans que es popularitzés amb les películes, de la mateixamanera que em va enganxar també als llibres de Harry Potter, quan havien acabat de ser editats.
  Ara als 31 anys he llegit ja moltes de les obres de la literatura universal, molts dels clàssics Grec i Llatins, i de la literatura catalana i espanyola.

• RamonCC

  Recordo que els primers llibres que em van enganxar va ser a l'escola, Matilda de Roald Dahl, que em va portar a llegir també Les Bruixes, del mateix autor. També van venir La Història Interminable, l'Illa del Tresor, El Senyor dels Anells, el Hobbit, i molts d'altres abans d'arribar a l'institut o durant els primers 2 anys de l'ESO. Recordo sobre tot una mestra del poble, la Teresa Arrufat, que em va inspirar a l'escola i també anys després, una dona amb un gran amor per la lectura, amb una intel.ligència i cultura prodigioses que continuament em suggeria nous títulos de gran interès per llegir. També hi va haber sobre tot el qui va ser el meu millor amic durant la època de la infancia i l'adolescència, que era un abid lector, qui potser més que ningú em va impulsar a llegir multitud de llibres, em va inspirar l'amor profund que sento per la obra de J.R.R. Tolkien, molts anys abans que es popularitzés amb les películes, de la mateixamanera que em va enganxar també als llibres de Harry Potter, quan havien acabat de ser editats.
  Ara als 31 anys he llegit ja moltes de les obres de la literatura universal, molts dels clàssics Grec i Llatins, i de la literatura catalana i espanyola.

• Francesca Secall Oliach

  Jo tinc la sensació de que vaig néixer sabent llegir, perqué no em recordo sense fer-ho. A casa es llegia, en castellà llavors, perquè és el que hi havia. El meu primer llibre en català el recordo perfectament, tenia 14 anys, i va ser La guerra i la pau de Lleó Tolstoi. El vaig trobar al lloc on treballava, en una edició antiga, vull dir d'abans de la guerra civil. Em va costar una mica, però desde llavors ja no vaig tenir cap problema per llegir en català. Ara que tinc 70 anys llegeixo també en Italia i una mica en francès. No he aconseguit fer-ho en anglès, però no desisteixo, potser ho aconseguiré algun dia, ara que estic jubilada i tinc més temps, per llegir.

• Neus Santaner Pons

  De petita sempre vàrem llegir molts "tebeos". Record que els anàvem a canviar per altres a una botiga/quiosc. Seguírem amb llibres que tenien algunes pàgines amb còmics., record sobretot els d'en Julius Verne. Una de les meves ties era una gran lectora i sempre ens contava el que llegia i ens regalà la primera edició completa de les Rondaies, ens motivà a voler conéixer directament els contes. Però el qui vertaderament ens va impulsar a llegir diàriament, bona literatura, va ser el Sr. Monzón, pare del cineaste Daniel Monzón, que havia optat, deValència a Palma, a l'Institut Joan Alcove,r com a professor de literatura. D'això en fa molts, molts, d'anys però ara, ja jubilada, gaudeixo de llegir tot el que puc i més i m'agradaria poder-ho fer molt més.

• s m i l e

  Els Hollisters! Cada divendres el meu pare me'n portava un. Durant el cap de setmana el devorava. Sempre n'hi hagut molts llibres a casa.
  De més petita ja disfrutava amb el teo, les tres bessones... a la biblioteca de l'escola.
  Desde que sé llegir que m'encanta llegir!

• Santiago Roura Ferrer

  Des de petit recordo estanteries plenes de llibres i enciclopèdies a casa. Mon pare venia els diumenges amb el diari sota el braç i amb un llibre a l'altre. De qualsevol temari, no importava. Des de llavors sóc un addicte a la lectura i la meva biblioteca personal no fa res més que créixer i créixer. Com em va passar a mi, molts llibres li deixaré a la meva filla estimada . Gràcies pare.

• tomasllopis

  Vaig descobrir el català escrit a la revista Gorg a finals dels 60. Simultàniament un professor, Pedro Benavides, llegia i comentava llibres a classe i ens estimulava a llegir en català. Ho he contat al meu llibre "Contra les aules" Ed. 3i4.

• josepqueraltbellart

  Quuan tenia 14 anys llegia llibres de ciencia ficciió, després ja de mes grand vaig començar a llegir de tots el géneres, no obtant en català vzig començar els 17 anys, amb el llifre els pagesos de Pla

• lil

  La meva germana. És més gran que jo i recordo que em donava les cullerades del menjar llegint-me coses que em podien interesar. La biblioteca era d'ella. Segurament la veia llegint i l'imitava. Després les lectures jovenils van fer la resta. De les lectures de l'escola tipus Lazarillo de Tormes no tinc bons records.

• Josefí Llapes Piulard

  No vaig tenir cap mestre que em marqués i m’incités a la lectura. Al col•legi mai no em van fer llegir cap llibre, només paràgrafs solts d’autors afectes al règim i clàssics que llavores ens semblaven arnats i dels quals no enteníem quasi res. Llegíem com lloros. I tots els himnes de l’època: El cara al sol, l’himne espanyol i l’Oriamendi. Tot en castellà, naturalment. Vaig començar a llegir seriosament als divuit anys gràcies al diari Avui, la revista Canigó, Pedrolo i Espinàs. Em va marcar molt “Totes les bèsties de càrrega”, de Pedrolo.

• Montsitamaso

  Des que vaig aprendre a llegir que he estat una lectora compulsiva... la mare m'havia de treure el llibre perquè llegia mentre menjava. Recordo especialment els llibres que l'Àngels Parés professora de Català del meu 3er de BUP ens va fer llegir a classe...encara avui els rellegeixo: Joana E de Maria Antònia Oliver i els poemes d'Ausias March que em van fer descobrir el Raimon que els va musicar. Gràcies Àngels!!!