EXPLICA'NS LA TEVA HISTÒRIA

Quina vivència tens dels Jocs Olímpics de Barcelona?

Aquest any se celebren els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, inaugurats el 25 de juliol del 1992. Busquem testimonis directes de l'esdeveniment. Vas ser voluntari olímpic? Vas participar en alguna competició? Vas treballar en algun departament de l'organització? Explica'ns la teva història

La teva història:

* Queden 1200 caràcters

La teva imatge:

Navega

Arxiu en format .jpg, mida màxima 2 Mb.

Participa Per participar cal disposar d'un usuari de l'ara - Activa'l aqui

Les vostres històries:

  • TheSmith

    Se m'escapava el bus, vaig fer un esprint per intentar no perdre'l i uns paios vestits de jardiners em van agafar i em van fotre dins d'una furgoneta d'una empresa de jardineria que en realitat era una furgona policial camuflada perquè es pensaven que corria perquè acabava de mangar una càmera de fotos.

  • Victoriana Herrera Montalvo

    En esta furgoneta hice de conductora voluntaria.

  • Victoriana Herrera Montalvo

    Victoria Herrera: yo fui voluntaria. Una experiencia importante y maravillosa.
    Fui conductora en el Carpool de Seat de la Zona Franca. Empece unos días antes del 25 de Julio, ya que mi primera misión era ir cada día al Aeropuerto de Barcelona a recoger a los atletas y llevarlos al hotel donde se alojaban. Recuerdo que nos obsequiaban con pins de sus paises, (todavia los conservo). Después del día 25, mi misión era recoger a los atletas de su hotel y llevarlos al sitio donde competían. Fueron unos días únicos, igual estaba en Castelldefell, en Banyoles, en el Vall d'Hebron, en el Estadio Olímpico, en Montanyà, en Sabadell, o en cualquier punto de Catalunya. Conocí a cientos de atletas y personajes. Me cruce en el Puerto Olímpico con el entonces príncipe Felipe, maniobrand en su barco.
    Recuerdo las comidas y las tertulias entre voluntarios en el Carpool, mientras esperábamos la llamada para hacer un servicio.Cuanta camaradería, cuantos nervios, todos queríamos recoger atletas y si eran famosos, mejor... Todo lo recuerdo con mucho cariño y nostalgia
    Guardo la Credencial acreditativa con mi foto, y la carta de agradecimiento firmada por Pasqual Maragall y Juan Antonio Samaranch.

  • Idroj_57

    Com a responsable dels voluntaris de l'organitzacio sanitsria, vaig presentar la dimissio davant de l'engany en que viviem. No funcionaven transmissions, la prova d'hipica del Muntanya no hi havia res fet. El dia 7 vaig plegar. Sort, sort molta sort de que no hi passes cap cosa extraordinaria. Potser algun dia surten coses a la llum. I s'entenen algunes butaques actuals.

  • Salvador Torregrossa Segarra

    Donaren l´entrada a l´especulació urbanística. Fruit que ara ha madurat plenament.

  • Carme Iglesias Garrido

    Per que us oblideu dels Jocs Paralimpics????

  • Domènec Haro

    Vaig actuar com a Arpia (xanquers amb ales negres que ataquen el vaixell quan ja s'ha partit per la meitat) en l'espectacle de la Fura dels Baus. va ser una gran experiència, tant els assajos com el dia de l'espectacle. Ens preocupava què passaria en el cas que algun dels xanquers caigués al terra, eren unes xanques més altes de les habituals. tot va anar molt bé. Encara de tant en tant em miro el vídeo i m'hi puc veure força més tard jovenet que ara

  • sasuall

    Tenia 22 anys tota una vida per davant i anys esperant aquell moment ja que ens varen estar preparant amb temps per ser voluntaris. Vaig estar de voluntari de telecomunicacions a Banyoles i portador voluntari de la torxa olímpica, un record que no s’oblida.

  • Ciutadà

    Jo tenia deu anys, vaig veure els jocs olímpics des de Gandia localitat del pais valencià a on estuejava amb la meva família. Recordo que vaig seguir els jocs en especial a la selecció espanyola sub-21 a on havia un jove que era Pep Guardiola! . Recordo també la cerimònia inaugural que en aquell moment en va impactar molt i que el meu pare em va regalar un llibre dels Jocs Olímpics ....Vaig seguir els jocs des de la pantalla petita del saló de la casa de estiueig amb el meu germà que tenia nou anys i el meu pare,la meva mare i els meus avis a prop .

  • Jacques Boira

    Jo em deia Esteve Comellas i 44 noms més, i durant els Jocs Olímpics de Barcelona estàvem detingut a les casernes de la guàrdia civil per independentista. Allà ens torturaven els guàrdies civils, a les ordes del jutge espanyol Baltasar Garzón. Mentrestant, tots els polítics (incloent-hi Pujol i Maragall) i els mitjans de comunicació callaven, pel bé dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest és el record que tinc dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

  • Roser Borràs

    Va ser l'any del meu casament. Em vaig casar el 17 de juliol a l'ermita del Vinyet a Sitges.

  • raarpa

    Jo només vaig pogué aguantar tres dies així que vaig anar-me'n de vacances 20 dies a Turquia.

  • galetes

    Feia campanya del "Freedom for Catalonia". Repartia informació als turistes

  • Gemminixx

    Jo vaig marxar de vacances. No m'agraden els esdeveniments multitudinaris, prostituïts i comercials com aquests.
    Vaig viatjar a Grècia, on els jocs olímpics encara volien dir alguna cosa per a la cultura d'un poble.
    Això sí, vaig veure la inauguració en diferit i em va alegrar veure que s'escapava de l'habitual mal gust d'aquest gènere, especialment en aquella època.

  • Setembre

    per mi va se molt emocionant.
    No vaig poder fer de voluntària ja que tenia 2 fills jorça petits.Tot i que en aquells moment la nostra economia no era gens forta, vaig fer esforços per poder comprar entades a dos esdeveniments , un a l' estadi i l'altre a veure un partit de beisbol.
    Per tota la família va ser un gran esdeveniment i que encara recordem emb molta estima , i ens va saber greu no poder - hi participar més, els preus de les entardes eren foraça cars per economies justes.
    L'ambien t de Barcelona era de festa i emoció.
    Amb els anys encara ho valorem més i Barcelona és va fer GRAN pel món i per les persones que hi vivim i que hi hem nascut.Malgrat tots els problemes econòmics que va suposar , peró que també es van recuperar amb la propaganda i els drets TV
    Estic molt contenta de haver pogut viure i participar en aquest gran aconteixement
    Gràcies a totes les persones que ho van fer possible , famosos com invisibles i discrets , va ser un esforç de moltes persones .
    VISCA BARCELONA

  • Josep Eloi

    Comentari 3
    ..... Pasqual Margall i en Josep Miquel Abad com a President i Conseller Delegat del COOB’92 respectivament, l’acreditació que tots el voluntaris dúiem, un retall de la gran bandera olímpica que els atletes varen desplegar, i sobretot conservo absolutament totes les peces de l’uniforme que ens varen facilitar (pantalons, americana, polos, cinturó, sabates i fins i tot els mitjons) tot en perfecte estat de conservació per si algun dia encara tinc l’oportunitat de vestir-me exactament igual que com anàvem durant els Jocs.
    Penso que en l’èxit d’aquest esdeveniment hi va tenir molt a veure la gent, la seva capacitat, la seva implicació, l’entusiasme, el rigor i el compromís. Em va quedar molt clar llavors que som un poble capaç de fer, amb impecables resultats, tot allò que ens proposem.
    Visca Catalunya!!!

  • Josep Eloi

    Comentari 2



    Comentari 2
    L’experiència, torno a dir, va ser extraordinària, la ciutat vivia un ambient màgic i excepcional i semblava que tothom estava participant de la festa, l’esdeveniment va ser brillant i emotiu per a tothom, es notava que aquells moments passarien a la història.
    Varis moments em varen impressionar, per els personatges propers i per el marc on es feien les activitats, però recordo que, especial i excepcionalment, em va impactar poder accedir a la Vila Olímpica i compartir les instal·lacions que els atletes utilitzaven, conviure per una estona amb ells en els seus espais.
    Per a mi va ser un període tan apassionant, selecció de voluntaris, formació, inauguració, jocs, etc., que passats aquests 25 anys, encara conservo molta documentació que vaig utilitzar com per exemple: l’assignació al carpool, el “Passi Família Olímpica” que permetia utilitzar gratuïtament els transports metropolitans durant aquest dies, el Manual de Formació del Voluntari Olímpic, la carta d’agraïment que, a tots els voluntaris, ens va remetre......

  • Josep Eloi

    Comentari 1

    Per a mi va ser una experiència meravellosa. Em vaig apuntar de voluntari com a conductor, en aquells moments era la feina que jo feia a una important empresa de la ciutat, en la qual encara hi treballo, i potser hi incorporava aquest xic de professionalitat, sense perdre entusiasme, que feia la meva feina més formal.
    La meva empresa em va donar tot tipus de facilitats per poder col·laborar en el projecte i m'hi vaig implicar amb moltíssima il·lusió. Vaig ser adscrit al carpool de Seat de l’Eixample (al carrer Rosselló) i vaig poder fer serveis interessantíssims com ara amb el fill i també amb la dona d’en J.A. Samaranch, el cap de premsa del COI, l’alcalde de Běijīng, i molts d’altres dels quals no recordo el nom destacant un de molt curiós, amb qui hi vaig estar varis dies. Es tractava d’una senyora suïssa a qui se la coneixia com la “Pintora d’en Samaranch”, i amb ella es tractava d’anar recorrent instal·lacions olímpiques de les quals ella hi feia uns dibuixos fantàstics.

  • minici

    Em vaig apuntar com a voluntari, a la Fira de mostres del juny del 86. El juny del 92, amb la meva senyera (llavors, encara no dúiem estelades), era a la platja de l'Escala rebent la torxa olímpica a Catalunya.
    El juliol del 92 em vaig incorporar com a assistent de la delegació d'Austràlia i vaig fer tasques de suport a l'equip a la Vila Olímpica. El dia de la inauguració vaig acompanyar a l'equip a la desfilada a l'Estadi. Recordo amb amargor la ràbia que em va fer veure desfilar l'hereu de la corona espanyola ovacionat per un públic enredat. Cap a la fi dels Jocs Olímpics, em va sortir la oportunitat d'incorporar-me a l'equip paralímpic australià fent la mateixa tasca que als olímpics; com que la feina m'ho permetia, ho vaig fer per la tarda .
    Tinc un gran record d'aquells dies màgics per a la nostra ciutat, vaig conèixer una gent fantàstica, especialment als Paralímpics i estic orgullós de la meva tasca i la de la resta dels companys voluntaris.
    Vaig sortir dels Jocs convençut de que l'únic camí per a Catalunya, era la Independència. Des de llavors, lluito per ella (ara a l'ANC) i sé que molt aviat tindrem la República Catalana.

  • Titus

    Ho recordo amb amb molta il·lusió i un xic d'orgull de haver pogut ser part de tot alló que va ser un exemple pel mon. Vaig ser conductora voluntaria, asignada a temps parcial al director i el seu staff del museu olimpic de Ginebra. La resta de temps fent anades i tornades entre hotels, restaurants, seus olímpiques i per descomptat l'aeroport. M'ho vaig passar molt i molt be. Guardo un munt de pins que em van donar els esportístes, directius i algun ministre que vaig portar en el cotxe oficial de les Olimpiades. Ho tornaria a fer, sens dubte.

  • Maria Del Mar Calabuig

    Encara recordo al Samaranch pronunciant le smàgiques paraules A la ville du... Barcelona. Tots vam exclatar d'alegria, jo era al 7 tornant a casa per dinar i vaig pensar que era el moment de fer alguna cosa per la meva ciutat, tenia 18 anys. Començava la meva formació com a voluntària olímpica i paralímpica, Quatre anys abans dels jocs olímpics, semblava una eternitat però van passar volant. Una oportunitat de veure com la meva ciutat es transformava, com s'obria al mar. Era increible. Crec que cap altre ciutat olimpica ha tingut els voluntaris i s'ha volcat tant com ho fam fer nosaltres. Tots i totes vam aportar el nostre granet de sorra. Jo era voluntaria al centre pirncipal de premsa i no s'hem esborrara mai la imatge de veure entrar a tots el periodistes despres de la inauguració dient que havia estat la millor fins aleshores. 15 dies d'emocions a flor de pell, d'intercanvis de pins, de parlar amb gent d'arreu i de conèixer personalitats i participants que a dia d'avui amb alguns encara hi conservo amistat. Si es tornessin a fer repitiria sense cap mena de dubte. I el que s'hi m'agradaria es que la meva ciutat fes una gran festa conmemorativa i no s'oblides del Pasqual Maragall

  • Jordi Mayné

    Aquell estiu del 92 el vaig viure molt intensament. Vaig dedicar tres setmanes de les meves vacances per fer de voluntari olimpic. Vaig estar fent els "escapularis" (acreditacions) a la familia olimpica en el Hotel Princesa Sofia. Un equip de persones que vam xalar d'alló més, cumpliem l'horari que ens pertocava i desprès anavem a veure competicions. Recordo també una festa que ens van oferir als voluntaris al Hotel Juan Carlos I, recent inaugurat, en els jardins, allí vam conviure tots en un sopar molt agradable. Nomès tinc que records fantàstics. Ho tornaria a fer sense cap mena de dubte.

  • Laura Pintó

    Va ser un dels dies més feliços de la meva vida. El cor se'm sortia del cos de tant bategar. Mai oblidaré aquells moments. Jo tenia 18 anys.

  • Jordi Ras Diaz

    Vaig ser voluntari olímpic, xofer assignat al comité olímpic de les Illes Maldives i em vaig dedicar tres setmanes de les meves vacançes a les Olimpíades.

    La setmana més dificil i complicada Va ser la primera, abans de l'ignauguració. Llavor ens vam tindre que suar, improvitzar i possar de la nostra part encara que els protocols estàvem molt clars i estudiats. però un cop es van ignaugurar, tot va anar com la seda.

    Impresionant i únic i vaig treballar molt perquè el president del esmentat comité va volguer anar a tots els esdeveniments i no va perdre res de res.

    Una experiència únic i irrepetible, creia llavors, però crec que podrem tornar a repetir l'experiència molt aviat.

    salut a tothom.

  • Ramon SUAU ALBERT

    Aquesta historia ja la vareig envia,i sense resposta.
    Soc radioaficionat des de l' any 62,dins el nostre col•lectiu és costum que el país organitzador faci dues tasques, una és commemorar-ho, fens comunicats arreu del món en totes les bandes que tenim assignades, l'altre és donar la opció a la infinitat d'esportistes i components dels diferents equips olímpics, que a més practiquen la nostre comú afició,es poder operar dins de la seu olimpica.Anècdotes en son infinites,però cal destaca una viscuda, estàvem en plena guerra dels Balcans i varem, a treves dels nostres mitjans que un del comitè olímpic del país, de Bòsnia Hercegovina, pogués parla amb la seva familia que feia dos mesos no en sabia res. Ramon SUAU i ALBERT EA3AQJ

  • Luigi Toscana

    Jo era molt jove, 20 anys acabats de complir i els recordo com els Jocs més bonics que es van fer mai i com els precursors d'una nova manera en fer els actes d'inauguració i cloenda. Van ser uns dies com màgics, inoblidables, encara conservo alguna cosa de propaganda.

  • Sabley

    Els jocs olímpics a Barcelona els vaig compartir amb el meu pare, mig malat, i que va morir just un any després. Des de ben petit ell i jo somniàvem que un dia es farien els Jocs a Barcelona i que hi aniríem junts. Feina acomplerta! Encara conservo tot de retalls de diaris que ell recollia dels jocs anteriors.
    Jo era estudiant universitari i amb pocs diners. Em vaig gastar tot el que tenia i mesos abans ja tenia les entrades comprades.
    Dels Jocs, recordo estar a un pam de Carl Lewis o seure just al costat del gran Edwin Moses. També, malauradament, la final de waterpolo que vàrem perdre després de dues o tres (ara no recordo) pròrrogues. Jo havia jugat a waterpolo molts anys i tenia coneguts a l'equip espanyol. Sort que als Jocs següents ho van compensar amb la medalla d'or.
    Però el que més recordo, i encara ara quan ho veig em salten les llàgrimes d'emoció, és la imatge del Rebollo encenent el pebeter amb la fletxa. Inigualable!
    També aquella sensació d'orgull sà que teníem tots els amfitrions de mostrar Barcelona al món.

  • Angelina Vilella Ros

    Sóc infermera, ara jubil.lada, vaig ser voluntària als Paralímpics, va ser un goig tan gran veure la il.lusió dels participants... no es pot descriure en paraules, era una gran Festa i ells l'omplien, en acabar les abraçades eren moltissimes, segur que els que hi vem participar no oblidarem mai el Tennis de la Vall d'Hebron...

  • Xavier Padrissa

    Tot i que el meu germà dirigia una part de l'espectacle de la cerimònia d'inaguració dels Jocs amb La Fura dels Baus, aquell dia jo viatjava al Senegal per a un camp de treball amb el Setem. Vaig veure la cerimònia envoltat de senegalesos en un local de Dakar! Recordareu que l'inici de l'espectacle de La Fura començava amb so de percussions mentre els rajos del sol entraven a l'estadi corrent... els senegalesos van ballar eufòrics amb aquells tam-tams potents!

  • lucerna

    Jo visc a Suïssa i al 1992 el meu home i jo ens vam agafar un mes de vacanses i podem dir, nosaltres hi vam ser i va ser fantàstic! No podrem oblidar el que va fer el jutge Garzon amb els independentistes, això no ho podem oblidar.

  • CATY PERELLO ESCODA

    Doncs jo el 25 de juliol de 1992, va ser el dia que hem vaig casar. Quan vàrem escollir la data del casament uns mesos abans, no teniem ni idea de que la data fòs tant assenyalada. Així que ens vàrem casar al migdia i al vespre (no recordó si va ser en directe o grabat) vam anar tota la colla a casa d'uns amics a veure la ceremonia d'inauguració. Jo estava tant cansada de totes les emocions del dia que hem vaig adormir cap al final. Aquell mateix any va neixer la nostra primera filla, així que jo sempre
    dic que som olimpics !!

  • sthrcabre

    Jo era a Kènia.

  • Eva Maria Cabaleiro Costa

    Em vaig fer voluntària l'any 1987 just després que el Sr Samaranch digués allò de "la ville olímpique de Barcelona ". Recordo com tots els companys de COU ens vam "escapar" de classe per anar a la Plaça Catalunya a escoltar-ho en directe.
    Vaig fer els cursos de voluntaris, vaig anar a diverses activitats i a una 1/2 marató a ajudar en l'avituallament.
    Però, la vida va fer que em casés pocs dies abans de la inauguració dels Jocs.
    El dia de la inauguració estàvem de viatge de noces i QUIN MAL RECORD!
    Ens vam haver de barallar a l'hotel per poder veure la inauguració a la TV. Hi havia un saló amb TV gran i un grup d'alemanys havien muntat una festa. El pocs que volíem veure la inauguració (nosaltres i un grupet de Madrid) vam haver de discutir per aconseguir-ho. Al final van cedir i vam poder veure fins que van sortir els atletes espanyols, que ens van tancar la TV.
    Aquell dia vaig estar molt disgutada , però ara amb la distància feliç d'aquests 25 anys.
    Jo aquest any tinc moltes coses a celebrar !! 25 anys al costat de la persona que més estimo al món.!! Gràcies

  • Xevi

    Hola,

    la meva principal aportació va ser participar en la opertura dels Jocs Olímpics ballant la sardana que cantaven la Montserrat i el Josep. Recordo exactament la mova posició en les anelles que simbolitzaven les del logotip olímpic i l'altra en el cor que bategava...

    El moment "pell de gallina" era just al sortir al centre de l'estadi olímpic, essent observat per tanta gent en directe i per arreu del món.

    Recordo també les jornades de preparació que vam haver de realitzar perquè tot sortís tan bé com va sortir.

  • ro_203

    Per mi va ser un any dolent, els Jocs van començar a primers de Agost i jo vaig entrar al "paro" el dia 1 d'Agost, dexant a la empresa que traballava, un contracte de traball de molts millons, a mes, jo volia comprar las entrades per tota la meva familia, pero al notificarme la empresa la baixa a finals de maig, no vaig volgue arriscarme a fer despessas que no eran principals, hu vem seguir via tv.

  • batista

    Vaig assitir a l'arribada de la torxa olímpica a la platja d'Empúries (L'Escala), i a la festa, dins les ruïnes gregues. en honor a la seva arribada. Va ser quelcom que recordaré tota la vida. Els parlaments i les cançons que s'hi dedicaren també foren quelcom d'extraordinari. Un nodrit grup independentista (el 1992 ja n'hi havia), s'hi infiltrà per donar coneixement de les seves reivindicacions i es plantà davant d'una coneguda cantant grega que no recordo el nom, en plena funció, aviat foren foragitats pels organitzadors, però mentrestant la televisió i durant una bona estona estigué enfocant fixement a la cantant sense moure la càmara, ho sé perquè jo em trobava al costat, els espectadors ens varem fer un tip de riure.











    8el 1991

  • chernandezb

    El meu nom és Carles Hernández i vaig participar com a Cap de Gestió de Resultats al Pavelló de l'Espanya Industrial, on es va desenvolupar la competició d'halterofília. La meva funció era coordinar un equip de 21 voluntari/es encarregats de la edició, publicació i comunicació dels resultats de les proves. Publicació en la pantalla principal de pista en temps real,i també a la televisió olímpica, així com en tots els mitjans audiovisuals del recinte i la comunicació també en paper, a tots els periodistes acreditats. He de dir que durant tots els dies de la competició va estar presenta la responsable d'aquest esport als JJ.OO de Moscou i ens va felicitar dient que mai havia pensat que voluntaris foren capaços de fer la feina a la perfecció com així va ser. I posava encara més en relleu aquesta fita, ja que en els jocs del seus país els "voluntaris" ho van ser a dit. Mai podré oblidar la companyonia, el bon ambient i l'esforç sense límit de tots i totes els meus companys, així com l'afany d'anar corretegin dia rere dia, en les reunions a final de cada jornada, d'aquells aspectes que eren millorables en qualsevol e les tasques dels diferents grups.

  • Herman Natucket

    Amb fàstic. Mentre les èlits corruptes del PSC i CiU es fumien el gran banquet, l'independentisme estava sent detingut i torturat.

  • Xavier Verdaguer Ribes

    Algun dels meus millors amics van ser empresonats per Independentistes. Vaig fotré el camp a Polònia.

  • Doncs, vaig tenir el privilegi de veure-ho des d'un lloc privilegiat. Amb vestit dalinià, vaig formar part de les fanfàrries que interveníem en moments clau de les quatre cerimònies dels JJOO i Paralímpics, les dues d'obertura i les dues de clausura. Estàvem just sota el peveter i patíem perquè la fletxa que l'havia d'encendre hi arribés bé. Ah! Per si algú encara ho dubte, us puc assegurar que la fletxa no va caure dins el peveter. De fet, crec que no havia de fer-ho. En els segons previs al llançament de la fletxa vam sentir un fort soroll (com si haguessin engegat un extractor) i era la columna de gas que sortia peveter amunt que, en passar la fletxa per sobre, va encendre. Així, com qui encen un fogó de la cuina de gas amb un llumí. :-)

  • Albert Font1

    En les olimpíades del 92 com voluntari vaig tenir el meu minut de glòria quan vaig donar al play del himne americà en el lliurament de medalles del Dream Team. Mai cap acció meva ha tingut centenars de milions d'espectadors d'audiència.....aiiiii si m'hagués equivocat, ara no seria anònim ni els jocs de Barcelona haguessin estat els millors de la història ;-)))) Però va haver-hi una confiança cega en la professionalitat de tots els voluntaris que amb diners no haguessin pogut pagar mai.

  • ALBANO SANCHEZ-OSSORIO SANCHO

    Jo estava fent la mili a Jaca, sóc de la quinta del Setembre del 91. Un dia, a la caserna, el Sargento ens va dir que es cercaven voluntaris per les olimpíades, que qui hi volgués anar que signés un paper. Vaig signar i al cap d’unes setmanes... el Capità va venir i em va dir..”Ossorio! , te vas pa’ Barcelona”.

    Durant les olimpíades vaig estar de Voluntari a la Vila Olímpica dels Periodistes a la Vall d’Hebron. I durant els paralímpics vaig estar destinat a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Ambdós casos de reforç de control de seguretat als accessos. Encara guardo la samarreta dels voluntaris i de tant en tant me la poso. Va ser genial.

  • Lulu

    Molta il·lusió mentre succeïen i molta decepció quan es van acabarUn pis a l'eixample abans de les olimpíades costava 4 milions de pessetes i va passar a 30 minim. En canvi una amiga que havia comprart un pis a Les corts per 4.5 el va vendre per 47. Va ser l'inici de la especulació immobiliària quan en Trias ni s'olorava que seria alcalde. L'alcalde ens va enviar un escrit a tots els comerciants demanant que deixéssim les llums obertes tota la nit dels aparadors per que estigués Barcelona bonica, després ens van passar un impost per llum gastada. Va haver un paro brutal després de tot aquella disbauxa i quantitat de botigues van tancar, entre elles una meva que tenia setze anys de vida. El passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya esteven a petar de botigues per llogar, fons i tot Grifé i Escoda va tancar. O sigui el principi del fi.
    Això si amigos para siempre etc etc.

  • Enric BLA.

    Just acabats de fer els 40, vaig tenir la sort de treballar activament en el,equipament de les infrastructures de radio i tv. Això em va permetre recorrer lliurement tots els esdevenimeents. Recordo sobretor un acte inaugural en que gairebè tot-hom parlava en Català.....on ha quedat tot el que varem aconseguir? El partit de la selcció de futbol pais del costat, en aquell moment el meu, va ser emocionant com pocs.

  • miquel_1970

    Vaig ser voluntària dels Jocs Paralímpics. Estava a l'estadi Serrahima on tenia lloc la competició de Futbol-7. Jo ajudava les persones que vulguessin consultar el programa MON que donava informació sobre els Jocs i els resultats.
    Em van advertir: ja veuràs, auan estiguin fent la cerimònia de repartiment de medalles vindrà un periodista amb pressa que necessita consultar els resultats d'alguna cosa i tu hauràs de baixar per aténdre-la. Va ser tal qual, amb una reportera argentina.
    Em sento molt afortinada que els Jocs es fessin a la meva ciutat quan jo tenia 22 anys. Ho vaig viure amb una il.lusió immensa des del moment que ho van anunciar, que en tenia 16.
    Judit, Sant Cugat

  • jrprats

    El 1992 jo era molt petit, tenia 7 anys, i em sap greu no haver estat prou conscient del què en el seu moment va significar aquesta data per a la ciutat i pel país. Malgrat tot recordo moments. El meu pare va instal•lar música al balcó de casa per quan passés la torxa per davant, recordo estar veient la tele i veure gent disfressada d’ones i un vaixell molt gran que es movia, recordo un sopar en família i que aquella nit vaig anar a dormir molt tard. Recordo tenir el balcó ple de banderes blanques i veure ninotets del Cobi per tot arreu... ho recordo amb força tendresa.

  • jmespasa

    Vaig ser voluntari, vaig estar a l'Estadi Olímpic durant els jocs, però el més potent es que vaig portar la torxa i vaig fer d'escolta a Joan Antoni Samaranch.
    https://es.pinterest.com/pin/134896951309204773/ (sóc el de la camiseta vermella)

  • LLUIS438

    Vaig formar part de la direcció operativa, la meva acreditació es la 205.243/01. Vaig col·laborar amb el COOB'92, amb Aomsa, amb l'Olimpíada Cultural amb els Paralímpics. Vam treballar molt i entre tots ho vam fer molt bé. Salut a tots.

  • SUBI

    Vaig veure per televisió tota la inauguració dels JJOO bressolant el meu primer fill, que tenia poc més d'un parell de mesos, i que estava patint un còlic de lactant espectacular! Sembla mentida el que arriben a plorar en aquestes situacions! Malgrat tot, recordo l'emoció d'aquell moment com si fos ahir. Sempre que en parlem, a casa, surt la manera com el meu fill olímpic va celebrar-ne l'obertura! (Crec que mig barri també se'n va assabentar!)

  • Silvia Núñez Guerra

    Vaig ser la ona "S -11" acompanyant a la Fura dels Baus. Tenia 13 anys. Va ser una experiència brutal! Cada vegada que surten imatges dels jocs surten imatges del mar, i jo era allà!

  • czurano

    Jo vaig tenir la gran sort de treballar en l'elaboració de l'avantprojecte. Teníem les oficines a la Zona Franca. Quan vaig começar, al setembre de 1983 érem quatre gats plens d'il·lusió. Comandats per l'alcalde Maragall i pels comissionats Joan Mas Cantí i Jordi Serra, un grup ple de talent va engegar aquella gran aventura que ens va dur fins als Jocs. Fèlix Àrias a l'organització, Lluís Millet i el Josep Dols a les instal·lacions, la Judith a l'administració, la Toni Bisbal, la Maria José, l'home d'en Samaranch, el periodista Andreu Mercè Varela, la Paca, la Montse , el Paco Segura. No recordo els noms de tothom, però si que ens ho vam passar molt bé i que vam pencar moltíssim. I que va ser un privilegi col·laborar amb persones tan magnífiques . Els noms de molts han quedat oblidats, però van ser els primers a viure el somni.

  • Tro Blau

    Tot un exit menys al tema Garzon i les tortures a Catalans a la AN a madrit. Tema tabu que L'ARA podría investigar i aclarari

  • JoanBaraldes

    Vaig viure la ceremonia de clausura dels jocs amb emoció i un profund sentiment de la feina ben feta després de 4 anys de treballar al COOB´92. Un membre d'alguna delegació d'un pais de l'Est no parava de moure's davant nostre i ens impedia veure la ceremonia, ens impedia gaudir dels darrers moments, els més triunfals i emotius d'aquells jocs que havien canviat la nostra vida. Finalment no vaig poder aguantar més aquella situació i li vaig agafar la camara que portava a les mans i li vaig dir molt serios i afectat que si no seia d'una vegada li faria empassar. Segur que no va saber que li estava dient però va entendre perfectament que volia dir-li. Ell va seure i nosaltres finalment vam poder gaudir i emocionar-nos quan la flama es va apagar. Els jocs havien acabat però el record d'aquells 4 anys d'intensa feina perduraran per sempre més

  • Conxita Piñero Gómez

    Vaig col·laborar com a assistent de delegació a la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics, amb la delegació de Gàmbia. La meva acreditació era la 402.287/01 i tenia accés a totes les instal·lacions esportives, les viles, el CIJ i els vaixells. Encara conservo acreditacions, entrades, cartes, targetes, felicitacions de Nadal del COOB... que ens van enviar. Ah! i l'uniforme color mostassa, que portavem.

    Cada dia anava a l'estadi olímpic amb el cap de la delegació per assistir-hi a les proves i, com estava a la zona de la llotja, vaig tenir l'oportunitat de veure moltíssimes de les autoritats que van anar. També vaig tenir la possibilitat de veure al Dream Team Americà al pavelló de Badalona, així com anar a les pistes de tenis de la Vall de'Hebron.

    Els records i les experiències són incomptables, però potser el dia de la inauguració va ser el més especial. Vaig tenir la possibilitat d'estar dins el Palau de Sant Jordi amb els esportistes fins començar la desfilada i em vaig fer una fotografia amb el príncep d'Astúries mentres estava esperant per encapçalar la delegació espanyola a la desfilada. Vaig rebre un pin de la delegació estadounidenca de mans d'un dels Yankees de NY.

  • Llaberia

    Els jocs de Barcelona van ser per a mi l'inici de l'assoliment de la nostra majoria d'edat com a poble, que espero que pugui enllestir enguany. Vaig ser voluntari, per servir a la meva ciutat i al meu país i vaig disfrutar-ho al cent per cent, des de llavors vam deixat de sentir-nos vençuts.

  • antoni cuadrench

    Van ser uns dies molt emocionants. Em va commoure l'acurada organització, en la qual, s'hi van adherir mil.lers de ciutadans a favor de l'esport i el país.
    Recordo un parell de coses que difícilment oblidaré:
    - La cara de satisfacció i el goig que sentia tothom quan baixàvem per les escales automàtiques properes al Palau Nacional, ja al capvespre amb una vista impressionant de Barcelona, tot sentint cantar pels altaveus el duet Montserrat Cavallé i Freddie Mercury.
    - I la quantitat de senyeres al balcons com mai no havíem vist a tot Barcelona.
    L'autoestima i l'èxit d'aquella memorable celebració dels Jocs Olímpics ens ha anat guiant fins ara i ja no l'abandonarem.

  • Pablo Cerdà

    A mi m'ha impactat en què com tots els nascuts el 1992 ens diuen "Nois Olímpics" ja possiblement per tota la vida.
    En aquell moment no ens vam assabentar del que estava passant.

  • Nuria Bru Miró

    Jo vaig ser voluntària , va ser un estiu ple de sensacions noves. Primer els anys anteriors ens formaven per conèixer la nostra ciutat, després ja ens van dir on aniríem, a mi i a una companya ens va tocar estar a l'Estadi Olímpic tant per la inauguració /clausura com per les competicions que es realitzaven allà, la nostra tasca era acompanyar als espectadors al seu seient.
    Recordo especialment la cerimònia d'inauguració i la de clausura, tot i el cansament, ens van fer anar al matí per repartir tots els "kits" sota els seients per la cerimònia....a l'hora del començament estàvem tots bastant esgotats però també emocionats. Recordo un senyor (en aquest cas del públic) que em va comentar, gaudeix perquè el més probable és que això no ho tornis a viure mai més, i segurament tenia raó.
    Puc dir amb orgull ara , al meu fill que vaig participar en els Jocs Olímpics a la meva ciutat, fins i tot fa dos anys a la seva escola van escollir com a tema Barcelona i el vaig disfressar d'Olimpiada....portava la gorra i la ronyonyera del nostre uniforme.
    Ja fa 25 anys.. i n'estic molt orgullosa de tot el que vaig fer i vaig viure.

  • Elisenda Batlle Borbon

    Jo hauria volgut ser voluntaria com a xofer o del que fos, participar i aportar el meu granet de sorra. Però aquell juliol el que vaig conduir va ser el cotxet del meu segon fill nascut al març.
    El que si que vaig tenir la sort de veure in situ va ser la cerimònia d'inauguració, em sentia una privilegiada, afortunada de que m'hagues tocat aquella entrada. Però el sentiment mes fort que tenia era el de l'orgull de viure en persona un fet històric.
    Vaig passejar molt per la ciutat i no paraba de fer fotos i recollir retalls de premsa. Barcelona lluia preciosa i tenia la certesa que dificilment viuria una cosa similar.
    Feia molta calor, els ventalls van posar-se de moda i tot-hom col.leccionaba pins. Ara el meu fill es a punt de fer 25 anys.......el temp vola!

  • Guillem Pera

    Van haver molts moments màgics al Jocs. En destacaré 2. Sóc un gran aficionat a l'atletisme i admiro als homes-10, els decatletes. "Em vaig xupar" les 10 proves, 2 dies complets de competició. L'ambient a la grada era de molta "sabiduria atlètica". Al migdia baixava a dinar a un bar del carrer Lleida. I allà estaven tots els "frikis" de les combinades, amb les seves taules, les seves estadístiques, els seus pins, les seves fotos... Irrepetible.

    El segon moment,la medalla d'or de Fermín Cacho en 1500, atleta al qual he conegut personalment després. L'atzar va voler que coincidís amb la seva claca d'Ágreda, el seu poble, en un moment històric per l'atletisme espanyol i una de les fotos més circulades dels Jocs, en Cacho arribant a meta amb els braços alçats.

    Com diuen a Mataró, Glòria als Jocs de Barcelona'92!

  • Alex Fontaine

    Jo vaig ser el voluntari número 2 de les olimpíades. Suposo que el 1 deuria ser Samaranch. Vaig ser relleu amb la torxa olímpica que encara guardo amb molta estimació. Vaig tenir la oportunitat de ser responsable d'informàtica d'una subseu i el que mes recordo es l’excel•lència en la planificació i la il•lusió de tots per fer ho be. Cal destacar la aportació desinteressada de professionals de primer nivell nacional i internacional. Tots i vam posar el coll, per axó va sortir tant be. També m’agradaria destacar el lideratge polític que va ser capaç de il•lusionar nos i de conjuntar esforços amb un magnífic final

  • Josepg

    Precisament l'any 1992 em vaig separar de la meva dona i m'en vaig anar a viure a Barcelona, a un apartament prop de la Pça. Sant Jaume, els meus fills venien un cop a la setmana i anàvem a comprar a la "Boqueria".
    Recordo la Inauguració dels Jocs, ho vaig viure desde fora l'Estadi prop de la porta on va caure la fletxa en que es va encendre el peveter, sortint jo vaig caure amb la màquina de retratar i el TV Portàtil amb piles, que portava per veure bé la inauguració, al parterre amb aigua que hi ha darrera la porta principal de l'Estadi.
    Recordo també la gentada de totes les races passejant per les Rambles i la gran il-lusió que vaig tenir perquè Barcelona sortís a l'escena mundial.

  • marga guasch

    Em vaig apuntar de voluntària xofer perquè m'ho van proposar com a sòcia del RACC (a mi, que no m'ha agradat mai conduir). Em van fer un uniforme molt bonic blau, em van ensenyar a canviar una roda, etc. Vaig veure la inauguració dels Jocs per la tele amb la meva filla i amics a Menorca. Quan vaig tornar a BCN vaig anar 2 dies al parking on teniem els cotxes, però no vem poder fer sortides perquè hi va haver merdé amb els taxistes, que no ho acceptaven. Amb un company vem fer uns recorreguts en cotxe per BCN i els altres dies me'n vaig anar sola pel carrer a viure l'ambient. No m'adonava que portava l'uniforme i tothom em parava a preguntar-me coses dels Jocs. A la nit, a casa, em mirava els Jocs a la tele (jo, que no entenc gaire d'esports ni miro gaire la tele). Quan van acabar els Jocs Olímpics, vaig anar a tots els Paralímpics que la feina em permetia, en directe. Fantàstica la inauguració (que, per cert, van organitzar uns amics meus als que quasi mai mencionen) i el partit de bàsquet a Badalona, en cadira de rodes !, per posar uns exemples. VAN SER UNS DIES MERAVELLOSOS !

  • Maria Rosa Muñoz Martínez

    Vaig ser voluntària al centre d,acreditacions a la Vil-la , extraordinària experiència que vaig tenir la sort de gaudir amb el meu marit i que ens va permetre unes grans vivències i conèixer gent maca de debò . Gràcies Pasqual Maragall i tots els que vau fer realitat el somni olímpic

  • Y.O.L.O.

    Vaig estar treballant a les pistes de tenis de la Taxonera.
    En una paredeta ofivial de souvenirs.
    La de Cobis q vaig vendre....
    Vaig poder fer-me fotos amb molts tenistes i recollir signatures.
    Partit Arresse inolvidable.
    Bons records de l'experiència i vaig recollir dinerets q al acabar marxava un any a USA.

  • FLlop

    Tres sentiments amb els quals vaig viure tot el "procés olímpic", des que es va fer la candidatura -us en recordeu de "l'escuradents", oi?- fins que s'acaberen els jocs: IL·LUSIÓ, EMOCIÓ i ORGULL DE PAÍS. Només de posar-se a la venda, vaig comprar entrades per passar una jornada a l'estadi (6 d'agost). Va ser INOBLIDABLE.

  • Joan Carles Martinez Gonzalez

    Jo vaig ser voluntari Olímpic a l'àrea de Logística de Mar al Port Olímpic, encarregat de les comunicacions per ràdio i del control del camp de regates, va ser una època genial, "manant" a les patrulleres de la Guàrdia Civil investigar o fer fora del camp de regates els vaixells que entraven a la zona reservada, coordinant la gestió dels resultats de tots els passos de balises, l'entrada al sistema informàtic i tenint la oportunitat de conèixer a tota la família campechana, al pare campechano que ens trucava per ràdio per veure "como había ido el niño", a la mare campechana que dinava gairebé cada dia als restaurants del port i a les filles campechanes, tots molt campechanos ells. Fora d'això, una sensació genial de ser part d'alguna cosa que va ser crucial per la ciutat i pel país i que va demostrar la força de la societat civil, tal i com després s'ha demostrat en totes les empreses.

  • amilcarbarca

    13,30 pm 17 d'octubre de 1986. Un bar de les rambles de Santa Mónica. Samaranch declamant "La ville du Barcelone". Jo, al costat d'un cinzano on the rocks i un ducados. Estudiava a l´Escola Massana i no sabia dibuixar.Tenia 31 anys, solter i ple d'idees en el cap. Maragall va obrir el camí a presentar projectes per a l'obertura. "Paracelsus" és el meu. Al costat de Sergi Mayora i Paolo Vitali (EPD). Projecte: Una escultura de 40m d'altura de fibra de vidre amb el Floquet de Neu penjat en el telefèric il·luminant el port amb un làser en el front, mentre sorgia un drac del fons del mar. En un costat La Fura dels Baus (l'urbà). En l'altre Els Comediants (lo popular). Maragall ho accepta. Surt la notícia al Diari Barcelona i crec que en el Avui o L'avantguarda. Al cap d'uns mesos és revocat sense una raó.1991, no tinc feina i l'atur a les mans. 1992, m´accepten a la bugaderia de l'Els Jocs. Posteriorment em rescaten i treballo al Dpt. D´Hostaleria a Montigalá com a formador de personal. Allí conec a la cap llogística de la NBC americana i ens casem. Tenim un filla en 1994 al barri del Carmel ...El seu nom al DNI?: Olímpia Barcelona. Des d'aquell dia visc a Miami, EUA. That´s it.

  • @sebasmaji

    Yo fui el voluntario Número 5 de los Juegos Olímpicos y me hice una foto con la primera medalla que ganó España en las Olimpiadas de Barcelona

  • Kardedeu

    Jo estava fent la mili a Sabiñánigo. Els voluntaris olímpics van marxar de la caserna tres mesos i els pringats que ens vam quedar a Sabiñánigo vam tenir només un permís de cap de setmana en totes les vacances. Evidentment, quan els voluntaris van tornar a fer l amili tothom els odiava! Però per ells va ser dur: va ser com començar la mili dos cops. De nou posaven cara de passarells i alguns de nosaltres vam fer el rol de veterans amb gent del seu propi reemplaç. Molt curiós tot. En el permís vaig poder anar a la competició de salts de trampolí. I passejar per les Rambles era realment meravellós. Mai havia vist tants estrangers de tantes nacionalitats. Barcelona portava anys despertant i aquells Jocs ens van meravellar a tots.

  • Pere Corominas Arqué

    Jo vaig ser voluntari olímpic i estic molt content d'haver viscut els Jocs a primera línia.
    En aquella època (finals dels 80 i principi dels 90) jo formava part d'una tripulació d'un veler i feiem regates. La federació de vela va fer un reclam entre aficionats per participar amb diferents funcions als camps de regates. A mi em va tocar acompanyar periodistes en una motora.
    L'eufòria de la gent, el bon rotllo, els milers de somriures que veies dia a dia, van fer de Barcelona la capital de l'alegria... vam aconseguir tots plegats, els millors jocs de la història!!
    Vaig conèixer gent d'arreu... de Catalunya, d'Espanya, del món,... tots amb ganes que tot funcionés.
    Al Port Olímpic es van guanyar moltes medalles i algunes vaig poder-les celebrar amb els esportistes estant a alta mar. Especialment recordo la medalla d'or de Theresa Zabell a qui jo coneixia i amb qui havia navegat algun cop amb l'Onyx. Vaig poder ser dels primers en felicitar-la.
    Enemic d'uniformes, vaig anar per tot arreu amb la meva roba verda "ben discreta". Eren les ganes de cridar als quatre vents que jo també formava part de la festa...

  • jazz

    Hola!

    Vaig ser voluntari als Jocs Paralímpics i vaig portar la torxa a la zona de la Vall d'Hebron. Em van destinar a la vila paralímpica, perfectament adaptada per facilitar la mobilitat dels esportistes. Vaig viure tots els jocs allà dins. Dia i nit: dormia en un dels apartaments i per mi van ser les millors vacances de la meva vida. Mai més podré copsar tantes experiències en tan poc temps. Sentir un cúmul de sensacions: des de la tristesa que et causa veure l'arribada d'autocars plens de joves d'arreu del món amb les seves incapacitats, a la més profunda admiració, per acabar amb un tracte de normalitat que és el que volien.
    Els vaig veure menjar, ballar a la discoteca de la Vila, assistir als seus entrenaments, els massatges de recuperació a càrrec dels físios de cada selecció... Em va impressionar el desplegament de mitjans de països com Alemanya, Estats Units, o Canadà...al costat de les dificultats de Kenya, per exemple.
    Recordo que a una atleta d'aquest país, que va competir a l'estadi olímpic amb una cadira de rodes convencional, ni vàrem regalar una de nova quan van finalitzar els jocs amb els diners recaptats entre els voluntaris